Si a tons fills els ensenyen en classe de valencià l'arcaic pronom "vosaltres" és perque lo impartit no és la llengua que parlem els valenciaparlants.
F. Meliá; Els fills dels vells, 1926.
https://memoriavalencianista.cat/biografies/melia-bernabeu-felip
http://www.xalo.org/wp-content/uploads/2013/09/CAT%C3%80LEC-TEATRE.pdf
dissabte, 30 de novembre del 2019
vosatros, si voléu, aneusen, a soles, chiqueta
Etiquetes de comentaris:
1926,
ara,
arcaic,
chiqueta,
Els fills dels vells,
F. Meliá,
llengua,
mare,
pare,
pronom,
Valencià,
valenciaparlants,
voléu aneusen,
vosatros
cort de Spanya, Barchinona, deputats, General
A la Barselona de 1558 (Barchinona) sabíen que existíe una cort de España, pero actualmén ña qui u ignore o la negue.
... Seu de Barchinona y doctor en quiscun dret, per a la cort de Spanya, tramès per los senyors diputats per negocis del dit General, segons referí en concistori a XI de desembre del dit any, y los senyors deputats me manaren a mi, Josef Cellers, que la continuàs.
... Seu de Barchinona y doctor en quiscun dret, per a la cort de Spanya, tramès per los senyors diputats per negocis del dit General, segons referí en concistori a XI de desembre del dit any, y los senyors deputats me manaren a mi, Josef Cellers, que la continuàs.
Etiquetes de comentaris:
Barchinona,
Cort,
deputats,
diputats,
General,
Josef Cellers,
los,
me manaren,
negocis,
senyors,
Seu,
Spanya
Ubicació:
Barcelona, España
cort de Spanya, Seu de Barchinona
En la Barcelona del 1558 sabían que existía una corte de España, pero actualmente hay quien lo ignora o la niega.
A la Barselona de 1558 (Barchinona) sabíen que existíe una cort de España, pero actualmén ña qui u ignore o la negue.
... Seu de Barchinona y doctor en quiscun dret, per a la cort de Spanya, tramès per los senyors diputats per negocis del dit General, segons referí en concistori a XI de desembre del dit any, y los senyors deputats me manaren a mi, Josef Cellers, que la continuàs.
A la Barselona de 1558 (Barchinona) sabíen que existíe una cort de España, pero actualmén ña qui u ignore o la negue.
... Seu de Barchinona y doctor en quiscun dret, per a la cort de Spanya, tramès per los senyors diputats per negocis del dit General, segons referí en concistori a XI de desembre del dit any, y los senyors deputats me manaren a mi, Josef Cellers, que la continuàs.
Etiquetes de comentaris:
1558,
Barcelona,
Barchinona,
continuàs,
Cort,
corte,
deputats,
diputats,
Josef Cellers,
me manaren,
Spanya
Ubicació:
Barcelona, España
divendres, 29 de novembre del 2019
Manipulación, Dirección Política Lingüística Aragón, Instituto Nacional Estadística
Manipulación de Dirección Política Lingüística Aragón e Instituto Nacional Estadística
Buenos días:
Adjuntamos NOTA de PRENSA, CAPTURAS DE PANTALLA Y ENLACES que documentan totalmente la denuncia.
Muchas gracias.
Escándalo: Manipulación de la Dirección de Política Lingüística de Aragón y el Instituto Nacional de Estadística para que en Aragón se hable catalán.
El pasado 26 de noviembre de 2019 el Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón José Ignacio López Susín (de Chunta Aragonesista), compareció ante la Comisión de Educación, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón, a petición del Grupo Popular y del consejero de Educación, Cultura y Deporte. Ante las críticas de la oposición, por imponer el catalán en Aragón, López Susín afirmó que:
“El Instituto Nacional de Estadística en el Censo de Población y Viviendas de 2011 introdujo en Aragón una pregunta acerca del número de personas que conocían alguna modalidad lingüística. De las encuestas realizadas 87.575 personas dicen que hablan catalán y 3.510 dicen que hablan chapurreau. Esa es la realidad de una encuesta de un instituto oficial, del Instituto Nacional de Estadística”.
http://multimedia.cortesaragon.es/library/items/comision-educacion-cultura-deporteb-24-2019-11-26 (minuto 23 a 23.43)
Pues bien, desde la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán queremos informar públicamente de las manipulaciones que, tanto desde la Dirección General de Política Lingüística como desde el Instituto Nacional de Estadística (año 2011, Gobierno del PSOE presidido por José Luis Rodríguez Zapatero), se han hecho para ofrecer estos resultados que en absoluto se ajustan lo más mínimo a la realidad.
PRIMERO. La pregunta a la que alude el Director General de Política Lingüística como “pregunta acerca del número de personas que conocían alguna modalidad lingüística” no se formuló así, sino que se formuló de manera totalmente dirigida y condicionada, ya que en la propia pregunta iba la posible respuesta al nombrar en la misma solo “aragonés y catalán”.
Así, la pregunta fue:
“¿Conoce alguna lengua o modalidad lingüística propia de Aragón (aragonés, catalán,…)?
SEGUNDO. El propio Instituto Nacional de Estadística reconoce que las respuestas que indicaban hablar una modalidad local o comarcal las ha agrupado en catalán.
Así, el Instituto Nacional de Estadística ha agrupado en catalán a todos los hablantes que respondieron hablar Fragatino, Azanuyense, Ballobarino, Benaberrense, Fabarol, Fayonense, Literano, Maellano, Mequinenzano, Nonaspino, Saidiné, Santistebense, Tamaritano o Torrentino.
Así consta en el Apartado de Metodología de la encuesta del propio Instituto Nacional de Estadística:
“La pregunta sobre el conocimiento de una modalidad lingüística propia de Aragón, es de respuesta única. (…) De esta forma se han creado estas cuatro agrupaciones de modalidades lingüísticas propias de Aragón: Aragonés, Catalán, Chapurreau y Patués.
Se han mantenido las lenguas indicadas en los cuestionarios dada su importancia descriptiva y su riqueza para el análisis, así el Aragonés engloba (Aragonés, Fabla, Cheso, Chistabino, Ansotano, Belsetano, Fovano, Bajo Ribagorzano, Somontanés, Estadillano, Foncense, Grausino, Ribagorzano).
De igual modo se ha hecho con el Catalán que agrupa las siguientes opciones (Catalán, Fragatino, Valenciano, Azanuyense, Ballobarino, Benaberrense, Fabarol, Fayonense, Literano, Maellano, Mequinenzano, Nonaspino, Saidiné, Santistebense, Tamaritano, Torrentino) Además se muestran por separado "Chapurreau" y "Patués" (Patués, Benasqués) porque han sido especificadas como primera opción.)”.
TERCERO. Desde la Dirección General de Política Lingüística (CHA), adscrita a la Consejería de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón (PSOE), se hace con relación a las lenguas en Aragón. Y es que en la propia web de la Dirección General de Política Lingüística se afirma que:
“Según los datos obtenidos a través del Censo de Población y Viviendas de 2011 del Instituto Nacional de Estadística, explotados por el Seminario Aragonés de Sociolingüística
(https://zaguan.unizar.es/record/60448/files/BOOK-2017-009.pdf)
(https://zaguan.unizar.es/record/60448/files/BOOK-2017-009.pdf)
el número de hablantes del catalán en Aragón sería de 55.513 personas”.
Si el número de hablantes de catalán en Aragón sería de 55.513 personas, de acuerdo con el Instituto Nacional de Estadística según afirma la Dirección General de Política Lingüística de Aragón, ¿de dónde salen esas 87.575 personas que dicen hablar catalán y esas 3.510 personas que dicen hablar chapurreau?
¡En la encuesta el resultado total de personas que hablan catalán o chapurreau sería de 91.085 personas frente a las 55.313 que asegura la Dirección de Política Lingüística de Aragón que hablan catalán!
¿De dónde salen esas otras 35.572 personas? Por cierto, ni por casualidad los habitantes de las comarcas de la zona oriental de Aragón se acercan a esa cifra de más de 91.085 personas.
Visto todo lo cual, la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán manifiesta los siguientes 5 puntos:
1. Las encuestas del Instituto Nacional de Estadística de 2011 sobre las lenguas o modalidades lingüísticas de Aragón a las que hace referencia el Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón carecen de credibilidad alguna.
2. Consideramos que, una vez más, Aragón está siendo moneda de cambio entre las negociaciones del Gobierno de España en funciones y de los partidos nacionalistas catalanes.
3. Pedimos al PSOE de Aragón, y a su secretario general y actual presidente de la Comunidad, Javier Lambán, que no cedan ante las presiones catalanistas de Chunta Aragonesista y de Podemos, formaciones ambas coaligadas en el Gobierno de Aragón y prácticamente sin representación en la zona oriental de nuestra Comunidad.
4. Pedimos al Partido Aragonés (PAR), formación que también está coaligada en el Ejecutivo autonómico, que sea valiente y diga claramente lo que la inmensa mayoría de sus militantes, concejales y alcaldes afirman sin complejos en reuniones y actos públicos en la zona oriental de Aragón: NO hablamos catalán.
5. En la zona oriental de Aragón estamos sufriendo muchas presiones, tanto por parte del nacionalismo catalán como por parte de nuestro propio Gobierno autonómico, para imponer la lengua catalana. Si la Dirección General de Aragón (DGA) no rectifica y continúa sembrando la polémica, la imposición del catalán y la división en la zona oriental, nuestra Plataforma, junto con otras tantas entidades de las comarcas del este de nuestra Comunidad, estamos dispuestas a organizar protestas y movilizaciones así como a elevar a la Unión Europea (UE) la denuncia sobre esta situación.
Zaragoza, a 29 de noviembre de 2019.
https://somatemps.me/2019/11/30/mienten-como-bellacos-e-inflan-las-cifras-de-los-que-hablan-un-teorico-catalan-en-aragon/
Etiquetes de comentaris:
Azanuyense,
Ballobarino,
Benaberrense,
CHA,
chapurreau,
Dirección Política Lingüística Aragón,
Fabarol,
Fragatino,
INE,
José Ignacio López Susín,
manipulación,
Mequinenzano
Ubicació:
Zaragoza, España
dijous, 28 de novembre del 2019
moneda catalana, Barcino, Carol II, rex
- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.
- Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.
¿En qué quedamos?
Barcino, civi, 1674, Carol II, rex.
https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a
- Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.
¿En qué quedamos?
Barcino, civi, 1674, Carol II, rex.
https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a
L´estat català
El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.
Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.
En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.
En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.
Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.°
111.
A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.
A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.
Etiquetes de comentaris:
1674,
1714,
Barcino,
Carlos II,
Carol,
Cataluña,
civi,
hechizado,
Moneda catalana,
rex,
rey,
Rey de España,
web catalanista
Ubicació:
Cataluña, España
Lo rey. - Mestre Vicens
Núm. 10. Reg. 2401. Fol. 111.
Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a nos prorogar nostra partença daci fins apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada entenem infalliblement Deus volent partir daçi faents la via de aqueix regne de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat returar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyernos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus toquants la unio de la sancta universal esglesia de Deus en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab totes nostres forçes et ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar. E com en aquests afers concernents sobiranament lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria pregamvos axi cordialment com podem que per res no partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos disposets et siats prest per partir per fer la via del dit sanct pare tota hora que sabrets nostra partença daçi per manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos hic serem. E en aço per res no haja falla si james nos entenets en res complaure com no desigem cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escusavets en alguna manera ço que no podem creure part lo gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.
Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a nos prorogar nostra partença daci fins apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada entenem infalliblement Deus volent partir daçi faents la via de aqueix regne de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat returar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyernos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus toquants la unio de la sancta universal esglesia de Deus en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab totes nostres forçes et ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar. E com en aquests afers concernents sobiranament lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria pregamvos axi cordialment com podem que per res no partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos disposets et siats prest per partir per fer la via del dit sanct pare tota hora que sabrets nostra partença daçi per manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos hic serem. E en aço per res no haja falla si james nos entenets en res complaure com no desigem cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escusavets en alguna manera ço que no podem creure part lo gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.
LO REY FERNANDO, FERRANDO, FERDINANDUS teníe un nas com una cornalera de banasta. |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Barchinona,
Johanni de Tudela,
lo rey,
magistro Vincentio Ferrarii,
Mestre Vicens,
Palau Reial Major,
partença,
Pasqua
dimecres, 27 de novembre del 2019
LO REY. Fernando, Ferrando, Aragó, Antequera
Núm. 6. Reg. 2401. Fol. 35.
Lo Rey. - En Ramon Fivaller: com per rao de la entrada per nos Deu migençant e en breu faedora en aquexa ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra persona una cota un manto e un juppo de drap daur de aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nostre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre nostre mestre Johan Dalvernia: pregamvos et manam que decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur com a aço sia manester et axi mateix arminis per afolradures et que prestament se façan los dits manto cota et juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos puscam haver les dites robes acabades: car en Barthomeu Gras regent nostra tresoreria dara o fara donar bon recapte aqui sobre la paga dels dits drap e arminis e altres coses a aço necessaries. E en aço dats aquella bona cura et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato domini regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo secretarii.
Lo Rey. - En Ramon Fivaller: com per rao de la entrada per nos Deu migençant e en breu faedora en aquexa ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra persona una cota un manto e un juppo de drap daur de aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nostre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre nostre mestre Johan Dalvernia: pregamvos et manam que decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur com a aço sia manester et axi mateix arminis per afolradures et que prestament se façan los dits manto cota et juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos puscam haver les dites robes acabades: car en Barthomeu Gras regent nostra tresoreria dara o fara donar bon recapte aqui sobre la paga dels dits drap e arminis e altres coses a aço necessaries. E en aço dats aquella bona cura et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato domini regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo secretarii.
Etiquetes de comentaris:
Antequera,
ciudat,
decontinent,
Didaci Fernandez de Vadillo,
donets,
Fernando de Antequera,
Fernando I de Aragón,
INFANTE,
Johan Dalvernia,
lo rey,
oncle,
Ramon Fivaller,
Rex Ferdinandus,
rey en Marti
Ubicació:
Tortosa, Tarragona, España
dilluns, 25 de novembre del 2019
aragonensi lingua
Et incontinenti predicti domini deputati ibidem in dicta ecclesia existentes per organum reverendissimi domini archiepiscopi Terracone presentibus honorabilibus Narciso Astrucii archidiacono Terracone et Dominico Ram priore ecclesie Alcanicii testibus ad hec vocatis et assumptis dixerunt quod cum ipsi descendissent de castro predicto et vellent accedere ad fores ipsius ecclesie ubi paratum erat altare et alia necessaria pro audiendo solemniter missam et sermonem comunicando jurando et alia nonnulla acta peragendo juxta tenorem sexti capitulorum superius insertorum: requisiverunt me dictum Raimundum Bajuli et alios connotarios meos ibidem presentes ut de omnibus et singulis actis que ibi fierent conficerem et conficerentur acta atque publica instrumenta. - Et statim presentibus me Raimundo Bajuli et dictis Paulo Nicholai et Jacobo de Monteforti connotariis meis et testibus infrascriptis et presentibus multum honorabilibus Gondisalvo Roderici de Neyra archidiacono Dalmaçan et Petro Sancii legum doctore ambassiatoribus assertis illustrissimi domini regis Castelle ac Bernardo de Villarig milite et aliis ambassiatoribus dicti incliti domini ducis Gandie superius jam contentis prenarratus reverendissimus dominus archiepiscopus Terracone ibidem aliis suis condeputatis jamdictis personaliter existentibus et audientibus indutus vestibus pontifficalibus ut est moris ante fores ecclesie predicte ad hec ut populus melius et spatiosius staret in platea celebravit missam solemniter: et fuit diaconus dictus Narcisus Astrucii archidiaconus Terracone et subdiaconus venerabilis Bernardus Olzina prepositus ilerdensis et minister venerabilis prior dicte ecclesie de Casp. Et postquam dictus dominus archiepiscopus sumpsit corpus Christi reversus ad alios dominos supradictos condeputatos suos coram altari flexis genibus ordinatos et facta generali confessione per ipsos tradidit cuilibet eorum sacratissimum corpus Christi comunicandum: et primo dicto domino episcopo oscensi secundo priori Cartusie tertio Francisco Daranda quarto magistro Vincentio Ferrarii quinto Berengario de Bardaxino sexto Bernardo de Gualbis qui omnes de manibus dicti domini archiepiscopi corpus sanctissimi Jesuchristi sumpserunt et receperunt devote. Et postmodum perfecta et finita missa fuit posita coram altari quedam crux aurea perulis et lapidibus preciosis ornata in qua dixerunt fore ex ligno vere crucis Christi et quoddam evangelisterium subtus illam: et incontinenti idem dominus archiepiscopus et ex post ceteri predicti deputati singulariter unus post alium per ordinem supradictum flexis genibus jurarunt et voverunt alta et intelligibili voce coram omni populo ibi stante super crucem et sancta quatuor evangelia supradicta manibus uniuscujusque eorum corporaliter tacta unusquisque ejus nomen et cognomen exprimendo in modum sequentem:
- Yo Pere de Çagarriga arquebisbe de Terragona solemnement et publica faç vot a Deu et a la Verge Maria et a la cort celestial et jur sobre la creu de Jesuchrist et los sants evangelis que en lo negoci de la successio procehire e vertader rey e senyor lo pus prest que rahonablament pore segons Deu et justicia et bona consciencia juxta mon poder et saber ensemps ab los altres segons el poder a ells et a mi donat publicare tota amor hoy favor et temor pregaria preu do gracia o servey o qualsevol sperança de aquells et tota altra sinistra voluntat posposats et remoguts. Item que abans de la publicacio dessus dita no manifestare publicare e obrire a algu qui no sie dels nou publicament o amagada directament o indirecta de paraula o per scrits o ab senyals o ab altre qualsevol enginy o manera la voluntat intencio o proposit de mi o de qualsevol de mos companyons en et deves lo dit acte.
- Et hiis per eos et quemlibet ipsorum dictis crucem et evangelia supradicta devotissime fuit eorum quilibet osculatus. - Et in predictis fuit differentia ista dumtaxat quod predicti domini episcopus oscensis Franciscus Daranda et Berengarius de Bardaxino votum et juramentum predicta in aragonensi lingua pronuntiarunt: ceteri vero prout superius continetur.
- Et his omnibus sic peractis dominus reverendus et religiosus magister Vincentius Ferrarii predictis aliis condeputatis suis necnon populo in multitudine copiosa ibidem congregato presentibus et audientibus predicavit solemniter ibidem ante fores ecclesie predicte summendo pro themate verba sequentia: Fiet unum ovile et unus pastor illudque plurimis et diversis rationibus conclusionibus et auctoritatibus ad materiam dicte successionis applicando prossequendo et etiam concludendo.
Etiquetes de comentaris:
aragonensi lingua,
Casp,
compromiso de Caspe
Ubicació:
50700 Caspe, Zaragoza, España
Al expondre açò calla ràpit
¿Alguien os dice que el valenciano deriva del catalán como el mexicano respecto al español y lo aseguran todas las universidades del mundo?
Algú tos diu que lo valensiá derive del catalá com lo mejicano respecte al castellá y u asseguren totes les universidats del mon?
"Al expondre açò calla ràpit". (Golden Jacob)
Manuel Mourelle de Lema, Xaverio Ballester Gómez, Antonio Ubieto Arteta, Francisco Roca Traver
Algú tos diu que lo valensiá derive del catalá com lo mejicano respecte al castellá y u asseguren totes les universidats del mon?
"Al expondre açò calla ràpit". (Golden Jacob)
Manuel Mourelle de Lema, Xaverio Ballester Gómez, Antonio Ubieto Arteta, Francisco Roca Traver
Etiquetes de comentaris:
açò,
Antonio Ubieto Arteta,
catedrático,
expondre,
Francisco Roca Traver,
linguística,
Manuel Mourelle de Lema,
rápidamen,
rápit,
Xaverio Ballester Gómez
Juramén de la burguesía de Osca a Ramón Berenguer IV
Juramén de la burguesía de Osca al regén Ramón Berenguer IV. A cap puesto lo nomenen rey pos tal títul passará de son sogre a son fill Alfonso II a través de Petronila, de la Casa Real de Aragó.
Antonio Ubieto Arteta.; Qué fue la Corona de Aragón, 1977.
//
Todavía en el mes de agosto de 1137 Ramón Berenguer IV comenzó a recorrer todas las tierras aragonesas para recibir el juramento de sus nuevos súbditos. Se conocen las listas de los juradores de muchas poblaciones del Alto Aragón y el texto del juramento de los burgueses de Huesca, que traducido del latín dice así:
"Juro yo .. a ti Ramón Berenguer, conde barcelonés, que desde esta hora en adelante te seré fiel, de tu vida y de tu cuerpo y de todos los miembros que hay en tu cuerpo, con fe y sin engaño. Y te seré fiel de la ciudad de Huesca y de todo el reino aragonés; que ni yo te lo quite ni te lo quite hombre o mujer por mi consejo o asentimiento; y te seré fiel colaborador contra todos los hombres y mujeres por fe y sin engaño, salvada la fidelidad al rey Ramiro y a su hija".
Etiquetes de comentaris:
Alfonso II,
Huesca,
jurá,
juramén,
Osca,
Petronila,
princeps,
Ramiro II,
Ramón Berenguer IV,
regén
Ubicació:
Huesca, España
Juro yo .. a ti Ramón Berenguer, conde barcelonés
Juramento de la burguesía oscense al regente Ramón Berenguer IV. En ningún sitio le nombran rey pues tal título pasará de su suegro a su hijo Alfonso II a través de Petronila, de la Casa Real de Aragón.
Antonio Ubieto Arteta.; Qué fue la Corona de Aragón, 1977.
//
Todavía en el mes de agosto de 1137 Ramón Berenguer IV comenzó a recorrer todas las tierras aragonesas para recibir el juramento de sus nuevos súbditos. Se conocen las listas de los juradores de muchas poblaciones del Alto Aragón y el texto del juramento de los burgueses de Huesca, que traducido del latín dice así:
"Juro yo .. a ti Ramón Berenguer, conde barcelonés, que desde esta hora en adelante te seré fiel, de tu vida y de tu cuerpo y de todos los miembros que hay en tu cuerpo, con fe y sin engaño. Y te seré fiel de la ciudad de Huesca y de todo el reino aragonés; que ni yo te lo quite ni te lo quite hombre o mujer por mi consejo o asentimiento; y te seré fiel colaborador contra todos los hombres y mujeres por fe y sin engaño, salvada la fidelidad al rey Ramiro y a su hija".
Etiquetes de comentaris:
1137,
burgués,
burguesía,
ciudad,
Huesca,
Osca,
Petronila,
Ramón Berenguer IV,
Rey Ramiro
Ubicació:
Huesca, España
Instruccions, ambaxadors, principat de Cathalunya, senyor rey Darago
Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.
Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui son en la ciutat de Tortosa per los altres daval scrits elets se ajustaran ab aquells sis qui son anats a Casp en algun loch cert per ells elegidor lo pus breu que poran et daqui avant segons la capacitat dels lochs per hon han a passar tots ensemps iran lo pus breu que poran via dreta en lo loch hon sera lo senyor rey: e si tots ensemps no poran anar per la lur multitut et incapacitat dels lochs ajustarse han tots en algun loch prop hon sera lo dit senyor. E premeses alguns de lurs familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en lo dit loch entraran honestament et ordonada segons pertany de tan grans et tan solempnes ambaxadors et abans que vagen a lur posades iran fer reverencia al senyor rey. E feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de assignarlos certa hora per explicar lur embaxada. - Item lo dia que los sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio segons semblant embaxada requer e conclouran en lur proposicio tres coses ab les pus propries et pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los regnes et terres de la corona real Darago romangueren per disposicio divinal sens cert hereter com lo dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que dix en la sua fi que succehis aquel qui millor dret hi hagues attes que ja en vida sua sen era altercat entre diversos: e per ço ques pogues investigar et saber clarament qui era lo verdader rey Darago et senyor lur lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab los altres regnes de la dita corona apres grans treballs et despeses innumerables sostenguts et fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera conexença de son ver rey princep et senyor per justicia e retre aquell deguda subvencio et per moltes ... del publich del dit principat et encara dels altres regnes et terres a la real corona sotsmeses elegi nou persones molt notables et de gran auctoritat sciencia consciencia et providencia les quals veessen investigassen et examinassen qui era lur rey princep et senyor verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts plenariament tots los competitors et tot ço et quant dir proposar et allegar han volgut axi de paraula com en scrits et collit tot lo proces amplament et complida ab gran solemnitat han concordablament publicat segons justicia per verdader rey Darago et senyor lur lo molt alt et poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de Castella perque lo dit principat de Cathalunya los ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra real majestat. - Segonament per offerirli tot lo principat de Cathalunya a servey et honor de sa excellent senyoria et explicarli que lo dit principat ab sobirana alegria spera sa benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor que lo dit principat et singulars daquell li placia vulla haver favorablament per recomanats: et vesitaran lo dit senyor en los jorns que staran en lo loch hon ell sera aquelles hores quels pora esser fahedor. - Item mes certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt notable ordinacio de casa et regiment de sos predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del dit principat que apres que sera en aquell li placia voler veure aquella et haver consell de la terra ans que proveesqua de alguns officis dins sa casa: et per semblant partida de aver consell de la terra placia al dit senyor observar en la provisio dels officis jurisdiccionals qualsque sien provehits de notables officials et segons ley de la terra hon va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los competitors en los regnes et principat hagen hauts diverses affeccionats et a ells favorables com ab consell de grans et solempnes doctors cuydassen los dits competitors haver bona justicia: quen placia al dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot per oblidades et per occasio de aquelles no soferir algun enantament esser fet contra los dessus dits que son stats affectats et honorables actes que decontinent que es stada coneguda e publicada la justicia per lo dit senyor les dites affeccions et favors per lur innada fidelitat sien del tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia. - Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici certificaran en general lo dit senyor com en sa benaventurada entrada del principat seguint lo bo et loabla costum de sos molt illustres predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar les leys generals del dit principat privilegis et libertats de aquell: suplicantlo que en son cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor rey del fet de la vila de Castello et procuraran tots remeys ab ells que la gent que es en la dita vila deliurament ne puscan exir sens algun scandol et que la vila romanga en lo bo e pacifich stament e sens tota vexacio: que tots los presones axi de la dita vila com de la ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats: e la hon los dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo dit senyor rey axi honestament com podran en fassen effectualment provehir. - Item mostren al senyor rey totes les letres qui son vengudes de Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et largament lo informen del stament de la illa et aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla provehir segons parra esser util et expedient a la sua senyoria ab tals et tan pertinents paraules que lo dit senyor rey entena clarament axi com es veritat que lo principat roman descarregat daqui avant et roman de carrech del dit senyor: suplicantlo que en la dita illa no vulla provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la dita illa han loablament treballat. - Item apres alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament li placia tractar.
- Item apres informen lo dit senyor dels merits et loables fets del noble governador de Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no havem haut rey et princep indubitat per justicia: suplicantlo quel vulla haver per recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes que poran et sens denotar alguna particular affeccio tant com puxen recomanaran lo comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell ha sustengudes per la questio de la successio ab consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo pus prest que poran lla hon sera lo parlament: car intencio es del dit parlament que los dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi aturen lo parlament nols faria negun comte de lurs salaris del temps que ultra los dits deu dies aturaran ab lo senyor rey.
- Primerament los sis embaxadors qui son en la ciutat de Tortosa per los altres daval scrits elets se ajustaran ab aquells sis qui son anats a Casp en algun loch cert per ells elegidor lo pus breu que poran et daqui avant segons la capacitat dels lochs per hon han a passar tots ensemps iran lo pus breu que poran via dreta en lo loch hon sera lo senyor rey: e si tots ensemps no poran anar per la lur multitut et incapacitat dels lochs ajustarse han tots en algun loch prop hon sera lo dit senyor. E premeses alguns de lurs familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en lo dit loch entraran honestament et ordonada segons pertany de tan grans et tan solempnes ambaxadors et abans que vagen a lur posades iran fer reverencia al senyor rey. E feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de assignarlos certa hora per explicar lur embaxada. - Item lo dia que los sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio segons semblant embaxada requer e conclouran en lur proposicio tres coses ab les pus propries et pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los regnes et terres de la corona real Darago romangueren per disposicio divinal sens cert hereter com lo dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que dix en la sua fi que succehis aquel qui millor dret hi hagues attes que ja en vida sua sen era altercat entre diversos: e per ço ques pogues investigar et saber clarament qui era lo verdader rey Darago et senyor lur lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab los altres regnes de la dita corona apres grans treballs et despeses innumerables sostenguts et fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera conexença de son ver rey princep et senyor per justicia e retre aquell deguda subvencio et per moltes ... del publich del dit principat et encara dels altres regnes et terres a la real corona sotsmeses elegi nou persones molt notables et de gran auctoritat sciencia consciencia et providencia les quals veessen investigassen et examinassen qui era lur rey princep et senyor verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts plenariament tots los competitors et tot ço et quant dir proposar et allegar han volgut axi de paraula com en scrits et collit tot lo proces amplament et complida ab gran solemnitat han concordablament publicat segons justicia per verdader rey Darago et senyor lur lo molt alt et poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de Castella perque lo dit principat de Cathalunya los ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra real majestat. - Segonament per offerirli tot lo principat de Cathalunya a servey et honor de sa excellent senyoria et explicarli que lo dit principat ab sobirana alegria spera sa benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor que lo dit principat et singulars daquell li placia vulla haver favorablament per recomanats: et vesitaran lo dit senyor en los jorns que staran en lo loch hon ell sera aquelles hores quels pora esser fahedor. - Item mes certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt notable ordinacio de casa et regiment de sos predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del dit principat que apres que sera en aquell li placia voler veure aquella et haver consell de la terra ans que proveesqua de alguns officis dins sa casa: et per semblant partida de aver consell de la terra placia al dit senyor observar en la provisio dels officis jurisdiccionals qualsque sien provehits de notables officials et segons ley de la terra hon va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los competitors en los regnes et principat hagen hauts diverses affeccionats et a ells favorables com ab consell de grans et solempnes doctors cuydassen los dits competitors haver bona justicia: quen placia al dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot per oblidades et per occasio de aquelles no soferir algun enantament esser fet contra los dessus dits que son stats affectats et honorables actes que decontinent que es stada coneguda e publicada la justicia per lo dit senyor les dites affeccions et favors per lur innada fidelitat sien del tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia. - Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici certificaran en general lo dit senyor com en sa benaventurada entrada del principat seguint lo bo et loabla costum de sos molt illustres predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar les leys generals del dit principat privilegis et libertats de aquell: suplicantlo que en son cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor rey del fet de la vila de Castello et procuraran tots remeys ab ells que la gent que es en la dita vila deliurament ne puscan exir sens algun scandol et que la vila romanga en lo bo e pacifich stament e sens tota vexacio: que tots los presones axi de la dita vila com de la ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats: e la hon los dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo dit senyor rey axi honestament com podran en fassen effectualment provehir. - Item mostren al senyor rey totes les letres qui son vengudes de Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et largament lo informen del stament de la illa et aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla provehir segons parra esser util et expedient a la sua senyoria ab tals et tan pertinents paraules que lo dit senyor rey entena clarament axi com es veritat que lo principat roman descarregat daqui avant et roman de carrech del dit senyor: suplicantlo que en la dita illa no vulla provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la dita illa han loablament treballat. - Item apres alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament li placia tractar.
- Item apres informen lo dit senyor dels merits et loables fets del noble governador de Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no havem haut rey et princep indubitat per justicia: suplicantlo quel vulla haver per recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes que poran et sens denotar alguna particular affeccio tant com puxen recomanaran lo comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell ha sustengudes per la questio de la successio ab consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo pus prest que poran lla hon sera lo parlament: car intencio es del dit parlament que los dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi aturen lo parlament nols faria negun comte de lurs salaris del temps que ultra los dits deu dies aturaran ab lo senyor rey.
Etiquetes de comentaris:
ambaxadors,
daqui,
daval,
dix,
elets,
fidelitat,
gentillhom,
Graulla,
hon,
instruccions,
lur,
ordonada,
poran,
principat de Cathalunya,
reverencia,
rey,
rey en Marti,
senyor rey Darago,
solicitant
Subscriure's a:
Missatges (Atom)