divendres, 20 d’octubre del 2023

L. Pus Peyre d' Alvernhe a chantat

L.


Pus Peyre d' Alvernhe a chantat 

Dels trobadors qu' en son passat, 

Chantarai a mon escien

D' aquels que pueissas an trobat;

E no m' aion ges cor irat,

S' ieu lor malvatz fatz lur repren.


Lo premiers es de Sanh Desdier

Guillems que chanta voluntier,

Et a chantat mot avinen;

Mas, quar son desirier non quier,

Non pot aver nulh bon mestier,

Et es d' avol aculhimen.


Lo segons de Sanh Antoni

Vescoms qu' anc d' amor non jauzi,

Ni no fes bon comensamen,

Que la primeyra 'l a tray;

Et anc pueis re non li queri,

Siei huelh nueg e jorn ploran s' en.


E lo ters es de Carcasses

Miravals que fai motz cortes,

E dona son castel soven;

E no y estai l' an ges un mes,

Et ancmais kalendas no y pres;

Per que no i ha dan qu' il se pren.


Lo quartz Peirols, us alvernhatz

Qu' a trent' ans us vestirs portatz,

Et es pus secs de lenh' arden,

Et es sos chantars peiuratz;

Qu' anc, pus si fon enbaguassatz

A Clarmon, no fes chan valen.


E 'l cinques es Gaucelms Fayditz

Que es de drut tornatz maritz

De lieys que sol anar seguen;

Non auzim pueis voutas ni critz,

Ni anc sos chans no fon auzitz,

Mas d' Uzercha entro qu' Agen.


E 'l seizes Guilems Azemars,

C' anc no fo pus malvatz joglars;

Et a pres manh vielh vestimen,

E fai de tal loc sos chantars

Don non es a sos trenta pars;

E vey l' ades paubr' e sufren.


Ab Arnaut Daniel son set,

Qu' a sa vida ben non cantet

Mas uns fols motz qu' om non enten;

Pus la lebre ab lo buou casset,

E contra suberna nadet,

No valc sos chans un aguillen.


En Tremoleta 'l catalas

Qui fai sos sos leuetz e plas,

E sos cantars es de nien,

E peinh sos peills cum s' er' auras;

Ben a trent' ans que for' albas,

Si no fos lo negrezimen


E 'l noves N Arnautz de Maruelh,

Qu' ades lo vey d' avol escuelh;

E si dons non a chauzimen,

E fay o mal, quar no l' acuelh;

Qu' ades claman merce siei huelh,

On plus canta l' aigua 'n dissen.


Salh de Scola es lo dezes

Que de joglar s' es faitz borges

A Brajairac o compr' e ven;

E quant a vendut son arnes,

El s' en va pueis en Narbones

Ab un fals cantars per prezen.


L' onzes es Guiraudetz lo Ros

Que sol vieure d' autrui chansos;

Es enoios a tota gen,

Mas quar cuiava esser pros, 

Si se partic dels filhs N Anfos 

Que l' avian fag de nien.


E lo dotzes es en Folquetz

De Marcelha, us mercadairetz;

Et a fag un fol sagramen

Quan juret que chanso no fetz;

Perjur nos an say dig pro vetz

Que s perjuret son essien.


E lo trezes es mos vezis

Guillems lo marques mos cozis,

E non vuelh dire mon talen;

Car ab los seus chantars frairis

S' es totz peiuratz lo mesquis,

Et es viells ab barba et ab gren.


Peire Vidals es dels derriers

Que non a sos membres entiers;

Et agra l' obs lenga d' argen

Al vilan qu' er uns pelliciers;

Que anc, pus si fetz cavaliers,

Non ac pueys membransa ni sen.


Guilhems de Ribas lo quinzes

Qu' es de totz fatz menutz apres,

E canta voluntiers non jen;

E percassa s fort, s' il valgues,

Car nulh tems no 'l vim bel arnes,

Ans vieu ses grat e paubramen.


Ab lo sezesme n' i aura pro

Lo fals Monge de Montaudo

Qu' ab totz tensona e conten;

Et a laissat dieu per baco,

E quar anc fetz vers ni canso, 

Degra l' om tost levar al ven.


Lo vers fe 'l monges, e dis lo

A Caussada primeiramen,

E trames lo part Lobeo

A 'N Bernat son cors per prezen.


Le Moine de Montaudon.

XLIX, Una cieutat fo, no sai quals,

XLIX.


Una cieutat fo, no sai quals,

On cazet una plueia tals

Que tug l' ome de la cieutat

Que toquet foron dessenat.

Tug dessenero, mas sol us;

Aquel escapet e non plus,

Que era dins una maizo

On dormia, quant aco fo:

Aquel levet, quant ac dormit

E fon se de ploure gequit,

E venc foras entre las gens

On tug feiron dessenamens.

L' us fo vestis, e l' autre nus,

L' autr' escupi vas lo cel sus;

L' uns trais peira, l' autre astelas,

L' autre esquisset sas gonelas,

L' uns feri e l' autre enpeis,

E l' autre cuget esser reis

E tenc se ricamens pels flancx,

E l' autre sautet per los bancx;

L' us menasset, l' autre maldis,

L' autre ploret e l' autre ris,

L' autre parlet e no sap que,

L' autre fes metoas de se.

Et aquel qu' avia son sen

Meravilhet se molt fortmen,

E vi ben que dessenat son;

E gard' aval e gard' amon

Si negun savi n' i veira; 

E negun savi non i a:

Grans meravelhas ac de lor;

Mas molt l' an els de luy maior,

Qu' el vezon estar saviamen;

Cuion qu' aia perdut lo sen,

Car so que ill fan no ill vezon faire.

A quascun de lor es veiaire

Que ill son savi e ben senat,

Mas lui tenon per dessenat;

Qui 'l fer en gauta, qui en col;

El no pot mudar no s degol.

L' uns l' enpenh, l' autre lo bota,

El cuia eissir de la rota;

L' uns l' esquinta, l' autre l' atrai,

El pren colps e leva e chai.

Cazen, levan, a grans ganbautz

S' en fug a sa maizo de sautz,

Fangos e batut e mieg mortz;

Et ac gaug quan lor fon estortz.


Aquesta faula es al mon

Semblan et a tug silh que i son;

Aquest segles es la cieutatz,

Que es totz ples de dessenatz;

Qu' el maior sen c' om pot aver

Si es amar dieu e temer,

E gardar sos comandamens:

Mas ar es perdutz aquel sens;

La plueia sai es cazeguda;

Una cobeitatz es venguda,

Uns orgoills et una maleza

Que tota la gen a perpreza;

E si dieu n' a alcun onrat,

L' autr' el tenon per dessenat

E menon lo de tom en vil,

Car non es del sen que son il,

Qu' el sen de dieu lor par folia;

E l' amicx de dieu, on que sia

Conois que dessenat son tut,

Car lo sen de dieu an perdut;

E 'lh tenon lui per dessenat

Car lo sen del mon a laissat.


Pierre Cardinal.


XLIX, Una cieutat fo, no sai quals,

XLVIII, Un sirventes novel vuelh comensar

XLVIII.


Un sirventes novel vuelh comensar

Que retrairai al jorn del jutjamen

A selh que m fetz e m formet de nien;

Si 'l me cuia de ren ochaizonar;

E si 'l me vol metre en la diablia,

Ieu li dirai: Senher, merce no sia,

Qu' el mal segle trebaliey totz mos ans,

E guardatz me, si us plai, dels turmentans.


Tota sa cortz farai meravilhar,

Quant auziran lo mieu plaideyamen;

Qu' ieu dic qu' el fai ves los sieus fallimen,

Si 'l los cuia delir ni enfernar;

Quar qui pert so que guazanhar poiria,

Per bon dreg a de viutat carestia;

Qu' el deu esser dous e multiplicans

De retener sas armas trespassans.


Ja sa porta non si degra vedar,

E sans Peires pren hi gran aunimen,

Quar n' es portiers, mas que y intres rizen

Quascun' arma que lai volgues intrar,

Quar nulha cortz non er ja ben complia

Que l' uns en plor e que l' autres en ria,

E sitot s' es sobeirans reys poyssans,

Si no ns obre, sera li 'n faitz demans.


Los diables degra dezeretar

Et agra en mais d' armas pus soven,

E 'l dezeret plagra a tota gen,

Et el mezeis pogra s' o perdonar

Tot per mon grat; totz los destruiria,

Pus tug sabem qu' absolver s' en poiria;

Bel senher dieus, siatz desheretans

Dels enemicx enoios e pezans.


Ieu no mi vuelh de vos dezesperar,

Ans ai en vos mon bon esperamen;

Per que devetz m' arma e mon cors salvar,

E que m valhatz a mon trespassamen;

E far vos ai una bella partia,

Que m tornetz lai don muec lo premier dia,

O que m siatz de mos tortz perdonans;

Qu' ieu no 'ls feira, si no fos natz enans.


S' ieu ai sai mal, et en yfern ardia,

Segon ma fe, tortz e peccatz seria;

Qu' ieu vos puesc be esser recastinans,

Que per un ben ai de mal mil aitans.


Per merce us prec, dona sancta Maria

Qu' ab vostre filh nos siatz bona guia,

Si que prendatz los paires e 'ls enfans,

E 'ls metatz lay on esta sanhs Joans.


Pierre Cardinal.