Capitol LVIII. Com la verge deu esquivar companyia de dones seglars e legues.

Capitol LVIII. Com la verge deu esquivar companyia de dones seglars e legues. 

Sor molt cara prechte que fuges a la companyia de les dones leguese seglars. Les dones legues que no han ab tu una religio nos acosten ab tu a una compayia car allo hot prehiquenque elles amen de aço te informen que mes volen. Per ço deus esquivar la compayia de les dones seglars car lo mon amen e del mon parlen les coses terrenals amen e per ço de les coses terrenals parlen les coses transitories cobegen e per ço de coses transitories unplen les tues orelles. Per tal diu la santa Scriptura casculoha ço que ame. Certes sil hom amave les coses celestials les coses celestials loaria si les coses celestials amava les coses celestials aprovaria e prehicaria si les coses celestials cobeiava de aquelles te amonestaria. E per ço la mia cara sor consellte que foragits de tu la companyia de les dones seglars. La raho es aquesta car leygsparlaments corrumpen les bones custumes. Diguesmecara sor que fa la muller del hom ab la esposade Jhesu-Crist que fa la dona maridada ab la verge a Jhesu-Crist devota que fa la dona maridada ab la verge a Deu consegrada la dona que ama son marit que fa ab la verge que ama Jhesu-Crist la dona que no te lo teu proposit perque ve a la tua compayia la fembra seglar que no porta lo teu habit perque se acosta a la tua compayia que tracta ab tu la dona seglar la qual no porta ab tu lo jou de Jhesu-Crist la dona que ab tu no sobiugua lo coll al jou de Jhesu-Crist perque se acosta al teu colloqui e parlament. Labit es divers e diversa es la afeccio. Axi com diversa es ab tu en la vestidura axi es diversa en lo coratge. La dona seglar orguees de Satanas ella canta devant tu cantilenes ab les quals te vincle a les delectacions del mon e ab quet mostre les çendesdel diable. La serena de la mar segons que legim es del melich amunt axi com una verge molt bella e del melichavall es axi com a ocell canta ab molt dolce vou e ab grans melodies e ab molt gran dolçor fa diverses concordançes empero sovin se esdeve que ab dolces cantilenesenguana los mariners els posa en gran parill. Sovin se esdeve quels mariners navegans per la mar hoenles dolçes vous de les serenes e son enguanats per les dolces vous e ab los cantars suaus e son portats a perdicio de mort. Axi com les serenes enguanen los mariners ab lurs dolços cants axi la dona seglar ab ses belles paraules enguanadoresdiçipales serventes de Jhesu-Crist e axi com la serena ab ses dolçescantilenes sol desviar los naveguants de lur dret cami e portalos a perdicio axi la dona seglar ab ses paraulesblanes e enguanadores sol traure les serventes de Jhesu-Crist de lur bon proposit portantles a perill de lurs animes. Adonchs sor amada en Jhesu-Crist fuig als cants de les serenes per tal que tu mentre hous les delectacions terrenals no sies foragitada del cami dret de les santes virtuts. E com e que son les paraules de les fembres legues e seglars sino cants de serenes. Donchs fuig al cant de la serena e separa les tues orelles de la dona quet dona mal consell fuig a les paraules de la dona seglar axi com al siuletde la serpent guardet que en lo monestir not enguanla lengua de la dona mal parlera. Axi com la serp enguana la dona en Paradis terrenal guardet que la dona vana e lengudano escamp en les tues orelles verins de mort guardet que la mort no entre per les tuesfinestres ço per los ulls e per les orelles dins la tua anima. Sor amable com tu veuras la dona diversa ab tu en lo teu proposit arma lo teu cor ab lescutde la fe e arma contra ella lo teu front ab lo senyal de la creu victoriosa. Honesta verge en aço solament te atorch licencia de parlar ab dona seglar que ab los teus sants consells li façes derenclir lo mon e venir al monestir. En aço solament te dolicencia de parlar ab dona seglar que li mostres a menyspresar les coses terrenals e amar les celestials e exir del mon e servir a Deu en guisa que per lo teu parlar menyspreu les coses transitories e cobeig les eternals. Sor molt cara si tu façaço quet he dit guardaras tu matexa de mal en lo present mon e reebras de nostre Senyor Deu corona en cel Amen.

Capitol LVII. De saviesa.

Capitol LVII. De saviesa. 

Sor molt cara oges Jhesu-Crist dient en lo seu Evangeli siatssavis axi com a serpents e simples com a colomes. E Salamo diu la simplesa dels justs los endreçara e lenguan dels mals homens destrohira a ells mateyxs. La carrera del hom simple es carrera de Deu e aquells qui fan mal stan en continuada temor. La justicia del simple endreçara la sua carrera e lo malvat caura en la sua malicia. Lomignocent creu tota paraula e aquell qui enguanara los justs caura en sa propia destruccio e los homens simples possehiran lurs bens. Los homeyers han en oy lomsimple e los justs cerquen la salut de aquell. La santa rustiquesa o pagesia o grossaria solament aprofita a si matexa e tant com hedificala Esgleya de Deu tant la destroex sino contrasta als qui destrouexen la veritat. E segons que diu sant Jheronim en los servents de Jhesu-Crist no deu esser cercada bellesa ni ornament de cors sino solament simplicitat de pensa mas si lom es simple o es rustech nos pense pas que per la simplesa o rustiquesala sua santedat stigue en la sua lengua mas ten solament sta en la pura e simple consciencia qui havia de elegir la una de dues coses imperfetes. Molt millor cosa seria elegir haver grosseria santa que lengua peccadora e pintada. En maior reverencia deu esser tenguda la santa rustiquesa e grosseria que la guarguanta molt parlera. Sor en Jhesu-Crist molt amada si la nostra intencio sera simple davant Deu les nostres obres no seran tenebroses en lo seu juhi. Aquells qui no saben esser casts per iusticia no poden esser ignocents per simplesa.
La santa Esgleya dels elets comença en virtut de temor les carreres de dreta simplicitat e termenalesen caritat. Deus no solament mira les paraules ans escodrinya lo cor e ama aquells quil servexen en simplesa de cor. E per ço lespos parla en lo libre dels Cantichs dient una es la coloma mia perfeta mia una es eleta a la sua mare e a la sua engenradora. La gracia de Deu es mare nostra per regeneracio per la qual una coloma es elegida car solament aquells acull qui perseveren en simplicitat e nos separen de la unitat. Molts feels christians son qui ab tota lur intencio trameten a Deu e ab un desig de Jhesu-Crist se nodrexenes liguen los uns als altres e ellavors fan un cors compost de molts menbres e aquests vivints en una simplicitat son fets una coloma. Les coses que per los homens son menyspresades e tengudes per vils en gran gloria son devant Deu. Adonchs sor amable preguem Deu tot poderos queus trameta lo seu Sant Sperit del cel quins façe haver simplesa de coloma e saviesa de serp car la serp es animal molt astut car ligse de la serp quis apella aspis que com veu venir lo encantador fica la una orella en la terra e laltra se tanca ab la coa per ço que no hoge la vou del encantador. E per ço lo Propheta parlant de aquells qui son cruells e savis en mal diu axi la furor de aquests es semblant a la furor de la serp axi com es lo aspis sorde la qual tancha les orelles per tal que no hoge la vou del encantador lo qual encanta saviament. Adonchs sor amable ressemble a la serp en aquesta part ço es que tanchs les orelles per ço que no hogesmales paraules. Honesta verge pregua Deu que lo lit del peccador no engrex lo teu cap. Oli del peccador es la laor del laguoter. La serp tancha la orella per tal que no hoge lo encantador. Tu axi matex tancha la orella per ço que no hogeslo mal parler. La serp es savia que no vol hoir la paraula de la mort per ço que no muyre. Adonchs sies tu savia en lo hoyr per ço que les males paraules no entren per les orelles a la tua anima don muyres. Adonchs esposa de Jhesu-Crist prechte que no hages en tu saviesa de serp sens simplicitat. Hage en tu astucia de serp per ço que esquius lo mal saviament e studiosa. Sie en tu simplesa de coloma per ço quet promogua a fer bones obres. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que la coloma ha VII virtuts les quals poras haver en tu per gracia del Sant Sperit. La coloma reposa sovine seu sobre los rius de les aygues per tal que veentvenir lo falco sobre si se acabuçeen les ones del riu e que escap. Item la dita coloma elegeixs los millors grans del forment nodreixssovin los polls daltri no fir ab lo bech no ha fel fa lo niu en les finestres del mur ha gemech en loch de cant. Honesta verge pregua Deu ab tot lo teu estudi quet do aquestes virtuts de la coloma ço es que segues sobre Ios rius de les santes Scriptures en guisa que per lurs consells escaps a la rapina del diable. Com legiras les santes Scriptures elegeixs les millors sentencies ab les quals te sadols nodreix los pollsdaltri ço es converteix a Deu los homens quis son lunyatsde virtuts e aço faras ab tes bones paraules e santes e sants eximplis no fires ab lo bech ço es no façes mal a ton proisme ni li digues mal no hages fel ço es no hages ira dins tu matexa en les finestres de les pedres fe tonniu ço es la tua esperança sia ferma en Deu qui es dit ferma pedre hages gemech en loch de cant ço es que axi com los homens seglars se alegren en les cantilenesmundanals axi te alegres tu en gemech e tristor spiritual. Adonchs sor amable a tus cove segons demunt es dit que ab tota la tua ansia entenes e esquius los eguayts dels enemichs. En tal forma tes necessari haver ignorancia de simple vida que ensemps ab la simplesa de vida hages prudencia. Aquell qui no mescla la prudencia ab la simplesa segons que diu lo Propheta es coloma enguanada la qual no ha cor. Per tal es coloma com es simple per tal es sens cor com ha prudencia sens simplesa. Sor amable altre veguade te amonest que apparells dins lo teu cor digne habitacio a Jhesu-Crist en guisa que ell venint ab lo pare e ab lo Sant Spirit vulla fer sa habitacio en la cambre del teu pits Amen.

Capitol LVI. De diligencia esvellada.

Capitol LVI. De diligencia esvellada. 

Prechte cara sor que oges Jhesu-Crist dient en lo seu Evangeli vellats car no sabets quan deu venir lo vostre Senyor. Item en altre loch diu a tots ho dich que vellets. E sant Pere apostol diu siats savis e vellats en oracions car com los homens diran ara havem pau e seguretat lavors vindra sobre ells lo soptos decahiment e lur destruccio. E Salamo diu ja son alguns homens justs e savis e lurs obres son en la ma de Deu empero no sab lom e ja si es digne de amor o de oy. La raho de aço es car les coses certes son reservades al temps sdevenidor. Sor en Jhesu-Crist molt amada sapies que per tal nostre Senyor Deu nos ha çelat lo temps del seu evaniment per tal que nos veentslo temps incert e la lengua espera en tota hora lo esperem jutge esdevenidor car no sabem quan vinra. Paraules son de sant Greguorilo plaser de la present vida axi deu esser tractat que la amargor del esdevenidor juhi null temps se partescha de la nostra memoria. Soven lo diable enguana lomfaentlo peccar e com lo veu trist e desolat per lo caure que ha fet altre veguada lo enguana prometentli gran seguretat de longua vida. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada tostemps nos es necessari que com fem algun be tentost reduiscam a memoria los mals que havem fets en guisa que nos conexent la culpa null temps nos alegrem vanament de la bona obre que fem. Per tal Deus ha volgut que no sapiam la hora de la mort perque tostemps viscam en sospita en guisa que com no la podem veure ni saber tots dies nos apparellem a ella e nons tinguam per segurs en la present vida. Sant Isidre nos amonesta de aço dient no es just quis deia confiar en la sua justicia ni es peccador quis deia desesperar de la misericordia divinal ans deu hom haver ensemps en loseu cor esperança e paore en tal forma esper en la misericordia de Deu que tostempstema la sua iusticia e jatsia que la conversio dels sants sialoable empero incert nos es e ja quina sera la nostra fi. Null temps deu esser lom sens paor car la satisfaccio de penitencia en lo juhi de Deu esta no pas en lo del hom. E segons que diu Cesarius tant com som segurs dels peccats passats tant devem esser ansiosos dels esdevenidors. Amable sor sapies de cert que tota la vida del hom savi es recordacio de la mort. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si tota hora velles en lo pensament de la mort seras savia e discreta si tots dies leves la pensa a Deu e reduexs a la tua pensa lo die de la tua mort benaventurada seras segons la paraula del savi qui diu benaventurat es lom qui tostemps es pauruch. Per aquesta raho te amonest verge honesta que tostemps sies pauruca tostemps sospitosa tostemps sies ansiosa e astuta contra les temptacions del diable tostemps vella e batalla continuadament contra lo enemich antich de die e de nit sta en oracio esvellada e combat virtuosament contra los eguayts del diable tota la tua vida estigue provehida contra lanemich e gira la tua ansia contra les estucies del diable. Honesta verge oges aço que Jhesu-Crist espos teu diu en lo Evangeli benaventurat es aquell servent lo qual com vendra lo Senyor trobara vellant. Adonchs si tu ab tota la tua pensa velles a Jhesu-Crist Deus teu entre los benaventurats seras comptada en la eternal benaventurança. Benaventurada seras si ab tota la tua devocio leves los ulls de la tua pensa a la vertadera lum que es Deu. Vertaderament seras benaventurada si ab totes tes forçes velles a Deu car ell ha promesa corona als qui vellen. E per ço en lo libre dels Cantichs es scrit dels ulls del espos dient axi los seus ulls son axi com a colomes sobre los rius de les aygues les quals colomes son lavades ab let e stan prop dels rius habundosos. Los ulls del espos son los homens sants qui vivint en lur simplicitat axi com a colomes e ab lurs preicacions e bons eximplis mostren als altres la carrera de salut. Aquests aytals stan sobre les rius de les aygues car tostemps conversen o habiten en lo sadolament de les santes Scriptures. E aquests son lavats ab let caren lo babtisme son deneiats dels peccats per la gracia divinal. E que entenem nos per gran habundancia de ayguessino les preguoneses de la santa Scriptura els secrets divinals ab los quals nos sadollam lavors com ligint o hoint per habundosa doctrina de prop aquestes habundoses aygues stan les colomes per tal que en les aygues miren la ombra dels oçelsde rapina quils volen demunt e acabuçantseen les aygues les dites colomes scapen a les ungles de lursgrans enemichs. Per semblant forma les persones santes miren en la santa Scriptura los enguans del diable e per les difinicions o determinacions quey vesen quasi en una ombra conexen lo enemich e fugen a sos enguans. Per semblant forma tu cara sor leg soven les contemplacions de la santa Scriptura car en aqueles poras conexer en quina forma porasesquivar los aguayts dels enemichs. Honesta verge altra veguada te amonest que de tot ton poder te recomansals consels de la santa Scriptura ço es que no façes res sino tant com la santa Scriptura te informara car alli trobaras com poras fugir als enguans dels diables. Per semblant forma te amonest que per paor dels ocels de rapina ço es dels diables segues sobre los rius de les Santes Scriptures en guisa que tu mal provesida ço es que Deus no vullesies feta taca als teus enemichs. Prechte que continuadament velles sobre los rius de les santes Scriptures e venciras los enguans de tos enemichs. O lassos e folls e perque no conexem e perque no entenem que hans que les nostres cogitacions pervenguen a obre ja son manifestades davant la presencia divinal clarament. En va lo Palmista diu que Deus escodrinya los royons els coratges. Per ço la mia cara sor pensem nos en quina forma stam tostemps en la presencia divinal car som terra e pols. Vet lo Senyor nostre qui retribuira a cascu segons les sues obres prop es tost vindra e no tardara ell vindra e farans salvats. Vellem donchs ab tota perseverança e devocio en guisa que com lo Senyor vindra e tocara a la porta nons tropdurments sino vellants en les sues laors e en la sua amor e en lo seu sant servey. Correguam donchs mentre havem lum per ço que nons comprenguen les tenebres. Axi ho diu la saviesa de Deu en lo libre dels proverbis benaventurat es aquell qui hou a mi e qui vella continuament a les mies portes e observa les postsde la mia porta. Aquell qui trobara mi trobara vida e trobara salut de nostre Senyor Deu. Verge esposa de Jhesu-Crist per tal te consell que ab tot ton studi velles en Deu per tal que en lo dia de la necessitat lo trobs misericordios. Adonchs honesta verge prechte que no sia cas en lo mon quet trob descuydadeno sia cas el mon que empatx la tua bona consideracio. Posa davant los teus ulls que no es res que nos puscha esdevenir. Remembrente per tostemps les miseries esdevenidores. Com hauras prosperitat menbret com li poras contrastar tostemps cogita en la tua pensa que not vingue algun contrari. Al savi hom se pertanyde provesir al dampnatge e al perill esdevenidor. Totes les coses que son previstes pus leugeres son de sostenir. Los mals qui determenadament son esperats mils se porten. La cosa que es vista de luny temps no sen meravella hom com se esdeve. La previsio precedent trencha les soptoses adversitats que sobrevenen. La cogitacio e previsio precedents aleugen los mals esdevenidors. La previsio primera ablaneix lo aveniment dels mals. Lo mal de que hom no es provesit forment fir. Molts son greus les coses que no son stades cogitades. Cruels coses son aquelles en les quals som cayguts sens provisio precedent. Los mals als quals no ha hom provesit forment firen. Lo mal soptos tost trenca. Lo mal al qual no ses provesit dona molt gran afliccio. La soptosa tempestat de la mar somou gran terror e paor. Lenemich qui ve soptosament fa gran dampnatge. Tots mals soptosos son molt greus. Los mals quis esdevenen soptosament agreugen molt. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada apparella lo teu cor a be e a mal. En lo die que hauras be not oblidenlos mals passats. Sies esvellada en lo teu seny en guisa que vanes cogitacions not ensutzesquen. Ama la sciencia de les Scriptures e menyspresa los vicis de la carn. Sor molt cara sapies que si tu velles de tot lo teu cor e ab tota la tua devocio serveysx a Deu en tota la tua vida. Sapies que sens tot dupte tu regnaras ab ell en la gloria celestial Amen.