Capitol LV. De curiositat que es voler saber coses superflues que no fan profit.

Capitol LV. De curiositat que es voler saber coses superflues que no fan profit.

Molt cara sor amonestte que tots dies te studius de profitar en bones obres e que no consideres los mals que fan los altres mas considera los bens que tu deus fer. E per ço dix un savi no vulles escudriyar de saber coses vanes e sens tot profit no es cosa necessaria a tu conexer les coses que son separades dels senys humanals. Digna cosa es ques lex de jutiar les penses dels homens. Aquell qui es perfetament no pot conexer los coratges daltri. La raho de aço es car no podem jutiar les coses incertes fins que vingue Jhesu-Crist qui illuminara les tenebres amaguades e manifestara los consels dels coratges. Digna cosa es que sia sens peccat aquell qui vol corregir los vicis dels altres. Los homens folls com volen rependre los erros dels altres demostren los lurs. Tant com lom studia en escodriyarcuriosament e vana los vicis dels altres tant mes ignora sos peccats los quals deguera conexer e plorar mas com lo retorna a si matex es mira be no fa inquisicio de la vida dels altres per rependrelos car en si matex troba moltes coses que deu rependre e planyer. E per ço diu sant Greguori tant menys devem rependre los coratges dels altres quant mes sabem que no podem illuminar ab la nostra vista les tenebres de la cogitacio de nostre proisme. Sant Isidre diu pus apparellats som de rependre los vicis de cascun hom que de seguir ses virtuts e no desijam saber lo be que fa algu ans tant com podem escodriyam lo mal que haura fet. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada concelte que mes vulles rependre los teus viçis que los daltri sies ansiosa de la tua curacio sies molt entesa en la tua salut sies apparellada de esmenar tu matexa no vulles fer inquisicio de aço que a tu no pertany null temps desigs saber e ja los homens que parlen entre si mateys no vulles encercar que fa ni que diu aytale aytal hom no sies curiosa lexa les ansies e cures de la vida daltri no sia curiositat en lo mon que enguan lo teu coratge no sia cobeianse en lo mon de vana curiositat que entre dins lo teu cor e aço per tal que no façes enquesta de les costumes dels altres oblidant les tues. Sposa de Jhesu-Crist prechte que ab tanta cura e ansia corregesques los teus viçis ab quant studi reprens los viçis daltri no hages cura de saber les coses amaguades guardet de encercar les coses que no deus saber lexat de saber le cosa que no has presa ab auctoritat de la santa Escriptura no cerques mes sino tant com divinals letres te mostren null temps desigs saber aço que not pertany de saber. Sor amable sapies per tot cert que curiositat (mata al gat) es perillosa presumpcio. La curiositat dampnosa provoca a heregia acabuça la pensa en faules plenes de sacrilegis en les coses escuresret los homens audaçese en les coses ignorades fa los homens soptosos determenant aço que no saben. Sor molt amada prechte que ab ton studi esmensla tua vida per tal que apres de la present vida vingues als guoigseternals Amen.

Capitol LIIII (LIV). De vida activa e contemplativa.

Capitol LIIII (LIV). De vida activa e contemplativa. 

Jacob vese una escala que stave sobre la terra per la qual pujaven e devallaven angels e la sobirana part de la escala tocava als cels. En aquesta escala son posats tots aquells qui son predestinats a possehir la vida eternal e tots aquells qui pertanyen al regne dels cels han loch en aquesta escala. Aquesta escala es la sancta Esgleya mare nostre la qual quant a una part sua encara treballa en la terra e quant a la part sobirana ja regne en los cels. En aquesta escala son tres ordens domens ço es homens seglars homens actius e homens contemplatius. Los seglars son en loch pus jusa los actius son en mig de la escala los contemplatius son en la sobirana part de la escala. E de aquests tres ordens de homens alguns son en la molta altres en lo camp altres en lo lit. La mola es la vida seglar lo camp es lo coratge del hom actiu. En lo camp son los prehicadors de la paraula divinal en lo lit es la amor del espos ço es de Jhesu-Crist. Aquells qui son en la mola circuexen la terra car les coses terrenals amen les coses terrenals serquen e demanen aquells qui son en lo camp conreen la terra car sembren la paraula de Deu en les orelles dels homens aquells qui son en lo lit menyspresen tot quant es terrenal e mundanal. En lo peu de aquesta escala son los homens del segle en mig de la escala stan los actius en la sobirana part de la escala stan los contemplatius ja quaix posats en lo cel car no cogiten sino de les coses celestials. Aquests son los angels de Deu qui pugen e devallan per la escala pugen a Deu per contemplacio e devallen al proisme per compassio. Vida activa innocencia es de bones obres. La persona contemplativa renunciant al mon tota sa delectacio posa en viure en Deu. Poriesme tu dir sor molt cara - frare meu prechte quemdigues em mostres la difarencia que es entre la vida activa e contemplativa. - Sor molt cara sapies que molt gran difarencia ha entre la vida activa e contemplativa car la vida activa sta en donar pa al famajant en doctrinar los proismes ab paraula de saviesa en corregir aquell qui erra en reduhir lo superbios a carrera de humilitat en portar a concordia los discordants en visitar los malalts en soterrar los morts en reembre los catius e encarcerats en distribuir a cascu de aço del seu segons la necessitat que occorre. Sor mia molt amada ja has hoydes les obres de la vida activa ara sit plau prechteque oges les virtuts de la vida contemplativa. Sapies que la vida contemplativa es retenir en la tua pensa la caritat de Deu e del proisme sostraures dels brogits forans treballar en la contemplacio e desitg del Creador en tant que daqui avantno placia a la persona contemplativa de fer res mundanal ans menyspreant totes les ansies e cures del mon present se inflame tota sospirant de veure la faç del seu Creador portant ab gran plor e enuig lo gran carreche fexuch pes de aquesta corruptible carn desijant esser en mig dels angels hoynt lurs ympnes psalms e cantichs sospirant continuament esser entre los ciutadans celestials alegrantse ab ells davant Deu del do de incorrupcio. Sor amable are has hoyda la vida activa e has hoydala vida contemplativa. Prechte que ab la Maria Magdalenavulles elegir la millor part ço es la vida contemplativa. Bona es la vida activa mas millor es la contemplativa. Aquell qui primerament aprofita fer en la vida activa pus leugerament sen puja a la contemplativa. Tota persona que desige la temporal gloria o la carnal cobejance aytal es empatxada en la contemplativa. Sin vols haver eximpli de la vida contemplativa mira Jacob qui com amas Raxel la qual signifique la vida contemplativa fonli donada Lya que significa la vida activa la qual servex a Deu en lo treball de aquest mon car reeb e albergua los pobres e aquells visita e aconsola e soterra e complex totes les obres de misericordia. Lya que significa la vida activa habunda en fills car molt mes son los actius que los contemplatius. Raxel es interpretada ovella o persona que veu e mira lo principi o començament car los contemplatius son simples e ignoscents axi com a ovelles separats de tot brogit mundanal per ço que ells conjunts se a la sola contemplacio divinal vegen aquell qui diu yo sonprincipi e comensamentqui parle ab vosaltres. Rachel ha dos fills car dues formes hi ha de cootemplatius car los uns son qui viuen en comu ço es en los monestirs altres son solitaris separats dels homens. Molt pus benaventurada es la vida contemplativa que la activa axi com la aguila ferma lo seu ull en lo raig del sol e nol ne remou sino com vol donar vianda al cors. Per semblant forma los sants qui son en aquesta vida present davallen de la vida contemplativa a la activa car consideren que posat que aquelles coses axi altes sien molt profitoses empero ab tot aço les coses baxes son queacom necessaries a la nostre fraytura e per ço lespos Jhesu-Crist parlant a la sua esposa ço es a la anima contemplativa diuli en lo libre dels Cantichs levet e cuytetamada mia coloma mia belesa mia per virtut de castedat levet de aquell sobredolçestament teu ço es del repos de contemplacio en la qual desiges de complaure a mi solament en psalms ympnes oracions e cantars spirituals. Cuytet donchs e vine ço es hix per lo profit de tos proismes per ço quels façes ressemblants a tu per ofici de preicacio e per eximplis de bones obres a salut de lurs animes. La visio dels animals dels quals se lig en lo libre de Ezechiel qui anaven e no tornaven pertany a la presencia de la vida nativa mas la visio dels animals qui anaven e retornaven pertany a la mesura de la vida contemplativa en la qual com lom hi es sospes e elevat tentostque es ferit ab la sua flaquesa li cove devallare com es devallada prenne força e vigor renovellant la sua pensa torna a pujar alli donera devallada la qual cosa no pot esset feta en la vida activa de la qual si algu ... Continuará ...

Capitol LIII. De psalms e ympnes.

Capitol LIII. De psalms e ympnes. 

Sor molt cara com tu cantes devant Deu psalms e impnestracte dins la tua pensa aço que cantes ab la tua voula tua pensa concorde ab la tua lengua e ab la vou. No cogites una cosa e quen cantesaltre. Si tu cogites una cosa en la pensa e altre honcantes en la boca perts lo fruyt del teu treball. Si lo teu cors sta en la esgleya e la tua pensa va defora vaguabunda perts lo teu loguer. E per ço diu lo Propheta aquest poble me loa em honra ablos labis e lo lur cor es luny de mi. Lapostol diu yo cant en lo meu spirite cantare en la mia pensa cantare en la bocha e cantare en lo cor. Bona cosa es preguar Deu per tostemps en la pensa. Bona cosa es glorificar Deu ab psalms e ympnes e cants spirituals ab so e abvou. Axi com ab oracions som aiudats axi ab la melodia dels psalms som recomplits de delectacio. Los cants de la Esgleya alegren les penses del homens adelitenlos fastiyosos desperten los pereosos e conviden los peccadors a plors e lagremes car per molt que siendurs los coratges dels homens seglars tentostcom hoen la dolçor dels psalms son convertits a la amor de pietat. Molts son qui son punyitsab la suauetat dels psalms ploren lur peccats. La oracio en la present vida val a remetre peccats maslo cant dels psalms significa la laor perpetual dels goigs de Paradis car aci es scritper lo Psalmista dient los benaventurats qui habiten en la tua casa Senyor te loaran per secula seculorum. Tot hom qui feelment e ab pensa attenta canta los psalmsa Deu es acomparat e acompanyat als angels e la raho es aquesta car lom loa aquell en la terra lo qual los angels adoren e glorifiquen continuadament en los cels. Lo cantar del psalms nos provoca a veguades a lagremes a veguades nosconvida a oracio. Los psalms nos fan esser gracioses les velles de la nit dient a nos alegratsvos justs en lo Senyor car als perfets pertany loar Deu. Los psalms nos denuncien la hora de primaportantnos alegria de lum dient Senyor Deu salvemper la virtud del teu nom e jutgem en la tuavirtut. Los psalms nos consagren la hora de terciacom diem vingue sobre nos la tuamisericordia Senyor e salvens en la tua paraula. Los psalms alegren la hora del mig jorn tractantnos lo pa que devem menjar. Los psalms resolven lo dejunien hora de nona sadollantnos ab dolor e suauitatspiritual. Los salpms nos comanen a Deu en la hora de vespres dient Senyor sia endressada e tramesa la mia oracio davant la tua presencia axi com lo ensens sen puja en alt. Lo levar que yo fasde les mies mans es sacrifici de hora de vespres. Los psalms nos amonesten que en hora de completabeneiscam a Deu dient a servents de Deu beneits lo Senyor. Sor molt amada en Jhesu-Crist rete fermament en la tua memoria que com la anima ab amor e devocio canta a Deu psalms ympnese cantichs spirituals lavors sona fort dolçament en les orelles de Deu. E per ço lespos Jhesu-Crist amonesta en lo libre dels Cantichs la sua esposa ço es la sancta Esgleya o la anima sancta dient o sposa mia monstram la tua faç sone la tua vouen les mies orelles car la tua vou es dolça e la tua cara es molt bella. Tu donchs amada mia jaus en lo lit de molt dolça contemplacio en lo qual desiges de complaure a mi en psalms ympnes e cants spirituals e ab devotes oracions vine e mostrem la tuafaç ço es hix del sacret del teu cor e mostrem als altres la bellesa de les tuesobres virtuoses per ço quen reeben bon eximpli. Car diu lo Evangelista vegen la gent les vostres bones obres e glorifiquenne lo pare nostre qui es en los çels son la tuavou en les mies orelles ço es la vou de la laordivinal la vou de goig e de alegria spiritual son per ço que façes les altres approfitaren laor e gloria mia. Los cants dels psalms adolcexenles orelles dels hoydors e instroexen les animes a ben viure. La vou de aquells qui canten es feta una car nosmesclam paraulas de laor ab los angels de Deu los quals no veem. Los servidors de Deu tostemps deuen loar lo nom de nostre Senyor car les aygues sobiranes ho demostren de les quals diu lo Psalmista vosaltres aygues qui sots sobre los cels beneyts lo Senyor car los elets null temps cessaran de loar lo nom de Deu. De les aygues jusanes se lig en lo Genesi sienaiustades en un loch les aygues que son jus lo cel car los reprovats qui ara son dispergits per tot lo mon seran aiustats e closos en linfern hon sien turmentats perdurablement. Incessantment deuen los feels retre laors a Deu car Deus se adelite en aquells e que Deus se adelite en les laors dels feels testimoni ne fa lespos Jhesu-Crist que parlant a la sua esposa en lo libre dels Cantichs diu axi tu qui habites en los orts fem hoyr la tua vou. Cove habitar en los orts si vol quel seu espos oia la sua vou ço es lo cant de la bona prehicacio e de sancta alegria e de la divinal laor en la qual lo espos se adelite lo qual cant desigen hoir los amichs qui ab gran attencio escolten. Aquests amichs son los elets qui desigen hoir les paraules de vida ço es les liçons los psalms los ympnes e los cants spirituals per tal que senten alguna cosa de la terra celestial. Adonchs sor molt reverent axi com demunt es dit fort es necessari a tu que en tota la tua vida loes Deu tot poderos Creador teu car ab aço obtendras venia e perdo. Loal donchs en lo teu cor loal en la vou de melodia loal en lo secret de contemplacio loal en lo secret de la pensa e en la dolçor de la tua vou. Jatsia que siam peccadors e indignes a loar Deu empero ja per axo no devem cessar de loarlo car ab aço speram aconseguir remissio de peccats. E que es laor divinal que es divinal vou en los psalms sino sacrifici de laor. E per ço diu lo Psalmista lo sacrifici de laor me honra e aquell sera lo cami per lo qual li mostrare la salut de Deu. Quaix que digue manifestament en los psalms ha cami de laor per lo qual porem venir a la eternal laor mas si yo nol te mostre nol poras trobar per tu matexa. Perque la mia cara sor com lo cami de nostre salut sie en les laors del Creador amonestte que la laor de Deu per null temps se luny de la tua bocha. Sor molt cara en Jhesu-Crist Deus es la tua laor adonchs tu sies laor sua en tal forma que la sua laor sia tostemps en la tua bocha Amen.

// Aci l´ympne dels idiotes catalanistes :