BAJOCA

BAJOCA f. 

|| 1. Clovella llarguera que conté els grans o bessons de les plantes lleguminoses (Cat., Bal.); cast. vaina. Cinc pèsols hey havia dins sa bajoca, Roq. 13. 

|| 2. El fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella (Urgell, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Vinaròs, Val.); cast. judía. Es molt freqüent l'arròs en bajoques seques o tendres, Martínez Folkl. Val. i,36. 

|| 3. Pebre que no és coent (Benilloba, Biar). 

|| 4. Poncella, flor encara no desclosa (Llucmajor); cast. capullo. 

|| 5. m. i f. Beneitot, persona de poc seny (Cat., Al., Bal.); cast. babieca, necio. La fembra que ha per marit una bajoca e una bestia, Eximenis Dones 22 (ap. Aguiló Dicc.). Tenia un fiy, bajoca de tot, Alcover Rond. i, 21. En lloch de pendre pesar..., com una bajoca es ria y dels fadrins se burlava, Martí G., Troços 74.
    Loc.

—Esser com un campanar de bajoques: anar massa adornat, carregat de flocs (Urgell, Val.).
    Fon.: bəʒɔ́kə (pir-or., or., bal.); baʒɔ́kɛ (Ll., Urgell, Falset); baјʒɔ́ka (Ascó, Tortosa); baјʒɔ́kɛ (Bot, Vinaròs); baʧɔ́ka (Val.); baʒɔ́ka (Dénia); baʤɔ́ka (Llucena); bágɔ́kɔ (Gandia, El Pinós, Campello); baʤɔ́kɛ (Alcoi).
    Etim.: probablement derivat de Bajae, nom d'una ciutat d'Itàlia (V. bajà); però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.

ataulá

Ataulá

Ataulá = Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada.
aplaná

Per ejemple, Platero de Beseit se la va dixá a casa y va chafá una porta del mas del Ulldemó de dal, de Tomás, per a ataulá una finca.
Platero, Seneca (Séneca no).

SÈNECA
Nom d'un famós filòsof i moralista hispano-romà; cast. Séneca. Legim de Sèneca, qui era mestre de Neró, Scachs 8. a) m. Home de molta saviesa. «Aquest és un Sèneca».
    Var. ort. ant.: Senecha (Genebreda Cons. 123); Senequa (Tirant, c. 338).

No confondre en

ATAÜLLAR v. tr. 
|| 1. a) Midar a l'ull l'extensió d'un camp (Vilafr. del Cid).—b) Esmar, calcular la distància i direcció d'una cosa per apuntar li (Massalcoreig). «Ataülla-te'l bé, aquell conill, i tira-li» (ibid.). 
|| 2. Afinar, veure una cosa que és lluny o que no és fàcil de descobrir (val.); cast. descubrir, dar con (algo). «Que prompte l'has ataüllat!» (Almassora). El seu cor de crestat prou ataülla | que a Terra Santa no hi arriba pas, Sagarra Comte 271. Lo pagés... si encara no ataülla los tres Bordons i les Cabrilles, assegurarà que no és mitja nit, Moreira Folkl. 147. 
|| 3. Mirar, observar (Cast., Tortosa, Val.); cast. atisbar. Al vore-se'l entrar per aquelles portes el procurador ataullant-lo el va medir de cap a peus, J. Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, p. 24).
    Fon.: atauʎá (Massalcoreig, Tortosa, Maestrat); atauʎáɾ (Castelló, València, Sueca).
    Sinòn.: afinar, guipar, ovirar, aluiar.
    Etim.: incerta; però és probable que sia derivat de tahulla, nom murcià i andalús d'una mida superficial agrària, que segurament ve de l'àrab taḥūla, ‘peça de terra’.

asobín

Asobín

SOVINT adv.

Moltes vegades; freqüentment; cast. a menudo.

Les coses grans e moltes e suvín aitant com són majors e més e pus sovín signifiquen occasió, Llull Cont. 176, 18. Los missatgers... sovín són corromputs ab tresors, Genebreda Cons. 100. Los infants e los qui són en decrepitut menian més sovint que los de les altres edats, Albert G., Ques. 6. Son desconhort... trenca sovint lo càntic funeral, Canigó ix. No es patiria tan sovint de mal de queixal, Ruyra Parada 6. Tot sovint o Sovint sovint: locucions intensives, indicadores de molta freqüència.
    Var. form.: soviny (Concirar souiny les coses, Llull Arbre Sc. ii, 184); sovent (Los sovén nomenats princeps, Usatges 122; Per nuyl peccat hom no pecca tan souén con fa per glotonia, Llull Int. 336; Muden-se los consells sovent, Muntaner Cròn., c. 283; Ab desleals sovent elles han pau, Ausiàs March li); souvén (Un cavaller robava molt souvén los bestiars, Eximplis, ii, 247); soveny (Gola és aquell peccat qui pus soveny priva abstinència, Llull Arbre Sc. i, 277); sovey (Hom hi ou parlar sovey,Marco Polo 59); assovint.
    Fon.: suβín (pir-or., or.); soβín (Boí, Isavarri, Urgellet, Balaguer, Tortosa); subíɲ (pir-or.); soβén (Andorra, Sort, Boí, Vilaller, Sopeira, Conca de Tremp, Benavarre, La Llitera); suvén (Eiv.); sovínt,  (Mall.); asovín (Cast.); asovínt (Pego); asoβínt (Val.).
    Etim.: del llatí subinde, que significava pròpiament ‘tot seguit’, però que prengué el significat de ‘successivament’ i de ‘moltes vegades’.