MASCARON

MASCARON (1)
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 115. Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fól. 23.

Sapiats que com lo filde Deu fos nat de madona Sancta Maria e anasper terra los demonis asajaren en moltes maneres aquel fil de Deu e estaven molt meravelats daquel e a les devegades per los miracles que li vaien fer avien pensament que fos fil de Deu cor enperovesen que el soferis fam e set e menjave pensavense que no fos fil de Deu. Empero vistes aquelesesteles e profecies e escriptures conegeren aquelesser fil de Deu diensentreci - ci aquest mor aquest es qui deu entrar en losinferns els deu despular de les animes qui aqui son turmentades. - E per aquesta rao plens denveja per tal que les dites animes no fosen deliurades e tretes de les penes dinfern pensarense e cogitaren entre si en quina manera poguesen aubergar la mort de Deu e per çocom els no trobaven al mon pus certa cosa com fenbracar lo primer mal consel era axit daquelaesguardant que Pilat avia muler molt care a ellos dits demonis conselaren a la muler de Pilat que per maligne esperit que aubegas la mort del fil de Deu per ques lig en la pacia que la mulerde Pilat volia aubergar la dita mort dix que moltes coses avia vistes per aquel mas enperosegons que era profetitzat covenies aquel morir per lo poble la saviesa diabolical de la fenbraen aço no poch contrestar çoes que Jhesu-Christ no moris per los peccados (pecadors, pecadores). E per tal com les dites raons los dits dimonis vaerense escarnits e enganats hordonarene feren I. procurador per nom Mascaron I. demoni molt savi e discret e estelati que en la presencia del fil de Deu ana legir pleyt denant aquel contra lumenal linatje. Enpero algun poria dir en quina manera podia conparer demoni qui es dapnatdenant la presencia del cel e de la terra e açose poden asignar duas raons com parlen en manera humane per comperacio axi com poden parlar faentconperacio de la cort terrenal pot se va ser que en la cort terrenal just e peccador hi poden entrar e majorment quant entenan a demana (demanar, demaná; pedir, petición, demanda) justicia e per tal rao cor la pena qui es donade als demonis nos departexdaquels ans hom que si mane soferenaquela pena en axi que sil labros(leproso)jasia en la cambra e en lo lit de I. rey la pena de la lebrosia (lepra) nol desenparia si be se jauria en lo lit axi per comperaciopoden vanir los demonis en presencia del Creador nostroSenyor Jhesu-Christ axi com a procurador dels altres demonis.
- E Creador de totes coses tu es vera justicia e jo sonprocurador de tota la inquesia infernal. E pux que tu es vera justicia e dins tu es nade e de tu es axidaplacia a tu quem vules hoyr en justicia. -
E dix lo Creador - si tu es (ets; eres) procurador mostrem la tua procuracio e fem daquelaplena fe e plena justicia. -
E espos (respos) Mascaron procurador al Creador - jo primerament vul infernarsobre I. gran article qui tocha lo mesels de totes les penes infernals e feta aquesta infernacio jo mostrare carte de ma procuracio. -
E dix lo Creador - jo ja conex les tues falcies (falso, falacia, falsedad) e tu matex per que en nom vulespexer de peraules infirmatoris e que noysia algu del umenal linatje qui façapart contra tu axi com tu demanes e entens a demanar contra elmestre sit vols la carta de la tua procuracio sinoseras gitat defora (foragitar, foragitá; echar, expulsar) la cort e daqui avant no seras hoyt. -
E lo demoni tement lo Creador lo qual no vaeque li fo jutge forable mostra con era fet procurador de tota la iniquitat infernal e perlant axi com a umenalment pot hom perlar la carta fo feta axibastant e sofecientment que en alguna manera in pert no avia defaliment ne la pogera hom anullaren nula manera. E ladochs nostro Senyor just jutje dix al dit dimoni.
- Dona te demandaper escritor voIs anantar (enantar) en tos afes.(los teus affers, tons affers; affair)- E encontinent fo donade segons ques segex
- io Mascaron procurador dit me clam per nom de procurador que com jo e tots los altres demonis dels qualjo som procurador tostemps infinit temps siam e ajam en plana posesio (plena posesión; plena possesió) de tenir en turmentar cruelment e justiciar tot humanal linatje en los inferns ara novelamentno servant orda (orde; orden) de dret en nostra part apelada mas ten solament per volentatson privats de la dita posesio en la qual eram per que daço me clam molt ploros prepos denant tu que justicia nos sia servade per tu de aquesta rao e que a tu placie que faces apelar lumanal linatjee que a sert dia denant tu a mi procurador en justicia respondedor. Enpero primerament ans que altres coses sia enantat deman quem tornesen ma posesio clarament e franque Ies animes qui abiten e son en lo sel e en porgatori e de totes qui son nades e qui daqui avant nexeran. -
E dix lo Creador - jo te be entes tu demoni demanes que sia fet dia asignat al umanallinatje que respona a la tua demande. - E lo demoni dix que aquesta demande es molt gran e perilosa e que seguir que sia tost dia asignate que sia en aquela tost enantat carlos demonis estan despulats de les dites animes e per tal demana lo dit Mascaron que sia dia asignatal umanal linatje per la humenalment demande.
E respos lo Creador al dit procurador infernal - fil de demoni e de dapnacio iniquicia e falcedat(falsedat; falsedad) malvat demoni tu casent (caent, caén; cayendo) del cel e si erets lo migdel cel e de la terra jo a tu al umenal linatjeasignat sert dia a comparer denant mi çoes a saber lo divenres sant de la miapacio (passió; pasión) en lo qual jo fuycrucificat. -
- E respos Mascaron - jo aquex dia nolpren cor en aytal dia nol podia nul homans hon que sia es feriat. -
E respos lo Creador - jo e fets los drets axi jo dispone ul (vul, vull) que sia aquel dia. -
E de continent lo Creador apela lo beneytangel Gabriel e dixli - aparela tot humanallinatje que conparega soficientment e siaque vega e no sera anantat en aquest negosi(negoci, negossi; negocio) axi com orde de dret e de rao ho requer. -
E ab tant lo dit procurador torna als inferns e tot qui era enantat en la dita questiocomptant als altres dimonis da qui era percurador e ageren gran dol e foren molt despagats quant verene conegeren que la justicia de nostro Senyor Jhesu-Christ nols era favorable en lur negoci. E ladonchs Lucifer levas e dix - no ajetspaor com Jhesu-Christ diu que es vera justicia la cual cosa no es veritat enpero si es justicia nos calayremaquesta nostra demande e aquel farem tenir per fole li farem dir de boque sua que no es justicia. - E dix Mascaron - al dia asignat e compare per nos e per tota la niquicia infernal. - E respos Mascaron - jo mes amariaaci estar crucificat e turmentat cruelment que comparerdenant lo Creador en lo qual es tot goyge tota alegria en nula manera quant veygaytal goyg non pux alegrar ans hom mes lo veg lodit goyt e mes e de dolor e de turment e de pena masenpero axi com aquel a qui jo son tengut de hobeyr fare com que mes. - E parlar umanalmentcomparech Mascaron denant lo Creador en lodit dia vench en hora dalba. E estant en lo palautot sol en I. angle e sabia be que major deuria esser la contumacia daquel qui demana que daquel qui es demanat e per aquesta rao era vengut axi mati per tal que no li pogues lo jutjeescriure fadiga en lo plet e tenia abdoses les oreles be aparelades que en lo palau no fes naguna cosa contra el. E con fo hora de mig die vench Mascaron a la presencia de Deu e dix - Pare Sant jo som vengut mati e encara esper lumanallinatje e encare no es vengut fe en aço. - E dix lo Salvador - ve ve ve que encara no es pasatlo dia. - E lo dimoni tornasen estar en lo dit angle del palau. A ora de vespres lo dit Mascaron vench ab gran brogit denant la presencia del Creador dient - Senyor Deus hon es justicia.
- E respos lo Creador - malvat no e dit que encara no es pasat aquest dia. - E ladonchs lo dit dimoni tornasen en lo dit angle del palau e espera tot lodia tro a la completa.
E ladonchs com vaesque quax sen axien de la cort molt fortment crida Mascaron - ho hon es justicia cor be la veg falida en los regnes dels cels.
- E ladonchs lo Creador feu apelar Mascaron qui encontinent vench denant el e dix- uy tot dia e esperat en lo regne de justicia e no e trobade justicia. -
E dix loCreador - Mascaron que demanes. - Jo - dix Mascaron - demanamsi es algu que respona per lumanal linatje e nagu per lumanallinatje ne comparech. - E altre vegadenostro Senyor dix a Mascaron - que demanes. - Jo demanque dret sia a mi servat com algu no deya esser denegat deman que lumanal linatje que a fet citar per III letres comparega sofecientment denant tu a men justicia respondedor com aquel no siacomparegut jat se sia (jatsia) que per tot aquest dia aquel aja esperat -
E loCreador enpero volent usar de iniquitat mes de justicia axicom aquel qui be sabia que Mascaron no entenia en alssino en destruccio del linatje humanal dix a Mascaron
- tu sabs be que jutje a les devegades husade iniquitat a vegades de justicia axi com li plau e jo ara vulusar de iniquitat. Asignam dia a dema a ora de prima. -
E encontinent Mascaron partis daqui de la presencia del Salvador e tornasen als inferns e conta als dimonis soque avia fet en lo negosi e Lucifer dix a Mascaron - tu ve (ves) dema mati al dia asignat- E Mascaron dix ho faria.
E com madona Sancta Maria sabequel humanal linatje era citat moguda de gran pietat axi com damor maternal parlant humilment ach despleer e dix publicament al humanal linatje - no tiens paor que jo dema e tots temps sere avocade del humanal linatje.
- E ab aytant tota lorde dels angels salegrae ach plaer de gran leticia.
E com loCreador en lo dia asignat sient en la suacadira ab infinida compaya dangels e patriarques e profetes cantant ave regina dels cels ave dona dels angels la dita vocade ab hul que hom sol gardar hom qui no es gracios garda lo dit Mascaron adversari del umanal linatje e estat sola avocadepres del seu fil car Jhesu-Christ dix - calats(callad; calleu) çoes que jo parlare. - E dix - fil meu jo e entes que lumanal linaje del qual tu e jo som enbargat denant tu per I. dapnat traidor e reprobat falsari axi com ja sabslo qual en lo regne meu jo e vist e per aquesta rao les entramenes (entrañas; entranyes, entrañes) del meu ventre que tu an portat me son molt comogudesenpero com tu est justicia en Deus en justicia falirvinga lo adversari quis qui siaardidament e men son plet tu. - E ladonchslos angels e los amichs de Deu agerengran plaer e apellaren Mascaron diens - vine Mascaron dapnat e reprovat cor ara as trobade part qui defendre lumanal linatje. - E lo Creador dix a Mascaron - di soquels uls. - E Mascaron ple denveja e de tot engan vench e no gosa levar los uls vesla care de la avocade qui al ul de dona iradelo guardava axi com Mascaron ho podia conexer.
E lo Creador dix a Mascaron - di so quetvules. - E dix Mascaron al Creador - e justicia ho en te clamade ho veritat sens falcedad ho via sens arade vules ayr mi mesqui procurador e placia a tu que carn ne sanch no enclin que justicia no sia per tu servade e tengude jo deman a tu licencia que puxa parlar. -
E dix lo Creador - di so quet vules. - E dix Mascaron - tot hom sap que judici esta en III. persones ço es a saber lo jutja e aquel qui demana e aquel qui es demanat vet tu qui est jutje e jo qui son demanador la persona del demanat ne lo ich veig sens la qual no sera agual lo judici. -
E dix la avocade - nous mirets en dimoni veus mi apelade en defencio del umanal linatje. - Respon Mascaron - Pare Sant placiat que la tua mare en nula manera no sia rebude en aquest pleyt ne en altre axi ho prou jo per rao cor mase hi es sospitosa per ço com es mare e leugerament te poria fer girar a fer part contra mi e per altre rao cor esta es fembra e los drets axi divinals com umanalsvedan que fenbra no sia avocade - e dix Mascaron - ara respona que respondre volra. -
E la avocademare de Deu axi gira los beneyts uls ves lo seu beneyt fil e dix - aquest dimoni en mon regne vol girar e pervertir los meus drets per tal com el diu que son sa mare enpero fenbra son e son per lo dit procurador infernal en aquest juy apelade per tal com el a fet denant tu humanal linatje del qual jo son e jatsia que jo sia mare no son mare axi con los altres cor jo son mare sens corrumpcio e fuy preys sens to greuje e infante sens dolor e quals drets veden que part qui es demanade de qualque hofici que sia que no puxa desenperar si farra si era eretje e escomes ço que Deus no vula. E no sabs que jo son orde de madrimoni e de la orde daquels qui estan en consiencia e de virginitat con jo fuy el mon esposa de Josep verge ans del part e en lo part e apres del part encontinent e ordisi de hom nul temps no agi a desnotar e sacrificar que jo desig avochadedel umanal linatje. E cant lo dit malvat procurador diu que fenbra no pot enpendre hofici de advocacio axo no a loch a persones mesquines e en vidues e en pubils e en horfens e en icnocenspersones. Fil meu I. persona mesquina com es aquest mon lo qual aquest malvat procurador falsari vol tornar e tenir en servitut perque no contrasta les coses dites e prepos ades per lo dit adversari deman que sia rebude en aquest hofici. - El dit procurador malvat fortment dix que no devia esser rabude e deman quel jutje deges saber aquest punt. Dix la avocade - fil meu aquest depertmostre en les paraules que tu asmajor sobre tu. - E ladonchs lo Creador dix- no contrastant a les coses preposades la part de Mascaron la mars rebe en avocade. - En lo libre de Genesi (Génesis) en les dites paraules que foren dites a Adam e a Eva se segex quel dimoni e la serpent dix a Adam e a Eva - si menjaretsdaquest pom (poma, pomme, manzana, mansana) serets com a Deu.
- E aquestes paraules que aquest falçariladre e malvat procurador Mascaron no les a dites ans les a amagades que no a volgut parlar e ves carfil meu falcia e malesa del dimoni que daquelamatexa cosa la qual hon a comes per conselsubjeccio dels dimonis aquels dimonis volen lumanal linatjeacusa e açonos poden fer cor eternal linatje acusar certa cosa es que crim del qual es engan es punidor e aquel qui del crim deu esser punit no pot altre acusar per que quant aquest punt aquest demoni no les altres jo no respondria cor segons que es mostrat e dit los dimonis foren rao cor Adam e Eva pecaren per tal com lo dimoni los fo conselat que menjasen del fruyt e menjarenne per tal com el lo dix que serien senblant a Deu e apar que els foren tractados del peccat perque
feune engan no deu a els ajudar ne per lo dit pecat no deuen ne poden aconseguir lome que sia dapnat eternalment. Deo gracias.
Finito libro sit laus gloria Christo. Amen.
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.

Qui es folde seyn venga en Francesch alconer del reyde les bogies qui esta pres car segons lom qui sera lo consel si laura enparo es masterque sia dinant per aver gracia atsetaraenpero protesta lo dit Francoi que qui son consel volra que primer a boura li dera vingrech e si vin grech (vino griego; vigroc?; griego : amarillo?) no hia datli varmel(vermell, rojo, vermejo, vermellón) car bo li sera.

HISTORIA DEL CABALLERO TUGLAT

HISTORIA DEL CABALLERO TUGLAT (1). 

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés titulado miscellanea ascetica fól. 102. 

En I.a provincia qui es apelade Irbenia era I. cavaler qui avia nom Tuglat lo qual era jove e masip de bon tal e galart de persona e de gran linatje e ab riquesa lo qual avia pocha cura de res qui fos be ne profit de la sua anima car la sua joventut e la sua balesa e el seu linatje la faya axorar axi que per sa folia tot son temps despenia en vanitats e en folias daquest mon e largriave e despenia son temps malament e no avia cura ne ancia ne pler de Deu ne de fer ne de dir nagunes coses qui a Deu tornasen a pler ne a profit de la sua anima. Molt greu cosa li era hoyr mises ne sermons ne la paraule de Deu ne a pater nostres ne altres hobres el dir no podia e donave poques almoynes per amar de Deu. Aquest cavaler ten peccador volch Deus que per se pietat que per dar aximpli a …. vaes e hoys …. moltas cosas que recontas a nos per les quals tots prenguesen avinentesa de fer be. Sapiats que aquest cavaler jac mort per III dies entre aquels III dies la sua anima fo portade per lo Sant Angel de Deu per molts logas (lugares) hon viu e soferi moltes menes les quals per horda hoyrets. Sapiats que aquesta anima viu les penes soferen los mals e los bons. Aquesta cosa dura del dimecres a ora X.a tro al disapte aquexa matexa era el dos (1: cos) del cavaler tenien per mort e ageren soterat sino fos pocha de calentura que li trobaren al costat sinestre. E esdevenchse que con ven lo disapte demunt dit a ora nona per volentat de nostro Senyor lo cos comença a suspirar molt agrement en presencia de moltes gents qui lo cos acompaniaven clergues e lechs els qui soptosament veren lo cos moure foren forts meravelats e espordits e soptosament el obri los uls e feulos senyal que li aportasen lo corpus Christi que confesas e combregas volia e els ho feren demantinent e cant lo corpus Christi ac rebut el se leva en peus e lava los uls e les mans al cel e alta veu en presencia de tots el comença a fer moltes gracies e loas a nostro Senyor e dix axi - ho poderos misericordios Senyor Deus major es la tua pietat benigna que no es la mia malvestat jatcia aço sia grans sens comperacio. Ho Senyor quantes males tribulacions e angoxes nom mostrets 

empero per la tua pietat de tots mals mas deliurat e mas gitat del abis de la terra ço es de les angoxes dinfern. - Apres daço con lo cavaler fo tornat en son seyn e en sa memoria el se feu vanir tots quans pobres poch atrobar en la terra e tot son aver e tota sa riquesa el dona per honor de Deu e les perti de tot se despupula e volch viure puys pobre per Deu e despuys muda la sua vida el seu estament que ben mester e dona a conexer en ses hobres que molt espaventat e castigat vench del altre segle de les penes que soferets e vistes avia e era fort volenteros e cobejos de ganyar le benananses que vistes avia. 

Açi comensen totes les forts aventures que les mesquines de animes soferen. 

Senyors hoyats totes les forts aventures que aquela mesquina de anima esdevengueren entre aquels III dies que estech fora del cos. Sapiats que aquela anima daquel cavaler con fo axida del cos avie molt gran pahor com se sentia molt erade (errade, errada, error) e colpable e nos sabia ques fes ne hon sen anas e tornaresen volentera al cos qui la er lin donas e no sabia nula via ne nula carrera que tenges cor sola e desemperade se trobave sino ten solament de la misericordia de Deu que altres obres en ella no avia e dementre que ella axi estave esmarida e ploran e jamegan e tremolant e gardant los mals que fets avia viu vanir tan gran compaye de diables no ten solament la casa hon lo mort jaya mas tots los corrals e les plaçes e les taulades eren plenes dels e tenien larme tot entorn environade e encerclade e molt orriblement els la estridaven e la manasaven e deyan axi - turmentem aquela anima e canten daquest nostro servent cantar de mort e tro e menjar de foc amiga es descuredat e de tenebres e anamiga de claredat e de lugor. - E aço dien tiranse ves ela e cuydavenla sorbir. E la mesquina de anima qui aço veya molt angoxosament comença aquest plant dient 

- ay caytiva quem fare aquesta es la compaya que en ton ostal aculies e que tant aoraves e servies ara veyg que per tostemps estaras ab els al foch dinfern ne tes noves ne tes delits que solament usaves ne lergul (el orgullo, I.´orgull) que aver solias fort es decaut e umiliat com no fas adulteri que leys ta bona muler per tolra la sua a ton conpare c aço veyen perque fas fornicacio que vages duna fembra en altre con novas ara en orat ab homens fols mescla barales e discordia entre amichs e vays hon son les tuas vanitats hon son los esturmens e les riales fades e la tua vana gloria hon es lo teu sobremenjar e boura ab gran glotonia hon es lo teu jugar e taficrar hon son los teus babayos que tu menaves desmesuradament. Tot es ara pasat en catiu tu penaras per tostemps en les penes dinfern. - E per aquestes coses la mesquina de anima en tots aquests retrets e daltres viu tots sos anamichs ajustas per ella aturmentar estave molt espaventade e no sabia ques fes. E dementre estave axi en aquesta pahor viu vanir I. angel bel e clar e resplandent lo qual alegrement e ab bele cara la salude e la consela e ella conforta a gran meravela e la anima comença a plorar de gran alegria que hac del e dix - ho senyor governador meu hon as tant stat dolos dinfern me tenien presa tot entorn ajudem e acompayem sit ve de placer. - El donchs li respon en axi - ara mapeles tu senyor e governador com te veus en cuyta e en trebals ço que hanc nul temps mentre al cos staves no fayst e nit e jorn te aministrave et servia hanc nul temps non agist en memoria mentre al cos estaves. - Repos (respos) la anima e dixli - Senyor mentre el cos fuy nul temps not viu net conegui mas tan solament ara que hoyda la tua veu tan dolça e tan graciosa e viu la tua fas e la tua persona plasent demantinent conegui que eras angel de Deu benigne. - Respos langel e dixli - per ço es male cosa desconexença e serveiy perdut axi com lo meu es estat en tu que tostemps puys tu fust engenrade encreade al ventre de ta mare te tengude en la mia custodia hon que tu anases jo anave ab tu que hanc de tu I. pas nom parti mas davesme pocha reverencia e honor que mon consel hanc no volgist creure ne hobeyr ans tota via mas menyspreat - E langel quant ac aço dit pres I. diable per la ma daquels qui mes escarn se trayen dela cant era al cos e dix - veus aquest ta mal afigurat (afigu-gurat) aquest es aquel que tu aseyaladament que tu mes creyes e la volentat del qual tu fayas e menyspreaves mi e fayes fort mals canbis enpero sies sagura e no ages paor que Deus per sa bontat a pietat de tu e non soferas tans males ne tantes penes com tu merexiries jatsia aço que soferiras moltes penes e molts turmens e puys tornaras al cos per tal que tu remes e esmenes ta vida e quet guarts de tot mal e que façes be e per amor deço posa be ton cor e ta pensa en totes coses que vouras e oyras e retinles be que les pusques comtar per orda con sies tornade al cos. - Los diables con veren e hoiren aqueles coses que lengel li contave que encare tornaria al cos e faria penitencia e que lavien perduda la alegria qui era entre tristor e cridaven altament ab gran confusio e maleyen nostro Senyor cars els avien fe e esperanse que aquela anima fos lur e veyan que pus al cos tornave que perduda la avien per tostemps e axi clamavense de Deu quels faya sobres e tort e retreienli que el no era detrurer e aço deyen els per ço com el alongave temps e vida e espay de fer penitencia a la anima pus que en carn avia a tornar al cos es que si Deus no agues mudade la sentencia que la anima al cos tornas que peragera que tort lo faes cor els avien posesio e prescripcio mas ho sabe en manera de les parts. Apres aquestes coses dix langel a la anima - pensem de seguir. - Apres la anima respos - Senyor si aquests diables me van derrera pendreme e portarmen an en infern. - E resposli langel e dixli - no ages por (pahor, paor, temor, temó, miedo) que pus forts som e mes que els car Deus es ab nos. - Aquela hora la anima anasen darera (derrera, darrera, radera, detrás) langel com pus prop podia del car nos sentia be asegurade. Axi com anaven per lur cami la anima no avia altre lugor ne claredat sino de la resplandor del angel e axi vengueren soptosament en I.a val escura (u oscura) e tenebrosa e espaventable la qual era molt pregon e plena de carbons molt ardents. E aqui sobre aquela val estabe I.a cobertora de fere la qual avia VI colços (colzes, codos) de gros e damples mes de I. miler e a totes parts era pus cremant e pus ardent que la sua calor sobrave la calor dels carbons e pudia (fer pudor, pudó, putí, putir, put put, heder, oler muy mal) molt malvadement. E aqui sobre aquela cobertora queyen moltes de animes mesquines de quis fregien totes en sofra (sofre, azufre, sulfuro) es cremaven axi com fa lo pex en la paela (paella) e apres que eran fregides totes se fonien en regalament et axi se eslongaven de la cobertora e queian ab gran crebant jus pregon sobrels carbons flamejans. E cant la anima viu aquestes penes e dolos hac molt gran por e dolor e trachse I. poch arera e dix al angel - precte (te prec, plegaria, te pido) senyor quem digues que avien fet aquestes animes mesquines aquestes penes soferen. - Respos langel - tal merexen los homisides que aucien e traexen lus pares crestians e encara tots cants los ho consenten ne los ajuden e tu matex en aytal matexa pena est ço sabs tu be cor daytal obre as usat mas fe tu gracias a Deu qui per sa gran pietat ten volra deliurar e gardaten be con seras tornade al cos que no façes ne digues per aquestes penes sofiresne majos. - Despuys dix langel a la anima - anem mes avant que longe carrera avem a seguir. - E axi com els anaven atrobaren I.a muntaya (muntanya, montanya, montaña) molt alte e gran e de gran paor car aqui avia molt estraya (estranya, extranya, extraña) carrera e male de I.a part e de la altra part avia I.a val pregon don axia (exia, eixíe, salía, exit) molt salvatje pudor e de la altra part avia molt gran multitut de neu e gran gelade ab gran vent pluyg (pluja, lluvia) qui segave com areor. E tota la muntaye era aytal de la I.a part com de laltra. La carrera era plena de diables qui estaven aperalats de animes aturmentar los quals tenien forques e ganxos de fere (ferre, ferro, fierro, hierro) molt aguts e altres aperelamens ab que los enpeyien (empentar, empujar) al foch apres gitavenles del foch e gitavenlos (gitar, gitá, expulsar, arrojar: foragitar, foragitá, forachitá : echar fuera) en la neu glasade (glasada, glas, helada, hielo) e axi les mesquines de animes van de mal en piyor e de pena en pena e de turment en turment. E aquela hora matexa dix la anima al angel - ay senyor e que sera de mi com pore estorcre daquest peril que si mal ha I.a part piyor del altre. - Resposli langel - not temes pensem de seguir. - Exiren I. poch havant e comensaren avalar (avallar, avall; bajar, abajo) I.a val (vall, valle, vallis) molt pregon e tenebrosa mas fos hom voure ne podia tant avia desmesurats fos (foz) e avia gran brogit dins e desus aquela val la terra tremolave per rao de I. gran foch qui aqui curia del qual axi gran fum e gran pudor e aqui avia molt grans veus e grans udalamens (udol, udols; aullido, aullidos, quejido, quejidos) e grans crits quey menaven grans dolos e aço eren animes qui dins staven enpresonades e soferien moltes cruels e aspres penes e I.a taula estave posade en loch de pont de la I.a riba de la val entro en laltre la qual avia de loch M. pases (passes, pasos) e I. palm danple per la qual taula nagu pasar (passar) no podia que en la val no caygues si donchs no era stat de fort pura e neta vida. E la anima esguardant e meravelant daquela cosa vae aqui pasat de animes mes que no a al cami de sent Jacme romeus ho en I.n gran formiguer formigues e totes quantes hi vanien queien daval soptosament si que en menys de I.a ave Maria a dir be M. miles de animes foren caygudes dintre sens nul retiniment. 

E apres vas vanir I.n palagri vel e feble e molt mal enescat ab los peus tots crivalats (cribassa, cribasses, cribaza, cribazas, grietas en la piel) ab sola I.a esclavina vela pelosa ab I. ram de palma en la ma en ques sostenie a gran dolor renquejant e molt ardidament e alegra el comensa a muntar sobre la dita val en poca dora el fo pasat molt segurament. E cant la anima vae aquel pont ten forts e ten perilos dix al angel - ay mesqui jo peccador com estorcre daquest pont tan estran e ten flach que no caie lajus ab los altres. - Respos langel - no ages por que daquesta pena deliurat seras que non auras mal. - E tentost presla per la ma e pasala molt segurament. E con la anima fo estortra del peril dix al angel - prechte senyor quem digues daquestes animes qui han ten dura pena. - Respos langel - aquest loch ten pregon e ten escur es donat als ergulosos (orgullosos) qui viuen desordonadament e supertiosa (superbia, soberbia) axi com los diables comensaven en Peradis (Paradís, Paraís, Paraíso, Paradiso) perque caygeren per aytal pregon en abis (abyss, abismo) com tu veus e quantes lur via tenen ne tarden iran ab els ensemps e encara tots los jugadors e los ladres (lladres, ladrones) e los robados (robadors, de robar) qui enganen (enganyen, engañan) e roben e fan perdent ço de lus pares cristians. - Apres dix langel - e segexme que encare no as res vist que majos coses que aquestes as encare a voure (veure, vore, ver). 

- E aquela ora anaren I. poch mes avant per I..a carrera al e negrosa ab gran fangar molt negre e vermenos tot plen de serpens (serps, serpientes) e de calapets e podia (pudia, putia, pudor) molt astrayament (extranyament, extrañamente) e aqui no avia sino escuredat perquen caminave hom a gran dolor e aviay hom anat debatons de trebal en trebal. E axi com anaven per aquela carrera la anima no vaya hon anave ne hon sos peus posave sino aytant con avia resplandor e claredat del angel. E con daquest mal se foren axits la anima romas anima trempade e aviade del trebal que pasat avia e estan axi reguardant enant viu vanir udolant e cisclant e batent e balant I.a bestia molt horible e desfigurade sens nula comperacio que no es nul hom quin pogues escriure ne recontar de bocha sa fayso mas al mils que mon seny abastara leus a fayso fere cor ela faya major comu que la major muntaye que hanc hom ves e era tota picada e royosa e claposa e velosa e corienli les plages totes sanch e pudrit e venia tocant e gayolant (ganyolant, gañolán) com fa truga (truja, cerda, gorrina, verra, marrana) ab sos porcels (porcells, porquets, gorrinets; puerco, lechones) molt sutza cosa ab sa bocha uberta ten gran que M. cavales tots ensemps aperelats nentraren en I. colp (cop, golpe, vez) e avia les IIII dens (dents, dientes) primeres pus agudes que naguna agula (agulla, aguja) e pus larges que I.a lance (llansa, llança, lanza) dun cavaler e en cade dent tenia I.a anima enastade los uls avia molts grosos e desmesurats vermels (vermells, vermellón, bermejo, rojo) e terbols (turbios) e axer pelats tots corens de lagaya e la sua esgardadura tan fera e espaventable que glay metia a hom al ventre e flama de foch haxia (eixia, eixíe; salía) per la bocha quis depertia en III.es parts covenia entrar les mesquines danimes qui aqui entraven reculantles en son ventre. La lana (llana) daquela bestia era molt pudent e corumpable (corrupto; corrompina; hedor) e glatiali lo ventre a totes parts e de les dolos e engoxes que les cames suas pasaven. E com la anima vae aquesta bestia ten sutza quis acostave a ela fo for esmaride e plorant feuse enves langel e dixli - ay senyor per amor de Deu aqueste encombre. - Respos langel - nol podem fugir ne esquivar que per ela avem a pasar. - E axi langel pres lanima per la ma e menala denant la bocha de la bestia e aqui langel desenperale e lexala sola e encontinent tots los diables dinfern qui aqui eran environarenla e la encloyeren tot entorn golosament sorbirenla axi com a cans rabiosos tenpestavenla en jugaven a la pilota. Com sen foren be sadolats e batalats molt vilment rosegant ab ganxos gitarenla al ventre de la malvade bestia. Les penes que aqui soferi no les poria hom comptar ne asumar empero en la vida que apres feu con fo tornade al cos pogeren conexer aquels que vist lavien ne contengut que moltes penes e turmens soferets avia despuys que del cos axie (eixíe) que sesmane e coregi sa vide e son estament especialment en lo ventre de la malvade bestia soferi molta pudor e molta calentura e altres turmens diverses mes que bocha dom no poria comptar ne pesar. E axi com ela jeya al ventre de la bestia plorant sos mas e recomptant e jamegant ses colpes a cap de I. temps que aço ach durat elas troba per la misericordia de Deu fore del ventre de la bestia ab gran alegria mas hanc saber ne conexer no poch en qual manera ne axi com ela lase se jaya a I. depart tota trencade e quascade (cascada) ela obri sos uls e denant si I. poch ela vae langel qui la solia guiar e la anima desenperade alta veu cridant dix - ayme esperanse e ma vida e ma claredat con mas desemperade hon as tant estat. Grans gracies ret a nostro Senyor Deus de tant de be que ma fet e de tanta de gracia com tu mas tornat dant per guiador governador e defenedor que ten desconselade me avies lexade. -

E langel resposli cortesament e dixli - fila e amiga axo jo to avia ja dit que major es la misericordia de Deu que les tues malvestats mas tu ne nagu nos fiy en aso car molts e moltes sen troben enganats car jatsia aço quel sia misericordios axi matex es dreturer no pot mantir perque en la fi del jutjament dara a cascu segons que aura merit ne serviç (servey, servei, servici, servissi; servicio) e per amor daço conselte e amoneste que quant sera volentat de Deu que tu seras tornade al cos no faces obres vilanes ne desconexens per que perdes la gran goya (goig, goyg, goyo, gozo) de Peradis ne ages a tornar en aquestes ne en altres pus cruels penes. Leva daqui e anem avant que altres turmens trobarem ades davant nos. - E ladonchs la anima volch avant anar e no poch seguir langel tant era cansade e trebalade e dix al angel - ha senyor no pusch mes avant anar. - E ladonchs langel tocale e donali força e poder que pogues anar e cant agueren molt anat vaeren I. estany gran daygua podrida e sutza pudent la qual se trebalave molt regament e faya tals hondes (ones, ondas, oles, olas) e tals tempestats que senblave quel cel sen deguesen muntar e aquel mal estany en loch de pex era ple de males besties qui cridaven gola badade qui esperaven les mesquines danimes que les tengesen e les manasen e les devorasen e de gran malesa e iniquitat gitaven foch ten legament per la bocha que laygue del astany feyen bolir (bollir, bullir, bullí; to boil; hervir) pus que altre foch noy pogeren fer. E sobre aquel estany avia I. pont qui tenia be de lonch de CCC.Ma pases e mes e no era pus ample que la palma de la ma. Aquesta era la pus greu e mesquina pena que les altres que lexades avien aquest clau (1: pont) era tot menut clavat de claus molt aguts les puntes amunt longues e axi era de gran peril de pasar per rao de la estretura e dels claus e encara per rao de les besties qui lajus estaven. E sobre aquel pont lanima vae pasar I. hom plorant e descalt regen caregat e jatsia aço que les soles del peus fosen foradades e menjades dels claus mes amave tenir aquel cami que no caure en la bocha de les besties. E con la anima vae que per lo pont avia a pasar ab gran paor tremolant dix al angel - ay lo meu senyor saber volria per quals animes aquestes penes son aperelades. - Respos langel e dixli - aquestes penes son aperelades a aquels qui fan força ne engan ne tort en neguna manera a lus pares crestians ne a altres gens e tu be saps que aquestes penes mereys com volentes abrasaves avaricia e no guardaves en qual manera per tal que la ufana daquest segle que comensade avies pogueses mantinir mas per la pietat de Deus ara seras deliurade daquesta pena enpero covente a pasa per lo pont tota sola sens mi e que pas ab tu I. bou mal e brau que tu saps que enblest a I. teu conpare. - Respos lanima - ver es mas sil li anbli puys lo li reti. - Dix langel - ne grat ne grasias per ço lo li retist com amagar nol pogist ne tolre mas molt te pesa e axi Deus garda la volentat enpero non soferas tante de pena con feres si ab tu fos romas. - E lavos aperechli lo bou mal e brau e langel aderga la anima ab lo bou ensemps meslos en lo pont e ades balencejave la I. de ça laltre de la per caure per la malea del pont e del cor e mal son grat anant vengeren al mig loch del pont e aqui encontrarense ab lo ranqualos qui portave lo fex del forment e acostas a la anima dixli pregant que la lexas pasar e laltra respos - lexa tu mi pasar qui son primera e aqui ab gran engoxa son tro aci vengut. - Dementre que axi estaven ab gran paor de caer (caure) lajus els escusaven es penedien dels mals que fets avien per les quals eran dignes daqueles penes e de majos gran pietat era quils veia nels hoya tals gemegamens (gemecs) que paria (pareixia, pareixíe, parecía) quel cor los degues trencar e sanch viva quils axia dels peus e no podien avant anar ne enrera tornare. E ladonchs aprech langel a la anima - ben sies venguda fila. Daqui avant no ages cura del bou car deliurada est e la colpa es asmanade (esmenada). - E lavos la anima mostra los peus al angel com los avia nafrats que no podia anar. Respos langel e dixli - 

remembrarte dauria com les avies longes e delitoses per correr duna vanitat en altre. Sapiesne que si no fos per pietat de Deu en greus penes series turmentade. 

- E ladonchs langel tocala e dixli - pensen dana e seguexme que I. turmentador molt fort negre e cruel nos esta esperant - lo turment del qual nos podien fugir per neguna manera. E axi con els anaven per uns lochs salvatjes he aspres e tota via escurs e preslos en la carrera I.a cosa uberta la qual era axi gran com I.a gran muntaya seria e era redona e flamejave axi com a foch ardent la flama qui de la axia per M. pases rostia totes les animes que trobave entorn si. E la anima quant vae aço dix al angel e axi matexa - ay mesquina quem fare que jans acostam a les portes de la mort. 

- Respos langel e dixli - daquesta flama qui hix (ix, eixir, ixí; sale, salir) fora daquesta cosa no ages por mas dintre sapies quet convendra entrar hon auras molt majos penes. 

- E ladonchs lanima vae estar molts turmentados denant la porta daquela cosa en senblanse de carnises (carnicers, carnissés; carniceros) qui tenien destrals e coltels (coltells, gaviñets, ganivets, cuchillos) per espesexar e per espaventar les animes qui estaven en aquela flama qui denant les parts daquela cosa estaven. E cant les animes avien escorxades gitavenles dins en aquela cosa ardent e aqui soferien moltes penes per les glotonias (gula, glotón) e luxuries (lujuria) que fetes avien. E ladonchs dix la anima al angel quant vae que aqueste pena era major que les altres que vistes e sofertes avia - prechte (te prech, prec, pregar; pedir, plegaria) e clamte (te clam, clamar) merce quem deliures daquest mal loch e mitme en altres penes. - E langel resposli e dixli 

- pots escapar per naguna manera que en aquela cosa tu no entres cor cans rabiosos te van esperan en aquel loguar. - E ab aytant desenpera lanima e cant los diables veren que langel avia lexade la anima en lur poder vanla rebre e ab aqueles aperelamens que turmentaven les altres vanla talar tota e la picaren majus vet com quin quer fer janet e morcerol. E con fo talade e espeseyade gitarenla en aquela cosa ardent. E quantes penes que aqui pasa no es nul hom qui esmarles poges ne comptar. E sapiats que aquels menbres ab que peccat avia aquels especialment e aseyalade eren pus forment turmentats e majorment en aquels lochs qui son vergoyosos (vergonyosos, vergonya; vergoña; vergüenza, vergonzosos) de dir. E.con la mesquina de anima fo regen turmentade e cuyta segons que merit avie nos sabe con ne con no sen fo axide e trobase fora del mal loch enpero la lasa estave en tenebres entro quel angel li aperech. Con ella lo viu dixli - ay senyor hon es aquela medeya e misericordia de Deu que tum prometies que jo mesquina tans mals turmens e pasats. - Respos langel - ho mesquine tantes ne van a perdicio per sospita daquexa peraule misericordiosa que no la entenen axi com es dita car Deus ha misericordia als penidens faent penitencia e per fer misericordia nos lexa de fer justicia e segons ques diu es ver justicia dona a cascu so que merex que no fa tort a negu e segons la sua misericordia perdona molts peccats e moltes colpes especialment aquels quis convertexen e fan esmena e satisfacio e con a vegades en lur vida no hac complide la penitencia que manade los es. - E deye que eren dignes en alo a complir en aytals con aquests. Apres la anima demana al angel - ay senyor aquels qui son justs e an viscut en bona vida sens peccat per que los amene hom a voure aquests turmens qui son donats als peccadors. - Respos langel - per ço que facen laos (laors, lahors; loar, loas) e gracies a nostro Senyor e ajen major compliment de alegria com daquests mals son estorts e ven en ten gran gloria repos car com hom veu la e atreci los malvats veen la benenanse dels bons per ço que mariment e tristor los cresque e les penes los doble que Deus per la sua bondat los avia aperelat e per lur folia lauran perdut e vul que sapiats quel capela a qui tu vist pasar lo pont ten espertament e ten segura era molt bo e perfet de dit e de hobra e de fe en Deu a si matex e a son proisme per que ara li esta aperelat lo complit gardo e per ço vol Deus que pas per aquestes e que aje alegria major per ço com avia esquivats pecats e no temia de soferir aquestes penes. - E pres daço dix langel a la anima - pensem danar que encare no as vist tots los mals que as a veure hon com vists los auras major be e major vide te sera car per aquesta rao tut sabras mils servir Deu e sa volentat. - E ladonchs dix lanima - pensem danar a la pena per tal que tost sia a la gloria. - E axi con anaven veren denant si una bestia molt e negre la qual era molt de senblant a les altres que ja avien vistes. E era feta en esta manera dos peus avia molt grans e dues ales al col molt largues e agudes e per la boque axienli (eixíenli) flames de foch. Aquesta bestia estave posade sobre I.a basa (bassa) molt gran la qual era gelade e aqui estant ela sorbia e menjave totes quantes animes aver podia e puys que menjades les avia e dins son ventregas e moltes penes e dolos soferides avien gitaveles per la part de fora per dejus puys queia en la baça qui era gelade e axia de gran calentura anaven en gran fedrura (fred, fret; frío) per aver major turmens totes aqueles animes maluyrades (malaurat: maldito; benauyrat : bendito) qui en aquela baça queian encontinent seren enpreiades la qual cosa es molt meravelosa e espaventable doyr e cant devien pertir gitaven tals crists (crits) e tals brams de les dolos e de les angoxes que soferien que aço era gran mariment doyr cor aytanbe senprenien los homens com les fembres. - E axi perien ten solament per los lochs ordonat per natura de les fembres mas tots quans menbres avien en lo cos axi com per les boques e pel nas els uls e mans e peus e per molts altres lochs. Per les boques parien per ço com moltes glotonias navia menjades e moltes vilanes e sutzes (sucias) peraules navia axides per lo nas per molts delits quen avia auts (hauts, haguts, habuts; habidos) en hodorar (odor, olor, auló) e en sentir de especies de mosquet (moscada, muscat) e de flos que avien usat desordonadament per los uls per moltes falses ulades (ullades) gaionies en senblant que fet avien e vistes altres coses que veura no degueren per les mans per molts palpas e toces en ires e abrasas et homisides e robaries e altres coses qui no eren bones hobres ne corteses per los peus a que avien coregut a balar (ballar; bailar) e a luxuries e a altres males obres hon los peus portarien hom saven per los altres lochs per cascu podens entendre per moltes horens (horrendo, horrendas, horror) e leges (lletges; feas) e moltes dolços e ples (plaers; placeres) carnals que aven auts recobrant molts fibles amargos so es a saber de aqueles coses que parien que nous cuydats so es que infans perisen que ans ho fayan calapets e serpens e escurpins (scorpio) e vibres (víbora; viper; escursó, escurçó) e allres males cuques e afaram molt cruels e envirinats (verí : veneno; envenenats: envenenados) e ab mals vechs (bec : pic : pico) e engles (ungles : uñas) los quals sobre al que lo vrapterien (raptar) de fora se retorcien e giraven e fiblaven lo cos don exien axi com fan los cranchs com hom los toque. Encare mes en los coses avia aguions (aguijón, aguijones; agulló, agullóns, fisó, fisóns, fisonada) e ab ganxos enforcats axi com a ham (sedal) de pascar (pescar; peixcar, peixcá) que nols lexaven de tot en tot nexer per tal que puys se concolgasen e abastasen e scisclasen e meniavenlos e royen totes les polpes entro sus en los osos (ossos; huesos). Los crits e los plants (planys; plañir, plañidero) que els fayen entro sus al cel pujaven hon sapiats que ten gran era lo tabustol el brogit e les veus els udolamens de les animes catives que si sol los diables aguesen dels tanta de pieta com faria de coma I. gra de mostale (gra de mostassa, mostaza ?) se seria a els molt mas no digats que pietat naguesen que ans los en crexia alegria goig e gran pler. E con la anima va tantes angoxes e tribulacions tot porugament dix al angel - prechte senyor quem digues per qual rao soferen aquestes animes ten desmesurades penes. - Respos langel e dixli - tals penes merexen los falses crestians axi com fan los mals frares e les males dones e altres persos malvades seglas (seglars; seglares) en qualque condicio que sien qui an de fora peraules moxes e planes e son axi com a grava en lo cor en les lengues en les obres axi com a lops rabats (rabosa, raposa? Zorro, zorra) qui degolen (degollen; degüellan) e roben les altres bones e religioses persones de sancta vida e neta e pura consiencia (conciencia, consciencia) e les difamen e los talen lus bons noms sens dret e sens rao que non aurien e tu saps que en aquest peccat de infamia as peccat e per ço soferas estes penes. - Ladonchs langel soptosament despera la anima e los malvats prenguerenla tantost e donarenla a la bestia a menjar e surbila tantost entegre (íntegra, entera; sancera, sansera) en I. colp estant al ventre cregats que pasa moltes penes qui serien longues de contar. E con aqui ac estat I. gran temps la bestia gitala en la basa qui era gelade e pudent. Estant sobre aquel glas (gel; hielo; glass: cristal) langel li aperech e dixli - leva filla mia que de questa pena deliurada seras de huy mes. - E garila e senale de les plages que avia e dixli - pensem de seguir. - E aytantost meserense al cami per pus mals los que pasats navien e la darera molt escura la qual tota via anave devalant e era la carrera tan costa aval que tota via avien a correr que tenir nos podien. E axi com els sen anaven abans de molt que a Paradis fosen els veren I.a gran ciutat molt alte e ben murade e sobre los murs qui eran ben alts els veren gran multitut de gens ço es a saber homens fenbres tots vius e aqui batials molt gran vent pluig e desmesuradament lo qual forçadament avien a soferir. E part tot aço soferien gran fam e set (hambre y sed) empero aven lum e claredat e no avien altre turment ne pudor. E en apres lanima demane a langel qui eren aquels qui estaven en aquel rapos e benenanse segons los altres marimens que vists e pensats avien. Respos langel - gens foren qui no foren ten perfetes com degeren en axi que no foren gens sinples que asats se gardaren de mal a fer e a dir mas no feren tant be com degeren e pogeren als pobres de Deu ajudar e nou partiren ab nostro Senyor ço que comenat los avia na agueren compacio (compasión; compasió) ne pietat de lus amichs ne de lus proismes (prójimo, próximo) al quals veien pesar (pasar; passar, passá) moltes necesitats en les quals pogeren aver ajudat sens lur dan (lur, llur: su, lo seu; dany; daño). E aço han per penitencia per ço com als amichs de Deu avant fretura no ageren pietat e axi com los pobres eren nuus (desnudos; despullats) e avien fret et fam e tot e altres mals axi soferen els aquests trebals matexes per digna justicia algun temps mas no perdurablament ans los esta apres daço la gloria de Deu aperalade. - Apres aço langel e lanima anaren avant. Axi com anaven els veren I.a porta gran e alte e bele la qual tentost denant els se obri per els a rebre I. bel verjer (vergel; verger, vergé) plentat de molts arbres freturosos ben odelens e saborosos e altres galerdies e delits (delicias, no delitos; delicies, delíssies) tantes que contar ne dir nos porian. E lo loch aquel era molt clar e resplandent e tot aquel jardi e verjer era ple de gran multitud de animes qui guardaven ves Deu altament els cridaven e salegraven en nostro Senyor Deus en diverses maneres. E al mig loch daquel verjer qui era molt reyal avia I.a molt belle font dayge saborosa e quant lanima viu aço dix ab gran alegria - lo nom de Deu sia beneyt com per la sua gran misericordia ma deliurades de les penes de la mort e a ma duyta en aquest loch de ten gran repos e ten glorios. Ara veig e enten que es veritat paria so que recompta la santa escriptura que uls mortals ne porien veure ne bocha constar ne horeles hoir (orelles ; orejas) ne escoltar ne hom pensar la benuyransa que Deus te aperelade al seus amichs e a sos servidos si donchs per lur hicnorancia nou poden ho...lar. - Enquare dix lanima al angel - prechte senyor quem diges de quals animes es aquest - Respos langel e dixli - aquestes persones foren molt bones e quis gardaren de mal mas enpero no foren de tot perfets ne acabats de totes bontats que algun defaliment hi havia e per amar daço no poden esser ajustades a la compaya dels sants qui son en gloria mas estar san aqui entro venge lur temps. Aquela font es apelade font de vida e a qui daquela font boura per tostemps set no aura. - Apres lanima sen ana per lo jardi e entre aqueles compayes ela viu alcuns de sos conexens entre els el viu dos reys los quals ben conexia car fo lur privat deus. E dix lanima al angel - e com ses esdevengut aço que veyg que aquests dos reys que aci son feren en lur vida de grans gracias e enamichs mortals foren tostemps. - E encara demana lanima de lur vida al angel. E resposli langel e dixli - tu no saps com ne com no son aci mas jo to dire entenho be. Sapies que aquests dos ans que morisen feren digna e complida penitencia que en altra manera noyh foren. E sapias que la I. daquests dos reys dessertament mebli e per volentat de Deu gari molt be. Apres que fo guarit el se mes en horde (orde ; orden religiosa) e servi nostro Senyor Deus molt be e gint e laltre ach ay tembe gran malaltia la qual soferi e pesa ab gran umilitat e paciencia e erant gracias a nostro Senyor Deus del trebal que Deus li dave per sos peccats e pert tot aço el pres tot quant hac e de tot se despula (se despulle: se desnuda, se desprende) e de la sua ma en sa vida ho perti tot als pobres de Deu que nou espera a la fi queu fesen los mermesos (marmesors; marmesores del testamento, manumissores). E per aço com els ten be esmenaren lus vida son els ara en aquest loch. E tu contaras totes aquestes coses quant seras tornade al cos. - E quant langel aço damunt dit diges a lanima anaren I. poch avant e trobaren I. arbre molt bel e meravelos ten alt que toca al cel lo qual arbre avia XII branques ten solament les quals sostenien molt luy e lo dit arbre era molt dret e agual e ben fet e tot ple e caregat de beles flos e de beles fules e de fruyts de diverses maneres la I. melor que laltre. E dejus lo dit arbre avia gran abundancia de flos e de lires e de rosas e de violes e daltres bones flos les quals gitaven ten gran bona hodor de si matex que per tot aço a gran meravele confortaven e encare desots les rames del dit arbre avia ajustades gran multitut de gens les quals avien senblance de bones persones e devotes e cascuna persona seya en molt bela cadira e en lus caps tenien cascuns I.a richa corona daur e de pedres precioses e tota lur ancia era contar e loar nostro Senyor Jhesu-Christ e la beneyta sancta trenitat. E lavos dix lanima al angel - Senyor encaret prech sit plau quem diges quin arbre es aquest ten meravelos que hanc non viu nen hoy parlar son par encare quines gents son aqueles qui dejus el estan en ten gran seyoria. - Respos langel - aquest arbre te senblanse a la sancta esgleya e el cap seu qui es ten bel e tan alt es comperat a Jhesu-Christ qui es cap de cristianisme e les rames e les branques son XII apostols encare hi poden esser en repos los sants pares qui son pasats e la sancta esgleya per reger lo poble de Deu axi com los apostols els arcabisbes els rectos e altres bones persones relegioses qui preicaren e sembraren la paraula de Deu e per lus bons castigamens e bones doctrines la multiplicaren per les quals molts e moltes desenperaren la carrera male e seguiren la bona e an fet servey molt a Deu e aquestes conpayes que tu veus aci son aqueles que tu aydes e encare que ych son aquels qui per els sa convertien e lo manament de Deu en que lur vida observaren e en aquela perseveraren entro a lur fi que nos baxaren nes torceren a naguna part per paor ne per amor ne per serveys ne per naguna tentacio per que pots ver que tot lur trebal es tornat en repos. - E dementre que aço damunt dit deya langel a la anima anaren I. poch mes avant e trobaren I.a molt noble e richa ciutat la qual ciutat era pus onrade e mils feta que gran delit era de voura (veure, veura, vore; ver) la qual ciutat era Jherusalem e era entorn closa e murade dun mur molt fort e bel e alt e gran e fort meravelos mas era fort gran afay (afán?) de entrar dins per ço com aqui no podia entrar si donch fort purgades e ensaminades no eran. Lo mur daquesta ciutat avia gran sobrepujament de balesa (bellesa; belleza) e de riquesa sobre totes les altres ciutats quels vistes avien per ço com tot era hobrat de soles peres precioses axi com son marachdes (esmeraldas; esmeragda, esmaragda) e safis (safir, safirs; zafiro, zafiros; saphir) e jaspis (jaspe, jaspes) e stopacis (topacio) e robis (rubí, rubíes) e altres pedres de diverses maneres e de gran valor e de gran virtut e eren totes segelades (segellades; selladas) e encastades en aur fi e pur per que aquest loch era de gran virtut alegria a tots quants ho veien. E axi langel e lanima anaren avant tot entorn del mur e remira sa belesa que hanc dins no pogeren entrar ans los covench a pujar sobre lo mur per esgardament de la ciutat e per vers (ver; veure; vore) qui era dins e quant foren sus lo mur alt els veren tantes meraveles que no es viu al mon que recontar ho pogues. 

E aquel loch era pus delitable (antes se lee: delit; deleitable) e pus complit de tots bens qui aqui res no falia (falta) com totes abundancies de benenanses eren aqui ajustades axi com es vida sens mort goig sens tot mariment e repos sens trebal bastament sens fretura e altres benenanses sens comte les quals serien longes de contar axi que en aquel loch no avia nagun defaliment sino solament de mal que aqui no podia entrar ne saber. E la anima romas tota sola e viu les ordens dels angels o dels arcangels e de les virtuts e de les potestats e dels princeps e dels trons e de les dominacions e de xerlibin (querubín?) e de serafin (serafín) qui no sesan (cesan) de loar nostro Senyor dient Santus Santus Santus dominus Deus Sabaot e altres laos moltes. Adonchs I. angel daquels de dins garda lasus al mur e viu lanima e dixli lo ves del Saltiri (Salterio) lo cual diu axi Audi filia et vide et inclina aurem tuam com es a dir escolta e enten fila de Deu e obri la tua oreyla e enten so que hoyras e oblida lo teu poble ço es los teus peccats el mon e les benananses careses e delits car lo Senyor rey de gloria a cobejade e volguda la tua belesa e nedesa. E axi nons qual (cal, caler, calé; hacer falta) fer grans noves de recontar la gloria e la benenanse qui en aquel loch sant es e entenem que aqui deu esser mes e en altre loch com sabude cosa es i entesa que gran goig e gran alegria e gran gloria e gran dignitat deu esser en la compaya dels angels e dels patriarques e dels profetes e vaenne la conpaya dels angels ten bella e vaenne la fas de les verjens (verge; virgen) ten amoroses qui cantaven tan dolçament los goigs e les saluts de les mares de Deu. E sobre tot aço vaeren lo sol de justicia e font de pietat ço es lo Senyor de gloria acabament qui es perfeccio de tots bens e qui esta en sa reyal magestat hon es vista la sua fas benigne la qual es alegria e consolacio de tots los sants. Axi apres daquesta vida frebol (frívola) e mesquina nos vejam tots ensemps en la gloria de Paradis Amen. 

Deo gratias. 

HISTORIA DEL REY DE HUNGRIA

HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA (1).
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés titulado Miscellanea ascetica, fól. 32. Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fól. 1.

En nom de Deu sia etde madona sancta Maria. Comensa aquest libre del rey Dungria he de sa fila la qual fomuler del comte de Proensa.

En Ungriahac un rey qui avia per muler lepus bela dona del mon. El rey per la belesaque avie e per so con here molt honesta e molt bona done amavele mes que res que fos elmon. E avie dequesta dona una file sensplus qui era le pus bele ereatura(creatura) dels mon. E esdevenchse que la reginamori e non romangueren infans sino ledita donzela. El rey per so com amave molt la regina sobre totes coses del mon feune tant gran doll el e tota la sua terra que so fo una gran maravele. E quant hac estat lo rey axi un gran temps losbarons e los comtes pensarense quell dollde la regina serie pasats. E acordarense que li diguesen que preses muler per so quelregna no romeses a gens estrayes per fretura de rey. Lavos los comtes e losbarons anarensen a el e diguerenli - Senyor nossom venguts a vos per gran faeltat queus aportame per so som tenguts queus diguam so que sia vostra honor e honrament de vostron regne. Vos senyor sabets be que no avets areu (hereu) sino aquella file perqueus volem preguar e clamar merce que vos que prengats muler de que romangen ereus daquel regne e pres(després, después) vostra mort no venges anpoder de gens astrayes e nos no romanguesem menys de senyor natural. - Lo rey respos que molt o deirbe e con a bons e a leyals vesals e quelsho greye molt mas no era causa ades en volentatde pendre muler - enperopus vosaltros ho volets e mo conselats si podets atrobar tan bela dona con la regina qui morta es acordarmo e empero dicvosque si tan bela no era que non pendria gens mas pus que tant ho volets vosaltres vesjali la beutat de la regina e axi anats per lo mon sercant si atrobaretstan bela dona ni donzela e si be no ses fila de reyho de comte ans sia fila de quisvula jo la pendre per muler. - E cantlos barons ageren hoyda la volentat del rey acordaren que tramesesen cavalers per diverses terres e que cerquasen si trobarien tan beladona con la regina era. E cant ageren molt sercattornaren al rey e diguerenli que moltes de beles na trobaven tan bela con la regina era.
- Adonchsdix lo rey - lexatsme star que nultemps no aure muler sino era tant bellacom la regina qui morta es. - E axi partirense del reyet anarensen. E cant agran stat un temps ajustarense los comtes e los barons e losburzeses. E cant foren ajustats encara asagaren sispodie mudar de son enteniment lo rey que volgues pendre muler. E achni I qui dix - senyors lo rey nosvol partir de son enteniment que no secorde de pendre muler si no ere tant bele com la reginequi morta es. Ara anem a el que jon son pusbelle. - Dixeren los barons - quala sera aquexa. - Respos aquel - sa fila es molt pusbela que sa mare no fo anch e elrey amela mes que res del mon e si li ho conselatsacordar sia molt volenter. - Lavos digueren los altros qui li conselarie tan granpeccat ni tan cruel fet. - Vos - spos aquel- bon si acordarie e sevendra del peccat ab Deu e la mala fama sera tost passada. - E axi per anach dequelacordarensi tots los altres que lindiguesen. E anarense al rey et preguarenlo que secordas de pendre muler per tall que els no romanguesen apres de sa mort menys de senyor netural. - Barons - so dix lo rey - gaus (jaus, ja us) he ditama volentat. - E respos aquel mal vestia e dix - Senyor quius atrobave tant bele dona hopus bela que la regina no era pendrietsle.
- Hoc - dix lo rey - volentes. - Respos aquel mal vestio e dix - yo senyor lo se e leus mostrare. - E dix lo rey - quala aquexedons. - Dix aquel - madona vostra fila es molt pusbella que sa mare no era. - Sa mare - respos lo rey - con pendria jo ma fila per mulerso que anch mes no fo fet - Responerenlos altres - Senyor pregam vos queu fasats que si de peccat vos en temets quant neuret auts. II. o III. infans podrets vos partir dela et farets penitencie. E romandran areus per tostemps de vos. - Respos lo rey - ara barons jom acordaresobre so e reteusen resposta. - Los comtes e los barons adonchs se partiren del rey ab diablefo aparela que lin meses en cor quenfases ague pusa sa fila per muler. E el ana veure sa fila e vese maravelosamentbella encara molt pus bella que sa mare. E posa tot son cor puximentdel diable que le preses per muler. E no pres altre cort mas el matex ho dix a sa fila e dixli axi - ma fila mos contes e mos barons manmolt pregat que preses muler per so quel regne no romases anpoder de gens estrayes. E jo los aviarespos que tant amave vostra mare que sino atrobarientan belle dona con elle era que nul temps no pendria muler. E anne sercades diverses terres e non an trobada neguna con vostra mare. E puis sonseacordats que vos sots pus belle que vostra mare e anmepregat ques prena per muler e jo elsatorgat que ho fare. E per so ma filahajats aquesta honor que siats regina Dongriacoronada que si altra estraya nich venia. - E la donzele con hay aquestes peraules fo fort despegade en son cor e dix a son pare - Senyor no fo anch mes hoit que pare prenessa fila per muler he precvos que nom perlets aquexe raho que nousdire que vos qui sots mon pare prene que no heen cor ne en volentat que nul temps prenemarit que a Deu he oferta ma vergenitat. - Respos lo pare e dix - ma fila que vos serets ma mulere serets regina Dongria. - Ab tant partis lopare della e feu cridar corts per tota sa terra e en les dites corts se ajustaren comtes e barons e cavalerse burzeses e daltres meneres de gens senscomte. E aqui venglen jutglas (juglares, juglars) de totes parts ab esturmens (instruméns, instrumentos) e de diverses maneres davant la filla del rey de nit e de dia mas Deu sab ella quin cor avia. E axi la cort e la festa era tant gran que nul hom apenes se porie albirar. E el rey feu fer vestedures molt meravelosesde diverses colors de sisnaatons e de draps dor ab pedres precioses e samits daltres colors. E ferenlesliasegar jat se sia so que elafos despagada e que li clamas merce que tan gran peccat no faes mas ni li teme prou que con mes la veya pus anamorat axi con lo diable e males gens lo ensenien en la suaamor el rey feuli fer une corone daur ab pedres precioses molt belle. E cant vench lo vespre que lerdema (lendemà) le devie pendre per muler et les gens feyen aquella festa e foren aqui de totes parts aplegades e les vestaduresforen acabades o totes les altres coses foren complides lo reyvench veer sa filla et aportali la corona dor e dixli axi - ma fila jous esposper muler e vul que vos siats regine Dongriae dema serets ma muler. - E posali la corona dorsobre lo cap. E la donzela que veihe quel fet saproismave gitas en terra devant son pare plorant e pregalo que aquelfet no fes per res. El rey respos et dixli - la mia fila alegratvos que aquest fet no pot romanir per res que vos no siats ma muler. - Senyor - dix la donçela- tanta belle dona ha per lo mon prenetsdequeles qui son pusnobles e melos (millors, mejores) que jo no sone porietsho fer sens peccat - Ma fila - respos lo rey - no ha tant bella dona al mon con vos sots e encara pus bella que vostra mare no fo anch. - Senyor - dix la donzela - e quines belleses he jo mes que ma mare. - Jo vos dich - dix lo rey - semblats vostra mare en totes vestres (o vostres) feysons encare que avets molt pus belles mans que ella no havia. - Dix la donzela - e per les mans sotsenemorat de mi que axim volets pendre per muler. - Respos lo rey - ma fila per totes les belleses qui son en vos ne son jo anamorat especialment per les belles mans perqueus prec ma filla que vos queus alegrets e or dema seretsregina Dongria e major honor no poriets aver. - Ab tant lo rey se parti della et ella romas ab les donzeles en gran pensament. E pregave e nostro Senyor que la guardas dequel peccat que non volgues. E cant vench al vespre que tots foren *caugats feu tancar les portes de la cambra e apella una donzele qui estave ab *ela(ola)cambra e II. daltres e dixlos. - vosaltres me jurarets que farets so que jous dire. - Och (hoc, oc, òc, sí) la senyora - dixerenli. E con liu agren jurat e promes ela los dix - mon pare lo rey ma vol pendra per muler per mals conseles que ha auts e diu que es anamorat de mi e specialment per la belesa de les mans e jo am mes perdre les mans que si perdia ma verginitat ne consentria a tan peccat perqueus prec e dic et us manper lo sagrament que fet avets que vosoltresquem tallets les mans. - E cant elles hoiren aso comensaren a cridar e dixeren - per res del mon nou fariem ans noslexariem hociure. - Sapiats - dix la filla del rey - que si no ho fets jo cridare e fareus cremar a mon pare. - E cant elles hoiren açoagren pahor que no fosen cremades ne *terigaxades. E ligarenli les mans la une sobre laltra e posales ela matexa sobre I. fust e la una li tench lo coltel sobre les mans e laltra ab una mace (maza, maça, massa) ferisobrell coltell. E axi ab gran dolor tancarenlilas mans: E tant tost agren un fere talant axi com ela ho hac ordonat e tonguerenli losmoyons (muñones, munyons, muñóns) e fet aso ela feu metre les mans en I. bell talador dargent e feules cobrir ab una bela tovayola de seda e ela feuse metre en lo lit e ben abrigar e era tanta la dolor que soferieque nul hom no *so porie pensar mas ella sola sabiala veritat qui le sentia. E cant vench en lalbe tota legent se leva ell brogit dels esturmens fo lo mayor del mon e Ia porta de la cambra de la filla del rey donave cavals e palafrens e daltres dons sens mesura. E adonchs lo rey apella II. comtes e dixlos que anasen despertar sa filla car dies era clars. Els dits comtes mantinent anarensen a la porta de la cambra hon la donzela jahiae tocaren a le porta e nul hom nols respos no sols nols hobriren la porta. E tornarensen al rey e dixerenli que negu nols avia respost e que les portes eren tancades. Lavos respos lo rey e dix - ma fila vol que yo levaga despertar. Be sap que fa. - E dit aço anesen la e tocha a la porta. E sa fila mana que li obrisen. E ferenho e ell entra molt alegra e dix a les donzeles - com dorm encara ma fila. - Resposeren elese dixeren - sertes molt ha vellat esta nit e sense (se sen, se siente) fort malaute. - No es ara hora - dix lo rey - de eser malaute con ella pendra vuy lo major honrament que hanc dona preses. Entratshi - dix lo rey - e despertats la senyora. - Dixeren les donzeles no gosarien axi con lur done los ho avia manat. E ell rey qui hoi aso entrasen en la cambra e anasen al lit hon ella jahia fort cuberta. - Ma filla - se dix lo rey - levats susque gran dia es e vestitsvos e aperalatsvos heanem a le esgleya que tota la gent vos espera. - Lavosrespos sa filla e dix – mon senyor clamvos merce que aquest fet no fasats. - Dix lo rey - ma filla no men perletsdequexe raho que no pot romanir per res. - Donchs- dix ella - jous dare ço que perque vos hicsots vengut ne de que sots axi anemorat. - E apella II.es donzeles e feuli dar lo taylador en que eren les sues mans e dixli - Senyor veus aqui les miesmans e veus aci los meus moyons. - E mostrali los brasos el rey qui la vehe esmoyonadehisques reben de la cambra e comensa a cridar com a hom horat aperit de seny. E aqui se aplegaven tots los comtes e los barons e molta gent cant hoyrenal rey tan gran dol fer e demanarenli - que açosenyor perque cridats axi. - E cant ach un petit estat el los dix - vegats senyors que fet la desleyal ma filla que les mans sa toltes. - E mostrales a tuyt. E lavos tota la gent se parti dalie anarensen tots con a gent desbaratada que no esperen los uns els altres salvant los comtes e los barons qui romangueren ab lo rey per aconortarlo. E anch no ves festa tan poch durar ne ab tant gran dolor con aquela fo. Con vench a cap de pesa lo rey aplega son conseyl e dixlos axi - barons quina justicia a afayada ne quina pena deu soferiraquela qui aytal honta ma feta. - Digueren aquels qui li avian conselat que la presesper muler que la faes tirasar e puiscremar els altres deyen que la faes devorar a besties salvaltjes e cascu dona male sentencia sobra ela per fer pler al rey. E achhiI. savi conte que dix al rey - Senyor vostra filla eçicontra vos. Nous serie neguna honor si la feyeshociure mas fetla metra en I. barchae vage per la mar axi con Deus la volra gitare sia sa ventura sis vol muhire nesi vol viure e vos non serets axi tengut a Deu. - El rey e tots los altres tengueren aquest consell per bo el rey mana que encontinent fos mese en I. barcha sens nul govern. En e axi fo mese en mar. E el fora romas fort trist e deespagattostemps de la sua vide e anch pus no achmuler ne cose qui molt li plagues. E con la mesquinade donzela fo dins en la barque es veheen mar fo molt desconortada e no es maravela si soferie gran dolor perho nou pot saber negu sino ella sola qui era sens mans e sens negun consol sino solament la ajuda de Deu. Mas nostro Senyor Jhesu-Christ qui des empere (desampare, desampara) aquels qui en els se fien donali tant bon temps que a pochs de dies vench aribar al port de Masela. E jatsia aço quel dit port agues fort male entrade e estreta tot axi sen entra en lo port con si lo melor mariner del mon leguias e la governas e sus a hora de migge terciaela fo sus al port de Mercela (Masela arriba) devant lesgleya del espital de sent Johan en una gran plaça en que avie marinese molta daltra gent qui veeren la barcha venir e noyveren nula persona sino solament la donzela molt pensosa. E demanarenli don era ne con venia axi sola e ela respos que fembra pecadriu ere mesnoy ach nul hom que le entenes neela els. Un poch estant ela axi en la barque ventures fo de Deu quel conte de Proensa (Provenza, Provence) cavalcava ribe lo port de *Mesele e vaela gent aplegada a la barque demena que era alo de aquela tanta gent e diguerenli que I. fembra era venguda tota sola an I. barque e que no havia mans. Al conteanay e vea meravelosamentblancha e de beles colos faysons mas que era descolorida e no era maravela per lendurar e per lo trebal de la mar que avia sofert. El comte feu sercar si trobarie nul hom qui lentenes e vencun alamay que dix que el lentendria. E el comte dixli que li demanas don era e ella respos que Dungria era. E el li demana con era aqui venguda ne con avia perdudes les mans ella no volch als respondre sino que fenbra pecadriu era canava (que anava) axi con a Deus playe. Lo comte adonchs nach pietat e per ço que no vengues an mans domens qui la hontasenfeula pendre a II. cavalers e aportar en sonpalau. El conte manalsan a sa mare e pregalaper amor de Deu li ages bon solas e quen pensas be. E la contesa sa mare era male dona e sensmisericordia e respos axi - e que la farem nos fenbra que siaesmoyonada. - Madona - dix lo conte - major merce faretsan aquesta que an altre qui fos adreta - E la contesa con veela volentat de son fill la contesa feuna pensa male leig. E cant la donzela ach estat alscuns dies torna I. poch en color e fo la pus bela donzela qui fos al mon. E con lo comte la veetan bela comensasen de enamorar e feu sercar si atrobarie hom neguna dona qui la entenes. E trobaren I.a fenbra de Alamaya que dix que la antendria. Al conte mana a aquela fenbra que la servis con mils pogues e feuho. E la donzela fo fort humill tant avinent que tuyt la amaven e li fayencon mes de ples podien. E al conte plac molt la sua baleae els seus comportamens. E senblava be que vengues de bon loch e venchli al cor que la preses per muler. Lo conteadonchs se aprivada tant ab ella que apreses per mulerlo convenie. E ela lo sen e cant vench I. gran mati sus al alba lo conte feu revestir lo capela a la misa ans que sa mare fos levada nel cavalers fosen venguts tot privadament an la sua capela e la pres muler. E la contesa sa mare qui aço sabe en loch de rabiosa comensa a cridar e dix - veyats lo nic mon fill qui a presa una ladria esmoyonada per muler. - E los cavalers e los comtes elsburguses e les altres gens qui aqui eren ajutadesde Masela con aço hoyren donarensen gran maravela con avia presa fembra perque no sabie don sera cimarment con no ages mans mas negu nol ne gosave reptar. La contesa sen ana adonchsno ho pot pus soferir cant vahe al conte tan amar sa muler e partis de Masela e vasen star I. castel riba mar a I.a jornada luy de Masela qui ha nom *Eros (o Eres). E la contesa novela so es la muler del sabe ja parlar (perlar) aquellenguatge e fo la pus avinent a cavalers e a burgueseshe a richs e a pobres que hanch pogues esser nula dona. E axi tota la gent amavela molt axi con els meteys per la gran humilitat que avie. Sdevenchse que a breu de temps la dona hac del comte I.. bel fil e ja lo conte e tota la gent amavela mes que res. E cant linfant fo ja granet que poch anar tot dia no faya sino cavalcar sobre I.a *cama (parece cana) e corerper lo palau. El infant era ben nodrit e larch e prous que tot so que li donave sa mare per menjar tot ho donave als altres infans e les vestaduresatretal. E al conte playe molt so que veya fer al infant e amaval mes que res del mon e be faya apares que de bon loch venia. Lo conteadonchs moltes vegades con era privat ab la dona li avia demanat el …. que li digues de qui era filla ne quines gens que ela no seria per el menyspreadesi vol fos fila del pus sotil hom del mon. E hanc ella no liu volch dir nule vegade. Sdevencse I. dia quel conte li vench davant et pregala que an totes gises del mon que lin digespus que infant na havia que be lin podia dexelarcon no era hora huy mes de penedir. - Senyor - dix ela - pus que tant ho volets saber mon senyor sots e mon marit e sapiats de cert que jo son filla del rey Dongria. - E contali con era son afer e conson pare la volie pendre per muler e con sefeu talar les mans ella mateixa. Contali tota la istoriasegons que damunt es dit e con lo conte hac hoytaso ach lo major goig del mon e feu vanirlos cavalers els burgueses contalscon sa muler era fila del rey Dongria e feu major festa e la major cort del mon. E cant les gensho agueren hoyt si primerament (la)mavenmolt ara lamaren molt mes e per so con saberen con era de tan bon linatje mas lo comte feu manament que tot hom qui vuolgues sa amor ne sa gracia amas la contesa e honras et faestot so que el manas. E canch vench a cap de gran temps lo comte sa pensa que sabes la veritat de ço que sa muler li avie dit que fos filla del rey Dungria e dixa sa muler - dona si a vos plau jo volria anar veure vostrom pare no pas que jo dupte que vos no siatssa filla axi con mevets mas per so con se que ell vos ama molt e ell major goyg que el pogues aver seria que sabes que vos fosets viva.
- Senyor - dix ela - sapiats per cert que res que vos vulats a mi no sera greu jatsia aço que la vostra partida sia a mi molt dura. - E cant lo comtehac oida la volentat sua feu aparelar nauus (naus) e galeres e be C. cavales tots vestits de tres perelsde vestedures ab bels cavals e palafrens e ab armes totes noves ell sa aparella. E cant se dech recolir elfeu aplegar los burgueses de Masela e ab tot son consel el palau davant sa muler e dixlosaxi - barons vosaltres sots los homens que jo mes am e en qui mes me fiy e per losagrament que fet avets e per lomenagge que mavetsfet vos dich eus man que vosaltres amets la miadona contesa qui es aci e la honrets e la obeyscatsde tot so que ela volra encaraus dicheus man que negun manament altre de veguer nede balle no sie hobeyt si no so que elamanera. - Adonchs lo consel de Masela respos et dixeren - nos manarem fer tot so que ela dira. - Ab tant lo comte pres comiat de sa muler e de ses gens e recolirense en les naus e feren vela e anarensen en Hongria be armats e areats. E cant foren arribats en Ungria demanaren en qual loch ere lo rey e tremes la III.es cavalerse dixlos que li diguesen quel comte de Proensa era aribat el port qui era vengut parlar ab els e siu volie quel aseguras de pendra terra el e tota sa compaya.
Als cavalersferen lo manament del comte e anaren devant lo rey Dungria e dixerenli so quel comte los avie dit. El rey respos qui molt li playe qui preses terra e que vengues sau (salvo) e sagur (segur, seguro). Lavors los cavalerstornaren al comte e dixerenlin quel rey playe molt que preses e que anas a el sau e sagur. Adonchs lo comte et tota sa gent axiren (exiren, eixiren, eixí, eixir; exit, salida) en terra e feu armar los cavalers e los cavalsvestir de les pus beles vestadures abtrompes e ab nafils (añafil, trompeta) e ab molts altres esturmens e anaren deves lo rey el rey con sabe quel conte venie axi honradament entraren anla ciutat. E cant lo comte e totes ses gens foren aplegades anla ciutat lo comte ana veer lo rey el rey feulisenblant aculil be. - Senyor - dix lo conte - jo volrieparlar ab vos I. poch per privat - An bonaora - dix lo rey – e entrarensen en la cambra abdos ell comte dix al rey - Senyor jo son vengut de longues terres per vos veure e per parlar ab vos. E vul quem donets III. dons lo primer que nous irescat de çoque jous demanare neus dire laltre quem digats veritat de ço que jous demanare lo terce que sius desplaya so que jousdire que no fasats mal a mi ni a ma conpaya masquens ans lexets tornar saus e sagursan nostra terra. - Ell rey respos que li playe molt e aso li promes an sa fe. Dix lo conte - jo senyor vos deman si agues aue fill ne filla. - Lo rey qui aso oy estech I.a *pessa que no respos e venguerenli tots los uls an ayga. Lavos dix lo rey *au conte - promes vos he queus dire veritat e nom cuydave que com demanarets. Sapiats que jo agui I.a filla la pus bela dona del mon e per mals consels volia la pendre per muler ella feusa talar les mans axi con a bona christiana que era - e contali tota la estoriadel fet axi con desus avets hoyt - perque jo depuys no fuy alegre ne sere nul temps con a tan gran tort la fiuociure. - Dix lo comte al rey - Senyor aquexa dona que vos deyts que es vostra filla e vos la faes ociure es ma muler. - Axo - dix lo rey - nos pot fer an neguna manera. - Sapiats senyor que veritat es - e contali con era aribade a Masela e tot lo fet axi con era stat - e asapiats senyor que jo neI. bel fil e ya fos so que jo lancreguesque fos vostra filla con ella me hac comtat ab sa volentat jo son vengut aci. - Lo rey qui hoy que sa filla era viva e que avia tan honrat marit hac lo major goig del mon e ana bresar e a basarlo comte de gran goig que hac no podia perlar mas que plorave e besave lo comte. Puys a cap de gran pesa isqueren de la cambra el rey tenie lo comte per la ma que nol se volie luyarde si e tantost feu cridar general cort e feu manament que tuytlobeysen lo comte qui era son genre e son fill perque volia que el fos rey mentre que fos an sa terra. E cant la cort fo aplegade lo rey los dix axi - barons veus acilo comte de Proensa. - E contals con avia presa sa filla per muler e tot lo fet con fo. Adonch los comtes els barons Dongria foren molt alegres e faeren tota honor que fer pogueren al conte el rey nol apellavasino fill e ab ell menjaven an I.a talla e abdos jahien en I.a cambra e nos partien de nit ne die abdos. E cant vench quel comte hac stat alsguns dies el dix al rey que san volria tornar an sa terra al rey respos e dix - sapiats fill que nos pot fer que tantost vos pertiscast de mi. - E con - so dix lo conte - que fare tant aci vostra filla sen meravela. - Dix lo rey - trametamhi I. misatgea me filla vostra muler e a vostres gens e fetlosasaber que vos sots aci sa et alegre a la merce de Deu. - Con lo conte vae la volentat del rey feu fer I.a letra a sa muler e als burzeses de Masela e feulos asaber que sa muler era filla del rey Dongria e que lo rey loavia rabutab gran honor e que nol lexave partir ancara de aci mas an breu lo vourien si a Deu plau sa e alegre e quels pregaveels manava que amasen e honrasen sa muler e que manasen fer tot aço que ella manas ne volges. - E axi per I. coreu el trames stes letres al consel de Masela. E cant lo coreu ach meses les letres an la bustia e venchsen a Masela per mar mas quant foren al port de Masela e agren vent contrari e no pogueren antrar al port per forsa venchlos a pendre terra al castell on la mare del conte era ell coreu dixli con lo rey Dongria lo amave el onrave e que la contesa muler de son fill era filla del rey Dongria. E cant la vela contesa hoy stesperaules fou fort hirade e despagade e pensas con porie anblar les letres al coreu e dixli axi - mon amich vos sots trebalat de la mar posats vos vuy tot dia e dema entrar vos nets a Macela. - Madona - respos lo coreu - jo he manament del comte que nom atur en negun loch tro cia a Masela. - Sapiats - dix ell - que pus tan bones noves maportats vuy de mi nous partirets. - Axi feulo aturar e donali tant a boure en tal gisa que a la nit fo anbriach (embriagado) tant fort que no sabie on serae adormisse e cant fo adormit feuli anblar la bustia en que eren les letres e tantost va cremar aqueles qui anaven a la muler del comte e al consell de Masela e feu I.a falsa letra qui dix axi - De nos an P. per la gracia de Deu comte de Proensa als faels seus salut et gracia. Femvos asaber que nos som fort despagats e hirats con I.a fembra astraya avem presa per muler. E axins ha anganats quens donave ha entendre que ela filla del rey Dongria he nos avem sercada la terra e avem trobat que es vill fembra e que per ladronicili foren talades les mans e fo exelada de la terra Dongria perqueus deyem eus manam en pena de cors he daver que vistes stes letres sens altre alongament prenets ella e son fill e fetlos tirasar per tota la villa de Macelae puis cremar per ço con nos a axi anganatsque no volem que de tan vill fembra romange areuan Proensa. E fetsho an tal gisa que con nos deurem entrar a Masela que noy atrobem ella ne son fill mas que ajats complit lo nostro manament. E femvos asaber que si con nos vendrem no avets fet ço queus manam que nos farem de vosaltres e de vostros fills senblant justicia cique laver no storcia lo cors.- E cant la vella de contesa ach fetes aquestes falses letres mesles an la bustia e tornala al cap del lit del coreu. E el coreu se desperta gran mati e anasen a Masela. E cant fou prop de Masela se guarlande de flos e entra cantant per Masela. E anasen primerament a la contesa e saludale de part del comte e contali tot lo fet axi con era stat e quel rey son pare no llexave partir dell tantost mas que an breu vendrie ab gran honor. Puys lo coreupartis de la dona ab gran goyg e anasen al consell de Masela. E axi per la carrera les gens li demanaven del comte ell responiels que be estave e molt los saludave e que la contesa era filla del rey Dongria. E cant vench que fo al palau del consell de Macella ell atroba aqui los conselese saludals de part del comte e donals les letres que cuydave quell comte tremeses e dixlos de paraula la honor del rey Dongriaque faye al comte per honor de sa filla la contesa e que nol lexave partir ancara mas que tost sen vendria e quels deyeels manave que amasen e honrasen la contesa axi con an les letres sa contenia e que faesen tot so que ella manas. E cant los conseles ageren rebuda la letra dell comte faeren fer crida que tuyt venguesen al palau dell consellhoir noveles et manament dell. E cant tots foren aplegats los conseles obriren les letres e demanarenles a I. scrivaque les legis. Cant lescriva volch legirles letres e vee quel comte faye aytal manament contra la contesa dupta e no volch legir les letres davant tuytmas apella los conseles a I. depart e legils les letres. E cant los conseles hoyren quel comte manava axi destretament del comte e son fill degesensteresar e puys cremar sino quel farie aytaldeles e de lurs mulers els foren sporditse no saberen quin consel sapresesen. E apelaren lo coreu e demanarenli a I.a part la veritat e dixerenli - tu dius de peraula de part del comte que amem e honrem la contesa e vet les letres qui dien lo contrari. - Jo nom se - dix lo coreu - ques dien les letres mas jous dich veritat que ella es filla del rey Dongria e si vosaltres no la amats e no la presats sapiats quel comte ne sera fort despaguat. - Als conseles ageren acort ab los burgeses de Masela que farien de la contesa nede son fill e los uns els altres deyen - mes val que muyre ella e son fill pus lo comte ho manava que si els ne lurs fils nelurs mulers neren destrets nedestrouits per tostemps. - Els altres deyen- con auciurem nos ela ne son fill per letres que lo coreu digua locontrari. - E axi staven anbargats que nos sabien ques fesen. Et achhi I. savi que dix - Senyor lo fet aquest es molt perilos es fets so que les letres dien per aventura lo conte nou aura manat e senblle que les letres sien stades falsades per aucunamanera sogons lo contrari que diu lo coreu e si aso es ver erariem (errariem) fortment si fayemso que la le e si no ho fets e el ho a manat tots ne sou en gran peril. Hon jo conselarie barons la contesa es bona dona e con que vage dell fet saben be quel comte amave mole ella e son fill e que nos los hociam a tan male mort no senble ques dege fer mas prenets la dona e linfant e metetslos an I.a barque axi con fo atrobada en la mar e nostro Senyor fasen so que li placie car per aventure lo comte es axi irat contra ella e seriali pasada la felonia con serie aci pus que no la atrobas e vosaltres trobariets ab ell merce. - Aquest consell playe a tuyt. E anaren a la contesa e aportarenli les letres quel comte los avietrameses e dixerenli - madona ab gran dolor e ab gran despagament que avem nos tots quans som an la terra som venguts aci a vos per dirvos e a nos venus quines letres nos trameseslo comte. - E feerenli legirles letres devant ella qui les hoii caech espordidaan terra. E a cap de gran pessa con fo tornade ansa color dix - Senyor con porien esser veres stes letres que al castel de sa mare la hon aribalo coreu les li anblaren e les li fausaren exiprechvos que no anantets contra mi antro quelcomte sie vengut ho que jo li agetremeses letres ho alcun misatje.- Sapiats madona - dixeren ells - que nos ho fariem volentes mas lo manament es axi perilos que no ho gosariem alongarmas fervos em tanta de gracia que nousauciurem exi con el ho mana masmetremvos a I.a barque an mar ab vostronfill axi con vos troba hom e anats a vostra ventura. - Cant la dona ach oides stes noves si fo dolente e despegade no fo maravela e feu lo major dol del mon. E els apelaren I.a barque e meserenhi la dona e son fill e puys meserenlos an mar. E la dona axi del port de Masela e ana rodant per la mar axi alcuns dies axi con a Deu plague. E anant axi per la mar amunt e aval vench aribar a I. monestir de dones qui era riba la mar. E pescados qui axiende pescar per ops del monestir e veren la barquavenir sens nul govern e anarenla pendre e veeren dins la dona e linfant e veeren que no havie mans e demanaranli quina fembraera ne con era aqui venguda. E ella dix que fembra peccadoraera. E amanarenla a labadesa del monestir e cant la abadesa la vae tan belle e sol fill tan bell infant maravelarensen molt e demanaren de sescondecions. E ela respos que fembra era peccadora erae no volch dir als e la abadesa achne pietat dela e de son fill e dixli si volia romanir ab eles que sirvis Deu an aquel monestir e ela respos que hoc volentera. E vestirenla de draps religiosos e fo pus humil e pus avinent de so que podia que totes les amavan e la servien axi con a elesmatexes. Can hac stat I. poch de temps les monges conselaren a la badesa que la fes porterae feuho e fo axi avinent e de bona resposta a totes persones que tots sen tenien per pagats. E son fill nodries an lo monestir an las dones monges e la dona era axi de gran abstinencia stava an oracio cascun dia anla esgleya davant laltar de nostra dona Sancta Mariaantro que totes les mises eren dites per ço con no sabia legir (raro en una hija de rey) ne cantar ab les altres monges. E cant ach stat aci be V. anys sdevencse I. dia que stava a la missadavant laltar an oracio al prevere volch aministrar e metre del vi e de la aygua an lo calzer e noy ach scola(escolanet, escolà, monaco : monaguillo) ni negu qui li donas les canadeles e ella con aço vee ach gran volentat que li donas les canadeles mas no podia. E mantinent ela vee davant laltar penjair dues mans les pus beles que hanch fosen vistes e pensas que Deus e nostra dona Sancta Maria li volien fer gracia e be ab gran devocio e reverencia acostas al altar stes los moyons ves aqueles mans e sempre les mans se preseren als seus moyons aytantbe o mils (millor, milló, mejor) que hanc no les avie audes levat I. filet fort suptill quey parie la on les savia (avia, havia, había) fetes talar. E pres les canadeles e servi devotament al prevere ell preverequi la cone e lavia vista moltes vegades sens mansviu que ella avia cobrades les mans no sabie con ne con no ne el nou avia vist meravelasen molt. E con ach dita la missa apella la abadesa e dixli que aquela dona avie cobrades les mans. E la abadesa apella la dona e feuli mostrar les mans e dixli con les avie cobrades. E ella contali tot. E con aço ach hoyt la badesa feula antrar an la missae cantaren totes les monges te Deum laudamus per lo gran miracle qui era scdevenchse (1: sdevengut) a quela dona. E la abadesa e les monges foren fort alegres de la gran gracia que Deus havia feta agerenla en gran reverencia e feyenli tota honor que podien ela lavos fopus umill e pus avinent e servia a totes axi con podie (pudie) e la abadesa per la gran gracia que avie deleslexala esser portera e stech an lorde. Ara lexemstar la dona qui es an lorde e anem al comte qui es ablo rey Dongria. Cant lo comte ach statab lo rey el rey lac menat per tot son regne partis del rey e el rey donali grans dons axi con anels dor e pedres precioses e perles e draps daur e moltes daltres joyes que aportas a samuler e a el dona e palafrens estos e falconshe or et argent e altres riqueses e dons e segilo ab contes e ab barons e ab gran cavaleria tro susa la riba de la mar. EIl comte pres comiat del rey e de la sua gent e reculis ab tota sa compaya an les naus e ab gran goig vengueren a Masela e cant foren al port de Masela lo comte feu tocar trompes e tabals e nafils e altres sturmens e ab gran goig entraren al port. E ans que elavalas (avallas, devallar, bajar) de les naus los burgueses de Masela con mils podien axienli a carera e pugaren an la nau hon era lo comte. E cant los ach saludat tantost los demana con estave la sua dona la contesa elscalaren tots que noy ach negu qui resposes. Dix lo comte - con no responetses morta ho viva. - Senyor - dixeren los conseles - e no sabets vos quines letres nos tremeses. - E quines - so dix lo comte. - Ades les vourets - dixerenels et mostrarenlesli. El conte con ach vistes et legides les letres fo lo pus irat hom del mon e dixlos - avets vosaltres fet so que les letres dien. - E els dixeren - Senyor no que ans nos som aventurats destar a vostra merce que no la volgem ociure ella ne son filmas mesemlos a I.a barque axi con la dona fo atrobada dins an la mar a la ventura de Deu. - Lo comte adonchs feu apelar lo coreu e dixli - aportest tu aquestes letres. - Hoc senyor - dix ell. - E giresttean negun loch. - Hoc senyor - dix lo coreu - al castell de madona la contesa mare vostra que mal temps nos hi gita. - Aylas - dixlo conte - la desleyall ma mare a fetaaquesta falcia e ma tolta la res que jomes amave al mon mas jo fare della so que ella aviaordonat de ma muler. - Ell comte volch anar la hon era sa mare e que la fes tirasar e cremar e sos cavalers e ses gens preguarenlo que nou faesque gran peccat seria que fill ocies mare e male fama quil ne ensegiria e per açonon trobarie abans sa muler ne son fill. E axi stechsen e feu devalar tota la gent an terrae dix que el ja may noy devalariatro que sabes noveles de sa muler si era morta ho viva. E apres ab I.a nau armada et ab dues galeres partis de Masela sercant tots los ports e les ciutats e les viles e an cascun loch faye devalar cavalers e demanar e sercarsi avian vista I.a fembra esmoyonada ab I. infant petit. E axi rodejant e sercant la mar VII anys que non atroba negunes noveles. E con vench a cap de VII anys sdevench endret lo monestir honera sa muler. E aqui la nau stech an albaina que no avia vent nes podie moure. Lavos dix lo comte - pus que no avem vent anats aquell monestir e pregatslosqueus donen pa he vi e fruyta. - E devalarendos cavalers de la nau e anarensen al monestir. E cant foren a la porta de la clausta trobaren la dona qui era portera e cant lageren saludade dixerenli - madona I.a nau aen mar hon ha I. comte quins ha tremesesaci et pregueus que li venats pa et vi e fruyta per refrescament - E don es aquex comte - dix la portera. Dixeren els - de Proensa era conte. - Con la dona hoy açotot lo cort (lo cor, el corazón) li comensa a saltar e dix al cavales - ara sius plau vos sperats I. poch e jo antrare a madona la badesa e ferlaushe venir a la porta. - E la feu vanir als dits cavalersla abadesa. E els dixerenli quel comte de Proensa la pregava que li venes refrescament. E la abadesa respos que no len vendria mas que lin daria volentes de so que agesen e donals pa he vi efruyta els cavales preseren comiat de la abadesa e de la portera e tornarensen an la nau. E mentre que sen anaven dix la I. al altre - sancta Maria beneytae que senbla aquela portera madona la contesa sertescuytme que ella sia. - Dix laltre - conho podets vos dir que la contesa no havia mans e aquesta ha les pus beles mans que hanc vees a neguna dona del mon. Sertes si les mans no fosen jomcuydare que ella fos. - E con foren a la nau digerenal comte en esta manera - Senyor la badesa vos saluda molt e trametvos aquestes coses e no ma volgut pendre diners. E sapiats quey ha I.e portera la pus bella dona del mon e senbla madona la contesa axi fort que no diretssino que ella es si no fosen les mans que aquesta ha fort beles. - Lavos dix lo comte - semblela xi fort - Sapiats senyor que si no li veyets les mans vos derietsde tot an tot que ella es. - Adonchs dix lo conte - hirela vaer per amor de la contesa. - E devalade la nau e ansen al monestir. E la abadesa con hoydir quel comte venie hisqueli ab gran compaye de dones a carrera al comte. E cant el vejela dona portera el cor li deya que era sa mulere cant veya les mans descreyen. E mentraquell comte la guardave que non podie partir lul lofill de la portera vench e sol no ach cura de la portera ne de les autres monges axi con solia ans abrasa lo comte el streye e sacosta a ell axi que les dones sen meravelaren e cridarenlo e nos volia partir del comte. Lo comte adonchs sa acige antre la badesae la portera mas avie cura sino de guardar la portera. E cant la ach molt guardade dixli la portera - Senyor con me guardatsaxi e no parlats ab madona la badesa e ab aqueles altres dones. - Madona - dix lo comte - no mo tingats an mal que per sous guart con vos me senblats I.a dona que jo havie per muler per la qual jo vaig axi axerate amavela mes que res que fos al mon sino que no avie mans. E sapiats que de tot an tot me dona vigares que vos siats. - E esvosho vigares que le senblejo axi con vos deyts. - Hoc - dix ell - madona. - Sapiats donchs senyor que an res noy arats ney anatsenganat que son aquella. - Cant lo comte hoy dir que aquella era la contesa anala abrasar an les mans he en la cara e ela atrestal al comte. E la abadesa qui açovee esquivas fort e senblantment les altres dones e dix la abadesa al comte que gran mal anseyament fayeet vilania que faya aytals vilanies et aytals coses. - Ell comte no sen lexave per tot aço que ell no la tengues abrasade e be streta e la besave e la dona trestal. E lavos dix a la badesa - ay dona e nos per tal dona vos teniem. Con podets soferir madona. Nous maravelets que ans fo mia que vostra. Sapiats madona que ella es ma muler e son anat per la mar VII anys que no devale an terra tro ara. - Lavos dix lo comte a la badesa e al convent con la aviapresa per muler e puys con la avieperdude e con la avia sercade e tota la istoria del fet segons que damunt avets hoyt. An apres prega a la abadesa e a les monges que nols fos greu que pus que tant na avie trebalat e la avie atrobade volialasenmanar en Proensa e la abadesa respos que pus que sa muler era jatsia aço quels fos molt greu que si la dona ho volia que la sen menas. Lavos la dona respos que ver era que el era son marit e sonsenyor e ab ell sen volia anar. Lavos lo comte dona al monestir tot cant aver portave que no sen portasino solament so que avie mester per viandetro a Masela e pres sa muler e son fill et prengueren comiat de la abadesa e del convent e vengerensen ab gran goig e narensen a Masela. E cant los cavales e los burgeses hoiren quel comte e la dona he sonfill venien et que ella avie cobrades les mans ab gran goig e ab gran festa exirenli a carrera e reberenlo molt alegrament. Et axi lo comte ab gran trebal cobra sa muler e son fill e la dona ab grans tribulacions a son marit. E visqueren puys ansems (ensemps, junto con) ab gran benenansa aytant con a Deu plagee ageren fills he files maridades de lequals files fo I.a muler del rey Darago(Violante de Hungría, Yolant ?) e laltre del rey de France e laltre de rey de Castella et laltredel rey Danglaterra e daqueles isque lo linatge Darago els altres. E puis apres daquesta vida anarensen an la gloria celestial a la qual nos aport nostroSenyor per la sua merce Amen.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.