dijous, 14 d’octubre del 2021

APLICACIÓ DE L' ART GENERAL. APLICACIÓN DEL ARTE GENERAL.

APLICACIÓN DEL ARTE GENERAL.

No bien hubo Raimundo Lulio puesto los pies en Mallorca a principios del año 1300, cuando desplegando en la isla aquella actividad que no podían contrastar reveses ni contratiempos, señaló la época de su permanencia entre sus conciudadanos, con una porción de escritos de sumo interés y de no menos valor. Entre estos se notan los que compuso en verso, titulados Aplicación del Arte general y Medicina del pecado.

Concretándonos ahora al primero, puede asaltar la duda de si esta obra didáctica, que D. Nicolás Antonio señala con el nombre de Arte general rítmica, es la misma que el P. Pascual titula Reglas introductorias al Arte demostrativa, y que dice estar así mismo escrita en verso lemosin; aunque la circunstancia de suponer esta última compuesta en el año 1283, y la de continuar después la que nos ocupa entre las obras de Lulio escritas en el de 1300, nos hace estar en la persuasión de que ambas piezas fueron conocidas del autor de las Vindicias Lulianas, aunque no hayamos de ningún modo podido dar con la del año 1283.
El poema que tratamos tiene por objeto, como su mismo título indica, enseñar el modo como se ha de hacer aplicación del Arte general a cada una de las ciencias en particular, entre las cuales comprende Lulio la teología, la filosofía, la lógica, el derecho, la medicina, la retórica y la moral. Es poco menos que imposible entender perfectamente el texto de la obra a los que no están algún tanto versados en el mecanismo de la gran máquina del raciocinio a que llamó Lulio Arte general, ni en la disposición de sus varias y bien combinadas tablas y figuras, el uso de las cuales explica y enseña. Y esto hace que sea más pesada su lectura, ya de suyo poco amena por la índole exclusivamente didáctica del poema.

Esta obra no puede considerarse como un monumento poético, pues en verdad su asunto no es nada adecuado a los vuelos de la poesía. La intención de Raimundo no fue tampoco la de escribir un poema, sino la de ayudar a la memoria por medio de la rima, para que pudiesen fijarse en ella las principales reglas que se han de tener presente para la aplicación de su Arte; y bajo este punto de vista cumple este opúsculo perfectamente su objeto; porque a pesar de la aridez de su asunto, campea en él suma facilidad en la versificación, circunstancia inherente a todas las obras rimadas del autor.


APLICACIÓ DE L' ART GENERAL.


Deus gloriós! per vostr' amar

Est' Art general aplicar (hoc, est, tamé fá aná aquest; aqueste en castellá)

Volem a les especials

Sciencias, qui son aytals:

Una es Theología,

Altre n' es Philosofía,

Lògica, Dret e Medicina,

E que Retòrica y sia,

E Moralitats hi metrem,

Per ço que lo ver en mostrem.

E aço fem per tal raysó

Que mostrem la aplicació

Del Art general en cascuna,

Que a totas está comuna;

E per ellas poden haver

En breu de temps et retener;

Et en las sis distinccions

Fassem de cascuna sermons.


DE LA THEOLOGÍA.

I.

DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.


Theología es saber

Ab lo qual de Deu hòm diu ver.
Coneix hòm sa essenciá

Per la primera figurá,

Fá en cercle d' una en una

E totes sian en cascuna.

Son donchs: granea et bondats,

E las altres proprietats,

Essencia de Deu, pus son

L' una, l' autre et en viron,

Están en un esser divinal

Ensemps, et cascuna cabal;
La qual essencia es el som,

E mí e quant es de lá som.


II.

DE LA SEGONA FIGURA.


Ab la segona figura

Atrobarás la natura

Que há l' essencia de Deu;

E la trobar te será leu

Si en Deu es devoció,

E sabs posar distincció

En la divinal gran bondat

En qui está bonificat,

De bonificant engenrat

Ab bonificar eternal,

Que d' amdós está natural

Obrar per tota la bondat

Que es l' obrant, e es l' obrat,

Et es l' obrar et son egual

Una bondat essencial.

E ço mateix pòts consirar

De granea ab magnificar,

Magnificant, magnificat,

Que son distincts per Trinitat,

Per natura et naturar;

E ço mateix es d' eternar,

De eternant et eternat,

E de cascuna dignitat;

Car cascuna natura há

Perque no sia ociosá

E que 'n si haja concordar,

Ab que 's luny a contrariar;

E haja 'n si començament,

Mijá e fí, tot egualment,

Eternalment et infinida,

Sens qui no pòt esser complida.

Havémte donchs mostrat tot clar

Com Deus ha en sí naturar,

De naturant et naturat

Per cascuna proprietat;

Per tal natura l' hòm enten (1)

Que Deus ha en sí complimen

Per naturant et naturat,

Naturar en eternitat,
Et en totes ses dignitats
Sens que ociós fóre stats
Eternalment et infinida,

E no pogra esser complida
Neguna de ses dignitats,

Pus hi fós ociositats.


III.

DE LA TERÇA FIGURA.


Porás per la terça figura

Parlar de Deu, et ab mesura

Egual de cada dignitat,

Segons que n' es significat

Cascun en l' autra assajada

Com hic será acordada,

Segons essencia natura

E lur obra qui totstemps dura,

Affirmant lur acordament,

Negant tot contrariament.
Per aytal mòu pòts concluir

De Deu totas vets et ver dir.


IV.

DE LA CUARTA FIGURA.


Per la quarta figura par

Com sapias montiplicar

Moltas raysons al concluir,

E ja no hi porás fallir

Si coneix lo significat

Per cascuna cambra donat

Vint vets, e las cambras son nòu,

E cascuna en sí son mòu

Per lo qual porás lo ver dir

Ab que no vulles consentir,

E 'n negun mòu contrariar;

Ans los faças tots acordar
En ço que volrás concluir
De Deu, e no vulles mentir.

E si vòls mays montiplicar

Raysons, fay los cercles virar,

E consint als significats

De las cambras, de lats en lats.

E aço fay a ton plaer;

Car tantas raysons pòts haver,

Con farás lo revolviment

De 'ls cercles e 'l discorriment

Trò a la cambra de h, i, k,

E no pas mays de qui en llá;

Car en ella es afinat

Lo descorre et termenat.

V.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Parlar pòts de Deu per reglas

Discorrent lurs especias,

En tot çó que de Deu dirás;

Et en cascuna trobarás

Ço que de Deu volrás provar,

Ab que sapias acordar

Las reglas ab ço que dirás

De Deu, guardant de pas en pas
Especias de cascuna

Sens contrariar de neguna
En la sua conclusió.

E si es feta questió

Per utrum, fé responsió,
Per la primera reglada (2)

Segons que es ordenada.
E si de que questió has,

Ab la segona respondrás,
E d' escaló en escaló,

Trò veges la conclusió

Clara, senes negú dubtar;

Et enaxí porás parlar

De Deu, e veras causas dir,

Ab que l' órdre sapias tenir

Qui per las reglas es mostrat,

Siguent lo lur significat,
Segons que demunt havem dit

A honor del Sanct Spirit.



VI.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Si vòls de Deu res concluir

Ajudet ab lo diffinir
Que es de ses proprietats,

E sia lo test conservats

Que es de cada dignitat;

Car éll está necessitat,

En quant que no 's pòt destroir

Si per éll hòm vòl lo ver dir.
E si ‘ls termens no 't son donats

En las divinas dignitats,

De 'ls quals está la questió,

Sapias virar lo sermó

A las divinas dignitats,

Hon los termens son emplegats;

E ab ellas pòts concluir

Segons que es lur diffinir;

Lo qual diffinir fé ligar

Ab affermar o ab negar,

Segons lur diffinició,

E dirás de Deu ver sermó

Concordant cascú diffinir

Ab l' autre, sens null contradir.

E si no pòts ton affermar

Ab lur diffinir concordar,

Viret a la negació

Segons la diffinició

Qui es de cada dignitat,

Car dar en saubrás la vertat.


VII.

DE LA CUARTA DISTINCCIÓ.


Ab las condicions

Haurás moltas raysons

De Deu, com está ordenats,

Segons qu' es condicionats

Ab la granea et bondat

Per different et concordat,

Magnificar, bonificar.

Aço mateix porás trobar

Ab granea, eternitat,

E bonea et potestat;

Et enaxí de cascuna

Ab qui Deus d' una en una,

Ab qui Deus fá tot ço que fá

En sí et en creaturá,

En quant que en trestòt avé

E no li falle 'n nulla re (3),

Tant es bé condicionat.

Pòts, donchs, de Deu saber vertat
Per las suas condicions

Que ensemps están companyons
A far lo bé complidament.

Pòts, donchs, far lo concluiment
De Deu, segons que t' hay mostrat

Ab ço perque es ordenat.


VIII.

DE LA QUINTA DISTINCCIÓ.


Per la taula porás trobar

Con sapias de Deu parlar,

De coronell en coronell,

E no está negun capdell

De fil tant fortment enplegat,

Com es de mant significat

La taula tota complida,

Per qui porás sens fallida

Parlar de Deu, et tan estes,

Que t' abastará 'n tota res

La taula en quant volrás dir

De Deu, si sabs lo ver jausir,

Ab ço qui t' es significat

Per cada lletra, et mostrat

Segons qu' es son alfabet;

Perque no pòts esser constret

Per deffalliment de raysons,

Car la taula ha tants d' escalons

En pujar alt ton consirar,

Que mays que no porás parlar

De Deu están li escaló.

Vet, donchs, la ordenació

De la taula a ton plaer,

Con de Deu sapias dir ver,

E mant ver a ta voluntat

Si segueix lo significat

De las lletras, en qui estada (4)

Tanta veritat plegada,

Que tota hom no pòt sauber

En esta vida, ni veer.
Pòtsne, donchs, tanta atrobar

Com pòts haver lo ensercar,
Ab que enserchs sáviament

Siguent lo significament
Qui' en la taula es enplegat

En tot quant pòt esser parlat.


DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Per sisena distincció

Porás de Deu far mant sermó,

Que en ella está plegat,

E appar lo significat,

Segons qu' es fayta questió

De Deu et la solució;

Car per aquell mòu pòts provar

De Deu ço qu' en volrás parlar,

Prenent semblant d' altre semblant,

E conexent lo dessemblant

Qui está en las questions

Et en las lurs solucions

Qui son escritas, et si' t fan

Questions, pren lo lur semblan,

E respon per assemblament,

E seguescas l' ordonament

De que t' havem ja doctrinat,

Aplicant cada dignitat

De Deu et ta responsió,

Ordenadament per raysó,

E per lo lur significat.

De Theología parlat

N' havem assats et dit lo ver,

E mostrat havem lo dever

Com l' Art qui general está

Puscha esser aplicada

A Theología, et dir ver

De Deu, d' hon hòm haja sauber

D' aço que es et ço que fá;

Empero la sua ajudá

Hi cové totas vets estar,

Car sens ella hòm no pòt far

Nulla vera conclusió,

Ni atrobar vera raysó.

DE LA PHILOSOFÍA.

I.

PRIMERA DISTINCCIÓ.


Per la primera et segona figura

Porás saber la natura

Dels generals començaments,

D' ángels, del cèl, e d' elements,

E de tot ço qui es creat

En qui está significat;

Si 'ls començaments sabs mesclar

Lo ú, en l' autre, et guardar (6)

Qui appar de lur mesclament

Per natura d' enteniment,

Segons lo ver que vòls sauber;

Lo qual ver porás conquerer

Ab affermar o ab negar

Per la natura de mesclar,

Bonificant, bonificar.

Et enaxí de ú en ú

D' els altres, car dar t' ha cascú

De sí mateix significat,

Perque lo ver será trobat

De ço que volrás concluir,

Et en aço no pòts fallir,

Si sabs be 'n far lo mesclament

Que fan tuyt li començament.

E ab la terça figura

Conexerás la natura

Que han cascun començament,

Com fá ab l' autre justament;

Car bondat há un naturar

Ab granea, autre ab durar,

E autre n' ha ab lo poder,

E autre n' ha ab lo sauber;

Et enaxí de ú en tots

Lo ú dessus, l' autre de sots,

Segons qu' appar en la figura

Hon ú ab altre fá mesura.

E tú segons lur mesurar,

Lur natura, et lur obrar,

Pren lur significació

E fé d' ells la conclusió.

Appar en quarta figura

Co' s fá montiplicadura

De tres et tres començaments,

D' hon venen significaments,

Segons que está l' ajustar:

E tú si ho sabs consirar

Atrobarás ço que querrás;

E atrobar tú ho porás,

Si mous los cercles enviró,

Tant, que significació

Te venga de ço que querrás,

Anant ton entendre de pas

Per significar tan soven,

Car per aytal anar éll pren

Ço que desiras atrobar

Per affermar o per negar.


II.

DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Ab las reglas pòts atrobar

La natura e 'l naturar

Qui es de las creaturas

En sercant las lurs naturas,

Si son? ¿Qué son? Et de qué son?

Quánt son? Quáls son? Et per qué son?
Et enaxí de cascuna

Regla, de una en una,

Trò venga lo significat

De regla ‘n regla, et sercat

Per cascuna especia

E que' ls significat sia

Ab la regla tan acordant,

Qu' en res no y vages dubtant

Per affermar o per negar.

Enaxí porás atrobar

Los secrets de las naturas,

Si ab las reglas las mesuras,

Los significats que' t darán

Si ab ellas los vas cercán,

Con sia ço que tot creat

En las reglas sian plegat (6).


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Guarda com están diffinit

Li terme, et sia ton dit
Segons lur diffinició,

E faças la conclusió,
Segons que diffinit están,

En afferman o en negan;
Car natura no contradits

Ço que d' ells está diffinits.
Aysò mateix del naturar,

E ab lo diffinir acordar;

E si 's a la essencia (7)

De tot ço qui creat sia

Vet, donchs, com porás ensercar

Per diffinir, et atrobar

Tot ço qui es significat

Per diffinir e demostrat.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


A ensercar la veritat

Guarda com está ajustat

Li terme per condicions,

E sia fayt li teu sermons

Segons qu' es la condició

Del terme per tot enviró;

Car quant li terme son justat

Donan de sí significat,

Per natura de l' ajustar;

Car l' ú per l' autre 's mostra clar,

Segons qu' es lur condició,

E fá significació

A l' enteniment de son ver,

Per ço qu' es faça conexer.

E tu prin lo significat

Segons qu' es condicionat,

E quant conclusió vòls far

Per affermar o per negar;

Et ab aytal acordament

Com mostra 'l significament

De ens e d' aço qui d' éll es,

E no hi fallirás en res.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


Ab la taula porás trobar

Ço que natura pòt mostrar

De sí mateixa veritat

Significant sa entitat,

E ço qui d' ella pòt exir

Movent tant los cercles en gir,

Trò n' isca lo significar

De l' ens que volrás atrobar.

E quant lo ver haurás trobat,

Si vols sia montiplicat,

Montiplica 'l per cascuna

De las cambras d' una en una,

Volvent los cercles mantinent;

E per aquell revolviment

Montiplicarás tas raysóns

A cascuna conclusions;

En tant que per totas vias

Te guardarás de dir falsías,

E concluirás veritats

Mostradas per significats.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


La sisena distincció

Es de practica per raysó

Que hom seguesca lo seu mòu,

Si la questió fás de nòu,

Car fár porás conclusió,

Segons la comparació

De ço qui es ja concluit,

El significar no 't oblit

Qui 't vé de la distincció,

E segueix la condició

En las novellas questions

De escalons en escalons,

De las questions antigas;

E si en aço te fatigas,

No sabs pendr‘ els significats

De las antigas vas tots lats;

Car un semblant ab altres pren (8)

Con l' enteniment las enten,

Per força del significar

Que l' un de l' altre pòt donar.

Mostrat havem, donchs, l' ensercar

Con hòm sabia philosofar

Per la sciencia general

En philosofía especial.


DE LA LÓGICA.

I.

DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.


Lògica es sciencia

Per la qual home sapia

Parlar assuffismadament,

E fer ver e fals argument.

E lògica 's d' universals,

E ab las figuras hòm sab quals

Están en lo lur mesclament

Las res d' hon hòm fá l' argument;

Com bontat qui es general,

Bonea gran especial;

E pòtsne far divisió

Per proprietat et veus só,

La bonea de voluntat

Es a ella proprietat,

E bonea 's proprietat

Per sí mateixa et qualitat;

E bonea es accident

Per color et per moviment.

Vet, donchs, los sinch universals

Qui 'n lògica son principals

Començaments, que son trobat

En las figuras et mesclat.

Con d' ellas en fás mesclaments,
Per tots los lurs començaments,

Substancia et accident

D' hón son li deu predicament,

Pòts en las figuras trobar

Si ‘ls començaments sabs mesclar.

II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Los sinch universals sercats

Ab las reglas serán trobats,

E tuyt li deu predicament,

Si ab las reglas los vas quirent,

Car un no t' en pòt escapar;

E ab las reglas porás dar

Conexença del predicat

Ab lo sobjet; e si 's girat

Lo sobjet, coneixer porás

Ab lo predicat; et si fás

Ab las reglas comparament

Substancial o d' accident,

La comparació saubrás

Ab las reglas per tots los pas.
Aço mateix d' affirmativa

Universal o negativa,

E autre sí particular

Ab las reglas porás trobar,

Si fás ver o fals argument

E 'ls individus exament.

Ab las reglas porás trobar

Aquells qui están per comptar,

E aquells qui son differents

Per especies examents.

Ab las reglas pòts impossibol

Coneixer et ço qui' s possibol;

E autre sí necessitat

E contingent serán mostrat;

E autre sí falaciá

Ab las reglas se trobará.

E si ‘l mitjà de las figuras

Tres ab las reglas tú mesuras,

Saubrás formar la figura;

Si vòls cercar la mesura

De materia d' argument,

Fé per reglas l' ensercament.

Preposició conjuntiva,

E autre sí de disjuntiva,

Ab las reglas la pòts trobar

Si ab totas las vòls sercar;

E ayço mateix tant con dura

Lògica porás per mesura
En las reglas tota trobar,

Si ab ellas sabs ensercar (9).


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Ab aquesta distincció

Saubrás far diffinició

De tuyt li sinch universals;

D' els predicaments autre tal,

Car negun d' élls no pòts sauber

Fora bonea ni poder,

Ni dels altres començaments.

Vet, donchs, per qual ensenyaments

Saubrás far diflinicions

Siguent las comparacions

Que per l' Art general se fan,

E qui en sos termens están

Tan generals, que tota art

Ne pòt haver en sí sa part.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


Si mesclas las condicions

De lògica et sos sermons

Ab condicions qui están

En esta Art, coneixer s' han:

Car tuyt li condicionar

Qui son en li particular,

Cové que sian derivat

Universal et atrobat.

Pòts, donchs, en lògica formar

Condició particular

Ab condició general,

Hon particulars han hostal,

E per ella están reglades;

E si pecan a vegades,

Retornalas a lur hostal

D' hon derivan e han senyal,

E ab éll formalas en ver

E porás n' haver conquerer.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


En la taula atrobarás

Los significats que volrás

A lògica atribuir;

Car si a b, c, d, venir

Vòls, et als altres coronells,

No fó hanc en null capdells

Negú fil tant fòrt enplegat,

Com están li significat

En la taula, per demostrar

Ço que t' en porás aplicar

A lògica argumentant.

Vet, donques, qu' es et per qual semblant

Pòts de la taula derivar

A lògica mant consirar,

Mante materia venir

A ço que volrás concluir

Per lo molt gran abundament

Vengut per significament

De las cambras, si ʻl sabs trobar

E a lògica aplicar.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Per sisena distincció

Respondrás a la questió

Que per lògica hòm te pòt far,

Ab que sapias pendr' exemplar

De las questions qui están

En esta Art, et qu' el semblan

Prengas en la responsió;

Car pus que están companyó

Universal, particular,

Per ayco 't porás ajudar

En lògica ab l' universal,

Con sia raysó natural

Que d' aço qui 's mays venga 'l ver

A ço qui s' menys. Pòts, donchs, sauber

Aplicar l' Art general

A lògica; et farás mal

Si no ho fás, e l' has mester,

Et fias tròb en ton sauber.


DEL DRET.

I.

PRIMERA DISTINCCIÓ.


Retra a cascú ço quí seu es

Es dret, e qui sauber bé lo volgués,

Aplich hi l' Art general;

Car las figuras son portal

Per lo qual lo pòts tot sauber,

E sa natura retener

Per lo mesclar de las figuras,

Qui 't mostrarán a far dreturas

Segons granea de bontat,

De poder, durabilitat,

E dels altres començaments,

Qu' apar en los mesclaments;

E car tuyt li començament

Se fán ensemps responiment,

E mostron los significat,

E com per dret hòm sia jutjat,

Concordant li començament

Ab raysó per ordenament,

De l' ú en l' autre, e si ho fás

Ço qui dret es atrobarás,

E ço qui es tòrt atresi

Si sabs tenir lo dret camí

De dret ab los començaments

En qui es aplicadaments,

ixne con los fás mesclar

Per cap, et en porás jutjar.


II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Ab las reglas porás trobar

Dret, si ab ellas lo vòls sercar,

Car ellas te dirán: si es?

Qué es? Et ço de que éll es?

Et enaxí de cascuna;

Car totas de una en una

E totas a dret aplicadas,

Te mostrarán las encontradas

Hon está dret, et con s' enten,

Ab que faças discorrimen

D' éll per las reglas veramen,

Segons que es la lur natura

Car sens ellas null dret no dura

Ni pòt esser ben conegut.

Veges, donchs, com han gran virtut

Las reglas en ço qui dret es,

E com ab ellas lo sabes.


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Per la terça distincció

Hon son li diffinició

Porás ço qui 's dret diffinir

Si ab ellas lo sabs querir,

E ab ellas querir saubrás

Dret, si está ton aplicars

Segons que tuyt son diffinit

Li començament, d' hon bastit

Está tot ço qui es en dret;

E per ço esta Art sotsmet

Assí las diffinicions

Qui son de dret, et sas raysons;

Car las suas son generals,

E de dret son especials;

E car especial está

Dejus cell d' hon ha sa formá,

Pòt per éll esser conegut

Pus per éll es esdevengut.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


Per la quarta distincció

Es de dret sa condició,

Empero si es natural;

Car lo positiu no es tal

Que seguesca condició,

Ni necessaria raysó:

E no ha lança ni escut

Mays de voler perqu' es haút.

Mays lo dret qui natural es

Ab condició ligat es;

E per ço la condició

D' est' Art te mostra la raysó

Per qui drets han establiment,

E per qu' hòm en fay jutjament.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


En la taula 's significat

Dret còm sia atrobat;

Car b, c, d, te mostran ver,

E b, c, e, a mon parer,

E tuyt li autre coronell

Con faças dret d' aquell castell

D' aquell cavall, d' aquell molí,

E de tot quant es atresí.

E aysó pe 'l significar

Que de las lletras pòts gitar,

Concordant li significat

Ab justicia de la bontat,

E dels altres començaments

Si per élls fás discorriments,

Ensercant dret ab lur mesclar;

E segueix lur significar

En tot quant farás jutjament,

E ab ells fay acordament

Contra enjuria et peccat,

E sias ben acustumat.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Tú saubrás questions formar

E lurs solucions donar

De dret, siguent l' ordenament,

Siguent lo questionament

Qui 's en esta distincció,

Siguent sa ordenació

Per affermar o per negar,

Segons que no la veus usar;

E fé la applicació

A ayço d' hon retrás raysó,

Segons l' eximpli que n' es dat

En esta Art per veritat;

Car si tú segueix son sender,

Porás per dret raysons haver,

Ab las quals solrás questions,

Faent veras solucions

De dret, si tú las has formadas,

Segons que 'n est' Art son mostradas.

Aplica la solució

Qui es per comparació

Semblant a las solucions

D' estar et de ses questions.


DE LA MEDICINA.

I.

DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.


Medicina es natura

Ab qu' hom sanitat procura:

E pòt esser procurada

Ab figuras, et mostrada

Ensercant la malautía

Ab lurs termens tota via

Different et concordant

Lur termens et élls mesclant,

Lo ú en l' autre en qui par

Ab lo lur significar,

Con bontat que es malauta

Con per los termens no sauta,

E granea autre tal.

Qui 's malauta con no val

A bonea et potestat

Que sian magnificat;

E de tots ayço vull dir,

Car quant son de gir en gir,

La ú en l' autre remesclat (10),

Adonchs está sanitat

En quant están tuyt mesclat

Ab ordonat mesclament:

Autre sí li element

Com han mesclar ordenat,

Adonchs ha 'l cors sanitat,

E per ço ‘l començament (11)

Ordenats per mesclament,

Significon lo mesclar

Co ʻls metges sabion sanar.


II.

DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Ab las reglas pòts ensercar

La sanitat, et atrobar

Ço que malautía es,

En apres, ço de qué es?

Perqué es? et quanta n' ha?

Quál es? ni quánt finirá?

Ni hon está 'l sanament?

Ni con fá ‘l discurriment?

Ni ab que hom sabs sanar?

Ab que sapias mesclar

Las reglas d' una en una,

Ni ab que vé la fortuna

Per cap els pòt trobar

Lo mal e 'l bé procurar.

III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Si bé 'n sabs diffinicions,

Sabrás las condicions

De medicina; car sercar

Ab ellas porás atrobar

Lo mal et la sanitat,

Qui están significat,

Segons qu' están diffinit

Li començament, et dit

Ço que son per diffinir;

E si tú vòls hòme guerir, (guarir : sanar)

Guarda la decocció

Faent diffinició

De ço de que la vòls far,

E ab que la vòls ordenar;

Car sens lur diffiniment

De las res d' hon fas engüent,

Exaròp, bany ò sagnía, (jarabe : sirope, baño o sangría)

No porás trobar la via

Com sapias practicar

Per sanitat procurar.

IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.

Condicions fan mostrar

Ab lo lur significar

Com están li element

Ab condicionament;

E la lur condició

Está la procuració

De sanitat, tota via

Contra la greu malautía;

Saubrás, donchs, far banyament,

Exaròp, dictament,

Ab general exemplar

Qui 's de condicionar

Condicions especial

Qui a sanitat molt val;

Car general condició

D' est Art hí es occasió

D' haver la particular,

Ab la qual sapias sanar

Aplicant l' universal

A la sua especial.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


Ab esta distincció

Ab los cercles enviró
Montiplica l' ensercar

Ço 'l malaut volrás sanar;

E guarda 'ls significats

Qui mostran proprietats

De las herbas e 'ls engüents,

Ab que fás lo sanaments,

Car b, c, d, te dirán

Segons ço perque están,

E tuyt l' autre coronell,

Com sia lo teu capdell

En procurar sanitat

Per lo lurs significat,

Qui es tant montiplicat,

Qu' en pòt esser atrobat

Lo mitjá qui destreu mal

E qui a sanitat val:

Lo qual mitg es general

Al mal que es especial,

Et encara al sanar

Qui está particular.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Ab esta distincció

Farás comparació

De las tuas questions

E de lurs solucions,

Ab questions generals,

E 'l solviment autre tals,

A qui sian aplicadas,

E ayçò tantas vegadas,

Trò que sian acordan

Ab çò que vás demanan,

Com faças lo sanament

Ab emplastre o engüent.

E si ayçò sabs seguir,

E 'l significat cullir

Qui 's d' esta distincció,

Ton emplastre será bò

E la tua medicina,

Car per aytal mòu s' afina.


DE RHETÓRICA.

I.

DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.


Rhetòrica es parlament

Fayt ab béll ordonament;

E pòtla hom avenir

Ab esta Art, et fromir

Mesclant los començaments,

D' hon ix tan béll dictament,

Que rhetòrica n' es feta

Dient d' élls paraula dreta,

Embellida ab bontat,

Granea et potestat,

E l' autre començament

Quant hom ne fá mesclament

Con granea qui' s ornada,

Con está bonificada;

Axi con li adjectiu

Qui ornan li substantiu,

Con de élls se fá mesclaments

Per tots los començaments,

E 'l vocable masculí

Estía breu en la fi,

E 'l femení allongat

Car pus béll ne 's lo dictat;

El mitg e 'l començament

Sian d' aquell ornament,

E fé la divisió

Ab natura de raysó,

Per quí está ornament

Béll, ab tal concordament,

Que paraula n' es ornada

Et en béll estil pausada,

E n' es major et cabal.

E si' Is vocables egal

Están per béll ornament,

Lo parlar n' es pus plasent

Contra contrari et menor,

D' hon s' alegra lo senyor.

E si fás accusament,

Fé 'l ab bell comparament.

E si 'l senyor vòls llausar,

Llausaló ab béll mesclar

De tuyt li començament,

Perque' ls dits sion plasent.

Vet, donchs, con te pòts aydar

Ab est' Art en ton parlar.


II.

DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Si vòls far béll dictament,

Fé ton parlar discorrent

Per las reglas d' una en una;

Car ornar lo t' ha cascuna,

Si ensemps las sabs mesclar

Mostrant lur significar,

Ab lo qual porás ornar

Tes paraulas, et dir ver;

Car lo que 't fará parer

Çò que del dir en volrás

Ab qu' el parlar ornarás,

Coneixent ço que deus dir,

E ço de que abellir

Fará lo teu parlament

Si d' éll has coneixement;

E autre sí de perqué

Del qual gran ornament vé

A la fí de ton parlar;

Ab lo qual pòts acabar

Ço que quers a ton major,

Lo qual t' haurá gran amor

Si ‘n la fí fás ornament

De bélls dits ab lausament,

E ton parlar sia gran

Com requer lo teu deman,

E sia ab qualitats
Ornadas lo teu dictats,

E propria qualitat

Fá estar pus béll dictat,

Que no fá appropriada;

E guarda temps et vegada

Ab que paraula es ornada,

Ço 's diu al temps qui 's cové,

Car ab éll sorn es manté

El loch hon tú parlarás;

Cells per qui oit serás,

Guarda lur condició,

E segons élls fé le sermó.

E segons ço cáu en grat,

Car sermó pauch es preal

Con no 's entés ni volgut,

E tant hom diu es perdut:

Emperò 'l gran ornament

Del parlar muda 'l talent

Dels oents, pe ‘l béll parlar,

Ayço que vòls acabar,

Acordant ton béll dictat

Ab cascun per voluntat

De tú et li ausidor,

E faças força major

En haver mòu en parlar,

Car sens mòu no pòts ornar

Ton parlar, et lo ab que

Ab que béll parlament vé,

Es materia en parlar;

Car sens éll no es pòt formar

Ni abellir a la gent.

Vet, donchs, lo discurriment

De las reglas en parlar

Ab lo qual lo pòts ornar.


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.

Ab las diffinicions

Embellirás tos sermons,

Diffinent cascun vocable

Segons que éll es estable

Per esser et per natura,

Segons bella parladura;

De la qual te 's dat senyal

Per esta Art general,

Qui mostra a diffinir,

E 'l diffinir abellir
Fá ço qui es diffinit

Ab veritat et bastit,

E sens qui no es ornada

Paraula, ni bé 'scoltada.

E si tú vòls accusar

Altre, et tú escusar,

Feu ab tal diffiniment

Hon sia béll ornament;

Car bellea de dictat

Fay estar hom escusat,

E a tú sól desamat 

Contra qui fás béll dictat.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


Ab esta distincció

Hon son li condició

General, pòts aplicar

Ornament a ton parlar;

Car ab có qui 's general

Orna hom l' especial,

Con ne fá acordament

Per tuyt li començament,

Mesclant lurs condicions,

L' un en l' autre per raysons,

Con es fayt béll mesclament

D' antecedent, consequent;

E si hay devoció,

Si si tany contricció,

E si es devensiment (12)

Que fás, parla en rient.

E si en res has errat

Parla ab humilitat.

E si parlas ab major

O ab egual, fé tú menor;

Car ornat n' has ton parlar.

E si menor vòls pregar,

Eguala la sua' amor (no sé qué pinta este apóstrofe aquí)

Ab la tua en valor;

E no parlas si 's irat,

Car ira fay leig dictat;

E guardet de dir falsía

Qui mant béll dictat desvia

De la fí perqu' es trobat;

Parla, donchs, ab veritat.

Anans que vullas parlar

Comença a consirar

Las paraulas que vòls dir,

E com las faças grasir

Per bellea de dictar,

E per verament parlar.

Vets, donchs, las condicions

Qui 's pertanyen als sermons,

Qui son bellament dictats

Dits ab bona volentats.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


Ab esta distincció

Montiplica ton sermó;

Car causa significats

Que 'n pòts moltas novetats

Aplicar a ton parlar,

Ab las quals lo pòts ornar;

Car quant hom au res nòu dir (13)

L' ausir ne pren abellir;

E si 's fará lo parlar

Qui 's fará tant escoltar,

Com serán las novetats

Que metrás en tos dictats;

Car si vas a, b, c, d,

Et encara b, c, e,

E a las altres colones

E ‘ls significats sermones,

Tants n' haurás a ton plaer,

E tants d' élls porás dir ver,

Que ‘l ver ton dir ornará

A cell qui l' escoltará.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Si en questió vòls formar

Novetat per ornat parlar,

Sic l' órde en ton parlament

Qui es el questionament

D' est' Art, et ornen ton dictament

Prenent d' éll lo comparament.

Car la veritat que hi está

Lo teu dictament ornará;

Car béll hi está de bontat,

De granea, d' eternitat,

E de tuyt li començament,

Ab la qual farás ornament

Per tuas novas questions,

Enquer per lurs solucions,

E la bellea de cascú

Montiplica de ú, en ú,

E quant será montiplicada

Será ta paraula ornada,

Si ab ella fás questió

E autresí responsió.

Vet, donchs, com rhetòrica 's dada

Per aquesta Art et mostrada.


DE MORALITATS.

I.

PRIMERA DISTINCCIÓ.


Está sciencia moral

Ço perque hom es ver et leyal,

Virtuós et digne de bé.

Esta sciencia a hom vé

Ab mesclar los començaments,

E hom ne fá aplicaments

A la sciencia moral,

Qui sots éll es especial,

Axí con bontat ta virtut,

Con a bonificar cregut,

Ab saviesa et amor,

Veritat, gloria major,

Començament, mitjá e fí

Ab las quals te son dret camí

A honrar Deu et sa bontat,

Sa granea, e trinitat,

Son sauber, poder, et s' amor,

E fay home bon servidor.


II.

DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Ab las reglas virtut querrás,

Car ab ellas l' atrobarás,

E mostrar t' han ço qu' ella es,

E autresí çò de que es,

E si es o no, et perque

Es virtut, et trò hon s' esté.

Ab la regla qui de qual es,

Coneixerás qual virtut es.

Ab la regla de temps, saubrás

Virtut quant la començarás,

Ab la regla qui es de lòch,

Saubrás virtut de qual lòch mòch,

Ni hon está, ni a qui vé,

E la manera com se té

Contra vicis coneixerás

Ab esta Art, e si ho fás

Haurás ab que l' atrobarás, (atrobaras, no se distingue la tilde)

E ab que mèrit tú haurás,

Perque sias remunerat

E ab que vençrás ton peccat.


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Si tú vòls virtut conseguir,

Consegueixla ab diffinir,

Segons que 't n' es exempli dat

En esta Art et demostrat.

Car segons que son diffinit

En esta Art et establit

Li començament general,

Diffinirás l' especial
Virtut, si fás concordament

D' especial diffiniment

Ab cell qui está general.

Vet, donchs, est' Art et quant te val

A ensercar morals virtuts,

E per ellas haver saluts.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


Si las virtuts vòls atrobar

Qui son carreras de salvar,

Guarda las lurs condicions

E fayne applicacions

Ab condicions, qui están

En est' Art qui vá mostrán

Condicions especials

Ab suas qui son generals;

Car per lo lur significat

Atrobarás moralitat

De justicia, temprança,

Fé, caritat et esperança,

Prudencia et fort coratge,

Pasciencia et vassalatge,

Humilitat et pietat,

Costancia et castetat;

E' n axí de cascuna

Virtut, d' una en una,

Porás atenyer lur dever

Ab est' Art et conquerer.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


Ab aquesta distincció

Montiplicarás abandó

Virtuts, si 'ls cercles sabs virar

E coneix lur significar;

Lo qual aplich a la virtut

Per la qual vòls haver salut, (14),

E 'ls significats qui son tants,

Dar t' han de virtuts tants semblants,

Que moltas ne porás atenyer

Si los semblants sabs depenyer.

E lo depenyer saubrás fár

Si segueix lo significar

Que 't fá cambra de b, c, d,

E autra sí de b, c, e;

Et enaxí de cascuna,

E tú segueix de una en una

Ço qui es lur significar

Per virtuts a montiplicar.


VI.
DE LA SISENA DISTINCCIÓ.

Si questió particular

Moral vòls far o ensercar,

Membret de las universals

Questions, qui están hostals

Hon particulars son trobadas,

Covén ellas son ensercadas

Concordant las especials

Solucions ab generals,

Abstraent lo especial

Significat, del general:

Car per aytal abstracció

Saubrás solre la questió

Qu' et farán de moralitat.

Vet, donchs, et com t' es donat

Sauber en las causas morals

Ab est' Art qui es generals.



De la fí d' aquest libre.

Finí RAMON aquest escrit

A honor del Sanct Espirit;

Escrit ab qu' hom sab aplicar

A general significar,

Significar especial

Qui es de general senyal.

Es en Maylorca la ciutat

Aquest nòu escrit acabat,

Al nombre d' encarnació

Mil et trescents con Deu hom fó,

Al mes de mars, e 's comenat

A la divina Trinitat.


VARIANTES.

(1) Per tal natural hom enten,

(2) Per la primera regla da
(3) E no li fall en nulla re,
(4) De las letras, en qui 's estada
(5) La ú en l' altre, et guardar
(6) En las reglas sia enplegat.
(7) E si s' ha la essencia
(8) Car un semblant ab altre es pren
(9) En las reglas tot atrobar,

Si ab ellas ho sabs sercar.
(10) La ú ab l' autre rè mesclat,
(11) E per sol començament
(12) O si es devensiment
(13) Cay quant hom au res nòu dir
(14) Per la quals vòls haver salut

LO DICTAT DE RAMON. DICTADO DE RAIMUNDO.

DICTADO DE RAIMUNDO.

Dirigíase Lulio desde París a Mallorca a fines del año 1299, cuando habiéndose detenido en Barcelona, escribió la poesía a que dio el nombre de Dictado, o sea manera de conocer a Dios en el mundo. Dedica el autor esta composición, como se lee en su final, a san Luis rey de Francia, y al rey Jaime de Aragón (II) a quien ruega que preste atención a las razones que se comprenden en este opúsculo, para disputar contra los infieles y demostrar la verdad de los misterios de nuestra fé, que promueva en su reino las discusiones dogmáticas con asistencia de los prelados, religiosos menores y predicadores y todas las personas distinguidas y de elevado entendimiento, y que a ellas sean invitados los judíos y sarracenos, a fin de convencerles de la verdad de nuestra religión y de la falsedad de sus respectivas sectas. Y pídele además le conceda facultad para congregar a los infieles por todo el reino y sus condados, castillos, villas y ciudades, con el objeto de disputar con ellos sobre la materia contenida en el Dictado.

Divide Lulio la composición en seis partes. En la primera prueba la existencia de Dios por la necesidad que hay de que este mismo Dios exista, pintando el desorden en que estuviera la naturaleza si no hubiera Dios. En la segunda da pruebas sólidas de la unidad de Dios, así como en la tercera las da de la trinidad, y habla en las tres restantes de la encarnación, de la creación del mundo, y de la resurrección de la carne.

El estilo de la composición es conciso y enérgico; encierra grandes y concluyentes argumentos en pocos versos, y reducidas cláusulas; argumentos esplanados después en otras de sus obras así en prosa como en verso, y de que Lulio indudablemente hizo uso en las polémicas que frecuentemente sostenía contra los judíos y mahometanos, así de Cataluña como de Mallorca y otros puntos.

LO DICTAT DE RAMON.

De coneixer Deu en lo mon
Comença lo dictat, RAMON.


A cells que dien que provar

Hòm no pòt la fé, ni donar

Null necessari argument,

Volem donar ensenyament

De sèt articles principals,

Los quals per raysons naturals

Provám per nous començaments (1),

Qui mostran inconvenients

Esser en Deu sens unitat,

Sens Trinitat, sens encarnat,

Sens crear, sens resucitar (2).

Encara volem demostrar

Deus esser de necessitat.

Empero est nostre dictat

Requer haver ensenyador,

Qui mostre la força major

Qui está per los consequents

Que ixen dels antecedents,

Nous començaments appellats (3).

Començem donchs a la clardats

Del Sant Spirit gloriós,

Qui complesca nostres raysós
E enlumin hòm obstinat,

Qui no pòt veser la clardat,
Sotsposant que no' s puscha far

Que nostra fe 's puscha provar.


Provém enans que Deus es,

En aprés que sols un Deus es,
Puis provarem pluralitat

Que en Deus mostra trinitat,

E que Deu ha volgut mostrar

Sa bontat volentse encarnar,

E qu' el mon nou es començat,

E com hòm será resussitat
A gloria o a turment,

Per Deu qui es omnipotent.

Are començem en axí (4)

Per provar Deu com prometí (5).


I.

Que Deus sia de necessitat.


Mays se val esser compliment (6)

Que esser e deffalliment.

Si no es esser infinit,

Ço qui mays es es mays finit.

Si ens infinit no pòt estar,

Ço qui es fenit ho fayt fár (7).

Sens infinit e eternal (8)

No es tant de bé com de mal.

Si Deus no es, no está fí,

E no y ha dia, vespre, matí (9).

Si Deus no es, privació

Es fí de generació.

Si Deus no es, infinitat

Es sola en eternitat.

Si Deus no es, no es peccat,

Ni negun bé 's remunerat.

Si Deus no es, mays val bondat (10)

Per durar que per sanctetat.

Si Deus no es fí, es obrar,

E no fí está en estar.

Si Deus no es, fals pensar val

Mays que ver esser qu' es reyal.

Si Deus no es, tot quant es ple

D' açò que no val nulla re.

Si Deus no es, tot quant es tòrt

E tot lo bé 's pèrt en la mòrt.

Si Deus no es, car éll no es

Se pèrt lo bé de tot quant es (11).

Si Deus no es, no valem res,

E per no res es tot quant es.
Si Deus no es, mays val sentir

Que raysó, mèrit, ni desir (12).
Si Deus no es, no cal bé far,

E hòm deu viure per manjar.
Si Deus no es ¿e quí ha mes

Tant béll órdre en ço que es?
Si Deus no es, donchs ¿quí ha mes,

Que sia amat mays que quant es?
Si no 's ver Deus, lo firmament (13) ,

Es fals Deus ab defalliment.
Provat es donchs e demostrat

Que Deus es de necessitat.


II.

Que sia un Deus.


Si es sol un Deu possificar

Pòt en éll infinit estar.
Si son duas infinitats,

Ço que hom enten no es vertats.
Si están dos Deus infinits,

Ço qu' es poder está finits (14).
Si son dos Deus o tres o plus,

Cascú es desus e dejus.

Si son dos Deus, eternitat

No pòt haver prioritat.

Si son dos Deus, estan mesclat

En loch finit no eternat.

Si son dos Deus, cascú requer

Haver sobre l' altre poder.

Si son dos Deus, cascú ha mon

Que fá buyr de fòrts en redon (15).

Si son molts Deus, no han ab que

Se pusquen convenir en re.

Si son molts Deus, un valgra mes,

Car pogra en tot ço que es.

Si son molts Deus, tuyt son finit,

E lur nombre es infinit.

Si son molts Deus, e mí e vos

N' amám meyns lo Deus qui ‘s de nos (16).
Si son molts, lo un e l' altre val (17),

E no n' han qui 'ls faça egal,
Si son molts Deus, cascú enten

Que no han en sí complimen.
Si son molts Deus, pòt envejar

Lo un a l' altre e pòt peccar.
Si son molts Deus, no es compliment

En un ni en tots exament.
Si son molts Deus, no es un fí,

E tot quant es, es pelegrí.

Si son molts Deus, nulla valor

Está digne de gran lausor.

Si son molts Deus, cascú tot sòl

Pòt far del altre ço qu' es vòl,

Si son molts Deus ¿e qui ha mes (18)

Qu' en finit ens no sia res?

Es donchs un Deus tan solament,

Qui de quant es, es compliment.


III.

Que Deus sia en pluralitat.


Deus es ens qui defora se,

No ha master deguna re.

Essencia d' hon res no es,

No ha valor en nulla res,

Si a unitat no tayn unir (19),

Ni a volentat tayn desir.

Sens naturant e naturar,

Nulla natura pòt estar.

Si finit finir han semblan,

Mays infinit infinir l' han.

Qui no pòt de se, be 's segueix

Que no sia de sí mateix (20).

Tot ço cové ser de Deus dit (21),

Sens que no pòt esser complit.

Qui no vòl esser molt amat,

Es contra s' amabilitat.

Negú ens pòt estar complit,

Si en complir no ha delit.

A infinit tayn infinir,

Mays que crear ni res fenir.

Mays es cell qui es e qui fá,

Qui cell qui es e res no fá.

L' enteniment ha natura,

Ab entendre e dretura.

Qui res de sí no vòl donar,

Pigre avar se fay estar.

Qui no ha propri ni comú,

No es compliment de negú.

Sens granea e magnificar,

Negú esser pòt gran estar.
Tot ens cové esser finit,

Qui no pòt dar ens infinit (22).
Negú ens es bò sens far bé,

E tot ens es mal d' hon mal vé.
Poder qui dins sí no pòt res,

No es defora sí estes (23).
En ens hon fí no ha poder,

Cové vacuytat caber.

Tot poder está passió (24)

Qui no pòt de perfecció.

Provat havem pluralitat,

Que significa Trinitat.


IV.

Que Deus sia encarnat.


Mays val un hòm deificar,

Que mil milia mons crear.

La fí qu' en crear es major

Cové amar nostre Senyor.
Poder absolut en crear,

No ha órde sens encarnar (25).

La major fí de tota gent,

Es Deus esser nostro ‘n parent.

En fí hon Deus mays no pòt dar,

Han ses dignitats repausar.

Car Deus s' es homenificat,

Es mays entés e mays amat,

Si Deus no faés home sí,

Null ens hagra en éll sa fí (26).

Per natura e per crear,

Volch Deus ab nos participar.

Infinit ha proporció,

Ab nos per encarnació.

Deus fóre ociós e avar,

Si 'l major bé no volguès dar.

De ens creat pòt Deus mays far

En sí qu' en als sens comparar.

A Deus cové atribuir

Ço perqu' hom lo pòt mays servir.

Si Deus e hom no fóssen ú,

No fóre ço qu' es mays comú.

Ab l' encarnar ha Deus mostrat

L' obra que há en trinitat.

Per ço car Deus s' es encarnat,

Es mays son judici temprat.

Si Deus no 's volgués encarnar,

Legut fóre desesperar.

No pogra Deus lo mon complir,

Si ab hom no 's volgués unir.

Ço perque Deus pòt mays amar

L' obra cové en éll estar.

Deus no pòt major fí saber,

Que cella que ama son voler.

Car Deus creá a fí lo mon (27),

De sí mateix li dá ahon.

Es donchs manifest e provat

Que Deus cové ser encarnat.

V.
Qu' el mon sia creat.

Si 'l mon no es començat,

Sola fí es eternitat.

Poder no poria eternar,

Sens infinit possificar.

No 's cové sian cominal

En eternitat bé e mal.

Aquel ha poder pus estes,

Qui pòt de res e de no res.

Cell qui crea e qui manté,

Mays fá que aquel qui sosté.

Si 'l mon no pogués començar,

No hagra natura de privar.

Tot ço cové esser causat (28)

Hon Deus pòt esser mays lausat.

En Deus cascuna dignitat

Ab l' altra ha egualtat.

Eternal revolució

Es si lo mon creat no fó.

Si ‘l mon no es creat,

Deus fá contra s' amabilitat.

Es donchs manifest e provat

Que lo mon es nou e creat.

VI.

Que sia resurrecció.


Si en hom no es resucitar,

Null hom porá Deus molt amar.

Si no es resurrecció,

Lo mon no ha perfecció.

Mays val un hom eviternar,

Que tots sens resucitar.

No fóre fí de sentiment,

Si no fós resucitament.

Aquel cové esser jutjat,

Qui fá lo bé e lo peccat.

Si hom no es resucitat,

En altre mon pèrt la meytat.

Si no es resucitament,

En est mon ha hom compliment.

En efectu, qui es pus ple

Influeix e causa mays de bé.

Hon mays de bé 's perpetuat,

Mays ne pòt Deus esser lausat.

Deus no minva null compliment (29),

Ans hi met multiplicament.

Aytant col mon está major,

Fay hom a Deu de bé lausor.

A Deu pertayn molt perdonar,

E a home mercé clamar.

Mostrat havem per gran raysó

Que sia resurrecció.

A honor del Sanct Spirit

Començá e finí son escrit,

RAMON, en vinent de Paris;

El comana a Sanct Loys,

E al noble rey d' Aragó

Jacme, en l' encarnació
De Christ M.CC.XC nòu.

Plasia ausir est nostre mòu

Lo qual havem en disputar

Contr' els infaels, e mostrar

De nostra fe la veritat;

E que y sian li prelat,

Preycadors, frares menors,

atresí li grans senyors,

Qui han enteniment levat;

E sian jueus apellat,

E sarrahins al disputar;

E adonchs mostrarém tot clar

Que nostre fe es veritat,

E qu' els infaels son errat.

E si, eu, Senyor, mostr' el ver,

Placiaus qu' en donets poder

Per vostres regnes e contats,

Castells, vilas, e ciutats,

Qu' els sarrahins faça justar, (ajustar; ajuntar)

E los jueus al disputar

Sobr' est novell nostre dictat;

E, Senyor, per gran caritat,

Humil rey d' alta corona,

Començem en Barcelona,

E sia Jesu-Christ lausat,

Car vostres gents vos han cobrat

Sa alegre e ab dever

Hon havets fayt vostre poder.

VARIANTES.

(1) Provám per nou començaments,
(2) Sens morir, sens resucitar.
(3) Nou començaments apellats.
(4) Are començarem enaxí
(8) Per lausar Deu qu' hanc no ‘n mentí.
(6) Mays fan esser e compliment
(7) Ço qu' es finit ho fá istar.
(8) L' ens infinit e eternal
(9) En mitg dia, vespre, matí.
(10) Si Deus no es, menys val bontat
(11) Se pèrt cèrt lo bé de tot quant es.
(12) Que raysó, morir, ni desir.
(13) Si Deus no es, lo firmament
(14) Ço que poden estar finits.
(15) Que fá buyr d' affers en redon.
(16) Amám meyns lo Deus qui 's de nos.
(17) Si son molts Deus, lo un e l' altre val,
(18) Si son molts, ¿e qui ha mes
(19) Si a unitat no tayn tenir,
(20) Que no vé de sí mateix.
(21) Tot ço cové esser en Deu dit,
(22) Qui no pòt de ens infinit
(23) No es defòre si ges estes.
(24) Tot poder está en passió
(25) No ha adò sens encarnar.
(26) Null còs hagra en éll sa fí.
(27) Car Deus creá a sí lo mon,
(28) Tot ço cové esser començat
(29) Deus no mirva null compliment,

LO CANT DE RAMON. CANTO DE RAIMUNDO.

CANTO DE RAIMUNDO.

Los mismos desengaños que habían inspirado a Lulio en Roma el poema que tituló Desconsuelo, le dictaron las excelentes estrofas del Canto que nos ocupa, hacia el año 1299, mientras residía en la capital de la Francia. Es la más sentida de las composiciones cortas del poeta, y ella nos ofrece el retrato cabal de aquel privilegiadísimo ser. Después de recordar sus juveniles desvíos, la visión que tuvo de Jesús crucificado, su perseverancia en la virtud por divina merced, la fundación del colegio de Miramar que a sus instancias se había realizado, el amor de Dios que inflamaba su corazón, los esfuerzos que había hecho en demostración de la Trinidad Santísima, y de los misterios de nuestra santa religión, y el juicio final en que juzgará Dios a los buenos y a los malos, dice que ha inventado una nueva ciencia por medio de la cual puede el hombre encontrar la verdad y destruir el error, y que como inspirada por Dios ella convertirá a la fé de Cristo a los sarracenos, a los tártaros, a los judíos y a todos los que viven en las tinieblas de la falsedad; que tomada la cruz, y lleno de afecto a la Virgen, que es el amparo de los pecadores, le ha pedido ayuda y socorro, y su corazón se ha convertido en casa de amores, y sus ojos en fuentes de lágrimas; y que esto le hace estar entre el dolor y el gozo. Se duele de su vejez, menta su pobreza y el menosprecio en que se le tiene; de que no haya hombre nacido que le ayude; y de que no obstante de haber procurado la realización de grandes hechos, de haber investigado grandes cosas en el mundo, y de haber dado altos ejemplos de abnegación, apenas se le conozca y se le ame. Añade después que quiere morir surcando el piélago del amor, y que no hay hora en que no deplore el agravio que hacen a Dios aquellos señores que contribuyen a que el mundo permanezca en la oscuridad de la ignorancia. Después ruega a Dios que permita que con celo, convicción y sabiduría vayan misioneros a predicar la fé cristiana y que le liberte de la eterna condenación; y ofreciendo elevado ejemplo de humildad, se da por indigno de alabar y ensalzar a Dios, tanto tiene en su imaginación sus pasadas culpas.

La fluidez de los versos de esta hermosa composición y la corrección y pureza de su lenguaje por lo que mira a la forma, y el sentimiento que en ella domina por lo que respecta a su fondo, hacen del Canto de Raimundo la composición de más agradable lectura entre todas las de su autor.


LO CANT DE RAMON.


Son creat e esser m' es dat (soy creado y ser me es dado; jo som a Mallorca)

A servir Deu que fós honrat,

E son cahút en mant peccat;

En ira de Deu fuí pausat,

Jesus me vench crucificat,

Volch que Deu fós per mi amat.


Matí ané querre perdó

A Deu, e prís confessió

Ab dolor e contricció;

De caritat, oració,

Esperança, devoció,

Deus me feu conservació.


Lo monastir de Miramar

Fiu a frares menors donar,

Per sarrahins a preycar;

Enfre la vinya 'l fenollar,

Amor me pres fe 'm Deus amar,

Enfre suspirs e plòrs estar.


Deus Pare, Fill, Deus espirat,

De qui es Sancta Trinitat,

Tracte com fóssen demostrat,

Deus Fill del cèl es devellat,

De una Verge es estat nat,

Deu e hòme, Christ appellat.


Lo mon era en dampnació,

Morí per dar salvació

Jesus, per qui 'l mon creat fó;

Jesus pujá al cèl sobre el trò,

Venrá a jutjar lo mal e ‘l bò;

No valrán plors querre perdó.


Novell saber hay atrobat,

Pot n' hòm coneixer veritat,

E destruir la falsetat;

Sarrahins serán batetjat,

Tartres, jueus e mant errat,

Per lo saber que Deus m' ha dat.


Pres hay la crotz, tramet amors

A la Dòna de peccadors

Que d' élla m' apòrt gran soccors;

Mon còr está casa d' amors,

E mos uyls fontanyes de plors;

Entre gaug estaig e dolors.

Son hòm veyll, paubre, meynspreat;
No hay ajuda d' hòme nat,
E hay tròp gran fayt emperat;
Gran res hay del mon cercat,
Mant bòn eximpli hay donat;
Pauch son conegut e amat.

Vull morir en pelech d' amor;
Per esser gran no ‘n hay pahor
De mal príncep ne mal pastor;
Tots jorns consir la deshonor
Que fan a Deu li gran senyor,
Qui meten lo mon en error.

Prech Deus trameta misagés,

Devots, scients e vertadés,

A conexer que Deu home es,

La Verge hon Deus hòm se fés

E tots los sancts d' ella sotsmes,

Prech que en infern no sia mes.


Laus, honor al major Senyor,

Al qual tramet la mia amor,

Que d' él reeba resplandor;

No son digne de fer honor

A Deu, tan fòrt son peccador;

E son de libres trovador.


Hon que vage cuyt gran bé far,

E a la fí res no 'y puch fár,

Perque n' hay ira e pesar;

Ab contricció e plorar

Vull tant a Deu mercé clamar,

Que mos libres vulla exalçar.

Sanctetat, vida, sanitat,
Gaug me dó Deus e libertat,
E guardme de mal e peccat;
A Deu me son tot comenat;
Mal sperit ne hòm irát
No hagen en mí potestad.


Man Deus als cels e' ls elements

Plantas e totas res vivents,

Que no fassen mal ni turments;

Do ‘m Deus companyós conexents,

Devots, leyals, humils, tements,

A procurar sos honraments.