pot

Pot

ell, ella, vosté pot, del verbo podre

puc, pots, pot, podem, podeu, poden

POT m.
|| 1. Vas generalment cilíndric i més alt que ample, que serveix per a guardar-hi confitures, medicines, espícies, etc.; cast. bote, pote, tarro. Per lo pot de terra, March Rims 2030. Ell és mestre de fer obre de terre..., com pots y albúrnies de apothecaris, doc. a. 1560 (BSAL, vi, 173). Estoyats-ho en un pot de vidre, Flos medic. 167. L'enguent y lo pot ab l'apotecari, Passi cobles 120.
|| 2. Pitxer o cadaf de tenir i abocar aigua (Migjorn-Gran); cast. jarro.
|| 3. Pot de dalla: coder (Claret, Borges Bl.).
|| 4. Pot de cambra: orinal (Conflent).
    Loc.—a) Bèstia com un pot: es diu d'una persona molt estúpida (Ross.).—b) Esser el pot de la pega: esser molt malsortat (Empordà). Mireu si sóc es pot de sa pega, jo!, Ruyra Parada 32.—c) Esser un pot d'apotecari: esser una persona molt malaltissa (Vallès).—d) El pot de la confitura: el punt essencial d'una qüestió. Anem al cas: ¿per què ens tenen de regatejar quatre gotes de licor? Aquest és lo pot de confitura; contesti: no vull sapiguer romansos, Vilanova Obres, iv, 69.—e) Bon pot havem encetat!: es diu per significar que s'ha començat una empresa amb bons auguris (Tarr.).—f) Esser el pot, o Estar en el pot: esser mort, estar enterrat; estar mal agafat, haver perdut, estar indefens. D'ençà d'allò, s'ensopí, envellia, i aviat fou al pot, Espriu Anys 183.
    Refr.—a) «Pot petit, aviat és ple».—b) «Pot de mel, tot són mosques».—c) «Dins els pots petits hi ha la bona confitura» (or., occ.); «Dins els pots petits hi ha els bons ungüents» o «hi ha ses medicines millors» (mall.): es diu per ponderar les excel·lències d'una persona o cosa petita.
    Fon.: pɔ́t (pir-or., or., occ.); pɔ̞́t (val., bal.).
    Intens.:—a) Augm.: potàs, potarro, potarràs.—b) Dim.: potet, potetxo, potel·lo, poteu, potiu, potarrí.—c) Pejor.: potot.
    Etim.: d'un mot romànic *pŏttu, ‘vas’, d'origen desconegut (cf. REW 6705).

2. POT m.
Llavi (Capcir). Solament a les postats és donat... a les fembres tolre lo nas e'l pot e les oreyes e les mameles, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 297). Venia de la bataya e exia-li sanch del pot sobirà que degotava en la boca e en lo si, Marsili Cròn., c. 21.
    Etim.: del romànic pŏttu, ‘llavi’, format per onomatopeia (REW 6703).

préssec

préssec

pressegué, bresquilla (préssec blang), mullarero

melocotón (malus cotonus) (damasquino, albérchigo, durazno)

a vore quí trobe lo préssec

DCVB: PRÉSSEC m.

|| 1. Fruit del presseguer, de forma globulosa, pubescent-vellutat, carnós, suculent, indehiscent, amb pinyol subglobulós solcat de profundes anfractuositats; cast. albérchigo, durazno. Somada de préssechs, Leuda Puigc. 1288. La forma del datiler no està potencialment en lo préssec ni en en Pere, Llull Cont. 313, 8. Panades de colomins e de polls han axí per fruyta com si eren préssechs, Metge Somni iii, Clava els ulls a la Pepa, més enrogida que un préssec, Pons Auca 263. Préssec benvingut: varietat de préssec mitjancer, aplanat, semblant a la bresquilla, de forma aplanada (Tortosa). Préssec de carrutxa: és més petit que els ordinaris (Pont de S.). Préssec durà (or., occ.), o Préssec durany (Tremp), o préssec duran: el que té la polpa adherida fortament al pinyol i no es bada fàcilment. Présech Duran: Persicum duracinum, succio, Torra Dicc. Préssec esternà: el que té la polpa que es pot separar fàcilment del pinyol (Organyà). Préssec gavatx: és de color morat, té el pinyol també morat i és un poc agre. Les galtas se li enrogien el mateix que préssechs gabatxos,Pons Auca 17. Préssecs marededéus: classe de préssecs, segons Aguiló Dicc. Préssec de la molla blanca, de la molla groga, de la molla roja: nom de tres varietats de préssecs caracteritzats pel diferent color de la polpa (Llucena). Préssec mollar (or, occ., val., bal), o Préssec mollàs (Empordà), o Préssec mollany (Tremp): la classe de préssec que s'obre fàcilment en dues estarnes sense que quedi gens de polpa adherida al pinyol; cast. abridero. Préssec pavia: és gros, vermellós, molt saborós. a) Color vermellós groguenc. Veure caure la pluja obliquament, travessant la llum de préssec de la tarda de setembre,Pla Pagesos 29.
|| 2. fig. Cop de puny al cap (Vall d'Àneu); cast. coscorrón.
    Loc.
—Pela aquest préssec!: es diu per manifestar a qualcú la satisfacció amb què se sap que li han donat una sorpresa, un perboc; cast. chúpate esa!
    Refr.
—«Quan es préssec floreix i madura, es dia i sa nit van mesura per mesura» (Eiv.).
    Var. form.: prèssic.
    Fon.: pɾésək (pir-or., or., bal.); pɾések (occ., val.); pɾésak (alg.). Tenim recollida la pronúncia pɾέsek, amb έ oberta, a les localitats Pont de Suert i Vinarós; i amb έ oberta es pronuncia la forma prèssic: pɾέsik (Vall d'Àneu, Balaguer, Ll., Urgell, Segarra, Priorat).
    Var. ort. ant.: presec (Arn. Vil. ii, 147); precech (Robert Coch 32).
    Etim.: del llatí persĭcu (prūnu), ‘de Pèrsia’, mat. sign.

puncha

Puncha

puncha del cart, punches de la carchofera, carchofa

Dcvb

PUNXA f.

|| 1. Cosa acabada en punta, sobretot si és capaç de foradar; cast. punta, pincho. Les punches de la esquena del pex, Pou Thes. Puer. 49. Caterina! No em fassis passar la roda de punxes de la teva Patrona per damunt meu!, Vilanova Obres, xi, 184. Ja es disposava a ficar la punxa del coltell en una clivella, Víct. Cat., Ombr. 26. Afinà els ciprers del cementeri... La visió tètrica d'aquelles punxes li produí una desviació atencional, Galmés Flor. 106. Especialment: a) Pua o estelleta vegetal que penetra en la carn. No estan mal les punjes [sic] en la rosa,Llorente Versos, ii, 14.—b) Prova per a empeltar (Eiv.).—c) Trosset de branqueta prim i puntegut que serveix per a treure els caragols de dins la closca i menjar-los (Empordà).—d) Pua de ferro del cap de la ganxa o arpa usada pels raiers en barranquejar (Coll de Nargó).—e) Clavilla de fusta per a tapar forats de les bótes i barrils (Tortosa).—f) Barreta de ferro punteguda i acanalada que els consumers ficaven dins els recipients (paners, sacs, etc.) dels qui entraven dins la ciutat, per investigar si hi portaven alguna cosa que hagués de pagar dret (Barc., Palma); d'aquí vingué que s'anomenassin punxes (m.) els mateixos consumers. Un punxa se n'adona i la crida, Vallmitjana, La Xava, 242 (ap. BDC, vii, 55). Allà es punxes l'aturaren, Ignor. 4.
|| 2. Llana baixa i basta que queda agafada a les pues de la pinta en pentinar-la. Que negun texidor... no dega texir drap o draps en Barchinona si donchs no és tot de una lana, et si és cas que l'estam et la punxa sie de dues lanes, que los dits stams et lanes et punxa hagen aiustar un fil aprés altre, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 262).
|| 3. fig. Molèstia, turment; sentiment dolorós; cast. punzada. No buscos felicitats | a la casa del veí; | si busques punxes i creus, | tothom te podrà servir,Serres Poes. 63.
|| 4. fig. Persona malvolent, que procura turmentar o molestar les altres; cast. púa.
    Fon.: púɲʃə (or., bal.); púɲʧɛ (Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi); púɲʧa (Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:—a) Augm.: punxassa, punxarra.—b) Dim.: punxeta, punxeua, punxiua, punxona.—c) Pejor.: punxota.
    Etim.: derivat postverbal de punxar.