amagatall

verbo amagás:

m' amago, t' amagues, s' amague, mos amagam o amaguem, tos amagáu o amaguéu, s' amaguen.

Li diu la dona al home:
- Si yo me amagara, no me trobaríes.
Y conteste ell:
- Seguramen, no te buscaría.

(Vore en romans provensal: escondire - escondut)


DCVB:

AMAGATALL m.

|| 1. Lloc apte per amagar-hi o amagar-s'hi; cast. escondrijo. Els sarrahins,... cercavan amagatays persò que fossen restaurats, Marsili Cròn., cap. 33. Atalls, | amaguatalls, | caus e retrets, Spill 5452. Pirene... vivia alli, dels óssos | y llops en lo feréstec rellent amagatall, Atlàntida, i. Una soca d'olivera feya un amagatay, Aguiló Poes. 143. 

|| 2. Secret, pensament amagat. Que [la confessió] sia clara, sens amagatalls, Eximenis Conf. 2.

    Fon.: əməɣətáʎ (Ross., Conflent, Vilabertran, Gir., Torelló, Solsona, Cardona, Gironella, Valls); amaɣatáʎ (Tremp, Massalcoreig, Gandesa, Tortosa, Morella, Benassal, Castelló, València, Alcoy, Alacant); 
əməɣətáј (Olot, Llofriu, Amer, St. Vicenç dels H., Mall., Men., Eiv.); əməʝətáј (Palma, Manacor).

amagatall de un onso pardo a la cova de la dona de Beseit, Beceite

read my lips : llich los meus labios: ahhhhhhhh !,
foto de Miguel Ángel Deusdat, "bomberets".

texto comentario de Enrique Segurana:


El malvado oso.......( chan chan chaaaan )
Despertó de su siesta, y olisqueando el aire viciado de su oscura guarida, se lanzo en pos de las excursionistas que habían osado perturbar su sueño.
Corrieron y corrieron, ladera abajo, por designios del destino, a una de las mozas, ella, de aspecto recio y saludable, del bolsillo trasero de su vaquero se le cayo algo.......no, no fue el móvil al querer hacerse un selfie, fue.........una dulce y empalagosa barrita de chocolate y miel.
No recuerdo la marca, pero.......el animal, con cara de satisfacción, la olisqueo, freno su carrera y cogiéndola con su zarpa, dijo en el idioma o dialecto de los osos pardos....... !!!!A MERENDAR !!!!
Y colorín colorado......el oso ha merendado.

Beseit

BESEIT topon. 

Poble del Baix Aragó. Matarraña
    Fon.: beẓéјt (occ.).
    Etim.: de l'àrab abū Zayd, o potser de bayt Zayd, ‘casa de Zeid’ (J. Coromines en RLiR, xxiii, 48-49).

Pon de Santa Ana, Matarraña, caseta Maestrazgo

fonoll, fenoll, cenollo, cenojo

fonoll, fonolls, fenoll, fenolls, fenollo, cenojo, cenollo, faeniculum vulgare, fenŭcŭlu – valensiá fenoll de rabosa, fenolléz, fenoll minjat com a verdura, cenollet, mon pare sen fée moltes vegades escaldat en oli de oliva, la part de damún de terra, lo fonoll silvestre a Beseit no té casi o gens de bulbo.

hinojo, hinojos - La lengua valenciana muestra su raíz mozárabe en nombres botánicos como 'fenoll de rabosa', pues 'rabosa' (cat. guineu) sería “herencia mozárabe” (DECLLC, VII, p.24). Por cierto, el val. 'fenoll' es fiel al étimo latino fenŭcŭlu, no la corrupción catalana 'fonoll' que los colaboracionistas de la AVL han incluido en el Dicc. Normatiu Valencià. Colmeiro muestra la grafía correcta: “val. fenoll de rabosa” (p.61)

https://dcvb.iec.cat/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b5fp958a.gif

DCVB :
|| 1.   Planta umbel·lífera de l'espècie Foeniculum officinale, que es fa fins a 1'50 m. d'alçada, té el tronc dret, estriat i ramós, les fulles molt dividides en lacínies nombroses, filiformes i llargues; umbel·les de 15 a 20 radis sense involucre, flors grogues i fruit oblong; és planta aromàtica, freqüent en els camps i vinyets (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. hinojo. Sia-li donada aquesta aiuda feta de segó, malues e fenoll,Alcanyís Reg. pest. 20. Que úsia sovint del such del fonoll, Agustí Secr. 11. Els papallons revolen entre els fonolls del cementeri, Bertrana Herois 7. 

|| 2. Nom genèric de diferents plantes que es distingeixen pels següents noms específics: 
a)  Fonoll marí: l'espècie Crithmum maritimum, de tronc gruixut, flexuós, de 10 a 30 cm., fulles carnoses amb segments linears-allançats, flors blanques verdoses en umbel·les de 15 a 20 radis angulosos; és aromàtica i abunda per totes les voreres de mar (or., val., bal.); cast. hinojo marino. Altra ampolla ab una liura mija de fenoll marí, doc. a. 1409 (Arx. Gral. R. Val.). Poden conduyr fonolls, fonolls marins, espàrechs, Agustí Secr. 133.

b)  Fonoll marí: l'espècie Inula crithmoides, de fulles carnoses, verdes, lineals, i flors grogues o vermelloses; es fa a maresmes i llocs salobrencs; cast. romero marino.

c) Fonoll pudent: l'espècie Anethum graveolens; cast. eneldo. (V. anet, art. 1).
d) Fonoll de bou: l'espècie Conium maculatum; cast. cicuta, perejil lobuno. (V. fonollassa).—
e) Fonoll de la Reina: el Mesembryanthemum tenuifolium, de fulles primes i volubles, que es conra en els jardins (Mall.).
f) Fonoll de prat: l'espècie Carum carvi, de 30 a 60 cm. d'alçada, de fulles bipinnades, dividides, umbel·les de vuit a setze radis desiguals, flors blanques (Cat., Val.); cast. alcaravea. (V. comí).
g) Fonoll d'aigua: l'espècie Phellandrium aquaticum (Val.).
h) Fonoll d'ovella: planta de 40 a 60 cm. d'alçada, de fulles semblants a les del fonoll comú, flor com un confitet, i d'aplicacions medicinals (Mall.).—

i) Fonoll grec: fenigrec (Men.). Vintiuna mota | de fonoi grec, codolada menorquina (ap. Camps Folkl. i, 174). 

|| 2. m. i f. Betzol, poc-seny (Mall.); cast. zopenco, bobalicón. «Hala, no sies fonoi!»«Aquesta al·lota és una fonoi». 

|| 3. Fonoll!: interj., variant eufèmica de fotre (pir-or., or., occ.). Ola, Pep, quant te fas per any!—Per any? Fonoll!, Bergue Fables 98. Devegades es completa l'exclamació dient fonoll marí!: Fonoy marí! no haver sigut més resolt!, Víct. Cat., Cayres 123.

Fonoll: llin. existent a Cubells, Mieres, Masnou, Barc., Igualada, Espluga de F., Valls, Blancafort, Agramunt, Albesa, Aranyó, etc. En el País Valencià hi ha la variant Fenoll (Atzaneta, Gandia, Dènia, Benejama, Benidorm, Elx, Novelda, El Pinós, Vilajoiosa, etc.).

    Refr.
—«Fonoll i ruda, fan sa vista aguda» (Men.).

    Fon.: funóʎ (Puigcerdá, Prats de Molló, Campmany, Martinet, Berga, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Valls); funóј (Ribes, Ripoll, Olot, Pobla de L., Bagà, Camprodon, Blanes, St. Feliu de G., Sóller, Men.); fonóј (Mall.); fənóʎ (Rosselló, Capcir); fenóʎ (occ., val.); fanóʎ (alg.); fənóј (Blanes, Mall.); funúʎ (Montlluís); funέʎ (Cadaqués); funέј (Cadaqués, Torroella de M., Figueres, Palafrugell, Llofriu, St. Feliu de G.).

    Var. form.: fonell (dialectal empordanès; és curiós d'observar que a l'Empordà hi ha gent que distingeix entre fonoll, que és el fonoll comú, i fonell marí o Crithmum maritimum).

    Var. ort. ant.: fenoyl (Nudr. cura ocels 12); fenoyll (Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 8); fanoll (Flos medic. 169); fanol (Flos medic. 245).
    Etim.: del llatí fenŭcŭlu, mat. sign. || 1. La forma dialectal fonell ve del llatí fenĭcŭlu.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Foeniculum_vulgare


El hinojo (Foeniculum vulgare) es la única especie del género Foeniculum. Se encuentra distribuida por las zonas templadas de todo el mundo, aunque nativa de la zona meridional de Europa, en especial la costa del mar Mediterráneo, donde crece en estado silvestre. Es una hierba perenne y sumamente aromática, cultivada para su empleo en gastronomía.

Fenellasa,Beceite, Beseit, Fenellassa