divendres, 20 d’octubre del 2023

XXI, Be volria de la mellor

XXI.


Be volria de la mellor

De totas far chanso plazen,

Quar d' autra chantar non enten

Mas de la verge de doussor;

Qu' estiers non puesc mielhs mos bons motz despendre

Qu' en la doussa dona de paradis,

On dieus pauset totz los bes e 'ls assis,

Per qu' ieu li prec que 'l plassa mon chant prendre.


Aitan ses plus viu ad honor

Totz hom, quant ama coralmen

Aquesta dona d' onramen,

E met son temps en sa lauzor;

Quar ela 'n pot mout bon guizardon rendre

Que non es joys, plazer, solatz ni ris

Que non agues totz hom que la servis

E qu' en s' amor totz temps volgues entendre.


S' om pogues partir de follor

E de malvais entendemen

Son cor, e servis leyalmen

La mayre de nostre senhor,

E no volgues dieus tan soven offendre

Ni ves lo mon tan fort estar aclis,

Ja fals' amor non l' agr' aissi conquis

Que 'l fezes tan sos avols dons atendre.


Nulhs hom no val ni a valor,

Si non lauza la plus valen,

La mayre de dieu doussamen,

Per cui si salvon peccador;

Quar en lieys son totz bos ayps ses contendre,

La mieller es que anc fos ni hom vis;

Tan fon lo pretz dels sieus bes ricx e fis,

Per que dieus volc en lieys per nos dessendre!


Mout hi fes gran a nos amor

Dieus, quan venc en lieys humilmen

Per delir nostre fallimen,

E per portar nostra dolor,

E s' en laysset als sieus trahir e vendre,

Et ab sa mort la nostra mort aucis:

Mortz eravam tug, si dieus no muris,

Per qu' a luy plac son cors en crotz estendre.


Bernard d' Auriac.

XIX, Sirvens suy avutz et arlotz,

XIX.


Sirvens suy avutz et arlotz,

E comtarai totz mos mestiers,

E portacarn e galiotz

E rofian e balestiers

E prestaires et escudiers,

E say ben de peira murar;

Pero de cozir non truep par;

E manta portey mantas ves;

Et ai mais de mil auzels pres;

E suy joglar dels avinens,

E de VII. ordes suy crezens.


E fuy mazeliers e fis datz,

E corregiers fuy lonjamens,

E say far anels belhs e gens

E rateiras per penre ratz,

E far ausbercx e gonios,

E sai far putas e lairos

E semnar blatz, e fuy boviers,

E mais d' un mes mercadaniers,

E sai far arcas e vaysselhs,

Penches e fus e cascavelhs;

E sai far guabias e naus,

Cotelhs et espazas e faus;

E sai esser pestres e cocx,

E sai metre geys, quant es locx.


E suy clergues e cavalliers

Et escrivas e taverniers,

E sai far cellas et escutz,

E sei penher e faire glutz,

E sai teisser e far carbo,

E sai ben far de galh capo,

E sai far teules e capelhs,

E sai far jupas e jupelhs,

E sai far lansas e bordos,

E suy espessiers trop bos,

E sai batre lana e deniers,

E suy trop cortes agulliers,

E suy cambiaires leyals,

E suy enves las femnas fals.

E fis estueyras e tamis,

E serquiey aur e pueys m' assis

A cavar argen per tres ans,

E fuy corrieus arditz e grans;

E sai far fres et esperos,

E budelliers suy a sazos,

E fis caus e fuy campaniers,

E sai ben esser falconiers,

E fuy portiers e baru faut

E guacha per freg e per caut,

E billaires e berretiers,

E fuy de seda bos obriers,

Et engienhs fi, si dieus me gar,

E cordas e pairols sai far.


Encar n' ay avutz de plus belhs,

Qu' ieu gardiey fedas e anhels

E fuy crestaire de porcelhs,

E tenh fil de mantas colors,

E toquiey azes e saumiers,

E fuy may de dos mes porquiers, 

E fuy penchenayre de li,

E guardiey may d' un an moli,

E fuy manescalc de cavalhs

E guardiey eguas per las valhs,

E fabres e pelleciers

E ballestiers e sabatiers,

Qui m' en vol creyre, bos fols suy

E savis be, quan truep ab cuy.


                                        Raimond d' Avignon.

XVIII, Ben es adreigz E sap qu' es alegranza,

XVIII.


Ben es adreigz

E sap qu' es alegranza,

Et esser pros

E tot lo meil chauzir,

Cel cui respeigz

D' enteira benananza:

Reten joios,

E sol per deu servir;

Los vains deleigz

E las vanas legors

Del segle fals

Relenquis et ublida,

Qu' aissi s conquer

Viure qu' es mieillz de vida.


Qu' en alegrier

A tot jorn mais s' afina,

Sol esperan

Lo joi perpetual,

E 'l dezirier

Del joi a per mezina

Contra l' afan,

E 'l destric temporal,

Si que leuzer

Li semblon li plus greu,

Et a sa fi

Vai l' arm' en vid' eterna;

Per qu' es fols quecs

Qu' en tal joi no s governa.


Sitot estreigz

Sembla l' encomenzanza,

Pueis saboros

Es tan l' estern segur,

Qu' estiers destreigz

Et a greu ses pezanza;

Es sofrachos

Chascuns de joi jauzir,

Qu' el plus eleigz

Jois mondans es dolors

Tan desleials

Com hom, plus l' a complida,

Tan mais s' arm' er 

Aprop sa mort marida.


Doncs laig sentier

Sec cel q' ab leis camina,

E qui penzan

Non vailh vid' eternal

E 'l gaug sobrier

Qu' a cel q' a deu s' aclina,

E com pezan

Son turment enfernal,

E com cel qui er

Visquet mor hui de leu,

Car dreigz aissi

Vol que chascuns deterna

Com hom es cecs,

Pueis fai don s' arm' enferna.


Per qu' eu, cui dregz

Non pot cobrar pidanza,

Prec l' aut pidos

Qui vol per nos morir

Qu' el mieus neleigz

No ill faza far venianza,

E que cochos

Faza m si obezir

Qu' el chauz e 'l freigz

Qu' atrai aitals folors

M' er estiers sals,

Tan fort m' es abelida

L' artz qu' a l' enfern

L' arma capdel e guida.


Mas si be mir er

L' enfernal desiplina

Per laid enjan

E per faire maint mal

Socors entier

M' en faiz, verges regina,

Don conort an

Maint cui razos desval,

Quar des tot pier,

Si deus non fai en breu

Perdon tan fi,

Qu' oimais plus no m' esquerna

Fals jois ni decs

Don moiren sempiterna.


Don vos requier,

Domna, q' en preiatz deu

Qu' ieu sec ma fi

E no y trueb vid' eterna,

Si vostre precs

No m n' es lums e lanterna.


Barthélemi Zorgi.