| va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) | ||
| vacassións | vacaciones | ||
| vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar | ||
| vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis | ||
| vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar | ||
| vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante | ||
| vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza | ||
| vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga | ||
| vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) | ||
| vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas | ||
| váiga ! Vaya ! | Vaya ! | ||
| váiga (aná) | vaya | ||
| váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) | ||
| váiguen | vayan | ||
| váigues (aná) | vayas | ||
| vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos | ||
| Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos | ||
| Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres | ||
| Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. | ||
| valdrá | valdrá | ||
| valdrán | valdrán | ||
| valdré | valdré | ||
| valdríe | valdría | ||
| valdríen | valdrían | ||
| valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar | ||
| valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada | ||
| valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras | ||
| valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes | ||
| valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole | ||
| valéns | valientes | ||
| valénse | valiéndose | ||
| Valénsia | Valencia | ||
| valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano | ||
| valensiana | valenciana | ||
| valensiáns | valencianos | ||
| valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente | ||
| valentía | valentía | ||
| valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente | ||
| valerosamen, en mol valor | valerosamente | ||
| valeroses | valerosas | ||
| valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo | ||
| valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) | ||
| válguen | valgan | ||
| valguére | valiera, valiese | ||
| valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X | ||
| valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud | ||
| valíe (ell, aixó) | valía | ||
| valíen (ells) | valían | ||
| valíes (tú) | valías | ||
| valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso | ||
| vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión | ||
| vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) | ||
| valla, valles | valla, vallas, vallar | ||
| vallat, vallada | vallado, vallada | ||
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo![]() |
vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo | ||
| valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores | ||
| valoraré | valoraré | ||
| valorarém | valoraremos | ||
| valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren | ||
| valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos | ||
| valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas | ||
| valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva | ||
| vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza | ||
| van (ells, elles), del verbo aná | van | ||
| vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse | ||
| vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar |
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad | ||
| vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias | ||
| vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad | ||
| vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe | ||
| vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante | ||
| vapor, vapors | vapor, vapores | ||
| vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería | ||
| vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras | ||
| vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos | ||
| vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo | ||
| varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo | ||
| vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste | ||
| vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas | ||
| variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar | ||
| variaben | variaban | ||
| Variable, variables | Variable, variables | ||
| variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
| varián, variáns | Variante, variantes | ||
| variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
| variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado | ||
| variedat, variedats | variedad, variedades | ||
| vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes | ||
| vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste | ||
| vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas | ||
| vasque, váigue | vaya | ||
| vasquen, váiguen | vayan | ||
| vasques, váigues | vayas | ||
| vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos | ||
| vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás |
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse |
||
| vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo | ||
| vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima | ||
| váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador |
||
| Vatres ,vatros | vosotros | ||
| vatros, vatres | vosotros | ||
| vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro | ||
| Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! | ||
| véa, veía | veía (yo) | ||
| veches, véigues | veas | ||
| vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas | ||
| vée | veía (él) | ||
| veém | vemos | ||
| veén (g) de vore | viendo | ||
| veénla | viéndola | ||
| veénlo | viéndolo | ||
| veénlos | viéndolos | ||
| veénme | viéndome | ||
| veénse | viéndose | ||
| veénse | viéndose | ||
| veénsel (damún) | viéndoselo (encima) | ||
| veéntos | viéndoos | ||
| veénu | viéndolo | ||
| veéu | veis | ||
| vegá, vegada | vez | ||
| vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces | ||
| vegades | veces | ||
| vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez | ||
| vegetal | vegetal | ||
| vegetals | vegetales | ||
| vegetassió | vegetación | ||
| vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos | ||
| veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas | ||
| veía (yo) | veía (yo) | ||
| veíe (ell) | veía (él) | ||
| veíen | veían | ||
| veíes | veías | ||
| veíeu | veíais | ||
| veiga | vea (yo) | ||
| veigám | veamos | ||
| veigám | veamos | ||
| véigue | vea | ||
| véiguen | vean | ||
| veiguera | viera, viese (yo) | ||
| veiguére | viera, viese | ||
| veiguéren | vieran, viesen | ||
| véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! | ||
| veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! | ||
| veína | vecina | ||
| veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! | ||
| veindat | vecindad | ||
| veínes | vecinas | ||
| veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla | ||
| veíns | vecinos | ||
| veinticuatre, vinticuatre | 24 | ||
| veintináu 29, vintinóu | 29 | ||
| veintisinc, vintising | 25 | ||
| vel, vels | Velo, velos | ||
| vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas | ||
| velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) | ||
| velades | veladas | ||
| velál | velarlo | ||
| velán (g) | velando | ||
| velánla | velándola | ||
| velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar | ||
| vell , vellet | viejo, viejecito | ||
| vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita | ||
| velles | viejas | ||
| vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez | ||
| vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas | ||
| vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana | ||
| velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! | ||
| vena, venes | Vena, venas | ||
| vendades, envenades, vena | vendadas, venda | ||
| vendats, envenats, vena | vendados, vena | ||
| véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender | ||
| véndrela | venderla | ||
| véndrelay | vendérselo | ||
| vendrém | venderemos | ||
| véndrem | venderme | ||
| véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) | ||
| vendréu | venderéis | ||
| venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras | ||
| vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden | ||
| venénla | vendiéndola | ||
| venénles | vendiéndolas | ||
| venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos | ||
| venerál | venerarlo | ||
| veng | vendo | ||
| venga ! | Venga ! | ||
| vengám | vendamos | ||
| Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) | ||
| vengansa | venganza | ||
| vengarém | vengaremos | ||
| vengat | vengado | ||
| vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas | ||
| vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa | ||
| vénguen | vendan | ||
| venguérem | vendiéramos | ||
| vengut (se ha) | se ha vendido | ||
| veníe | venía | ||
| veníem | veníamos | ||
| veníes | venías | ||
| vením | venimos | ||
| venín, vinín (g) de víndre | viniendo | ||
| venínli | viniéndole | ||
| veníu | venís | ||
| vens | vienes | ||
| vénse | vencer | ||
| vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer | ||
| vénsel | vencerle | ||
| vensén (g) | venciendo | ||
| venseríe | vencería | ||
| Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. | ||
| vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás |
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse |
||
| vensut, vensuts | vencidos, vencidos | ||
| ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja | ||
| ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) | ||
| ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba | ||
| venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender | ||
| ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc | ||
| ventáe, ventabe, de ventá | ventaba | ||
| ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas | ||
| ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes | ||
| ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas | ||
| ventet | airecito, vientecito | ||
| ventiladó | ventilador | ||
| ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras | ||
| ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos | ||
| ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" | ||
| ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat |
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad |
||
| venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas | ||
| verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) | ||
| verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) | ||
| verd, vert | verde (masculino) | ||
| verda | verde (femenino) | ||
| verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas | ||
| verdaderamén | verdaderamente | ||
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)
|
verga | ||
| verdat, verdats | verdad, verdades | ||
| verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer | ||
| verdíssims | verdísimos | ||
| verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas | ||
| verdulera, verduleres | verdulera, verduleras | ||
| verdura | verdura | ||
| verdures | verduras | ||
| veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico | ||
| verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga |
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero |
||
| vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén | ||
| vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas | ||
| vergoñosa | vergonzosa | ||
| vergoñosamen | vergonzosamente | ||
| vergoñoses | vergonzosas | ||
| vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas | ||
| verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
| verificabe | verificaba | ||
| verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera | ||
| vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts | ||
| vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos | ||
| verossímil | verosímil | ||
| Verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
| vers, verso, versos | verso, versos | ||
| versets | versitos | ||
| versificadó, que escriu en vers, versos | versificador | ||
| vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde | ||
| vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo | ||
| verts | verdes | ||
| ves (cap allá) | ve (hacia allá) | ||
| vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas | ||
| vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol | ||
| vessindari | vecindario | ||
| vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos | ||
| vessindat | vecindad | ||
| vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita | ||
| Vésten ! | Vete ! | ||
| vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse | ||
| vestíbul | vestíbulo | ||
| vestida | vestida | ||
| vestides | vestidas | ||
| vestíe | vestía | ||
| vestíen | vestían | ||
| vestimentes | vestimentas | ||
| vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole | ||
| vestínlos | vistiéndolos | ||
| vestínse | vistiéndose | ||
| vestiríe | vestiría | ||
| vestíssen, vestíxen | visten | ||
| vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos | ||
| vestíu | vestís | ||
| vestíx | viste | ||
| vestíxgo | visto | ||
| veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias | ||
| Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves | ||
| veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas | ||
| véuen | ven | ||
| veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc |
veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea | ||
| Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). | ||
| vi ransi | vino rancio | ||
| Vi, vins | vino, vinos | ||
| Vía, víes del tren | Vía, vías del tren | ||
| viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar | ||
| viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando | ||
| viachare, viajare | viajara | ||
| viachat, viajat | viajado | ||
| viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes | ||
| viaché, viagé | viajero | ||
| viachém, viagém | viajamos | ||
| viachen, viagen | viajan | ||
| viachés, viagés | viajeros | ||
| viacrucis | viacrucis | ||
| viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando | ||
| viala, vela, viales, veles | Vela, velas | ||
| viandes | viandas | ||
| viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes | ||
| viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes | ||
| viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta |
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta |
||
| viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió |
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción |
||
| vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar | ||
| vibradó | vibrador | ||
| vibradó, vibradora | vibrador, vibradora | ||
| vibráen o vibraben | vibraban | ||
| vibrassió | vibración | ||
| vibrassións | vibraciones | ||
| vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) | ||
| vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos | ||
| viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) | ||
| vichiláe, vigilabe | vigilaba | ||
| vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban | ||
| vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos | ||
| vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
| vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) | ||
| vichiláre, vigiláre | vigilara | ||
| vichíle, vigíle | vigila | ||
| víctima, víctimes | víctima, víctimas | ||
| victória, victóries | victoria, victorias | ||
| victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado | ||
| vida, vides | vida, vidas | ||
| Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos | ||
| videoclips | videoclips | ||
| videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes | ||
| vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio | ||
| vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras | ||
| viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas | ||
| vigám, viguém, viscám | vivamos | ||
| vigáu | viváis | ||
| vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar | ||
| vigilála | vigilarla | ||
| vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
| vigilia, vigilies | vigilia, vigilias | ||
| vigor | vigor | ||
| vigorós | vigoroso | ||
| vigorosa | vigorosa | ||
| viguém, visquém, vigám | vivamos | ||
| vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo | ||
| vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea | ||
| vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común | ||
| villa, vila | villa | ||
| villanía, villaníes | Villanía, villanías | ||
| vilmen | vilmente | ||
| vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera | ||
| vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 | ||
| vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio | ||
| víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) | ||
| vindrá | vendrá | ||
| vindrá | vendrá | ||
| vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán | ||
| vindrás | vendrás | ||
| vindré | vendré | ||
| víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir | ||
| víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) | ||
| víndreli | venirle | ||
| víndrels | venirles | ||
| vindrém | vendremos, iremos | ||
| víndremos | venirnos | ||
| víndretos | veniros | ||
| vindríe | vendría | ||
| vindríen | vendrían | ||
| vindríeu | vendríais | ||
| víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! | ||
| ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) | ||
| vinga | venga | ||
| vingám, vinguém | vengamos (vayamos) | ||
| vingáu, vinguéu | vengáis | ||
| vinguda | venida | ||
| vingudes | venidas | ||
| vínguen | vengan | ||
| vinguére | viniera | ||
| vinguéren | vinieran, viniesen | ||
| vinguéres | vinieras, vinieses | ||
| vinguéreu | vinierais, vinieseis | ||
| vinguéu | vengáis | ||
| vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas | ||
| viníe, veníe | venía | ||
| vinín (g) | viniendo | ||
| Vintena (20) | Veintena 20 | ||
| Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 | ||
| Vintidós, 22 | Veintidós 22 | ||
| Vintising, 25 | Veinticinco 25 | ||
| Vintisis, 26 | Veintiséis 26 | ||
| Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 | ||
| vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 | ||
| Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 | ||
| viña, viñes | viña, viñas | ||
| violat | violado | ||
| violén, violenta | violento, violenta | ||
| violénsia | violencia | ||
| violentíssima | violentísima | ||
| violeta, violetes | violeta, violetas | ||
| violín, violíns | violín, violines | ||
| viquiari, vicari | vicario, párroco | ||
| vírgen, vírgens | virgen, vírgenes | ||
| virginidat | virginidad | ||
| virilmen | virilmente | ||
| virtuós | virtuosos | ||
| virtuosamen | virtuosamente | ||
| virtuoses | virtuosas | ||
| virtut, virtuts | virtud, virtudes | ||
| virulénsia | virulencia | ||
| virus | virus | ||
| visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar | ||
| viscosidat | viscosidad | ||
| viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida | ||
| visibilidat | visibilidad | ||
| visible | visible | ||
| visiblemen | visiblemente | ||
| visió (vista) | vista, visión | ||
| visións | visiones | ||
| visita, visites | visita, visitas | ||
| visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla | ||
| visitáen, visitaben | visitaban | ||
| Visítal ! | Visítalo ! | ||
| visitála | visitarla | ||
| Visítala ! | Visítala ! | ||
| visitáls, visitals | visitarlos, visitarles | ||
| visitám | visitarme | ||
| visítam | visítame | ||
| visitán (g) | visitando | ||
| visitánme | visitándome | ||
| visitáns | visitantes | ||
| visitará | visitará | ||
| visitaríe | visitaría | ||
| visitaríen | visitarían | ||
| visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas | ||
| visitátos | visitaros | ||
| visites | visitas | ||
| visito | visito | ||
| visquen, víguen | vivan | ||
| visquére o viguére | viviera | ||
| visquéren, viguéren | vivieran | ||
| vissi, vissis | vicio, vicios | ||
| vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles | ||
| vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje | ||
| vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo | ||
| vist | visto | ||
| vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver | ||
| vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo | ||
| vistes | vistas | ||
| vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas | ||
| vitalidat | vitalidad | ||
| Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas | ||
| viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado | ||
| viuda, viudes | viuda, viudas | ||
| viudo, viudos | viudo, viudos | ||
| viurán | vivirán | ||
| viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir | ||
| víurela | vivirla | ||
| víureu | viviríais | ||
| viuríe | viviría | ||
| viuríen | vivirían | ||
| vius | vivos, vives | ||
| viva | viva | ||
| vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto | ||
| vívamen | vivamente | ||
| vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) | ||
| vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias | ||
| víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer | ||
| vives, vius | vivas, vivos | ||
| vivíe | vivía | ||
| vivíen | vivían | ||
| vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir | ||
| vivím | vivimos | ||
| vivín (g) | viviendo | ||
| vocal, vocals | vocal, vocales | ||
| vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones | ||
| vocassió, vocassións | vocación, vocaciones | ||
| vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres | ||
| volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar | ||
| volabe | volaba | ||
| volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca | ||
| voladó, voladora | volador, voladora | ||
| voláe, volabe | volaba | ||
| volán (g) | volando | ||
| volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija | ||
| volandes (portá en) | volandas, llevar en | ||
| volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca | ||
| volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar | ||
| volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes | ||
| volcánles | volcándolas | ||
| voldrá | querrá | ||
| vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida |
||
| voldríe | querría | ||
| voldríen | querrían | ||
| volé, vóldre | querer | ||
| volém | queremos | ||
| volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta | ||
| volénlos | queriéndolos | ||
| volénse | queriéndose | ||
| Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis | ||
| voléume | Queredme | ||
| Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas | ||
| volía | quería (yo) | ||
| volíe | quería | ||
| volíem | queríamos | ||
| volíen | querían | ||
| volíes | querías | ||
| volíeu | queríais | ||
| volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes | ||
| Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos | ||
| Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse | ||
| volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces | ||
| voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo | ||
| voltánla (an ella) | rodeándola | ||
| voltánlo | rodeándolo | ||
| voltánlos (an ells) | rodeándolos | ||
| voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a |
||
| voltat | rodeado | ||
| voltats, voltades | rodeados, rodeadas | ||
| volten (voltá) | dan vueltas, rodean | ||
| voltereta, volteretes | voltereta, volteretas | ||
| voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias | ||
| voluntariamén | voluntariamente | ||
| voluntat, voluntats | voluntad, voluntades | ||
| vómit, vómits | vómito, vómitos | ||
| vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar | ||
| vomitáen o vomitaben | vomitaban | ||
| vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos | ||
| vomitoris | vomitorios, vomitivos | ||
| vorá | verá | ||
| vorá, veurá | verá | ||
| vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado | ||
| vorán | verán | ||
| vorás | verás | ||
| vorás, veurás | verás | ||
| voré | veré | ||
| vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver | ||
| vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver | ||
| voré, veuré | veré | ||
| vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear | ||
| vórel | verle, verlo | ||
| vórel, véurel | verlo | ||
| vórela | verla | ||
| vórela, véurela | verla | ||
| vóreles | verlas | ||
| vóreles, véureles | verlas | ||
| vórels | verlos | ||
| vórels, véurels | verlos | ||
| vorém | veremos | ||
| vórem | verme | ||
| vórem, véurem | verme | ||
| vóremos | vernos | ||
| vores | verse | ||
| vores (les), la vora | vera, orilla, borde | ||
| vóres, véures (pot) | puede verse | ||
| vóret | verte | ||
| vóret, véuret | verte | ||
| voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas | ||
| Voréu, veuréu | veréis | ||
| Vóreu, véureu | verlo | ||
| Voríe, veuríe | vería | ||
| Voríen, veuríen | verían | ||
| vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites | ||
| vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras | ||
| vot, voto, votos | voto, votos | ||
| votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar | ||
| votáe o votabe, de votá | votaba | ||
| votassió, votassións | votación, votaciones | ||
| votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va enténdre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol ? |
voto a Dios | ||
| vuidáen, vuidaben | vaciaban | ||
| vuidán (g) | vaciando | ||
| vuide, buide | vacía | ||
| vuit, 8 | ocho | ||
| vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo |
||
| vuitanta, 80 | ochenta | ||
| vuitséns, vuitsentes, 800 | ochocientos | ||
| vulgar, vulgárs | vulgar, vulgares | ||
| vulgaridat | vulgaridad | ||
| vulgarmen | vulgarmente | ||
| vull (yo) | quiero | ||
| vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) | ||
| vullgám, vullguém | queramos | ||
| vullgáu, vullguéu | queráis | ||
| vúllgue | quiera | ||
| vullguém | queramos | ||
| vúllguen , de voldre o volé – búllguen es de bullí | quieran | ||
| vullguéra (yo) | quisiera | ||
| vullguére (ell) | quisiera | ||
| vullguérem | quisiéramos | ||
| vullguéren | quisieran | ||
| vullguéres | quisieras | ||
| vullguéreu | quisierais | ||
| vullgues | quieras | ||
| vullguéu | queráis | ||
| vullgut, volgut | querido | ||
| vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |
dissabte, 8 de desembre del 2018
Dicsionari chapurriau castellá, V
Etiquetes de comentaris:
Aniceto Gil de Beseit,
atravessá,
barranquet,
crusá,
franquejá,
gratis,
passá,
rebassá,
traspassá,
vacassións,
vadejá,
vadeján un riu,
vades (de)
Ubicació:
44588 Beceite, Teruel, España
Dicsionari chapurriau castellá, U
| U – ell sabíe aón estabe lo tessoro, ell u sabíe. - HO no se pronúnsie U, sinó diríem Ume en ves de HOme, Urt per Hort, Umedes per Homedes | él LO sabía (donde estaba el tesoro) |
| ubert, uberts, uberta, ubertes, obert, oberts, oberta, obertes | abierto, abiertos, abierta, abiertas |
| ubertamen | abiertamente |
| ubiart, ubert | abierto |
| ubiarta, oberta | abierta |
| ubiartes, obertes | abiertas |
| ubiarts, oberts, uberts | abiertos |
| ubicassió, ubicassións, allí aon está algú o algo | ubicación, ubicaciones |
| ubrí, obrí, aubrí | abrir |
| ubrire, obriguere, obrire | abriera, abriese |
| ubrís (ell), óbri | abre |
| ubríssen, óbrin | abren |
| ull, ulls – güello, güellos aragonés – uèlh, uèlhs en ocsitá – eye, eyes inglés – Auge, Augen alemán | ojo, ojos |
| ullada, ullades – ovelles que tenen lo cap blang y negre, ulleres, ulls | ojeada – oveja ojinegra |
| ullal, ullals (de la Fenellasa o Fenellassa, Parrizal, Parrissal, Beceite, Beseit) | fuente intermitente |
| ullera, ulleres (per a vore milló) - ulleres per a vore milló – ulleres daball dels ulls – ullera singular no se sol di | gafas (para ver mejor) |
| ulleres, golléres | anteojeras |
| ullerosa, ullerós, que té ulleres daball dels ulls | ojeroso, ojerosa, que tiene ojeras debajo de los ojos |
| ullet, ullets – ojito en lo que fas ! | ojito, ojitos – ojito ! |
| úlseres, úlsera al estómec | úlcera, úlceras |
| últimamen, raderamen | últimamente |
| ultracorrecsió, massa correcsió | ultracorrección |
| ultrajá, humillá | ultrajar, humillar |
| ultrajála | ultrajarla, humillarla |
| ultraje, ultrajes, agravio, afrenta, injúria, insulto, ofensa, escarnio, despréssio, infámia, deshonor, deshonra, humillassió | ultraje, ultrajes, agravio, afrenta, injuria, insulto, ofensa, vilipendio, vejación, escarnio, desprecio, infamia, deshonor, deshonra, humillación |
| ultránsa (a), resoltamen, dessididamen, radicalmen | a ultranza, resueltamente, decididamente, radicalmente |
| ultrapirenaic, mes allá dels Pirineos o Pirineus | ultrapirenaico, más allá de los Pirineos |
| ululá (un llop), udolá, aullá | aullar (un lobo), dar aullidos |
| umbría , latín umbra (sombra), mas de la umbría a Beseit, umbrieta (Antolí Tello) – solana es lo contrari | umbría, donde no da el sol o poco – solana es el antónimo o contrario |
| umbriosa, ombriosa, ombriós, umbriós, umbriosa, umbrioses | ombriosa, a la sombra |
| umplí, omplí | llenar |
| umplíe | llenaba |
| umplím (natros) | llenamos |
| umplín (g) | llenando |
| umplís, ómpli (ell, ella) | llena |
| umplíslo, omplíxlo, ómplil (omplí, umplí) | llénalo |
| umplisque, ómpligue (que ell) | llene (que él) |
| umplit (omplí, umplí) | lleno |
| umplíu (omplí, umplí) | llenáis |
| umplix (ell ómpli, omplix) | llena |
| umplíxen, umplíssen (omplíxen, umplíxen) | llenan |
| un, uns, una, unes | un, uno, una, unas |
| unánimamen, en unanimidat, tots están de acuerdo | unánimamente |
| unanimidat | unanimidad |
| unflá - unflo, unfles, unfle, unflém o unflám, unfléu o unfláu, únflen – unflára – unflaría – unflaré – Del castellá antic finchar, y este del latín inflare. | hinchar |
| unflat, unflada, unflats, unflades | hinchado, hinchada, hinchados, hinchadas |
| únfle (ell) | hincha (él) |
| únflo (yo únflo una roda en una mancha) | hincho |
| unfló, unflós (unflá) | hinchazón, abultamiento, hinchamiento, tumefacción, inflamación, chichón, bulto, turgencia, vanidad, presunción, engreimiento, soberbia, grandilocuencia, ampulosidad, afectación, envanecimiento, pretensiones, ínfulas |
| ungla , ungles, ungleta, ungletes | uña, uñas |
| uní, ajuntá – unixco o unixgo, uníxes, unix, uním, uníu, uníxen – uniría – uniguera - uniré | unir |
| uní, ajuntá, juñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntat, ajuntada | unir, juntar |
| únic, únics | único, únicos |
| única, úniques | única, únicas |
| unidat, unidats | unidad, unidades |
| unifamiliá, de una sola família, chalets unifamiliás | unifamiliar |
| uniformat, uniformats, uniformada, uniformades | uniformado, uniformada |
| uniforme, uniformes | uniforme, uniformes |
| unínsels (an ells), unínseles (an elles) | uniéndoseles |
| unit, unida, units, unides (vore chuní) | unido, unida, unidos, unidas |
| univers, universo | universo |
| universalmen | universalmente |
| universidat, universidats | Universidad, Universidades |
| universitari, universitaris | universitario, universitarios |
| universitária, universitáries | universitaria, universitarias |
| unsió (extrema) a un mol dolén antes de morís – verbo unsí | unción |
| untá | untar |
| untát, untat, untats, untada, untades (untá), com los alcaldes de la declarassió de Mequinensa | untado, untados, untada, untadas |
| únten (untá) | untan |
| urbana | urbana |
| urbanes | urbanas |
| urbano | urbano |
| urbáns, urbanos | urbanos |
| urgén, urgenta | urgente |
| urgénsia | urgencia |
| urgénsies | urgencias |
| úric, ássit úric, úrica | úrico, ácido |
| urólogo, uróloga, urología | urólogo, uróloga, urología |
| urticán, urticáns, que pique o done picassó. urtica : ortiga | urticante, que da picor, que pica |
| ús (usá) | uso |
| usabe | usaba |
| usaben | usaban |
| usades | usadas |
| usáen, usaben | usaban |
| usán (g) | usando |
| usat | usado |
| usats | usados |
| use (ell, ella) – usá | usa |
| úspen ! Cola ! Vésten ! Fora ! Hale ! Hala ! Fuch ! Arréa ! | Vete, largo, fuera, hala, huye, arrea ! |
| ussura, lucro, interés, codíssia, abús, especulassió | usura, lucro, interés, codicia, abuso, especulación |
| ussurero, ussureros | usurero, usureros |
| ussurpassió, expoliassió, expolio, apropiassió indebuda, incautassió, abús, privassió, robo | usurpación, expoliación, despojo, apropiación, incautación, abuso, privación, robo |
| ussurpassió, ussurpassións | usurpación, usurpaciones |
| utensili, utensilis | utensilio, utensilios |
| útil, útils, inútil, inútils | Útil, útiles, inútil, inútiles |
| utilidat, utilidats | utilidad, utilidades |
| utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada | utilizar |
| utilisáen, utilisaben | utilizaban |
| utilisat, utilisada | utilizado, utilizada |
| útilmen | útilmente |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)



