ORACIO DE NOSTRO SENYOR JHESU-CHRIST

ORACIO DE NOSTRO SENYOR JHESU-CHRIST (1). 

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 51. 

Jhesu-Christ fill de Deu viuper la volentat de pome (2: pare omnipotent) heper hobra del Sant Sperit e per la tua sanctamisericordia vengist an aquet mon presit carn umana e nesquist de la Verge e donist batismee penitencia e sacrifici els altres sagramens de Sancta Esgleya an remisio de nostros peccats e soferist per nos fam e set e calor etfret e tribulacions et angoxes e malananses e suor de sanche persegist he venut e pres e ligat e despulate asotat e justiciat e estridat e anbeneate apelat e ferit e scupit e scarnit e clauficate de fel e de vinagre abourat e lenseyat (alanceado) e mort e sabolit per la nostra redempcio e devalest en infern tragistne los teus amichs e resucitestel ters dia e pugest e la tuavertut gloriosament a la dreta part del teu pare e vandrasel dia del judici a jutgar los vius e losmorts e daras a quescu son guardo segons que auras servit tu est Senyor meu e Creador e Redemptor e Salvador meu refugi gloria amor e dolçor heretat et esperansa mia tu Senyor Creador e loue beneesch e a tu fas grat he gracies del ben del honrament e de la misericordia que as fet a aquest teu peccador e a tota la tua crestiandat a tu Senyor me pinet em comfes de tots mospeccats que hanc fiu del dia ansa que fuynat antro a la ora dare en pensar anobrar an parlar en oyr ne en negunealtra manera que jo pusque aver peccat de tot soquim membre e nom membre de tot dich macolpa e prec Deu quem aja vera merce e precteSenyor tu qui vengist apellar los peccados a penitencia que no garts los meus peccats ne les miesfalides mas donem gracia e illuminamentque jols pusque conexer e antendra e quenvengua a vera penitencia e a vera confesio e a vera esmanae a vera satisfacio e placia a tu Senyor qui perdonista madona Sancta Maria Magdelena e a moysi sentP. e al ladre an la creu e rebs a merce tots losves penidens que tu ajes merce daquest ver peccador e perdonam segons la tua misericordia e guardem de pecar e de falir e de fals testimoni e de malefama e de mort soptane e mostram a dir e a fer la tuasancta volentat e a tenir tostemps de la miavida antro al dia de la mia fi e an totes les miescuytes Senyor te clam vera merce quem siesajudador e defenedor e quem ampars lo meu speritan les tues beneytes mans e quem dons videperdurabla Amen. 

LA PASIÓN DE JESUCRISTO

LA PASIÓN DE JESUCRISTO (1).

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 72.

Aci comença la pasio de Jhesu-Christ Salvador nostre.
Jhesus.
Qui dara aygua al meu cap e pluya de lagremes als meus uls per ço que puxa plora dia e nit troque nostro Senyor aparega a mi servidor seu per vista o per somni confortant la mia anima. Ho vos filles de Jerusalem esposes e amades de Deu Jhesu-Christ vostro espos escampats ab mi ensemps lagremes entro quel espos vostro benigne e suau vengua a vos en la sua balesa e nedesa. Remembreus a vos filles e pensats vos ab saviea pensa cantes amargosa cosa pertirse e luyar de aquel al qual vos esposas e al qual vos prometes viure a el so es en tota sanctadat de vide e pus donchs havets fet vot retetsvos a el al qual prometes vosaltres matexes ratetsvos a Deu Jhesu-Christ. Corteses filles corteses sanctes vergens prometets castadad (castidad; castidat) al Senyor ver Deus Jhesu-Christ corens totes encare a la verge Sancta Maria qui aquel porta car certes ela porta lo rey de gloria e la qual es donadora dels bens de nostro Senyor Jhesu-Christ fil seu a tot demanant aquell ab tot ferm cor aquela beneyta verje laporta e al IX.° mes lo enfanta e al VIII. jorn lo circunsis (circuncisión) e al XL.° jorn lo oferi al temple e oferi dues tortres e II.es colomes per el en sacrifici. En apres fugen al rey Erodes (Herodes) porta aquel seu fil beneyt en Egipte e aletant (alletant, lleit, llet) aquel seu fil beneyt e nuyrent e aven cura daquel seguir en tot loch hon anava perque creu fermament que aquesta era la I.a daquestes fenbres que seguien lur mestre Jhesu-Christ e li ministraven e nagu nos deu meravelar si ela lo saguia majorment com el fos tota dolsor e desig seu ço es de la umil verge madona Sancta Maria mare sua e jo me esmava que aquesta fos entre aqueles dolentes he gamegans (gemegá; gemec) qui ploraven Jhesu-Christ lur Senyor mes encara podia esser aquesta verament entre aqueles dones filles de Jerusalem a les quals Jhesu-Christ nes clar per inperi mas ple descarnir ensutzat per escupimens (escupir; escupiñá) turmentat et per batimens portant la creu aci en turment de mort e axi estant giras a elas e dixlos axi - a vos filles de Jherusalem amigues mies qui per amor de mi avets desenperat lo mon e tot delit e tot plaer no ulats plorar sobre mi mas plorats sobre vos matexes ço es en lo peril en lo qual esdevendrets e sobre vostres filles ço es que no sia descreens en la mia mort.

- E adonchs diuli el - dona amade mia esperansa mia regina del cel mare daquel matex Senyor Jhesu-Christ es vera serventa de Deu so que jo dich prech vida mia que digues a aquest teu servidor no digne de neguns de tos benificis tu qui est honrament de Paradis e goig del cel e veritat daquesta cosa placia a tu no vulas remembrar la qual sofarist com lo teu amat fil vist morir de la qual cosa jo no dupte en res que aso ver no fos a tu greu martiri a Deu plages dona mia quem donases gracia que aquela greu dolor fos cascun dia en les mies entramenes axi com eren en les tues. Adonchs plages encara avocade nostra que en aquell dia beneyt en loqual tu ten pugist al çel per so que tostemps te alegrases ab ton amat fil ageses a mi demostrades les tues lagremes de dolor car per aqueles conegera jo quanta amargura agist tu verja pura ab Jhesu-Christ amat teu ay e vejes aquel qui era pocde mi sant era crucificat ab claus en lo fust de la creu e inclinat son cap liura son esperit prechte dona mia regina del cel que per aquestes paraules que jo uy a tu dir dessiyant sebre e santir tes dolos que not ules irexer jat se cia aço que les pedres degesen trencar totes per aquestes paraules remembrans ta pacio qui es donchs aquel regnant lasus al cel o peregrenant en la terra esser tengut en sa pensa que no agues gran dolor ço es en qual manera lo Senyor dels angels fo fet escarn dels homens per que jo masqui no plor vilesa de pobol menut no poria continuament tenir les lagremes. Certes tu ten alegraries de gran goig ço es que ara es glorificade al cel ab aquel lo qual tu fust tocade amergosament en te pensa ab claus per la pacio de la mort e an axi prechte que tu escamps en mi aqueles lagremes les quals agist en la del teu fil. E per tal que pus leugerament me senti em regal en la pacio del teu amat fil Deu he Senyor meu raonem vos dona qui sots miral de humilitat vos e jo daquest fet e prechvos dona vos qui sots mare verja e cambra subirana humilitat e trinitat quem digats con fo per horda sius plau aquesta veritat.

- Al qual la Verje Maria respos en axi - fil aço que tum demanes puyment es de gran dolor e axi pus que son glorificade no pux plorar. - A la cual Sent Bernat respos - ho regina dels cels ho mare del Crucificat donam sit plau ço quet deman per ço que jo ho pusque fer e complir donam dona ço que desig placia a tu quem ules hoir. Digues dona mia digues sit plau mare mia si eres en Jherusalen con lo teu dolç fil fo pres e ligate liurat e amenat a Anna e a Pilat qui tenien lavos loch de justicia.

- Al qual la umil verge respos en axi - fil - dix nostra dona - jo era en Jherusalem con me vengueren les noveles del meu fil doloroses e ani axi com pogi al meu Senyor lo qual jo vees ten leyg menejar e tractar ab colades e percudir ab puyades e escupir en sa beneyta cara e coronat de les espines e viu que tuyt lescarnien totes les mies entramenes sescomogeren e defali mon esperit e no avia nalex quax peraula ne no era ab mon seny e eren ab mi mes jermanes e altres dones moltes qui lo playien axi com si cascuna lagues en son cos portat entre les quals era S. Maria Magdalena la qual se dolia sobre totes salvant mi dementre Jhesu-Christ fos liurat al turment Pilat li mena que portas la creu e la anas cridant denant el e gran multitut de gent ana pren del lo qual menaven ab gran desonor e los uns escupien sobre el e los altres lescarnien e los altres li gitaven lo fanch e moltes daltres sutxeries sobre lo seu cap presios. Jo fil meu beneyt qui era sa mara qui sabia el qui era molt tristae com entes a seguir aquel ab daltres dones moltes quil avien seguit et aministrat de Galilea tro en Jherusalem las quals me tenien en sosteniment per ço com era axi com a morta tro sus al loc hon lo crucificaren devant mi e el vaent mi en creu posat e ferat ab claus en lo fust molt cruelment jo mesquine vaent el peu de dolor e de molta amergura vaent mi senglotave per gran dolor avent major compaciode mi que de si empero el no sonave motne obria facha ans estave axi com ayelqui estave denant aquel quiltorn. E jo dolenta e maride estave denant lo meu Senyor e lo meu fil muyren a lega mort e cruel per que ten gran dolor era jo turmentade en mon cor que no ho poria comtar ne dir e viu la sanch que decoria per IIII parts del cos que hanc no sabe pecat e rajave en senblant dordaper les mans e per los peus qui eran ficats en lo fust de la creu ab dos claus tota la belesa era ja axida de la cara del fill meu Jhesu-Christ en tant que el quiera bel sobre tots los homens adonchs paria que fos pus leyg que tots los altres e en aço fo complide la profecia de Hizasies (Isaías) parlant del en axi vane aquel qui no senblave sol aquel qui debans era no aventbelesa tot desenperat senblant a lebros e plapat per los escupimens e per los batimens nafrat de nafres mortals per nostras iniquitats e per qui fo fet aço per la enveja dels jueus axorbats qui tots aquests mals en lur Senyor compliren malisiosament. - Di donchs mare de Deu que veyes ne senties de dolor. - Aquesta - deya ella - era molt gran dolor mia ço es cor veya mi pertir de aquel lo qual era ma salut e lo qual avia porta en mon ventra e no men romanga altre sino aquel e per ço la mia dolor nos podia pertir de mi tota ma paraula avia ja quax (quasi, casi) perduda masen loch de aquela donave jamegamens e grans suspis de dolos e no poria parlar com la dolor qui an mi era ma rumpia en trencave mes paraules quant la paraule era rabude dintra en ma pensa e volia axir defora la gran dolor del cor la coronave dins e nom podia axir e la veu sonave tristament per lo cridar que fayarugolosament cor la lengua negra per locridar avia perdut lus del perlar (parlar, parlá; hablar). Apres estant mi en aquestes dolos tota transida e cax (quax, quasi, casi) fora de mi axida ab gran dolor veni morir aquel lo qual la mia anima amave carement e defalia tota per trebal de dolor e el ab molt benigne care gardavem com me veya axi plorar e volchme confortar ab poques paraules mas jo nom pogi consolar ans mes plorave dient e plorant deya al meu filen axi ho fil meu gran dolor sofir vules que jo muyre per tu qui son ta criatura ho mesquina que fare ho mesquine que dire lo meu fil mor perque donchs jo mare molt trista no more ab el oy fil meu molt bel I.a amor fil mol dolç nom vules jaquir axi tramit hic sit plau per tal que muyre ab tu ensemps fil meu a greu mort te veyg morir pus que axi es aquesta mare qui ta portat muyre ab tu ho mort mesquine nom vules perdonar ho mort descruel molt me plaits a trerme les forces del cor per ço que muyra ab lo meu fil ho fil Deus ho goyg meu singular ho vida mia ho solas (solaz) meu a tu placia que en guisa ho faces que jo mesquine moris ab tu ensemps ho fil meu regonex aquesta mare tua molt desconortada e vules hoir la mia pregueria cor covinent cosa es que fil obeesca mare com la veu desconsolade prechte fil quem vules hoyr e quem rebes al teu turmen cor aquels qui viuen en I.a carn e samen (simiente, semen) de bona amor rao es que muyren ensemps a I.a mort ho jueus mesquins ho jueus malvats nom vulats perdonar ço es pus quel meu fil crucificats crucificats mi qui son sa mare hon turmentats per alguna altra male mort per tal que muyre ensemps ab lo fil meu ho terra de Judea tu tols ara la luual mon e fas mi vidua del meu fil car ay dolor ara mor la mia vida e la mia salut tota la mia esperanse man tolta e levade de terra perque donchs viu la mare en ten gran dolor apres la mort de ton dolç fil venits cruels prentes (prenets) mi mare e penjats mi ab lo fil ho jueus malvats pus no perdonats al fil no perdonets a mi qui son sa mare ho mort cruel levet contra mi car gran conort me seria si moria ensemps ab lo meu fil carJhesu-Christ dolça cosa es a mi mesquina morir mas la mort desiyade se partex de mi. Ho Jhesus fil meu gran es ma pena e ma dolor cor a mort molt cruel te sobrepren e liga molt mes amaria morir a qualque mort que si avia vide ten cruel pacio ay mesquina la mort me fuyg em jaquex fort desconselade molt ne seria pagade ho fil car ho fil benigne ne ages merce de la tua mare e ojes les mies pregueries fil meu asueuget e no vules esser dur a la tua mare qui es estat tostemps molt benigne a ela fil meu reb la tua mare a *meros ab tu ensemps so es en la creu per tal que viua tostemps ab tu apres mort cor no es naguna cosa ten dolça a mi mas que pusque ab tu estar e que pusque ab tu esta en la creu cor certes no es cosa ten amargosa com es viva apres de la tua mort. Hoy lasa mesquine fil tum eres payre tu eres mon espos tu eres fil meu en tu finalment jo avia totes coses ay mesquine tot mes mudat are son orfane de pare are son vidua de espos are son desconortade de fil ara per totes coses ho fil meu quem fare de huymes quim regira ho bon fil hon ire ho fil meu piados qual solas me jaquits qual sera aqela cosa quim do de qui avant consel ne ajude. Ho fil molt dolç la tua volentat ne sie conplide als menys si not plau que muyre ab tu lexem al teu solas benigne.

A la qual Verge Maria respos Jhesu-Christ nostre Senyor ya molt turmentat en la creu e regardant sa mare dixa Sent Johan - fenbre - dix el - vet aci lo teu fil. - E lo Sant verge Sent Johan era aqui present ab trista dolor mostrant sa dolor e plorant tot dia ab moltes lagremes. E Jhesus comesa a dir axi a la sua mare per ço na avia gran conpacio gran - ho dolça mare dolorosa lagremosa longida lasa de suspirar perquet turmentes ne perquet laguexe not remembre ço que jat avia dit cor ben saps tu mara mia que per ço son vengut en aquest mon e e presa carn de tu que per lo turment de la creu salvas lumanal linatje cor en axi deuen esser complides les escriptures e ben saps tu encare que cove que jo prengue mort per salut del humanal linatje e resucitare al tercer jorn e apare manifestament a tu mare verge e als meus dexebles. Per ço mare no vules plorar e lexa aquexa engoxa e aquexa dolor jo men vay al meu pare e men pug als cels per rebre la gloria de la paternal magestat. Certes donchs ben te deuries alegrar per rao de mi car ara deig trobar la hovela so es los peccados que havia perduts per molt de temps. Jo muyra tot sol per tal que lo meu puxa resucitar tots morien per los peccats de Adam e ara tots seran levats per la mia mort donchs mare mia molt amade perquet desplau cant so que plau a Deu lo pare ne perquet desplau a tu lo turment que a lo meu pare plau que sofire. No vols tu mare mia que axi sia enpero axis deu fer cor en axi es escrit. Ja donchs mare mia e esposa mia not vules player ne plorar ho mare mia jo pas not desenpar ne not lex sola ab tu son tots temps e sare jat se sia aço que segons la carn me son sotmes al enperi de la mort enpero segons ma divinitat son tos temps e sare no mortal ne pux soferir neguna pena ne negun mal ben saps mare mia don son jo axit ne vengut perque donques plores net maraveles si torn la don son devalat car de huy mes temps es que me torn al meu pare qui ma trames en aquets mon mas tu mare mia nom pots saguir encara ne anar la hon jo vays jatsecia que apres poch de temps tu hi vendras entretant mare mia pus que mi no pots aver prin Johan en te fiance qui es ton nebot e sera a tu com a fil e el apres mi aura de tu cura e sera a tu molt fael gardo e solase ton coral servidor. - En apres dites aquestes peraules lo Senyor per gran dolor que soferia axi com tot desenperat de tota vide mudas tot e acostas a la mort. E el estant en aquest transich alongament axi com poc regarde sent Johan e dixli axi - amich Johan vet aci ta mare servexli e ages sit plau cura dela cor jo a tu la coman axi com a mare e mon tresor gran e axi rebla axi con a mare mia e tua vet a tu la coman. - Con covinent cosa era e digna que el qui era pur e verge fos conpayne de la verge ço es del part e en lo part e apres del part – Dementre que Jhesu-Christ angoxos digue aquestes paraules a sent Johan e lo amdosos ço es la verge Maria a Sent Johan molt amats comensaren a senglotar e carament a plorar. Aquests dos martris calaven abdosos e no podien parlar no lex la I. al altre per la gran dolor que avien aquests dos verjens hoiren Jhesu-Christ parlant ab veu rugalosa e vania lo morir poch a poch e no li poden perlar cor veienlo ja quax mort e no podian perlar ne cridar ans defalien e avien ja perduda la veu de perlar entanien e calaven per ço com no podien perlar e aço per gran angoxa que avien los esperits daquels eran tots defalits sola dolor e plor era romas a aquels cor anasen plorosament amergosament se dolian cor lo covent de la mort de Jhesu-Christ tresposave los cosos damdosos malament e per ço com Jhesu-Christ amave mes Sent Johan per ço el lo feu guarda e fil de sa mare e major de tots ço es en algun privaletje (privilegio; privilegi) la mare sentia les dolos de Jhesu-Christ la mare verja qui lo avia infantat soferia lo cobtel de la dolor de dolor de son fil les dolos cruels de Jhesu-Christ eren nafres de la mare grans dolos eran en lo cos de la mare e era espeseyade de la mort del fil la mare era ferida ab la punta de la lance ab la qual los malvats avien cercat lo costat de Jhesu-Christ aquela era qui avia gran dolor en sa pensa e crexienli ten fort les grans dolos que no podia axir de fora e trencavela fort cruelment dintre les dolos del fil coltelejaven lo cos de la mare e Jhesu-Christ Salvador nostro pagave lo dupte de la mort en la carn cor pus greu cosa era a la mare com lo vaia turmentat que sil avies morir mal ne soferia. Entretant quant Jhesu-Christ ac comanade la sua beneyta mare al verje Sent Johan dix - set he (o be). - E aquels cruels que lo crucificaven donarenli a boure vinagre ab fel mesclat e com Jhesu-Christ lo ages testat el dix - complit es tot - ço es que totes aqueles coses qui del son escrites erancomplides e acabades e com nagues testat no volcboura. E Jhesu-Christ adonchs cridant alta veu diene - Deu meu perque mas desemperat - e dien aquestes paraules el liura son esperit a Deu lo pare. E adonchs tremola la terra lo sol la luna sescuriren los cels ploraven la luna perde sa claror la resplandor se parti tota del cel les pedres se trencaven les alteses de les escurerelitats se partien molts morts resucitaren e exiren dels monimens confesen nostro SeynyorJhesu-Christ publicant ab gram veu. Aci poch pensar cascu canta dolor soferia adonchs la mare de Jhesu-Christ

com les coses qui no avien anima ni vivien se dolien tan fortment com lenga del hom nou poria dir ne cor pensar per tant gran dolor era trebalat lo cor de la verje Maria. La mare estave com a morte prop la creu del seu fil Jhesu-Christ lo qual la mare sua avia consebut ela estant verje per obra del Sant Esperit adonchs ela no avia paraula car la gran dolor que ella soferia li avia toltes les forses ja era quax morta axi axi com a mort viu ja ja e vivent moria no podia morir mas vivia com a mortela dolor del fil fugia fort en la mare ans desigave mes morir que no viure apres la mort del seu fil la verje Maria vivia fort desconselade cor era axi com a morte prop la creu estave axi com a dolenta e plena de gran dolor esperan que hom devalas lo cos de Jhesu-Christ de la creu la demun dita mare de Jhesu-Christ plorave dient axi - ay lasa ay dolenta e trista o barons preneus pietat de mi mesquine retets lo cos aquesta mesquine pus que avets conplit en el vostro mal desig e aso que prometes avets mals senyors pus lo avets mort retalo a mi mesquine qui son sa mare ho si ave afer de morir placius quem auciats ab el ensemps per ço que les mies dolos pusquen aver fi ensemps ab les sues prechvos senyors meus quel me devalets de la creu devalats lo meu e aje jo mesquine lo cos del meu fil cor aquel es mon solas e mon alegre. E estave nostra dona Sancta Maria prop de la creu regardant Jhesu-Christ fil seu benignament e humilment penjan entre el fust de la creu e ela estave aqui levave les mans en alt e abrasave la creu a queia en aquela part en la qual la prop onda de la de Jhesu-Christ rajave e alçaves en alt per gran força desperit per ço que pogues abresar Jhesu-Christ. E com no ho pogues fer levave les mans en alt e les mans lases e ujades queian ensemps bax plagades aqui matex les levave altre vegade de terra entrelasades e alsaves axi com podia ves Jhesu-Christ que li tocave lo cor e con nol tocar lexaves anar sens naguna pietat terra e geya aqui esturmentade e premuda per gran dolor que soferia de Jhesu-Christ e la força de la gran dolor de Jhesu-Christ ço es que el navia la costreyia levat de terra e com fos levade estania les mans en alt per ço que poges per ço car son fil Jhesu-Christ tant era turmentade de gran dolor que tota senderocave en terra. Hoy Deus e quis poria pensar ne dir cante dolor e cant languiment avia donchs la verje pura miral (mirall) de tota virtud creura poc hom qui pus greu cosa li era viure en ten cruel vida que si los malvats jueus la auciesen ab coltels ay tal color avia com si fos morta la cara e la boque avia tota vermela (vermella; bermeja: roja) de la sanch del seu fil. Apres aço vench I. hom noble per nom Josep Abiramecios qui era dexeble de Jhesu-Christ e ana amagadement a Pilat e demanali lo cos de Jhesu-Christ. E con el ley agues otorgat el anpla I. savi hom per nom Nicodemus e vengeren abdosos al loch hon nostro Senyor era crucificat los quals aportaren ab si feramens ab los quals li traguesen los claus de les mans e dels peus e quel devalasen de la creu e com la verge Maria tota dolorosa e langide per gran dolor vaesaquels qui lo voliendevalar de la creu lo seu esperit reviscola poch a poch axi con hom qui resucita de mort e jat se fos que ela fos molt defalide aytant con podia aydave a else davalas aquela ajude que podia cor la I. la traya los claus de les mans e laltre lo sostenia per tal que no caygues lo cos del Senyor Jhesu-Christ e la sua beneyta mare li levave sos brasos en alt e sostenia les glorioses mans de Jhesu-Christ qui lo mon formaven e lo cap qui penjave sobre sonpits lo qual com lo volgues abrasar per abrasamens que aya e nos podia sadolar de la vista del seu car fil. Açi pot pensar tota persona devota qual dolor deu aver la sua mare segons lo mudament quel seu fil achpres aquela hora ço es qual era com fo devalat de la creu ne qual era con era viu mas quant lageren devalat de la creu e posat en terra la verje Maria mare sua caeech en terra sobre el e estech axi com a morte per gran dolor al cap de son fil e besaveli entretant la care ab grans lagremes e gitave sospis (sospirs; suspiros) molts e greus. Ho quantes vegades se playia molt amargosament e faries ab ses mans lo cap dient - ho fil meu car que as tu fet que hon te degues hociure per que lo jueus tan crucificat e mort. Ara tench en la fael mort fil molt es trista la tua mare ques fara donchs aquesta mesquina hoy lasa fil meu hon es aquel goig ten gran que jo agi com vos nasques hoy lasa dolenta en tan gran dolor es tornat aquel goig filmeu no e altre conort sino que muyre pus que vosan mort - E aço dient besaveli la cara e los uls e lo front e la bocha e gitave lagremes a ten gran bastament que paria quel cos e la anima se solves en lagremes e ragave lo cos de Jhesu-Christ fil seu ab les lagremes e la perra (pedra) en lo qual lo avien posat. En apres tornaves pensar los seus fets ço es les hontes que hom havia fetes ne dites pensave mes encare qui ne qual era son fil e com lo avia consebut ne engenrat sens paria de hom e enfantat sens dolor e deya en plorant en axi di - fil meu molt dolç e car diges amor mia singular vida de la mia anima goig meu esperansa mia per quem jaquits sofarir tan gran dolor per queus sots logat tan de mi vos qui sots mon Deu e mon solas e conort de la mia anima entin fil meu e reguarda mi e vules aver pietat de mi. - Digua si dir ho pot nagu qual mesura de plant e de dolor tenia adonchs la mare de Deu. Sertes creu que hom nou pogues comparar ne dir ne pensar enpero amor dreta avia e tenia manera e nos desesperave mas piadosament e justamen se dolia cor be sabia que resocitaria al tercer jorn e ploraven ab ela ensemps algunes dones stants jatsecia que pochs fosen qui ploravesen Jhesu-Christ en axi com la verge Maria aqui era los angels trists e dolents si enpero dolor podien aver e entrants Josep Abiramacia hom sant e just ab Nicodemus ensemps quil avien devalat de la creu segons que diu lavengeli posalo en I. drap precios nou frech e bel e untalo ab precioses especies e posalo devotament e lager en I. sepulcre nou lo qual avia fet per aci matex (per a si mateix; para si mismo) adonchs li cantaren hofici de laos los angels qui tots ensemps venguts al sepulcre de Jhesu-Christ e los angels cantaven tant laor e nostra dona Sancta Maria gitava sospis e gamegamens de gran dolor els devalaven les veus al cel e nostra dona Sancta Maria plorave molt amergosament prop del sepulcre e com Josep Abramasia e Nicodemus posaren Jhesu-Christ al sepulcre volias la mare trista gitar e sobolir ab el ensemps e sofaries tota sobre sos amichs abrasave son fil Jhesu-Christ e deya - barons ajats merce de mi amichs meus preneus pietat de mi jaquits lom sius plau encara sol I. poch e levatsli lo vel de la cara per tal quem puxa raonar ab el I. poch e a veer sa plasent cara e aver un poch de conort. - E apres deya - ho amichs meus no les sotarets tentost sius plau donats per vostra bonesa a la mesquine de mare sua e age lo mort pus que nol pot aver viu ho al menys posats mi mesquina al sepulcre cor sens el trista vida fara la mesquina dema. - E ells prenien lo cos de Jhesu-Christ e posavenlo al sepulcre e ela lo tirave aci defora e ela lo volia retenir ab si e daltre part els lo volian sebulir en axi era entre els piadosa contencio enpero tots ploraven amargosament que apenes podia ferma la paraula planerament e vaian encare la mare desenperade de tot solas per que ploraven mes per dolor dela mes que per dolor del fil qui era ja mort e major compacio aven de la mare que no avien de la mort de lur Senyor ploraven donchs tots ab grans gamegamens ab gran dolor axi com sobolien lur Senyor de mort e de vida. Apres que lur Senyor sebulit la mare tota desconortade abrasave ab gran plaer lo sepulcre e ab tot son cor axi com podia beneyia lo seu fil entretant soferies e gitaves sobre lo sepulcre les mans esteses bastavelo soven e plorave lo seu Senyor continuament ab amargosos sanglots. Fet aço lo seu gran amich e leyal al qual lo seu mestre Jhesu-Christ la avia comanade acostas a ela puya dolsament e tot ploros levale ab gran afany de sepulcre tota plorosa e el exi matex plorave cor no sen podia abstenir e soferiala en sos brasos car tant avia trebalat e tant era hojade (más abajo ujade; ajada) e lasa de suspira e de plorar e de cridar que nos podia sostenir en sos peus enpero axi com poch a les altres dones e stans qui la aconpayven tots ensemps ploran entrasen ab els ensemps en Jherusalem e axi matex moltes fenbres de la ciutat de Jherusalem com la vaien ten forment plorant e dolorejant per gran pietat quen avien comensaven a plorar e algunes anaven detras ela plorant. Moltes plaraven per gran compacio que avien dela cor la sua dolor ne faya moltes dolentes. Tota persona qui la vaya plorar apenes se podia abstenir de plorar ten piadosament se plorave e ten amargosament se dolia que per aço lo seu piados plare molts nescomovia a plorar en axi que gran dolor sescomovia per qualque loch on ela pasas plorave ela ploravense encare moltes qui li axien a carera (carrera: calle) e axi la menaren ploran fins a la casa de Sent Johan e aqui estech e Sent Johan tenchla aqui e amala mes que si fos sa mare ab tot son cor. Despuys quel Senyor fos sebolit lo jueus posaren senyal al moniment e liurarenlo a cavalesquel guardasen e entretant la verje Maria estave en la casa de Sent Johan cor lastre (1: lasse e) ujade era e per gran dolor no podia anar ne sesave (cessave; cesaba) de plorar dia ne nit e no era nagu qui la poges confortar de sos amichs ses germanes ne encare Sent Johan dolor li faya (2) …. riosa e pus gloriosa que altre a tu dona mia jo peccador e pecadriu tot mon cos e tota ma anima e tota ma vida e tota ma mort e ma resureccio a tum coman tu verja sies beneyta en per tostems encara mes ab lo teu fil car e Senyor nostre Jhesu-Christ qui ab Deu lo Paree ab lo Sant Esperit viu e regna en per tostemps sens finament Amen Amen.

(2) (Falta un folio en el manuscrito.)

VIDA DE SANTA MARGARITA

VIDA DE SANTA MARGARITA (1).

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 59.

Açicomença la vida de la benuyrada Sancta Margarida qui pres martiri anpoder de Herodes Darmansa.

La benuyradaSancta Mergarida fo filla den Teodes qui era gentil e patriarcha dels gentils e adoraven e creienidoles e sancta Mergeride era conplida de la gracia del Sant Sperit e cant fo nade de la suamare ella fo dada a masia en I.a villa qui fo prop Dantiotxa XV sestedes e cant la sua mare fo morte la sua nodrisa sa pres de la gardeper retenir e per nodrir ella per tal com era molt bella e anomenave Sant Sperit e creia e adorave Deu e per so ere de sonpare en hoide e de nostro Senyor Jhesu-Christ amade. E cant fo an adat de XV anys hoy parlar dels martiscom rabien martiri per Jhesu-Christ Salvador nostro e liuras a Deus que la salvas en sa verginitatgordade a tots homens. La benuyrade Sancta Mergarida gardave hovelles de la sua nodrisa ab les altres puelles e an aquels dies pasave

aquen Holanbres qui venia Dasia e sen anave en Antiotxa per encalsar loscrestians e per adorar los seus deus e viuSancta Mergarida qui guardave les oveles ab les altres puelles e per la sua gran belesa cobeyala molt e dix a sos vasals - anats tost aquela punsela e amanatsla e si es franque aurela per mulere si es serventa aurela per amiga e per rao de la suabelesa tendrala ab ma casa. - Cant le preseren los cavales ella comensa Deus a preguare anomenar e dix - o Senyor Deu merce ajes de mi no siela mia anima perdude ab los mals. Senyor femalegrar an tu e amar e loar e lo meu coratge e la mia anima no sia partide de la mia fe ne lo meu cors no sia trasmudat la mia balesa no sia gitade an vil loch la mia savieano sia transmudada ne anoreade en la saviea del diable ans Senyor me trametes langellquin sia governador e mobre la mia boquea respondra al mal hom de Linbres escampador de sanchdels teus creens. Senyor vet en axi com la ovelaqui sta an mig dels lops feta sonaxi com lo pardal qui es an mig dels sparves(esparvers, esparvés; cernícalo, tipo de halcón) preseson anfilats e axi com lo pex an lam (lo ham, l´ham; anzuelo).Senyor ajudam e guardem que non jaquesquesan les mans dels mals homens ne del diable. - Vengeren los cavales a Olimbres e diguerenli - Senyor tu e ella no sots cominals que ella servex los nostros deus mas I. deu tan solament aora e Crist preyque lo qual los juus (jueus, judeus; judíos) pujaren an creu. - E cant Olinbres asohoy mudase de color e feula venir davant si e dixli - tu de qual linage est diguesmoest francha ho serventa. - Sancta Margarida respos - yo son franche. - Estcristiane per qual te governes ne con asnom - dix Holinbres. Sancta Mergarida respos - lo meu nom es Mergarida. - Dixli Olinbres - qual deus cols ne qual deus haores. - Sancta Mergarida respos - aquelDeu tot poderos colch e aor al seu fill Jhesu-Christ qui entro al dia de vuy a la miavirginitat guardade -. E dixli Olinbres - tu anomenes Christ lo qual nostros pares crucificaren. - Sancta Margarida respos - los teus pares crucificaren Jhesu-Christ e per soperiren tots verament Jhesu-Christ durara per tostempsal seu regne no aura fi. - Olinbres fo hirat e me la metre en carse e puys elentrasen en la ciutat Deutiotcha adorar sos deus sorts e muts. E al segon dia ana aportar devant si Sancta Mergarida e dixli - mesquineages merce de ton cos e de la tua baleaaconselet ab mi e adoraras los meus deus e dartegran aver e auras be sobre tota atra conpay. - Respos Sancta Mergaride - Deus conex e sap que la miavirginitat mensenya que tu mansutzases e de la via de veritat nom pots gitar en la qual jo comens anar jo ador aquell per qui sestremex la terra e per qui la mar ondeja la qual los vents e totes criatures temen per qual lo seu regne astara sens fi. - Olinbres dix - si no adores los meus deus ab los meus glays tedevorare e escampare la tua ossa sobre fochcremant mas si tu creus mi ne adores losmeus deus lo teu cos sera an mi an
amor e dient davant tots quet aure per muler e aurasbe. - Sancta Mergarida non pos - jo do a Deu lomeu cos quin dara repos ab los sants e ab losjusts e ab les vergens an Peradis. Jhesu-Christ liura e si matex a mort per nos per que jo no dupte per ella.
- Linbres mana als martoriadors seus que penjasen la verge sus en la ora del turment e ab verges (vergues) la batesan (batre; batir, apalear, golpear). Sancta Merguarida susal cel e dix - o Senyor Deu en tu esperansa guardem de confoniment perpetual e no mescarnesguas losmeus anamichs cor aquels qui pena soferenper lo teu nom no an nul confoniment per ço com lo teu nom es beneyt per tots lossecgles dels secgles. Sancta Mergarida aora e dix - Senyor merce majes reguarde en mi e delliuramde les mans dels carnices (carnicers; carniceros) e tramitma ros de sanitat qui alenesque les mies plagues e la mia dolor repos e retorn en goy (goig, goyg, goch; goyo, gozo).
- En aquela ora los martoriadosbaterenla ab vergues si que la sanch del seu cors corech en tere axi com aygua clarede font. Olinbres dix a ela - o Margaride criulos meus deus e auras be sobre totes ponseles. - Avia aqui moltes gens qui estaven en gir e suspiraven per la sanch que veien axir de la verge e avianide tals - o Margarida molts som dolents de tu cor tevem nua batree masellar el teu cors escorxat. O qual riquese per ta menscreensa. Ollinbres teauciura et delira sobra terra criuloe viuras sobre terra. - Santa Mergarida respos - o vosaltres mals consela malvats com me cuytats de sobre que si lo meu cors es merturiat la mia anima ables vergens reposara els turmens temporals son de les animes esperituals. Vos creets lo meu Deu qui es fort an virtut e aquels quill demanen saregira els hou e aquels quilperden e li clamen merce perdona els obrala porta de Peradis mas jo no crech vos neadorave los vostros deus qui son sorts e muts e fets de mans de homens. - Ollinbres dix a ella - o Mergerida criulos meus deus cor tu fas obra de ton pare lodiable. - Sancta Mergarida respos - ho no façatsmesclados que Deu lo meu Senyor es an mi ajudador e si de la ma es a tu dat poder de turmentarlo meu Senyor deliurara la mia anima de les tues mans e la posara en la gloria de Peradis ab los justs. - Fuynat Holinbres e mena que la penjasen en la are del turment ab ungles e feula tota rompre. La benuyrada Sancta Margarida reguarda (regarde; mira) sus al cel e dix - o Senyor Deu cansmolts me tenen resinglade e consel de malignes ansenen mi tu Deu meu resgira an mi la tua ajuda salva la mia anima de la boque del diable e garde la mia anima que no sia corumpuda ne la mia verginitat.
- Los martiriados (martiritzadors; martirizadores) la pujaren al turmen axi com Olinbres dix. Olinbres cobri son cap e sa fas e tots los altres qui eren ab el per la sanch qui de ela axia per tal que nonvesen e dix ela Olinbres - perque nomcreus e de tu matexa no as merce si tu no fas lomeu manament ab glays peseyre a la tuacara e la tua ossa e los teus nuusdesnuare davant tots. - Sancta Mergarida respos - o tu desconexent de Deu si jo era manblant de la miacarn ni avia merce de la mia anima seria en demnatjo am mas que jo liure la mia carn a turments per tal que la mia anima sia coronada al cel.
- Olinbres fo irat e manala tornas en la carse e tenebres. Sancta Mergarida quant hi entra senya lo seu corsab lo seu sant seyal de la creu e comensa a horar e dix - Senyor Deu tu est jutjadordreturer tu qui est pare defens tu qui est lumde les lums tu qui est Senyor de totes coses regurdemi que sola son lo meu pare eternal masnom desgarpesques Senyor Deu ajes merce de mi e prechte que veje lo meu anamich fas per fas que a mi sie a tal e que parle ab el e tu Senyor qui est jutja dels vius et dels morts tu jutja centre mi e el not iresques Senyor envesmi ne la mia anima no sia deguastada ne al meu senytramutat ab les idoles sordes e mudes. En tu Senyor es meesperansa tu qui est beneyt per tot losetgle. - En aso la sua nudriseministrave a ella pa et aygua e guardaveper una finestra e escrivia la oracio de Sancta Margarida e ab gran temor esguardave totes les coses que venien a Sancta Mergarida. E en aso ivarsosament axi I. drachorrible del angle del castre e ere vritatde diverses colors los seus cabels e la suabarba eran daurats les sues dens com a ferrelos uls resplandens com a carvoncle dels seus narils axi fum e foch le sua lenga(lengua; llengua) avalava sobro son coll e ere com a serpent glayose. Lo castre ere plende pudor e el drach ere en mig del castree siulave (xiulave, chulabe o chuláe; silbaba) molt fortment el castre luye (lluíe; relucía) tot del foch que de la sua boqua axia. Sancta Mergaride ach pahor e tornali la suacare e la sua color aytal con lerbesecha e tota la osa li estremi e ab aquelapahor ficha los jenols (genoll, ginoll; rodilla) en terra e estes les sues mans e aora e dix aquestes paraules - o Senyor Deu qui formistPeradis e a la mar terme donest e en infern alestal diable liquest e poder al drach tolquestregarde mi mosquine que sole e orfe sontrebalade en gran tribulacio ajes merce de mi. HoSenyor sia ton plaer que aquesta fera bestia donnom pusque tenir e jo que la vença que jo comte quell puya sobre mi quim sorbesqua. - E mentre que Sancta Mergarida orave lo drach obri la boque sobrell cap de Sancta Mergarida e la lengua sobre lo talo e suspirant transgulila al seu ventre mas la virtut de la creu que ella feu ansi marcella estreba an la boque del drach et an dues parts departi del drach. Sancta Mergarida axi del ventre del drach sen mal negu que non hacpres an aquela hora. Demantinent que fo axida de la boque del drach guarde deves part sinestra del carse e viu I. altre diable caeren semblanse domnegue qui ach les mans ligades e ficalsjonols Sancta Mergarida aora e dix – Senyor Deu lo teu nom lou he beneech alegrem en la tua fe quell diable Rufin veg jaen en terra mort et pesegat e veg la mia creu folbir e veg lo meu cos an odor de saviea e per aço Senyor Deu Jhesu-Christ a tu fas gracies rey perpetual governador dels pecados corona dels martis Salvador e Creador de totes coses Senyor tu est rey beneytper tostemps.
- E quant ach orat levas lodiable dix a Sancta Mergaride - ben es so que faist sofert de la mia persona que fort te veg star an oracio jo tramis a tu lo meu frare Rufiansenblanse de drach quit sorbis e que trencas la tua virginitat e tu ab lo senyal de Christ aslom mort e vols fer aytal de mi per ancantamentprech quet moves de mi. - E lavos Sancta Mergaride pres lo diable per los cabels e gitalan terra e posali lo peu dret sobre lo coll e dixli - o tu diable ceset de la mia virginitat que Jhesu-Christ es lo meu governador e jo son serventae sposa dell jo son serventa de Deu e amiga del qual es lo seu nom beneyt lo secgle. - E cant aso ach dit sobra resplandi Iuman lo carsce e viu I.a creu de Jhesu-Christ quitench antro al cel e sobre aquella creu stechI.a coloma qui dix - o tu benuyrada Mergarida los sants de Deu te speren e les portes de Peradis te son ubertes. - Ladonchs Sancta Mergarida respos dient - gracies fas a Deu - e retorne ve al diable e dixli - o tu diable dimcom as nom e dim la tua vida. - Lo diable respos - prechte serventa de Christ que leus lo peu sobre lomeu coll que I. petit pusque posar e dirte totes les obres que fas. - Sancta Margarida leva son talodel col el diable li dix - jo e nom Vieltevole puis Belsebub e en mon ventre e tragutmol trebal de justs e puys tostempscontra tots e negu nom pot vencre e tu asla mia virtut trencade e Rufin ausiest per losenyal de Christ per lo qual an tu a fruyt de justicia e per aquell matex as mi ligat e vensut e veg que Christ asta ab tu per çofe quet placie de mi. Ancara fas mes ab losjusts men treball e fas lus uls sechs e fas lur seny cabiar e faslos oblidar lo nom celestial vench sobre els cant dorment e faslos pecar an qualque part me vultot aquels que trop sens senyal de creu. Ho benuyradaMergarida tu mas vensut e no fore meravela si I. joveshom magues vensut. O tu Mergarida on es la tua fe on es la tua vida o en qual manere es Christ antrat antu diguesmo e jo dire a tu totes les mies obres.
- Sancta Mergaride respos - no es de mi que jo digua a tu aquestes coses que not veg digne que les hojesper la gracia de Deu son anso que son.- Lo diable Ii dix - jo no gos parlar abtu que Christ veig anar an gir tu e en gran paormas prechte serventa de Deu quem leysparlar I. poch ab tu com jurte Mergaride per Deu Jhesu-Christ que tu creus que mes an aquesta pena nomleys star mas ligem e anvien per la terra que de tota la mia vide an mi ni ab los justs nom treball. - Sancta Mergaride respos - diable no hoyre la tua paraula.- E costres an laangel de la terra e dixli - ve Setanat (Satanás) tolte de mi. - E la terra sorbill e reculilo. Con vench lendema Delinbres dix que hom li amanias Sancta Mergarida davant e cant ella axidel carsce ella senya son cos ab lo seyalde Deu e les gens de la ciutat vengeren veer la pena que Sancta Mergarida soferia. Olinbres dix a ela- Mergaride aconselet ab mi e adore los meus deus. - Sancta Mergaride respos - melor es que hom adorlo meu Deu qui es tot poderos sobre totes coses que no losteus deus qui son sorts e muts. - Olinbres dix - despulatsla e ab fust batetsla iversosament - E axifaerenho. Sancta Mergarida aora e dix - Senyor Deu los meus lenbles el meu cos garde que an mi no ageiniquitat tum as senyadaab lo teu senyal e coronadean la gloria. - Ladonches Olimbres lo mana gitaran I. vaxell dayga ab les mans ligades e ab los peus per tal que moris aqui. Sancta Mergaride garde veslo sel - ho Senyor Deus aquesta ayguasia illuminade de salut e vuy sia a mi font de batisme e vestadures nupcials. Vengesobre mi la tua sancta coloma reblida del Sant-Sperit que benesque ab lo teu nom aquesta aygua. Senyor tul de mi lo meu peccat e renovelade la tua benediccio e deliurem de totes males obres et salvem an la tua gloria e batismem en nom del Pare e del Fill e del Sant-Sperit tu qui est beneit per tot losecgle. - An aquela ora venchterretremol e vench I.a coloma del cel qui porta an la boque I.a corona dor e asechsesobre Sancta Mergarida e mantinent li foren desligatslos peus e les mas (mans; manos) e axi de la aigua loant nostro Senyor e la coloma del cel dix - vine Mergaride al repos del cel benuyrada est corvirginitat persegist - E en aquela ora cregueren an Jhesu-Christ XV.M.a homens menys de fenbres e dinfans e Olinbres feulos tots degolar en la ciutat Darmançae puys mena que Sancta Mergarida fos mertiriadeab coutels e mantinent lo martiriadorpreserenla e gitarenla fora de la ciutat e aqui aviaI hom qui avia nom Malch e dix a ela - estin ton col e rip lo colp del coltel e ages me merce que an gir de tu veg anar Christ - Sancta Mergarida respos - prechtefrare que si tu veus Christ an gir mi quemsperes antro que laja aorat e comanerelo meu sperit an loch de repos. - Malch Ii dix - fe quet vules. - Sancta Mergarida aora et dix - o Senyor ver Deus tu ojes les mies pregaries aquelqui legira te tendra an la sua malo libre de la mia gesta ne la mia pacione la oira legir an aquela ora li sienperdonats tots los seus peccats e si negu es posat an juy terrible e es remenbrant del meu nom Senyor Deu tu lo deliure del turment car nos son Senyor de carn e de sanc e tostemps pecam e prechte Senyor que aquel qui del meu nom fara stela ne del seu lum just cremar i fara que tots sos peccats li sien perdonats e qui la mia paccio scriura ne la tendra ne dement an sa casa que aqui noy nasque infant contret nesech (ciego; ceg, sego, cèlio) ne aonbrat de maligne sperit e si quer perdo de son peccat tot li sia perdonat. - E an açola coloma ab la creu parla a Sancta Mergarida e aquels qui staven en gir per la virtut de Deu tots caygueren an terra e la coloma tocha Sancta Mergarida e dix - benuyrada estMergarida qui a Deu quisit anles tues oracions eres remembrant dels pecadosper mi matex jur e per la gloria dels meus angels que de totes les tues preguares te axoida et daçoon est remembrant tot te sia complit et en qualqueloch sien les tues reliquies o la tuapacio qualque pecador qui la age espeneda de sos peccats e aorara en la suaboque e sobreposara lo teu nom en aquela orali perdonarem tots sos peccats e sies tu benuyrada al loch on reposes e totes les genssien benuyrades qui per tu creen ni creuran. Vine iversosament al loch quit es aperalatque son ab tu e obrirem la porta del regne selestial. - E Sancta Mergarida dix - o vosaltres pares e mares frares e sos amichs meus conjurvos per lo gran reyde tot lo mon que vosaltres fasats remembrança de mi el meu nom nomenets e si be jo sonpecadriu jo si prech nostro Senyor Jhesu-Christ per vosaltres queus do remisio de vostros peccatse queus fassa eretes al regne de la suagloria e queus illumen al regne de la suaclaredat. E fas gracies a Deu rey de totes coses quimfeu antrar an la compaya dels justs e louDeu e glorifich qui es beneyt per tot lo setgle (in secula seculorum). - E cant as asodit ab gran goig ella dix al marturiador - prinlo coltel e auciume quel mon aquest es vensut - E Malch respos - jo no auciure la verge de Deu com jo vegque Deu parle ab tu per que jo not vul ociure. - Sancta Mergaride respos - si aso no fas no auras part an Paradis. - LavosMalch ab gran temor pres lo coltel e tolch locap a Sancta Mergaride e aore Deu e dix - o Senyor perdonam aquest peccat - e caech a la dreta part de Sancta Mergarida e vengeren los angels e sigeren sobre locos de Sancta Mergaride e beneyrenlo. E açohoiren los malvats qui eren cechs e contrets e sorts e andemoniats e tocaven lo cos de Sancta Mergaride e mantinent eren garits els angels reberen la anima de Sancta Mergaride e pujarenla al cel cantant Sanctus Sanctus Sanctus dominus Deus Sabaot pleni sunt celi et terra gloria tua. Osanna ni excelcis. E I. bon hom qui avia nom Autimus pres les reliquies de Sancta Mergarida e mesles en I. scrim de pedra e posales an la ciutat Deutiotxa ab molt gran honor an I.a casa de I.a bona fembra qui avia nom Caudicia e el scrivi la sua pasio e oracions a honor de nostro Senyor Deu lo pare celestial ab loqual les nostres animes sien coronades al goyg de Peradis Amen.