VI.
Vergoigna aura breument nostre evesque cantaire,
Sol veigna lo legatz que non tarzara gaire,
E farem denan lui los sirventes retraire,
O pels mieus o pels sieus lo cuig de l' orden traire;
Qu' anc mieils non o conquis lo seigner de Belcaire;
Sol dieus gart lo legat que per aver no s vaire.
Si no s vaira 'l legatz e vol gardar dreitura,
Ades nos ostara sa falsa creatura;
Alverne, be us garnic de gran mal' aventura
Qui 'l fetz governador de la sainta escriptura;
Be s pot meravillar qui conois sa figura
Cossi s' ausa vestir de sainta vestidura.
Li vestiment son saint, mas fals' es sa persona,
Cum cel que rauba e tol e pren, e ren non dona,
Mas vai guerra mesclan plus que 'l Turcs de Mairona,
E saup mieils prezicar la comtessa d' Artona;
Si fos nostre vezis lo legatz de Narbona,
Mais non portera anel ni crossa ni corona.
Anc tan fals coronat non ac en esta terra;
Grans meravilla es cum tota gens non erra,
Que nuills hom son amic ses aver non sosterra,
E quan pot tant donar, costa il mil solz la bera;
Et ab deniers dels mortz alonga al rei sa guerra:
Aitan l' azire dieus cum el ama Englaterra.
Englaterra ama el ben e fai gran fellonia,
Que lo reis l' a cregut de mais qu' el non avia;
E quant el li promes que del frair' el creiria,
Fetz li frangner Mausac, quan lo reis lo tenia;
Mal portara honor al rei ni seignoria,
Pois no la porta a dieu ni a sa preueiria.
L' evesques me dis mal segon sa fellonia,
Et ieu li port ades honor e cortesia;
Mas s' ieu dir en volgues so qu' ieu dir en sabria,
El perdria l' evescat et ieu ma cortesia.
Le Dauphin d' Auvergne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Se borren los comentaris, no pergáu lo tems.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.