Tomo I, texto XXVIII, Lo rey Darago et de Sicilia

XXVIII.

Reg. 2252 fol. 103. 5 de agosto de 1409.

(1) Esta es la primera carta o documento en que don Martín añade al título de rey de Aragón y de Sicilia, y también la primera en que se escusa de no firmarla de puño propio por el gran sentimiento que le había causado la inesperada noticia de la muerte de su hijo don Martín de Sicilia. Esta misma cláusula usó en todas las demás cartas que escribió los días 6 y 8 del propio mes.

Lo rey Darago et de Sicilia (1). - Mossen G. R.Ja creem que sabets lo desaventurat et inopinat cas quens es esdevengut per la mort de nostre primogenit lo rey de Sicilia lo qual nostre Senyor Deus ha appellat a sa part. Perque com vos siats fort necessari en la isla de Sardenya manamvos axi expressament com podem que vista la present vos recullats ab tota vostra gent e partint daqui dressets vostre viatge vers la dita isla axi com sots tengut e obligat tota dilacio et excusacio apart posada sabent que de res nons poriets fer major servey et del contrari sobira desplaer e dampnatge lo qual imputariem a vostra culpa. E nous merevellets com no es signada de nostra ma quar per lo
gran desplaer que havem del dit cas no podem signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a V dies dagost del any MCCCCIX. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen G. Ramon de Muncada.

Tomo I, texto XXVII, Rey Martín Sicilia, carta, Rey Martín Aragón

XXVII.
Reg. 2252, fol. 101. 3 de agosto de 1409.

Lo rey Darago. - Rey molt car primogenit. Sabents certament quen haurets molt gran plaer significamvos que som en bona disposicio de nostra persona merce de nostre Senyor Deus pregantsvos affectuosament rey molt car primogenit que com pus sovent poretsnos vullats certificar de vostra salut e bon estament e de la ocurrencia del affers de la execucio que fets contra los sardsa nos e a vos rebelles quar singular consolacio e plaer ne haurem. Rey molt car primogenit pochs dies ha passats que apresque sabem la victoria que nostre Senyor Deus vos ha donada dels sards vos escrisquem largament de diverses fets: a present als nons occorre de nou queus escrivam rey molt car primogenit sino quels cardenals e anticardenals que son estat aplegats en lo ques diu concili de Pisa han elet en lur papalo cardenal de Mila lo qual es nadiu de Candia e es appellatAlexandre quint. 

Los nostres embaxadors rey molt car primogenit que haviem tramesos a Pisa son huy venguts e hannos dit que apres quels cardenals los hagren hoitsqualque VIII jorns abans que entrassen en conclau per elegirlus resposeren que ells havien ja tant procehit en lo fet de la eleccio faedora que ja no era temps de tornar atras res que haguessen fet e per conseguent ells elegirenen lur papa lo dit cardenal: e apres la eleccio los dits nostres ambaxadors protestaren en nom e per part nostra que no hi consentien en res ans hi dissentien expressament e sonsen venguts segons que dessus es dit. En la dita eleccio segons que sabem per relacio dels dits nostres ambaxadors e per letres havem sabut quey han dissentit expressament lemperador nostre cosigerma lo rey de Castella lo comte Darmenyach lo comte de Foixlo comte de Savoya lo rey de Xipre lo rey Descoçialo rey Lançelau lo rey Dongria los venecians lo duc de Mila e molts princeps de Italia e totes les comunes daquelles sino Florença e Jenova. Los missatgers del rey de Portugal qui anaven a Pisa passaren laltre dia per nos ens dixeren que si novella eleccio si fahia de papaells no hi entenien a consentir: no sabem encara de cert si ho han fet o no. Perqueus pregam affectuosament rey molt car primogenit que si letres vos eren trameses dalcunes parts e per qualsevol persones sobrel fet de la dita eleccio ne de alcunes coses tocants aquella no façats ne permetats esser feta alcuna novitatper raho daquella tro que nos e vos hajam madurament delliberat ques hi deura fer: e per cosa del mon rey molt car primogenit no hi vullats res mudar com sia cosa en que va molt a nos e a vos. Rey molt car primogenit per tal quen hajats plaer trametemvos ab la present translat del decret de la dita eleccio e de una letra a nos tramesa ensemps ab aquell per lo cardenal Despanya e no resmenys translat de la requesta e procehiment fet sobre aço per lo missatger del dit emperador nostre molt car cosigerma e ultra aço translat dels capitols donats laltra dia per los ambaxadors del intrus de Roma al comu de Florença. E sia lo Sanct Sprit molt car primogenit vostra continua proteccio. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a III dies dagost del any MCCCCIX. - REX MARTINUS. - Rey molt car primogenit pregamvos affectuosament que a la dita reina de Sicilia vostra muller scrivats que no sofira ne permeta que en lo regne de Sicilia se faça alcuna novitat per raho de la eleccio dessus dita e quen escrivats semblantment a aquelles universitats e persones queus plaura per ben avenir del dit regne. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Al rey de Sicilia nostre molt car primogenit.

Tomo I, texto XXVI, Jacme Roure, Sicilia

XXVI.

Reg. 2252, fol. 106. Agosto de 1409.

Memorial de les coses que mossen Jacme Roure ha a fer en Sicilia per manament del senyor rey ab la senyora reina de Sicilia e ab altres. - Primerament ira a la dita senyora reina e dita per ell a la dita senyora de part del senyor rey la salutacio acostumada presentarali la letra de creença que li porta per virtudde la qual li dira quel dit senyor rey la prega e amonesta que en aquesta dolorosa visitacio que nostre Senyor Deus ha volgut fer a ell e a ella vulla haver bona paçiencia e que li placia conformar lo seu voler ab aquell de nostre Senyor Deus quar semblant ha fet ell qui no pogra mes perdre que ha perdut e per no esser ingrat a nostre Senyor Deus ha forçat son trist et doloros cor a haver paciencia pus a ell ha plagut. - Bernardus secretarius. - Apres li dira ab la pus dolça expressio de paraules que pora quel dit senyor rey li ha aytantcordial amor e major que jamay hagues e que per contemplacio del rey de Sicilia fill seu e marit della de gloriosa memoria e per les grans virtuts encara que en ella son no la enten haver ne tractar daquiavant com a nora mas com a filla propria: e que per tal que ho veja per obra ell li tramet e vol que ella haja aquell plen poder de regir e administrar governar e senyorejaren lo dit regne de Sicilia que havia en vida del dit rey marit seu lo qual poder que ella ja havia era dupte que no fos extinctet finit per mort del dit rey: pregantla affectuosament e amonestant com a pare qui cordialment la ama que en gobernar regir e administrar lo dit regne et en excercir tots altres actes virtuoses se vulla saviament e be haver axi com tro araha fet e continuar e perseverar en aquells daqui avant en manera que la sua fama e bon nom sien augmentats e lo dit regne li sia obligat.- Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira quel dit senyor li enten a complaure e seguir lo voler de la dita senyora en lo fet de son estatge e habitacio ço es que si ella elegira o volra estar en lo dit regne de Sicilia o en los regnes del dit senyor deça mar a ell plaura tot ço que ellan volra e que on se vulla que ella stigasera axi reina e senyora com dabans. - Bernardus secretarius. - Encara mes li dira quel dit senyor la prega fort affectuosament e la encarrega que ab gran diligencia faça donar obra ab acabament a la guarda e custodia dels castells del dit regne de Sicilia e specialment daquells que son situats prop la maritima: e que si per ventura en los dits castells havia per sospitosos alcuns dels castellans quels ne git en hi faça metre daltres que sien segurs e leals segons que per los de son consell trobara esser faedor.- Bernardus secretarius. - Mes avant li dira que si cas era que per rahode diverses assignacions fetes a alcunes singulars persones per lo dit rey de Sicilia mentre vivia nos trobaba presta manera a pagar les guardes e custodia dels dits castells en aquell cas la dita senyora reyna prenga a ses mans es plenesca de les assignacions dessus dites segons que sera ben vist a ella e als de son consell quar per avant pora reintegrar aquells de quis sera plenida e nols haura fet tort ne injusticia com aço toch interes del dit senyor e de tots aquells qui habiten en lo dit regne. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel senyor rey la prega que appellatsaquells de son consell prenga a ses mans tots los presoners que foren preses en les galeas dels jenoveses prop la islade Sardenya no contrastants qualsevullatitols de lexes fetes per lo dit rey de Sicilia a qualsevol persones o per altres qualsevulla titols de donacions o daltres com lo dit senyor rey vulla de certa sciencia axi esser fet: e que la dita senyora tenga e faça tenir en son poder los dits presoners preses
ben ferrats e guardats en manera que no puxenfugir ne esser dats a rescat o partit algu car finida la guerra lo dit senyor ne enten reintegrar aquell o aquells de qui deuen esser los dits presoners. E mana lo dit senyor al dit mossen Jacme Roure quen tenga aprop la dita senyora tro quel fet haja bon compliment en lo qual no vol lo dit senyor ques faça comport alcu. - Bernardus secretarius. - Semblantment dira a la dita senyora reyna quel senyor rey la prega que en la manera prop dita vulla usar dels moros que don Jacme de Prades quondam pres en una nau e que no hi faça algun comport. - Bernardus secretarius. - Mes li dira quel dit senyor ha delliberat e ha en ferm proposit de passar fort prestament en la isla de Sardenya per dar fi deguda a la execucio començada per lo dit rey de Sicilia contra los sards a nos e a ell rebelles: e finida la execucio dessus dita passara tantost al regne de Sicilia per visitar aquell e metrel en bona ordinacio. - Bernardus secretarius. - Puys dira lo dit mossen Jacme Roure a aquells qui eran del consell de la dita senyora absent del dit regne lo dit senyor rey de Sicilia quel dit senyor per la bona informacio que ha hauda dells e de lur bon consell e industria e per la gran fiança que en ells ha los ha constituits consell axi com eren pregant et manantlos per la fe et naturalesa a que li son tenguts que a la dita senyora servesquen ab aquell mellor cor e diligencia que solien e segons quel dit senyor confia dells en manera quels sia tengut a fer gracia o merce. - Bernardus secretarius. - Apres daçolo dit mossen Jacme Roure ira a les universitats del regne de Sicilia a les quals porta letres del dit senyor e explicarlus ha per virtud de la creença a ell comenada que jassia que ell sia molt afligit en lo seu cor per la inextimable perduaque ha feta del dit rey son primogenit encara ha en continua memoria lo dit regne e los bons e leals vasalls que en aquell habiten e que per consolar aquells et visitar lo dit regne ha empresde passar en aquell apres que sera estat en Sardenya on enten anar en breu Deu volent per acabar la
execucio per lo dit rey fill seu començada: e quel dit senyor los prega els mana e requer que vullen continuament perseverar axi com de bons e naturals vassalls se pertany en la bona feeltatleeltat e naturalesa que han tro ara portada a ell e al dit rey son primogenit offerintlus gracies e remuneracions en tal manera que ells ne seran contents: e que si en lo regiment de la justicia o en altres coses haura deffalliment ell ho reformara a consell lur: e que vullen haver entretant per senyora e regidora lur la senyora reyna sa filla axi com la sua persona e axi com havien abans de la dolorosa mort del dit rey de Sicilia marit seu.- Bernardus secretarius. - Item dira a les dites universitats quel senyor rey lus haguera ja trames don Frederich net seu sino per tal com ell enten esser dins breus dies en lo dit regne de Sicilia Deu volent segons que dessus distinctament se conte. - Bernardus secretarius. - Item dira a la dita senyora reina e a son consell quel dit senyor prega la dita senyora que encontinent li trameta un berganti o fusta de rems avisantlo del estament del regne e de totes les particularitats e circunstancies daquell e de sosaffers. E record al dit mossen Jacme Roure que per aquest berganti escrisque largament al dit senyor de tot quant haura vist e sentit e del estament de la dita senyora e en quina forma haura pres ço que ell li haura portat e dit e de totes altres coses que avisarlo pora. - Bernardus secretarius. - Mes avant dira al noble mossen Bernat de Cabrera quel senyor rey ha gran confiança en ell e quel prega que vulla diligentment entendre en conservarli aquell regne e treballarhi segons que be ha acostumat: dientli largament la empresa quel dit senyor ha feta de passar personalment en Sardenya e puys al dit regne de Sicilia e quel dit senyor li mana expressament que per res passat ne present ne que esdevenir puxa no moga questio ne debat ab alcu quar en alcuna manera nol poria mes desservir e quel dit senyor no ho pendria pacientment ans loy daria a conexeren persona e bens: e en semblant manera parlara ab mossen Sancho Roiç e ab mossen Johan Ferrandez e ab tots altres qui li sera vist faedor: e manarlus ha de part del dit senyor ques esforçen en ben servir segons que tro ara han be acostumat. - Bernardus secretarius. - E mana lo dit senyor que abans quel dit mossen Jacme diga als dits barons e cavallerse universitats alcuna de les coses dessus dites parla primerament de tot ab la dita senyora reyna e ab los de son consell: e si consellaran que hi faça res mudar afigir o tolre sia fot tot a ordinacio lur. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.