LIBRO DE CATÓN

LIBRO DE CATÓN. (1)

(1) Códice del monasterio de San Cucufate, titulado SentenciasMorales, fól. 72.
Este libro no es más que un breve fracmento que comprende unas cuantas páginas del principio, pero hemos creído conveniente colocarlo a continuación del que precede, ya por ser análoga la materia de ambos, ya por parecer que es obra de un mismo autor, a juzgar por el estilo y hasta por el carácter de letra con que está escrito, ya, finalmente, por hallarse en elmismo códice.

Com dels homens constituits en husde rao se pertangua enquerir e serquar la via e carrera la qual mitiansant puschamhaver conexensa de Deu e atquirir la gloria e repos de la sua anima en laltremond e en aquesta visquen e sien fets dignes de honor e reverentia e agradables a les gents e atquiresquende gran hutilitats e profits e tal carrera sia la via de virtuts aquelles donchs devem inquerir absumma diligencia. Les quals virtuts son IIII ço es a saber Justicia Temprança Fortaleza e Prudentia les quals entre los altres libresson ab gran brevitat posades per aquell gran savi apellatCatho en lo seu petit libre loqual per los maestres e doctors es statconstituit legir ordinariament per tots studis e scolesa gloriosa introductio dels juvens per la suagran preciositat de sentencies.
Com adonchs lo dit libre sia compost en leti (llatí; latín) e no sen aprofiten sino los gramatichs per tal que daqui avant sen pusquen aprofitar los qui no son gramatichs axi homens com dones e pensatreduirlo al vulgar romans encara que per ventura altri lo haia abans splanat so que no he vist. E açoes fet vuy a XXVII de juny de MCCCCLXII. (1462)
Per ço com de tot bon pare se pertany adoctrinar lo seu fill lo qual li es molt car per amor paternal lo gran savi Catho pren asi loch de pare e apella fill a tota persona que vol pendre los seus consells e doctrina. E de aquesta orde que primerament posa hun prohemi e apres sontractat lo qual prohemi comensa axi.

Pensant yoCatho dins lo meu cor que molts homens vivien en gran erros e vicis per sola ignorançiade virtuts e bons costums himagini soccorrerlos de bons consells perque visquessen gloriosament e que atanguessena honors. Ara donchsfill car yot vull mostrar en quina manera hordoneslos costums del teu coratge e lig los documents que yot posare asi en tal manera quels entengues car legir e no entendre e no volerhi posar locor allo es menyspresar la scriptura. Primerament en totes les tues obres humilment invoca a Deu. Ama e honra tonpare e ta mare. Honra tos parens. Conserva donatiu quetsia fet. Sies subiecte a la rao. Si alguna cosa hauras a donar donala mas guarda a qui dones. Ves abbones companyies. Not vulles aplegar a consells daltres sino ti damanen. Viu net e pur en taconscientia. Saludaras liberalment les gens. Donaras loch a maior de tu. Hauras temor a tonsenyor e maestre. Seras vergonyos. Guardaras so del teu. Seras diligent en tos afers. Haies cura de la tua companya. Convida a tart. Dorm per mesura. Ama la tua muller e servali lo sagrament. Siestemprat en lo beure. Deus puiar per loregne celestial. Guardat de creura follament alguna cosa. Fuig de tota mala fembra. Usa de virtuts. Juga a la trompa e a les taules fuig. Apartet de tot altre pech. Liglibres e mette en la memoria soque ligiras. Instrueys en virtuts los teus fills. Apren de letra. Not vulles enfellonirsens causa. Guardat de scharnir a negu. Entrevenen iuy. Seras en cort. Seras donador de consell. Jutgeraslos homens a meys que no merexen. No vullescobeeiar çodaltri. Treballa en obrar la casa iusta. Fes be als bons. Sies recordant de benefici pres daltri. Parlaras pochen los convits. No scarniras lomiserable. Porta liberalment bon voler a tota persona.

Per ço com Deu es scondrinyador del cor axi com scripturesnos ho dien aquell Deu colre e honrar abpura pensa. Vella molt not deus adormir car la folgansa de cadedia ministra nodriment a vicis e a peccats.
Yocrech que la primera virtut es refrenar la lengua.Aquell es mes propinque a Deu qui sab callar abraho.
No vulles esser contrari repugnant a tu matexcar nos convendra ab altri qui nosconve ab si matex.
Si be guardas la vida elscostums dels homens com huns enculpen als altres no es qui vischa sens peccat. Desempara so quetnou encara que li ports voler car loprofit es preposador danant les coses poseides.
Seras fort e constant e blan segons que la cosa o demanara carlom savi muda los costums sens perill en sostemps.
No vulles creure follament a la muller clamantse dels serveys car moltes vegades la muller en odi aquell que lo marit ama.
Com tu amonestaras a algu e ell no Tolra esser amonestat no ten vulles lexar si ell sera a tu car e acostat
No vulles contendre abparaules contra los parlers car la paraula es donada a tots e parlar ab saviesa a pochs.
Ama en tal manera als altres que sies car amich a tu matexsies en tal manera bo als bons que gran damnatge notseguescha.
Apartat de baralla no sies de aquella comensador car callar no nou e nou a vegades loparlar.
No vulles prometre a altri en ser soquet sara promes car no qual donarse en les paraules dels homens.
Quant algun teloara sies iutge de so quet loara e no vulles de allo creure mes a altri que a tu mateix.
Losfets virtuosos que altri fara be los pots publicar e si tu obrares coses virtuoses callar les as.
Si tu seras vell e contaras coses virtuoses daltri fes que en ton juventhaies axi obrat quet servescha a la vellesa.
Not fassa cura si alguns parlaran de secret carlos sospitosos pensen que tot hom parla dells.
Quant seras en prosperitat guardat de adversitat carla fi de les coses no responen en una matexa manera als principis.
Com la nostra vida natural sia molt frevole duptosa no vulles posar la tua speransa en la mort daltri.
Com lo amich pobre te fara donatiu e sera poch pren aquell ab cara alegra e loal planariament.
Com natura te haia creat infant nuu e despullat porta ab pasciencia lotreball e carrech de la pobresa.
No haies paora la mort perque sia fi de la tua vida caraquell qui massa la tem per tot plaer de la vida.
Si per los teus desmerits tos amichs se volranapartarse de tu non vulles inculpar a Deu mas a tu mateix.
Tracta los teus bens en manera que no vinguen a menys e per tal que sien conservats sta abtemor que not falleguen.
Si poras prestar alguna cosa no la vulles prometre dues vegades per tal que volent esser vist bo no sies vist ventola.
Si algun se mostrara ton amich de paraula e nonsera de cor fesli atrestal e asi la suaart sera scharnida per la tua.
No vulles abparaules massa blanes loar altre car lo brill canta dolsament quant lo brillador descep locel.
Si hauras fills e los teus bens seran pochsmostrals oficis ab que pusquen guanyar la lurvida.
La casa que es cara en preu stimala en vil e la vil cara e axi no seras a tu cobdiscios ne avaricios a daltri.
Si tu te fas castigador guardat que no peque en so de que castigaras car gran vergonate sera si la culpa redarguhia a tu matex.
Demana so que es iust o al menys allo que veuras onest car folia te seria demanar soque iustament te poden negar.
No vulleslexar lo conegut per lom no conegut cariat conte lo conegut per ton iuy lono conegut solament a chas.
Com la duptosa vida del hom se gira en serts perills fes que tots los dies que treballaras te vinguen en profit.
Encara que tu poguessesvencre ton companyo donali loch carlos amichs ab plaers e aserveys sesostenen.
Com tu demanes grans coses no duptes de donarles qui tes car ab semblants coses se conserva la gracia entre los amichs.
Guardat no haies discordia ab lo teu amich car la desamistatengendra avorriment e la concordia amor.
Quant la culpa dels teus serveys te provocara a ira deuste temprar per tal quels pusquesperdonar.
Vençalgunes vegades ab pasciencia al que pots vencercar la pasciencia es entre les virtuts molt gran virtut.
So que tens guoanyat conservau per ton poder car quant lo treball es damnatge creix mortal pobresa.
Sies algunes vegades al conegut flache car als amichs com seras benaventurat seras tostempsproisme a tu.
Si per ventura volras conexerlos lauraments de la terra legiras un librequen feu Virgili.
E si mes avant vols saber les virtuts de les erbes lig lo libre de Mascer.
Si desiges saber les batalles romanes o les de Africha liglo Lucha qui posa les batalles del deu Mars. (Marte)
Si a tu plau amar ho apendre de amar legintlegiras lo Ovidi de art de amar.
E si desigesviure savi ou tot so que pusques e lig de saviesa per les quals coses la vida del hom es apartada de vicis.
Donchs disponti e apren legint quina cosa es saviesa aprofita a tot hom e encara als no conaguts si pots car mes profitos es atquirir amichs abmerexements que regne.
Lexat de serchar lossacrets de Deu e quina cosa sia lo cel. Tonpensament sia en les coses mortals axi com tu estmortal.
Lexa la paor de la mort car follacosa seria que tostems per tembre la mort haiesa perdre los goixs de la vida.
No vulles pendre ira ne contendre de cosa inserta car la ira empatxalo enteniment que no conega la veritat.
Fes la tuadespesa tempradament axi com la cosa o reguerracar segons la cosa o lo tems demana es la cosa de donar.
Lexa so qui es massa. Alegrat de la cosa ….