Espero que cap analfabeto digue mes tonteríes.
Tamé se troben analfabetos en títul universitari.
Los fascistes, no feixistes, mes famosos eren sossialistes,
com Mussolini y Hitler.
catanazis, catalanazis, catalans, catalanes, víctimes del Nazisme català, procés, independència, Catalunya, Cathalunya, Catalonia, independent, independents, Nazis, Nazisme, Prat de la Riba, Oriol Junqueras, Artur Mas, Jordi Pujol
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Feixistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Feixistes. Mostrar tots els missatges
diumenge, 30 d’agost del 2020
Espero que cap analfabeto digue mes tonteríes.
Tamé se troben analfabetos en títul universitari.
Los fascistes, no feixistes, mes famosos eren sossialistes,
com Mussolini y Hitler.
diumenge, 4 de novembre del 2018
Balears, Jordi Pollastre, fascista catalanista
Podeu vore que los catanazis són mol demócrates, tan con Adolf.
Copy paste de carallibre :
Lo de pollastre, te ve un poc massa gran, jo crec que em gallina ja et podrias dona per satisfet, s'a te que essé tot lo que tu dius que noltros som, per fe s'asa com tu fas, y per descomptat que dins una Cataluña lliure de subnormals, tu no ey estarías. Es barco de rejilla, ya fa molt de temps que el tenim fet y et gordam un reconet a sa part mes baixa q'ues on se efegueran es primes bambols catalanistas, ets insults que mos fas demostran sa clase de subnormalidad que pateixes, y teng per segú que tu no tens sa sort de essé mallorquí. Sa nostra nobblesa no se correspon em individuos com tu.
dimecres, 4 d’abril del 2018
DER SCHREIBTISCHTÄTER, ALEMÁN PARA PRINCIPIANTES
El delincuente de escritorio, (der Schreibtischtäter) es un delincuente que desde su escritorio, su despacho, moviliza, agita , dirige los altercados sociales, con la prensa, los medios de comunicación, radio, etc. muy bien definido en la cultura alemana para calificar a los agitadores sociales que sin tirar una piedra, sin romper un plato, son los máximos responsables de todos los atropellos y linchamientos que cometen sus seguidores.
El trauma que produjo el nazismo a las generaciones siguientes –como pudieron hacer eso- no se podían explicar las generaciones siguientes con las que conviví que sus padres y abuelos se dejaran arrastrar de ese modo.
Este modelo delictivo está definido exclusivamente para los agitadores sociales, para lo que llamamos aquí delincuentes de guante blanco, que actúan desde los despachos, sin violencia, como los estafadores existe la misma figura delictiva, allí los llaman del cuello blanco (Weisskragen Kriminalität).
Seguramente no habrá en toda Europa un país tan sensibilizado contra los demagogos, contra los agitadores sociales rompe patrias, por la lección pagaron un alto precio.
Me aventuro a diagnosticar que la dieta alemana le va a causar al Puigcagón severos trastornos digestivos.
José A. Lop
El trauma que produjo el nazismo a las generaciones siguientes –como pudieron hacer eso- no se podían explicar las generaciones siguientes con las que conviví que sus padres y abuelos se dejaran arrastrar de ese modo.
Este modelo delictivo está definido exclusivamente para los agitadores sociales, para lo que llamamos aquí delincuentes de guante blanco, que actúan desde los despachos, sin violencia, como los estafadores existe la misma figura delictiva, allí los llaman del cuello blanco (Weisskragen Kriminalität).
Seguramente no habrá en toda Europa un país tan sensibilizado contra los demagogos, contra los agitadores sociales rompe patrias, por la lección pagaron un alto precio.
Me aventuro a diagnosticar que la dieta alemana le va a causar al Puigcagón severos trastornos digestivos.
José A. Lop
dijous, 29 de març del 2018
Los Draps, Penarroija de Tastavins. Mos fem agüelos.
Lo nou disc de LOS DRAPS:
Mos fem agüelos pero som com los chiquets.
Mos fem agüelos pero som com los chiquets.
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps
https://an.wikipedia.org/wiki/Imachen:Los_Draps.png
Los Draps és un grup de rock-ska-folk-punk originari de la comarca del Matarraña (la Franja del meu cul). Influïts pel rock urbà i l'estil dels Gra Fort, el seu so barreja el punk-core amb instruments tradicionals: en el seu cas, la dolçaina aragonesa.
Me va demaná un integrán del grupo, Alejandro Romé Saltarribassos, en castellá, encara que escriu lo catalá de Fabra mol be, que traguera lo logo de la web, aquí un enllás extern a https://an.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps en aragonés.
Espígol (baix i veus)
Flare (dolçaina i cors)
Jorgito (dolçaina i cors)
Kolores (bateria i veus)
Marc (guitarra)
Rosset (teclats, gaita i cors)
 |
| Rosset, Ignacio, Íñigo, Nacho Sorolla Amela |
Txutxa (guitarra i veus)
El grup es va originar l'any 92 al voltant de Joaquín de Guenen i Daniel del Colero: tots dos tocaven la guitarra en moltes festes pels pobles del Matarraña i els Ports, amb temes propis com ara Los Índios del Castell o Chica del mes de febrer, però d'un repertori basat principalment en versions com una de Litros de alcohol que resava
«litros de merda corren per la séquia, gorrina...»
Però, no va ser fins al 1997 quan es va completar un grup amb l'entrada de Sisco de Torretes (bateria), Ignacio del Rosset (teclats) i Sergio Arsís (baix): l'estiu de 1998, Los Draps feien el primer de molts concerts per la comarca a Penarroija, junt amb els grups La Codoñera, Azero i Artrosis, fins que a les acaballes del 99 Sisco va deixar el grup i va ser substituït per Rubén de Kolores, l'actual bateria de la formació.
Arribats a l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001.
Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, César de Txutxa, amb el qual actuarien a events importants, com l'Acampallengua de les Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja del meu cul.
Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, César de Txutxa, amb el qual actuarien a events importants, com l'Acampallengua de les Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja del meu cul.
L'estiu del 2002 Dani del Colero deixava el grup i es quedaven sense cantant i guitarra solista, la qual cosa significava tornar a començar: la veu a les cançons va caure de la mà de Sergio i Kolores, i Txutxa va haver d'aprendre a tocar sol, fet que els va alentir en la seva evolució fins a l'arribada del Flare, amb el qual es van acabar orientant cap al punk-rock amb «gaita». El febrer de 2004 van gravar la cançó Matarraña, basada en un poema del desaparegut poeta penarroigí Desiderio Lombarte: el tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que fan ara. Pangea arran
Temps després va incorporar-se al grup Jorgito com a segon dolçainer: la contundència del grup s'anava establint amb temes com Cultura popular, Revolució i PP Feixistes (que els valdria una denúncia per part del PP d'Osca) i el conjunt es consolidava a cada concert, però a causa d'alguns problemes mèdics i psicològics d'un dels seus membres, el grup va estar apartat dels escenaris fins al 2005.
Mentrestant, al novembre del 2004 entrava al grup Marc (ex guitarrista de Notinkson), de Massalió, amb el qual es completava la formació actual del grup que s'autoeditaria el seu primer disc l'any 2006: No mos fareu callá!.
El disc (els draps) té dotze cançons (de les quals una, Entalto lo pueblo en aragonés) i conté col·laboracions de Kapi d'Azero, Isa, Miguel i Chabi de Prau, Kaspas de Visión Túnel, Josep de Areñs de Lledó de Temps al temps i Jandro de Mallacán.
El mateix any rebien el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per Cultura popular, i pel novembre tornaven a entrar en estudi per enregistrar Un crit al vent, cançó inèdita inclosa en Sons del Matarraña, un recopilatori fet expressament per promoure la música en català a l'Aragó al llarg de 2007.
- Terra de frontera (autoedició, 2000): la primera (i única) maqueta editada
- No mos fareu callá (Mago Fermín, 2006): primer disc oficial, llicenciat baix Creative Commons
Los draps, cucs (gusanos) gusano es tamé un nick dels que fa aná Íñigo Sorolla Amela de Peñarroya de Catavinos.
A Puigdemont lo visiten a la presó o garjola la extrema dreta alemana, llástima que no pugáu traure una cansoneta en este tema, siríe mol sonada !
- Correllengua (?, 2002)
- Binissalem (?, 2002)
- Atles musical, una llengua de convit (?)
- Una roella al cor (?)
- Cultura de resistència vol.2 (?, 2004)
- Esclat '06 (Maulets, 2006)
- Sons del Matarraña (ASCUMA, 2007)
- Contundència a la frontera entrevista en l'Enderrock de juny de 2006
- Enderrock.cat El PP d'Osca vol denunciar el grup de la Franja del meu cul Los Draps
- Enderrock.cat Cap de setmana de música en català a la Comunitat Valenciana
- Los Draps tornen a estudi una entrada del seu bloc en BlogSpot
- Enderrock.cat Grups del Matarraña participen en la promoció de música en català a l'Aragó
- Enderrock.cat encapçalament de l'entrevista adés referida
- BlogSpot.com bloc del grup
- Fotolog.com fotografies dels concerts
- LosDraps.net web oficial amb mp3
Los Draps estió un grupo aragonés de musica en catalán, formato en a comarca d'o Matarraña. O suyo estilo musical yera o punk-core entrepitato con instrumentos tradicionals aragoneses como a donzaina.
O grupo prencipio en l'anyo 1992 tocando en as fiestas d'os lugars d'o Matarraña y arredols, fendo sobre tot versions de cantas d'atros grupos. En 1997 o grupo fue establito oficialment.
Dentran en o grupo Torretes (batería), Rosset (teclau) y Arsís (baixo) antimás de Guenen y Colero que yeran os guitarristas (o segundo antimás o cantaire). A primera actuación d'o grupo estió en o estiu de 1998 en Peñarroya chunto con as collas de La Codoñera Azero y Artrosis. Dimpués facioron quantos conciertos más por a comarca d'o Matarraña.
A la fin de 1999, Sisco deixó lo grupo estando sustituito por Kolores, l'actual batería. En o estiu de 2000 se gravó a maqueta "Terra de Frontera" y se fan conciertos importants por toda a cheografía d'a Francha del meu cul y atros puestos como as Islas Balears, antimás s'incorpora a lo grupo lo guitarrista Txutxa. Dani del Colero, lo cantaire, dixa o grupo en 2002.
As nuevas voces son Sérgio y Kolores y agora solo bi'n ha (ña en chapurriau) un guitarrista, Txutxa. Dentra en a colla Flare que toca a dulzaina (a dal fique donzaina) fendo un cambeo en o estilo d'o grupo a punk-rock con gaita.
En febrero de 2004 gravoron a canta "Matarraña", poesía d'o poeta Desiderio Lombarte, natural de Peñarroya. Más tardi s'incorpora a lo grupo Jorgito, segundo dulzainero. Se fan gravacions de temas como "Cultura Popular", "Revolució" (Revolución) y "Feixistes" (Faxistas).
En noviembre d'ixa mesma anyada dentra en o grupo lo guitarrista Marc (ex de Notinkson). O suyo primer disco "No mos fareu callá!" (No mos faretz callar!)
/ Faretz , presentz , aragonés antic/
apareixe en 2006, o disco incluye 11 cantas en catalán y una, Entalto lo pueblo en aragonés y destacan as colaboracions de Kapi (Azero), Isa, Miguel y Chabi (Prau), Kaspas (Visión Túnel), Josep (Temps al Temps) y Jandro (Mallacán).
Iste mesmo anyo a canta "Cultura Popular" recibe o premio a la millor canta de luenga minoritaria d'Aragón en os VIII Premios d'a Musica Aragonesa.
En aviento de 2011, a colla fació oficial a suya deseparación.
Os zaguers miembros de Los Draps estioron:
Alejandro Romero Rivases lo apotecari. Voz.
Kolores: Batería y coros
Marc: Guitarra
Txutxa: Guitarra y coros
Espígol: Baixo Flare: Donzaina Jorgito: Donzaina
Natalia: Donzaina
ETC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)