catanazis, catalanazis, catalans, catalanes, víctimes del Nazisme català, procés, independència, Catalunya, Cathalunya, Catalonia, independent, independents, Nazis, Nazisme, Prat de la Riba, Oriol Junqueras, Artur Mas, Jordi Pujol
dissabte, 15 d’abril del 2017
matraca
MATRACA f.
carracles a Valdarrores
|| 1. (usat sovint en pl.: matraques) Maçoles; instrument de percussió d'algunes peces de fusta combinades que produeixen un soroll sec i repetit, i que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant (Pallars, Balaguer, Urgell, La Llitera, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià); cast. carraca, matraca.
Els escolans toquen matraques en lloc de campanes, Serra Calend. folkl. 102.
Els bosells repicaven tristament com les matraques en Dijous Sant, Ruyra Pinya, II, 104.
|| 2. Molèstia insistent, sia per burla, sia per enraonament seguit, etc.; cast. matraca. «Tot lo dia ens donen matraca».
|| 3. Home molest, que dóna matraca; cast. mazacote, matraquista.
FON.: matɾákɛ (Sort, Sueca, Alcoy); matɾákes (Balaguer, Urgell, Tortosa, Maestrat); matɾáka (Tamarit de la L., Cast., Val., Xàtiva, Benidorm, Al.); mətɾákə (Penedès, Camp de Tarr., Mall., Men.).
SINÒN.:— || 1, carraca, batzoles, maçoles.
ETIM.: de l'àrab maṭraqah ‘martell’.
CARRAU m.
|| 1. Instrument de fusta amb què els nois fan soroll per Setmana Santa (Pallars, Ll., Balaguer, Igualada, Tarr., Calaseit, Tortosa, Vinaròs); cast. carraca.
|| 2. En l'ofici de blanquer, màquina que fa la feina del merlet; és una espècie de bombo que volta per mitjà d'unes corretges o politges, funciona sobre un taulell i porta a l'exterior fixades i distribuïdes 20 o 24 boixetes. (Igualada).
|| 3. Moixó de cant estrident, que es menja els ous dels altres nius i n'hi pon de seus (Llofriu, Gandesa). (Cuco)
|| 4. Persona molt xerradora, que sempre la senten garlar (or.); cast. cotorra.
|| 5. Xerrameca (or.). Adonantse de que no la escoltaven, havia parat en sec el seu carrau, Oller Rur. urb. 208.
|| 6. Nom satíric que donen als habitants de Passanant els dels pobles veïns.
|| 7. Llin. existent a Barcelona, Masnou, Mataró, Vilassar, etc.
Fon.: kəráw (or.); karáw (occ.).
Sinòn.:— || 1, carraca, roncadora.
Etim.: onomatopeia.
|| 1. Instrument de fusta amb què els nois fan soroll per Setmana Santa (Pallars, Ll., Balaguer, Igualada, Tarr., Calaseit, Tortosa, Vinaròs); cast. carraca.
|| 2. En l'ofici de blanquer, màquina que fa la feina del merlet; és una espècie de bombo que volta per mitjà d'unes corretges o politges, funciona sobre un taulell i porta a l'exterior fixades i distribuïdes 20 o 24 boixetes. (Igualada).
|| 3. Moixó de cant estrident, que es menja els ous dels altres nius i n'hi pon de seus (Llofriu, Gandesa). (Cuco)
|| 4. Persona molt xerradora, que sempre la senten garlar (or.); cast. cotorra.
|| 5. Xerrameca (or.). Adonantse de que no la escoltaven, havia parat en sec el seu carrau, Oller Rur. urb. 208.
|| 6. Nom satíric que donen als habitants de Passanant els dels pobles veïns.
|| 7. Llin. existent a Barcelona, Masnou, Mataró, Vilassar, etc.
Fon.: kəráw (or.); karáw (occ.).
Sinòn.:— || 1, carraca, roncadora.
Etim.: onomatopeia.
Et ce petit moulinet dont nous usons le Jeudy, & le Vendredy de la sepmaine saincte au lieu des Cloches, que nous appellons Cresserelle, a emprunté ce nom du son qu' il produit.
no cal, no caldrá
No cal , no caldrá
No hace falta, no hará falta
"no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.
- Un chiquet de Beseit volie una bisicleta per als reys i son pare li va regalà un patí.
"No vull patí", die lo chiquet,
"pos no patixques", va di son pare.
dcvb
PATIR v.: cast. padecer, sufrir.
dcvb
PATIR v.: cast. padecer, sufrir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)