XIX, Totz hom qui ben comensa e ben fenis

XIX.

Totz hom qui ben comensa e ben fenis

Lonha de si blasm', e reten lauzor,

Quar dieus dona a bon comensador

Bona forsa tan qu' es bona la fis,

Et anc ses dieu fi ni comensamen

No vim portar frug de bona semensa,

Mas selh qu' en dieu fenis e ben comensa

Ren frug de pretz e frug de salvamen.

Aquest bos frugz nays primier e floris

De bona fe, e pueys quant es en flor

Bonas obras noyrisso 'l ab doussor;

Qu' ab la fe nays et ab obra s noyris;

E qui d' est frug manjara veramen

Volra morir en nom de penedensa,

Don er sa mortz justa vera naysensa,

Qu' el jorn qu' om mor per dieu nays justamen.

Justamen es natz selh qui dieus grazis;

Pus justamen viu tos temps ses dolor,

Quan justamen et ab doussa sabor

A 'l frug manjat per que s' arma gueris;

E doncx anem trastug cominalmen

Manjar d' est frug qu' es la nostra guirensa,

E trobar l' em oltra mar, ses falhensa,

Lai on dieus fo mortz e vius eyssamen.

La sua mortz fo dreyturiers camis

Per on devem anar tuyt peccador,

E qui morra per dieu lo creator

Viura tos temps jauzens en paradis,

Quar aital mortz es vida ses turmen

E verays frugz de Crist a cuy agensa,

Per que quascus deu aver sovinensa

D' aquest morir per viure lonjamen.

Dieus a somost tal frug que non peris;

Lo valen reys Frederic mon senhor,

E totz aisselhs que per la su' amor

Volran morir e viure, so m' es vis,

Qu' anon manjar sobre paguana gen

Que descrezon Crist e sa conoyssensa

E la vera crotz on non an crezensa,

E 'l sepulcre decrezon malamen.

Senher verays, Ihesus, cui soy aclis,

Lums dreyturiers de vera resplandor,

Salvaire Crist, donatz forsa e vigor

E bon cosselh als vostres pellegris,

E 'ls defendetz de pena e de mal ven,

Si que puescon passar senes temensa 

Lai per cobrar, ab la vostra valensa, 

La sancta crotz e 'l verai monimen.

Reys Frederics, vos etz frugz de joven

E frugz de pretz e frugz de conoyssensa,

E si manjatz del frug de penedensa,

Feniretz be lo bon comensamen.

Guillaume Figueiras.

XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

XVIII.

Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

E de razo atruep mout gran viutat,

Ben dey chantar quar trop n' aurai estat,

Et a m' o tout marrimen e dolors

Que ai, quan vey anar a perdemen

E destruyre sancta crestiantat,

E tot segle vey perdut e torbat,

Per qu' ieu no m puesc dar gran esbaudimen.

Comtes e reys, ducs et emperadors,

E manh baro e mantha poestat

Vey guerreyar per plana voluntat,

E 'ls fortz tolon als frevols lurs honors,

E morrem tug, so sabem veramen;

Doncx laissara quascus sa heretat,

E so qu' aurem de tort e de peccat

Trobarem totz al jorn del jutjamen.

Quan dieus dira: “Selhs qu' an freytz ni calors 

Sufert per mi, ni lur sanc escampat,

E m' an blandit e temsut et amat,

E m' an servit e fag ben et honors,

Aquilh seran ab gaug ses marrimen;

E selhs qu' auran de mi tort e peccat, 

Ses falhimen, que no 'ls er perdonat, 

Cayran lains el foc d' infern arden.”

Adoncs er fag l' ira e 'ls dols e 'ls plors

Quan dieus dira: “Anatz, malaurat,

Ins en infern on seretz turmentat

Per tos temps mais ab pena et ab dolors,

Quar non crezetz qu' ieu sufri greu turmen, 

Mortz fuy per vos, don vos es mal membrat.” 

E poiran dir selhs que morran crozat:

“E nos, senher, mortz per vos eyssamen.” 

Ailas! caitiu, com grieus er la dolors,

E que direm, quan serem ajostat

En cap florit on veyrem clavellat

Dieu en la crotz per totz nos peccadors,

E pel costat nafrat tan malamen,

E de ponhens espinas coronat!

Adoncs volriam quascus aver cobrat

La vera crotz e 'l sieu sanh monimen.

Folquet de Romans.

XVII, Bel m' es, quan la roza floris

XVII.

Bel m' es, quan la roza floris

E 'l gens terminis s' enansa,

Fas' un vers a m' aventura

Don mos cors es en balansa

Pel dous chan del rossinhol

C' aug chantar la nueit escura

Per los vergiers e pels plais.

Reis, per los crestians faillis,

Quar Masmut nos fan sobransa;

Coms ni ducx non senh sentura

Miels de vos feira de lansa;

Per l' emperador me dol,

C' a moutas gens fai fraitura;

Tals en plora que n' a jais.

Vostre coratges s' esclargis

Quar n' avetz bon' esperansa;

Sobre Paguans, gens tafura,

Cavalguatz senes duptansa;

Premiers penres l' abadol,

E si anatz ab dreitura

Tro a Maroc, faran lais.

Sel qu' el joi del segle delis

Vei que son pretz dezenansa;

Fils es d' avol criatura

Que fai avol demostransa,

E per tan non baisa 'l col,

Quar gitatz es a non cura,

Estai mais entr' els savais.

Per mi non dic, tan m' abelis

Quan vei molt gran alegransa,

Amors vol calonja s dura,

E non pot aver fizansa,

Si carnal arma non vol,

Quar vei que cors non a cura

Mas de senhor que engrais.

Chantador, lo vers vos fenis,

Aprendetz la comensensa:

Marcabrus per gran dreitura

Trobet d' altretal semblansa;

E tenga lo tug per fol

Qui no conois sa natura,

E no 'l membre per que s nais.

Pierre d' Auvergne.