dimecres, 27 de desembre del 2017

Des de lluny , desde lluñ

https://vilesigents.wordpress.com/2017/12/09/des-de-lluny/


(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de desembre del 2017)
Escric la columna des de terres ben llunyanes, concretament des de Cusco (Perú), on estem esgotant els últims dies del nostre viatge. No cal dir que Perú és un país gran, amb la seua capital, Lima, llima, també gran –de gairebé 10 milions d’habitants és la quarta ciutat més poblada d’Amèrica del Sud–, amb un centre històric Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, fundada pels espanyols el 1535 amb el nom de Ciutat dels Reis. En quant a l’arquitectura colonial destaca la Basílica i Convent de San Francisco, la Catedral, el Palau Tagle i el gran nombre de balconades. Després de la independència van aparèixer els edificis neoclàssics i d’art Nouveau. Cusco és una ciutat més petita de només uns tres-cents mil habitants, també declarada Patrimoni de la Humanitat. La data exacta de la seua fundació encara n’és desconeguda, però se sap del cert que ja era habitada fa 3.000 anys. Va ser capital de l’imperi inca i la ciutat habitada més antiga de tota Amèrica. Ciutat turística per excel·lència amb carrers i edificis prehispànics i interessants construccions colonials. Podem destacar: el Barri de San Blas, el carrer Hatum Runiyuq, el convent i l’església de la Mercé, la Catedral, la Plaça d’Armes i molts més. El 1993 va estar declarada capital històrica del Perú. A 130 quilometres s`hi troba el Machu Picchu (en quítxua “muntanya vella”), una de les joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l’Imperi inca, també inscrita en el Patrimoni de la Humanitat. Malgrat que els inques no van utilitzar la roda, van poder moure blocs de pedra de 20 tones al cim de la muntanya. Si en fem cas dels arqueòlegs la ciutat estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri popular, al sud i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa. Com els inques no van conèixer l’escriptura, la intuïció i l’especulació juguen un gran paper per explicar aquest gran santuari.
        En arribar a una certa edat, la pèrdua dels sentits es va fent evident, tot i que hi ha un que contràriament va en augment, el gust. Perú és una país on es pot donar “gust al gust”, perquè la seua gastronomia tradicional és variadíssima i molt elaborada. Entre els plats més populars destaquen: el pollastre a la brasa, el ceviche, olluquito con charquí, picant de cuy, causa farcida de tonyina, llom saltado, ají de gallina, rocoto farcit, anticuchos… Una cuina antiga i moderna de les millors del món.

Toponimia comarca Matarranya, Juan Luís Camps Joan, Queretes

https://vilesigents.wordpress.com/2017/12/22/toponimia-de-la-comarca-del-matarranya/

Juan Luís Camps Joan, Queretes



(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 16 de desembre del 2017)
Lo passat dissabte 25 de novembre va tenir lloc a Queretes la presentació del mapa toponímic del terme. És sens dubte una important fita d’un llarg procés iniciat des de l’Associació Cultural del Matarranya com a proposta de contingut del conveni establert entre esta organització i la Comarca del Matarraña. Los topònims dels nostres pobles són un tresor històric i lingüístic impressionant. Lo que vam presentar a Queretes van ser tres mapes on se recollien los topònims dels diferents elements del terme. L’acte, considerat de màxima importància, va comptar amb la presència del president de la Comarca del Matarranya i també de l’alcalde de Queretes. Desprès de les presentacions i actes protocol·laris les tècniques de la comarca Olga Ric i Anna Casasús van detallar com s’havia estructurat lo procés i la feina feta fins la data. Des de les primeres reunions amb ASCUMA, associació encarregada de la coordinació dels col·laboradors dels diferents pobles, la sintonia a estat total. La necessitat, avantatges i fruits que s’espera del treball són culturals, lingüístics, històrics, topogràfics, socioeconòmics (turisme), etc.
Com a coordinador de la recollida dels topònims de Queretes vaig agrair amb molt d’orgull la bona disposició d’un munt de vilatans que m’han ajudat de manera entusiasta. També que el tema va començar ja als anys 70 del segle passat en aquella organització nomenada Associació Cultural Gent Jove i que encara perviu. Allí treballava incansable Toni Llerda i amb ell vam fer los primers treballs. Un dels seus fills, l’Andreu, ha sigut una de les persones que més informació m’ha aportat. També pastors, grangers, agricultors, caçadors, especialment de los que mos trobem als esmorzars de dissabtes i diumenges. I gent de l’Associació Cultural Medievo. En total mes de 800 topònims i antropònims que hem tingut que reduir a 260 per poder plasmar-los en un mapa llegible. Visites in situ, localització topogràfica exacta, fotografies, exposicions, en fi, tot un seguit d’activitats i accions que en cap cas s’acaben amb la presentació feta dissabte per un motiu molt elemental: el tema es apassionant i com deia lo nostre estimat Desideri Lombarte, conèixer pam a pam la nostra pàtria menuda és un plaer indescriptible.

http://www.diariodeteruel.es/movil/noticia.asp?notid=1000688&secid=2
Toponimia comarca Matarranya, Juan Luís Camps Joan, Queretes

La Comarca del Matarraña presentó el sábado el Mapa toponímico de Cretas, que permanecerá en exposición pública en el Ayuntamiento durante varias semanas para atender correcciones y supervisar errores. Este es el primero que la institución realiza en el marco del proyecto de los Mapas Toponímicos de los municipios del Matarraña, impulsado por la institución comarcal y la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) en un intento por conservar y proteger el patrimonio lingüístico y cultural del territorio, parte del cual se ha transmitido por vía oral.
El trabajo de Cretas ha corrido a cargo del historiador Juan Luis Camps, quien, décadas atrás, realizó un trabajo de recuperación de la toponimia local junto con el que fuera alcalde del pueblo Toni Llerda. “Mucho trabajo se adelantó entonces, y por eso Cretas ha sido la primera localidad en realizarse”, justificó Camps, quien calculó que, entre aquel trabajo y el que ha desarrollado en los últimos meses, se han recogido “en torno a 700 nombres” del término municipal.
El proyecto fue propuesto por Ascuma a la Comarca del Matarraña con el fin de que nombres de balsas, puntos del término municipal, partidas, accidentes geográficos o hídricos y todo tipo de elementos del paisaje no terminaran perdiéndose.
Como explicó la técnico de Patrimonio de la Comarca, Ana Casasús, coheta, durante la presentación del mapa el sábado por la tarde, “cada vez hay más desvinculación con las formas de vida tradicionales, se conocen menos los nombres con los que se identificaban accidentes geográficos, balsas, barrancos, etc, así que este proyecto busca documentarlos y transmitirlos”.
La iniciativa tiene un bajo coste, ya que para llevarla a cabo se requiere de la colaboración voluntaria de personas de los pueblos. “Ascuma aporta los medios personales y está fomentando que la gente de diferentes pueblos trabaje en esta primera fase de documentación y de recuperación de los nombres”, comentó Casasús. Una vez recuperados, “a través de un programa informático se ha implementado en el mapa”, donde como es evidente no cabrán todos los nombres y habrá que hacer selección.
Así ha ocurrido en el caso de Cretas. “Juan Luís Camps ha sido el encargado de recopilar todos los topónimos, y lo ha conseguido preguntando a cazadores, a pastores y a agricultores”. El resultado es una primera versión del mapa que podrá verse en la sala de exposiciones Tomás Riba de Cretas durante el mes de diciembre. “Esperamos que la gente  haga diferentes aportaciones”, apuntó Casasús.
La iniciativa es “de largo plazo”. No en vano, añadió la técnico que “al ser un trabajo voluntario dependemos de encontrar a personas que quieran colaborar en todos los pueblos, y si lo conseguimos cada municipio seguirá su ritmo”. En este sentido, deseó que “este primer mapa sirva de motor para que en adelante puedan surgir otros y se avance en la idea”.
Los 700 topónimos de Cretas han quedado reducidos a 260 en el mapa. “Había que hacer una selección, porque todos no cabían”, explicó el autor de la recopilación. Finalmente, “hemos escogido los que son más representativos”. 
El trabajo, según Camps, ha sido posible “gracias a la colaboración de personas del pueblo, entre ellas Andreu Llerda, hijo de Toni Llerda. “Hemos contado con otras 12 personas que nos han dado la información más directa, pero hay más que de forma indirecta también han participado”. Entre éstas, “pastores, cazadores, viticultores, etc, que son los que se conocen mejor el término”. Hasta el demonio nos ha ayudado.
En total, el trabajo “ha durado dos años, un tiempo en el que han aparecido muchos nombres nuevos que no conocía, y estoy seguro que de seguir habrían aparecido muchísimos más”. En su opinión, “son nombres que han existido siempre, que unos se usan más y otros menos, que han aparecido en documentos públicos oficiales o en escrituras de propiedad, etc”.

Cataluña nos expolia

Plataforma per l'autonomia de Barcelona,Tabarnia, bcnisnotcat.tk

Plataforma per l'autonomia de Barcelona,Cataluña nos expolia

Autonomía para Tabarnia , autonomia per a Tabarnia,Tarragona,Barcelona