Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arturo Quintana Font. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arturo Quintana Font. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de desembre del 2018

fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes y lo catalá idioma es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses.

Qui tos digue que lo chapurriau es dialecte y lo catalá idioma es fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses. Com, per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista , doctor y tot.
 
La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades, en general se poden entendre. 
 
dialectes occitans, catalan comprés, Loís Alibèrt
 

IV.

Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.

Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.

Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.

De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.

Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.


Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En
plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

 
Arturo Quintana Font
 

 

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela
 

 

Mes Ascuma
 
Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.
 
Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté
 
Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté, alguna vegada pert la radera o del seu nom.
 
Ramón Sistac
 

 

Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo
 

 

Francisco Serés
 

 

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José
 
Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José

 

Alberto Sánchez Piñol
 

 

Tomás Bosque de La Codoñera
 




Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan
 



Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa
 
Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

 

un idiota universitari, Virgili Ortiga
 
un idiota universitari, com lo de dal, Virgili Ortiga

 

AVL, Antonio Ferrando Francés
 

 

Luis Raxadel
 
 
Pompeyo
 

 

lo pena de Marcel
 
 
raza, catalana, vasca



Temps de franja, Mario Sasot Escuer
 

 

Echenique lo argentino, motoretta per als amics
 
Echenique lo argentino, motoretta per als amics.
 
Lo neurótic de Fabregat
 
Lo neurótic de Máximo Fabregat

 

Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic
 
 
Lo volat del cacao de la facao
 

 

ASCUMA y algúns dels ascumites
 



Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense
 
Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense.

 

Héctor Moret Coso
 
 
Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa

 

Carlos Terés Bellés
 
 
Carlos Rallo, Celia Badet
 
Carlos Rallo Badet, Celia Badet y san germana la coheta.
 
baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit

 

Clarió
 

dissabte, 8 de juliol del 2017

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

Desideri Lombarte Arrufat , está Arrufat ? Que baixo !!

Artur Quintana i Font , Arturo Quintana Fuente (traductó de Google)

Estudio lexicológico que presenta los términos y expresiones lingüísticas que, referidos al campo de la apicultura tradicional, se conservan en Pena-roja, localidad de la comarca del Matarraña (Bajo Aragón), cuya habla se encuadra en los dominios del catalán noroccidental. Asimismo, se presentan en el apéndice varios documentos de los siglos XIV, XV, XVIII y XIX relacionados con la apicultura en Pena-roja, Peñarroya de Tastavins.


Arrufat, D. L., & Font, A. Q. i. (1989). L’apicultura tradicional a Pena-roja. Alazet. Revista de Filología, 0(1), 73-97.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/view/142

Se pot descarregá un PDF

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/127440.pdf

dimarts, 7 de març del 2017

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica


Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica


https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font

en la Wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font (aragonés inventado)

Artur Quintana Facebook Artur Quintana i Font (Barchinona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. President d'honor de la Ascuma. Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia. Fou lector de català i castellà a Cardiff i Friburg de Brisgòvia. Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità. També ha fet algunes traduccions de l'alemany. D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

Modifica

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán. Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls, obrin avans la boca què els ulls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009). Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura. Estudios aragoneses de lengua y literatura. Estudis aragonesos de llengua i literatura" (2007).