divendres, 20 d’octubre del 2023

I, Senher dieus, que fezist Adam,

I.


Senher dieus, que fezist Adam,

Et assagiest la fe d' Abram,

E denhest penre carn e sanc

Per nos, tant fust humils e franc!

Pueis liuriest ton cors a martire,

Don mos cors en pessan m' albire

Que trop fesist d' umilitat

Segon ta auta poestat;

Dieus Ihum Crist, filh de Maria,

Senher, mostra m la drecha via,

E no y esgart los meus neletz,

E retorna m' als camis dretz.

Hueimais be s tanh qu' ieu me descobra,

Tant ai estat en mala obra!

Tost temps a me gran amareza,

E tenc mon cor en cobezeza;

Voluntiers ajustiey vas me

E non ges tot per bona fe;

Voluntiers amassey l' autrui

E non guardei ni qual ni cui,

E fui tost temps de malenconi,

E mantinc obra de demoni,

Quan me venc en cor que m partis

E que a tu ver dieu servis;

Peccatz m' azauta que me refresca,

Que m' es pus dos que mel ni bresca,

E retorna m' al recalieu

Que m' es salvatge et esquieu,

Tant me sobra peccatz mortals!

Si tu, vers dieus, doncx no m' en vals,

Tant es cozen lo mal que m toca

Que no 'l puesc comtar ab la boca,

Ni metje no m' en pot valer,

Si tu no m vals per ton plazer,

Glorios dieus, per ta merce

Dressa ta cara devan me,

E remira lo greu trebalh

C' aissi m tensona e m' assalh,

Que los mieus peccatz son per nombre, 

Per tal tem que la mort m' encombre, 

Qu' els mieus peccatz son massa trops, 

E 'l tieu coselh m' a mot gran obs. 

Gran merce te clam com hom vencut 

Que m' aiut, dieus, per ta vertut; 

Qu' en peccat soi natz e noiritz, 

Et en peccat ai tant dormitz 

C' apena vei la clara lutz 

Qu' el tieu sant esperit m' adutz;

En escur vauc com per tenebras;

Malautes sui pus que de febras,

En caitivier jac et en pena

E tenc al col tan gran cadena

Que tot soi pesseiatz e franhs,

Tan fort es dura e pezans!

Glorios dieus, senher del tro,

Si t plai, delieura m de preizo;

Ab gran dolor t' apel e crit,

Senher, no m metas en oblit;

Oblidat m' as per ma folhor

Car no t servi com a senhor,

E soi pus freg que neu ni glas,

Quan me parti del tieu solas;

Glorios dieus, dona m calor

E sen e forsa e vigor

E conoissensa e saber,

Qu' ieu te serva a ton plazer.

Senher dieus, fai ne de mon cor

De totas partz dins e defor,

De tota mala voluntat,

E d' erguelh e de malvestat,

E retorna m' al tieu servici,

E salva m' al jorn del juzizi;

Glorios dieus, tramet me lum

Que m get dels huels aquel mal fum,

Aisi que sian bels e clars,

Que no sian durs ni avars,

E reconosca 'ls tieus sendiers,

C' aissi son plas e drechuriers;

Qu' ieu res no vei ni sai on so,

Ans prenc lo mal e lais lo bo;

Senher dieus, garda m del camis

Que la mort troba tan mesquis,

E de lur gran desaventura

Dels enemicx, que es tan dura.

Dieus, perdona me en ma vida

Totz mos peccatz e ma falhida,

Ans que la mortz me sobrevenga,

Quan non poirai menar la lengua;

Car penedensa del adoncx

No val a l' arma quatre joncx;

Adjuda m, dieus, tost; no moticx,

Car tost mos mortals enemicx

N' aurian gaug senes acort,

Si m podiam liurar a mort.

Senher dieus, mot m' o tenc a tala,

Car ieu no truep genh ni escala

On te pogues venir denan,

Laisus on son li gaug e 'l san.

Dieus, tu que fist tan bel miracle,

Met me el tieu sant habitacle,

Car tot mon cor e m' esperansa

Es en la tua piatansa;

Car pus greu comte que d' arena

Port de pecat sus en l' esquena;

Qu' el mon no sai hom tan deslieure

Pogues totz mos pecatz escrieure;

Mas tu, senher vers dieus, que saps

Mos pessamens e totz mos abs,

A tu non puesc esser selat

Cal fui, cal soi, cal ai estat;

Tant ai peccat que no sai nombre;

Si anc fui fols, aras soi domde,

Car peccat m' a cubert e clors,

De totas parts me tenon mortz.

Dieu, dona m genh com en partisca,

Per so que t laus e que t grazisca,

Car tu yest, dieu dos, amoros

E senher dieu tot poderos.

Veray dieu, dressa tas aurelhas

Enten mos clams e mas querelhas;

Aissi t movrai tenson e guerra

De ginolhos, lo cap vas terra,

La mas juntas e 'l cap encli

Tan tro t prenda merce de mi;

E lavarai soven ma cara,

Per tal que sia fresqu' e clara,

Ab l' aigua cauda de la fon

Que nais del cors laisus el fron;

Car lagremas e plans e plors

So son a l' arma frutz e flors.

Senher dieus, en tu ai mos precx,

En esta cocha no m denecx;

Ja soi ieu tos parens carnals

E tos parens esperitals;

Ieu soi tos filhs e tu mos paire,

Lo mieu senher e 'l mieu salvaire;

Ieu soi tos filhs, tu mos parens,

Aias de mi bos chauzimens,

Car ieu soi ples de tot peccat

E tu, senher, d' umilitat;

Tu iest fort aut et ieu trop bas,

Car peccat m' a vencut e las.

Dels enemicx me garda, senher,

Que m volon dampnar e destrenher;

Ampara m, dieus; mos esperitz,

Ans qu' en sia del tot partitz,

E dona m vida eternal

El tieu regne celestial.


Folquet de Marseille.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Se borren los comentaris, no pergáu lo tems.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.