abatut, abatuda

apamplat, destronat, torpe. Apamplada, destronada.

//

ha batut, de batre, que ya ha trillat y trinchat la palla.

A Arnes (Tarragona) diríen "tens les mans de seba".

//

segons lo DCVB:

ABATUT, ABATUDA, part. pass. y adj. de abatre. 

//

C' est la Coustume de Lorry, où le batu paye l' amende.

Ababol, ruella, roella, amapola

Ababol = Amapola 

ruella, roella, 

ABABOL m. 

|| 1. La flor de la rosella (València, Fraga); Papaver Rhoeas L.; cast. amapola.—V. rosella. 

|| 2. Ababol bord: nom valencià del cascall cornut: Glaucium corniculatum Curt. (Teixidor Flora 1086).
    Fon.: abaβɔ́l (Benavarre, Fraga, Crevillent).
    Etim.: de l'àrab ḥababawrah (Eguílaz Glos. 4), que és una forma arabitzada del llatí papaver.

http://www.cancioneros.com/nd/1727/0/una-roella-al-cor-homenatge-a-desideri-lombarte-obra-collectiva

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/17/una-roella-al-cor-flor-roja-com-la-sang/

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/10/temps-al-temps-primera-actuacio-de-lany-desideri/

ROSELLA (i dial. roella). f. 
|| 1. ant. Roseta, rosa petita; cast. rosita. Ha en la dita corona, entre flor e flor, X roselles, les V ab sengles robicets, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i,173).
|| 2.  Flor de la planta papaveràcia Papaver rhoeas, i la mateixa planta, que es cria abundant dins els camps de cereals; la flor és de color vermell viu; cast. amapola. Rumbejen molt vistoses en los camps les roselles, Llorente Versos 27. Amb espigues y roelles esclaten es sementers,Roq. 15. Les roselles d'una encesor frenètica, Alomar Columna 190. Dijous sant..., el sopar ritual d'aquesta diada, de tota la gent devota, consta solament de sopes i ruelles amanides, Violant SS 49. a) Rosella de corns: planta de l'espècie Papaver cornutum (Teixidor Flora 1086). 
|| 3. a) Rosella borda o de bosc: planta ranunculàcia de l'espècie Anemone nemorosa, de rizoma prim i carnós, fulles en segments peciolats, i flors blanques, rosades o morades; cast. anémona de los bosques.—b) Rosella marina: planta papaveràcia de l'espècie Glaucium luteum, de tronc robust, fulles gruixudes pinnatipartides, flors grogues i càpsula molt llarga; cast. adormidera amarilla.—c) Rosella d'or: planta de l'espècie Drosera rotundifolia (V. rosada, art. 2, || 3).—d) Rosella morada: papaveràcia de l'espècie Roemeria violacea, de flors color violat fosc; cast. amapola morada.
    Loc.
—Com una rosella: comparança aplicada a una cosa molt vermella. De llabis del color de la rosella, Cases A., Poes. 212. S'enrogí com una rosella,Pons Auca 322. Les galtes com la roella, Salvà Poes. 82. La jove... encesa com una roella, Pons Llar 30.
    Fon.: ruzéʎə (Capcir, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Men., Eiv.); rozéʎɛ (Ll.); rozéʎa (Aiguaviva d'Aragó, Maestrat, Morella, Cast., Aín, Moixent, Llanera de Ranes, Vall de Gallinera, Benilloba, Biar, Calp, Guardamar); roséʎa (Val., Torís, Polinyà, Massalavés); rozέʎɛ (Maella); rozéʎə (Porreres); ruéʎə (Ross., Conflent, Empordà, Solsona, Camp de Tarr., Sóller); ruéʎa (Mequinensa, Tortosa, Amposta, Valljunquera, Pobla de Benifassà); ruéʎɛ (Tremp, Urgellet, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Cala de l'Ametlla); roéʎə (Mall.); ruβéʎə (Sta. Col. de Q.); ruvéʎə (Maspujols, Montbrió del Camp); rovéʎa (Alcalà de X.); rovéʎə (Mall.); ruɣéʎa (Tamarit de la L.); rozɣéʎa (Vistabella del M.).
    Sinòn.: || 2, ababol, capellà, gall, gallaret, gallet, gallgallaret, paramà, quicaraquic.
    Etim.: del llatí rŏsĕlla, ‘roseta’.

madalap, matalap

madalap, matalap

MATALÀS o MATALAF (i més dialectal matalap). m. 
|| 1. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, farcit de llana, de plomes o d'altra cosa blana, serveix per a jeure-hi damunt, generalment posat damunt un llit; cast. colchón. Blanquerna hac posada la cócera dejús lo matalaf, Llull Blanq. 52. Restituïts los matalasos, doc. a. 1392 (BSAL, vii, 394). La terra sia lo teu lit, lo camp sia lo teu matalaf, Canals Carta, c. 28. Hun lit encaxat ab dos matalafos de lana, doc. a. 1478 (BSAL, iii,227). Ab sengles matalasses ab cubertes e sotanes de canamaç, doc. a. 1407 (Ordin. Hosp. 78). Dos mathalasos ab listes blaves, doc. a. 1436 (Miret Templ. 571). Si l'obliguessin a jeure sobre matalassos... no podria aclucar l'ull,Ruyra Flames 61. Matalaps ni coixins, res li quedava, Llorente Versos 104. 
|| 2. fig. Dona molt grassa (Mall., Men.).
    Fon.: mətəlás (pir-or., or., mall.); matalás (occ.); mataláf (Pego, Sanet); mətəláf (Men., Eiv.); mataláp (Gandesa, Tortosa, Amposta, Maestr., Cast., Val., Cocentaina, Vall de Gallinera, El Pinós).
    Intens.:—a) Augm.: matalassàs (matalafàs), matalassarro.—b) Dim.: matalasset (matalafet), matalassó (matalafó).—c) Pejor.: matalassot (matalafot).
    Etim.: de l'àrab maṭraḥ, que figura en el Vocabulista atribuït a Ramon Martí amb el significat llatí de «tapetum», i en la glossa marginal del mateix vocabulista es troba la forma catalana «matalaf».