Capitol terç, de la divinal gracia.

 Capitol terç. De la divinal gracia. 

Lapostol sant Pau diu que en la persona hon lo peccat ha regnat en gran abondancia sera molt pus habundant la divinal gracia hon axi com ha regnat lo peccat per mort raho es que regne la misericordia per gracia donant vida eternal. Loguer del peccat es mort e la gracia de Deu es vida eternal. A cascu de nosaltres es donada gracia segons la mesura de la donacio de Jhesu-Crist. Sapies la mia sor molt cara que segons que diu sant Isidre tot lo be quel hom fa es do de Jhesu-Crist. Adonchs si nos aprofitam en lo do del Senyor necessari es que de les bones obres no loem nosaltres sino Jhesu-Crist. No es qui pugue corregir si matex sino li ve de Deu. Lom no ha res de be que sia propi seu car la via e carrera de la present vida no es propia sua testificant lo Propheta qui diu yo se que no es del hom la sua via o carrera ni es en lo poder del hom que vaya per les petyades de justicia. Com algu haura resebut algun do no deman mes que no ha resebut car volent usurpar assi la una part del cors lo ofici del altre pert lo ofici al qual era dedicada. Hon aquell menbre qui no tenintse per content de son ofici se vol usurpar lo ofici del altre torba tot lorde del cors en lo depertiment dels dons. Diversos homens reseben diverses e depertits dons del Sant Spirit e tots los dons no son atorgats a un hom. E asso ha fet Deu per donar a nos materia de humilitat en guisa que la hun hage de ques pusque merevellar del altre car aço ques litg en Ezechiel que les ales dels animals sa farien la una a laltra signifique les virtuts dels sants les quals se promouen la una a laltra es provoquen a amor e a aximpli de bones obres. Verge sancta e honesta no vul quet sia amagat ne ignores en quina forma sens la gracia de Deu pervenient ço es que mou nostre cor a fer obres virtuoses e sens la gracia cohoperant ço es que ensemps ab nos fa les obres bones no poden fer res de be. Car la gracia de Deu nos desperta per so que vullam lo be ens aconpayne per so quel comensam a metra en obra e obra ensemps ab nos per ço que acabem lo be que havem comensat. Appar donchs que voler lo be comensar e acabarlo tot ve de Deu. E les virtuts son donades a nos per lo Senyor mas los vicis e los peccats hixen de nos. La caritat la castedad e la honestat son donades a nos per nostre Senyor Deu e la superbia avaricia e cobeianse proceexen de nos mateys. Sens Deu no podem fer res que sia bo. Per la gracia de Deu podem fer molta bona obre. Sens la gracia divinal som fets peresosos tardivols e tebeus a ben obrar e per la gracia de Deu som fets anciosos graciosos e devots a fer bones obres. Sens Deu som tontost aparalats a peccar mas per la gracia divinal de peccat som deliurats. Sens Deu nos amam desordonadament les coses terrenals e transitories mas per la gracia de Deu nos menyspresam totes quantes coses son en lo present mon e desiram lo cel. Per lo peccat del primer hom nos som gitats de Paradis mas per la gracia divinal cresem retornar a Paradis. Per lo peccat del primer hom devallam en linfern mas per la gracia de Deu confiam de pujar al cel. Car posat que nos nos siam potens richs savis e virtuoses nons ve sino per la gracia divinal. La mia cara sor no vull que tu sapies que tots quants bens possehim en lo present mon tots nos venen de la gracia de Deu e tots los mals nos venen per nostres peccats. Deus nos dona los bens que havem per la sua santa gracia e misericordia e per nostres peccats nos venen los mals que passam. Per la gracia divinal havem les prosperitats e per nostres iniquitats nos venen totes les adversitats. Per la gracia de Deu obtenim les coses quens son necessaries e per nostres vicis nos sdevenen los contraris. O donchs sposa de Jhesu-Crist necessari nos es que retam gracies a Deu reduiscam tostemps a memoria sos benifets. E per so la esposa de Jhesu-Crist so es la sancta Sglesia diu en lo libre dels Cantichs al seu spos nos som remenbrants de la let dels teus pits qui sobremonta tota dolçor de vi e aquells qui han dreta consciencia amen a tu Senyor. Quax que digua aquells te amen Senyor qui son remembrants dels teus beneficis e de la tua gracia e misericordia aquells te amen Senyor qui son justs en lur cor aquells son justificats en lur cor qui no atribuexen a lurs merits res que sia de santedat e de iusticia ans ho retribuexen tot al do de la tua gracia aquells te amen Senyor qui remenbrantsse de la tua gracia son salvats. Verge honesta sies remembrant per tostemps que tot quant be es de vida es be per la gracia divinal. Oges lapostol sant Pau que diu de si matex gracia de Deu so tot quant so e tu molt cara sor gracia de Deu es tot quant es. Car que tu hages menyspresat lo mon que hages derenclida la casa del teu pare quet sies volguda fer serventa de Deu que hages proposat de servir a Deu en lo monestir que hages fet vot de viure entre les sposes de Jhesu-Crist tots aquets bens son prevenguts a tu per la gracia divinal. Car que tu sies verge he savia nou has de tu que sies aytal sino solament per la gracia de Deu. - O frare meu prechte quem digues que vol dir allo quis litg en la santa Scriptura qui diu no es qui sia sant qui sia bo ni just sino solament Deu. 
- Sant Bernat respon - sor molt amada axi es ver com es scrit car verament sol Deu es bo sant e just car per sa natura es bo. Los homens son bons no per si mateys mas per nostre Senyor Deu. E per so sol Deu es bo car per si matex es bo. Los homens son bons justs e sants no per si mateys sino per sola gracia de Deu la qual cosa manifesta lespos de la Sglesia Jhesu-Crist dient en lo libre dels Cantichs yo son flor del camp e liri de les valls car la odor de la mia virtut escampa per tot lo mon. Adonchs diu yo son flor del camp e liri de les valls ço es yo son santedat bonesa e iusticia de tots aquells qui confien en mi ab humilitat car negu dells no pora esser sant ni bo sens mi axi com digui en Lavengeli sens mi no podets fer res de be. Adonchs diu yo son flor dels camps e liri de les valls car axi com lo camp es ornat de flors per semblant forma lo mon es enbelesit de la fe e de la conexensa de Jhesu-Crist. Yo donchs diu lespos son flor del cam e liri de les vals car dona la mia gracia a aquells homens qui no confien en lur sola bonesa ni en lurs merits sino solament en mi. Perque la mi sor molt honorable yo amonest la tua saviesa que no atribuesques res als teus merits no presumesques res de tu matexa no confius en la tua virtut ni en tes forces no poses ta speransa en tos juhis ni en ta justicia atribuexho tot al do de la divinal gracia en totes les tues obres ret gracies a Deu en tota la conversacio tua fera (fer a) Deu gracies la tua confianse sia tostemps en Jhesu-Crist quit ha creada de no res et salvara per sa gracia Amen.

Instruccions, ambaxadors, principat de Cathalunya, senyor rey Darago

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui son en la ciutat de Tortosa per los altres daval scrits elets se ajustaran ab aquells sis qui son anats a Casp en algun loch cert per ells elegidor lo pus breu que poran et daqui avant segons la capacitat dels lochs per hon han a passar tots ensemps iran lo pus breu que poran via dreta en lo loch hon sera lo senyor rey: e si tots ensemps no poran anar per la lur multitut et incapacitat dels lochs ajustarse han tots en algun loch prop hon sera lo dit senyor. E premeses alguns de lurs familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en lo dit loch entraran honestament et ordonada segons pertany de tan grans et tan solempnes ambaxadors et abans que vagen a lur posades iran fer reverencia al senyor rey. E feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de assignarlos certa hora per explicar lur embaxada. - Item lo dia que los sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio segons semblant embaxada requer e conclouran en lur proposicio tres coses ab les pus propries et pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los regnes et terres de la corona real Darago romangueren per disposicio divinal sens cert hereter com lo dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que dix en la sua fi que succehis aquel qui millor dret hi hagues attes que ja en vida sua sen era altercat entre diversos: e per ço ques pogues investigar et saber clarament qui era lo verdader rey Darago et senyor lur lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab los altres regnes de la dita corona apres grans treballs et despeses innumerables sostenguts et fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera conexença de son ver rey princep et senyor per justicia e retre aquell deguda subvencio et per moltes ... del publich del dit principat et encara dels altres regnes et terres a la real corona sotsmeses elegi nou persones molt notables et de gran auctoritat sciencia consciencia et providencia les quals veessen investigassen et examinassen qui era lur rey princep et senyor verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts plenariament tots los competitors et tot ço et quant dir proposar et allegar han volgut axi de paraula com en scrits et collit tot lo proces amplament et complida ab gran solemnitat han concordablament publicat segons justicia per verdader rey Darago et senyor lur lo molt alt et poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de Castella perque lo dit principat de Cathalunya los ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra real majestat. - Segonament per offerirli tot lo principat de Cathalunya a servey et honor de sa excellent senyoria et explicarli que lo dit principat ab sobirana alegria spera sa benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor que lo dit principat et singulars daquell li placia vulla haver favorablament per recomanats: et vesitaran lo dit senyor en los jorns que staran en lo loch hon ell sera aquelles hores quels pora esser fahedor. - Item mes certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt notable ordinacio de casa et regiment de sos predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del dit principat que apres que sera en aquell li placia voler veure aquella et haver consell de la terra ans que proveesqua de alguns officis dins sa casa: et per semblant partida de aver consell de la terra placia al dit senyor observar en la provisio dels officis jurisdiccionals qualsque sien provehits de notables officials et segons ley de la terra hon va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los competitors en los regnes et principat hagen hauts diverses affeccionats et a ells favorables com ab consell de grans et solempnes doctors cuydassen los dits competitors haver bona justicia: quen placia al dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot per oblidades et per occasio de aquelles no soferir algun enantament esser fet contra los dessus dits que son stats affectats et honorables actes que decontinent que es stada coneguda e publicada la justicia per lo dit senyor les dites affeccions et favors per lur innada fidelitat sien del tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia. - Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici certificaran en general lo dit senyor com en sa benaventurada entrada del principat seguint lo bo et loabla costum de sos molt illustres predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar les leys generals del dit principat privilegis et libertats de aquell: suplicantlo que en son cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor rey del fet de la vila de Castello et procuraran tots remeys ab ells que la gent que es en la dita vila deliurament ne puscan exir sens algun scandol et que la vila romanga en lo bo e pacifich stament e sens tota vexacio: que tots los presones axi de la dita vila com de la ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats: e la hon los dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo dit senyor rey axi honestament com podran en fassen effectualment provehir. - Item mostren al senyor rey totes les letres qui son vengudes de Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et largament lo informen del stament de la illa et aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla provehir segons parra esser util et expedient a la sua senyoria ab tals et tan pertinents paraules que lo dit senyor rey entena clarament axi com es veritat que lo principat roman descarregat daqui avant et roman de carrech del dit senyor: suplicantlo que en la dita illa no vulla provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la dita illa han loablament treballat. - Item apres alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament li placia tractar.
- Item apres informen lo dit senyor dels merits et loables fets del noble governador de Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no havem haut rey et princep indubitat per justicia: suplicantlo quel vulla haver per recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes que poran et sens denotar alguna particular affeccio tant com puxen recomanaran lo comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell ha sustengudes per la questio de la successio ab consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo pus prest que poran lla hon sera lo parlament: car intencio es del dit parlament que los dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi aturen lo parlament nols faria negun comte de lurs salaris del temps que ultra los dits deu dies aturaran ab lo senyor rey. 

Diyous, ffo ab gran sollemnitat

Diyous, ffo, ab, gran, sollemnitat, so es, honrats, concellers, ciutadans, seny, palau, arquevisbe, hon, fo, carretes, Mossen lo bisbe de Barchinona, arquebisbe, canonges, preveres, diyous fo tret,

ab la sua galea reyal