escudors, escudorsat

escudors, escudorsat,

 ¿Que vol dir "anar d'escudorç", o "estar escudorçat"?,

aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.

desparellat, sense parella,

Fernando (Rano)
A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.

Pedro comente:

La Irene Granja Cuartielles si que sap "chapurriau avançat". Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar "escudorçat" es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s'hauríe d'estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l'Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.
Eixa palabra no l'hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.

Pareix que ix an esta página:

http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21

M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella"

Natxo Sorolla:

És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa...


 ESCADORS o ESCODORS adj.

Sobrer o fraccionari respecte d'una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d'escadors». Venir d'escadors: venir de més, desaparellat d'un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n'han tocat sis a cadascun, i n'hi ha hagut cinc d'escadors».
    Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).

  Var. form.: descodors.

 

forigañ

Texto de Juan Luis Camps Juan

Los muralls. El meu amic i filòleg Arturico Quintanilla està fent un estudi sobre les diferents denominacions d'este graciós però perillos roedor que a Queretes diem "murall".
A Lledó són bufons, a Arnes furiganyes, a Calaceit ratetes de monte, per València los anomenen talpons i a atres llocs topillos ( ull, no tenen res a veure amb los tops).
Si algú coneix atres noms ho agrairem.

///

A Beseit, furigañ, rateta de monte tamé se pot di

//

Al sentí eisa palabra (ya sabeu que lo Consell de l'Aldea ha dessidit que no ficá paraula que diu que es catalá), me hay enrecordat de un pensamén que tenia estos dies. Mireu si som rics en la nostra manera de parlá que ña , Aissó es una rateta o ratolí del campo, entre les garbes y davall de ells ne ñabie mols, faen los nius, yo nai vist de menudes eren menos que un sigró.

A mi m'han dit moltes voltes (de menut), que era un furigaña, sempre estaba buscán y rebuscán, lo que fore, bombes, bales , metralla, amagatalls, destripá cacharros vells, bolets, esparrecs, tuques, pedretes de trilita.......

dcvb, TALPÓ m. 

ventadó

ventadó per a les olives. Separe la oliva, la fulla, fusta. Molta faena, se fa a ma.

"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", 

Luis Arrufat

"un traste en potes", del gran erudito aragonés catalanista de Fondespala - Daniel Vives Albesa.
Cuan vol no escriu "amb", sino "en", perque aixina se diu y se escriu al seu poble. Fuentespalda.

Va escriure al grupo "yo parlo lo chapurriau" (es un mes de estos imbéssils que entren pera incordiá) que lo nom del seu poble se te que escriure "FonTdespaTla, pero que les T apenes se pronunsien.

Me hay trobat mol poques persones mes idiotes que este home, fen una exepsió de Carlos Rallo Badet, en tota la meua vida.