Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matfre Ermengaud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matfre Ermengaud. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de desembre del 2023

Breviari d' Amor, 1288, Matfres Ermengaus de Bezers, Matfre Ermengaud de Beziers

Breviari d' Amor,

par Matfre Ermengaud de Beziers.

(1: Plusieurs manuscrits de cet ouvrage sont déposés à la Bibliothèque Royale, entre autres les deux in-fol., 7226-3-3 et 7227.)

Il a été parlé de ce poète et de son ouvrage, dans le tome V du Choix des poésies originales des Troubadours. Je me bornerai donc à rappeler ici que sous ce nom de Breviari d' Amor, l' auteur a formé une espèce de compendium des principales connaissances naturelles, philosophiques et scientifiques de son temps; le tout entremêlé d' histoire sainte et de théologie, et terminé par ce qu' il appelle Le perilhos tractat d' amor de donas, segon que han tractat li antic trobador en lors cansos. 

Matfre a eu soin de donner lui-même la date précise de l' époque où il commença son travail. Après les huit premiers vers on lit:

Matfres Ermengaus de Bezers,

Senher en leys e d' amor sers,

E non solamen sers d' amor,

Mas de tot fizel aymador,

En l' an que hom, ses fallensa,

Comtava de la naissensa

De Jhesum Crist mil e dos cens

Uchanta VIII; ses mais, ses mens, (2)

Domentre qu' als non fasia,

Comenset, lo primier dia

De primavera, sus l' albor,

Aquest Breviari d' amor.

(2) C'est par erreur typographique que dans le tome V, page 259, du Choix des Poésies originales des Troubadours, il a été imprimé dozens V chanta VII. (N. E. 1288. El estilo es bastante similar al de Ramon Lull en algunos de sus textos poéticos.)

Les divers fragments que je présente ici m' ont paru suffisants pour faire connaître la nature de l' ouvrage et apprécier le mérite de son auteur.

Aysi comensa la materia del albre d'amor en general.

Sapchon li fizel aymador

Que doas manieiras son d' amor:

L' una non ac comensamen,

Ni ja non aura fenimen;

Aiso es lo Sant Esperitz

Que es d' amor fons e razitz,

Et amon se d' aquel' amor

Le Paire e 'l Filh entre lor;

D'on procezis d' amdos essemps,

Del Paire e del Filh senes temps;

Doncx es amors et amaires

Cascus dels, e 'l Filhs e 'l Paires;

Car ges autra causa non es

Laus que l' autres de totz tres.

E quar tota proprietatz

Que es en Dieu es deitatz,

Sia amors o savieza

O drechura o grandeza;

Doncx non es creada l' amors,

Ans es be verais creators

De totas las causas que son

E sus el cel e jus el mon.

E quar auretz propri tractat

En l' albre de la deitat,

Tolham no 'n esta vegada,

E tractem d' amor creada,

La qual an las creaturas

Sentens, segon lurs naturas,

Quar be say que d' aquel' amor

M' an demandat li aimador;

Per qu' ieu dic tot premieiramen,

A la demanda responden

Dels davan digz enamoratz,

Qu'amors es bona voluntatz,

Plazers, affectios de be...

Sapchon doncx tuh li entenden

Qu' esta affectios pura

Cert nais de dreg de natura,

E dir vos ay la manieira

Del naissemen vertadieira:

Dieus, qu' es ses tot comensamen,

E fetz tot cant es de nien,

De premier creet natura

Regen tota creatura,

E natura ac dos effans

Meravilhos et autz e grans:

Dregz de natura fo 'l premiers,

E dregz de gens fo lo derriers.

Quecx dels effans ac doas filhas

E mot noblas e meravilhas...

D'un nom d' amor apeladas...


De la divinal essencia, e per que Dieus es digz divinal essencia.


Dieus es divina essencia

Digz en la sancta sciencia

Sol per aquest entendemen

Quar vers Dieus es tan solamen

E nulha autra cauza non es,

Ni anc non fo ni sera ges.

Et aysso devetz entendre,

Senes veritat offendre,

Tot en aquesta manieyra

Que ie us diray vertadieyra

Sol Dieus es, e non es res als,

Quar nulhs essers non es aytals

De neguna creatura,

Quar sola la deitat pura

Es, e fo ses comensamen,

E ses fi sera yssamen;

Ni pot esser que non sia

La deitatz tota via;

Ni esser non pren, so sapchatz,

D' autra causa la deitatz;

Mas esser tota causa pren

De Dieu lo payre omnipoten.

Aytals essers no s pot trobar

En nulh' autra causa, so m par,

Car nulh' autra causa non es

Que comensamen non agues,

Ni res als non es atressi

Que s be non pogues aver fi,

Que, neyssas los angels del cel

Que Dieus avia faitz senes fel,

Bos e bels e senes peccat,

Per l' orguelh que agron cargat

Encontenen, senes mentir,

Los covenc cazer e morir,

Quand a Dieu e salvacio,

Quar prezero dampnatio;

Entre 'ls quals era Lucifers,

Que es diables mals e fers;

Et ieu respondrai vos de brieu,

Si dizetz que enquaras vieu,

Que non es vieures dels diables,

Ans es morirs perdurables.

Sol Dieus es doncx verayamen,

E non res als, perfiechamen,

Quar perfiechamen no i s pot dir

Esser, so que pot preterir.

Dieus sol es, per autra razo,

Quar es senes mutatio;

Quar Dieus, que es totz poderos,

Drechuriers e savis e bos,

Et en totas vertutz complitz,

E comensamens e razitz

Et en essencia unitatz,

Et en personas trinitatz,

Totz temps cert es estatz aytals,

E sera, ses mudar, egals;

Mas quascuna creatura

Pot mudar, segon natura,

Son bon esser de ben en mal;

Doncx non a pas esser aytal.

Et essers qu' en als se muda,

Aytan tost se mor e s tuda,

Et es defalhens e passans

De so que es estatz denans.

Per ayso ditz l' Escriptura

Sancta que deitatz pura

Tan solamen es no mortals,

Quar no s pot ges mudar en als.


Dels dotze signes del cel, e de la natura de cascun.


... Per natura eissamen

A lo cels, per son garnimen,

XII signes e VII planetas

Et estellas luzens e netas.

Dels digz signes, sapcha chascus,

Qu'us celcles, ditz Zodiacus,

Lo cel entorn revirona,

A manieira de corona,

Et es plantatz el fermamen,

Et am luy fay son movemen;

Lo quals celcles celestials

Se part per XII partz egals;

E cascuna I signe fai:

D'on son XII, ni mens ni mai;

E cascus comta XXX gras:

D'on, si be comtas, trobaras

Que conte lo Zodiacus

CCCLX gras, ses plus.

Lo qual celcle revironan,

Complis lo solelhs cascun an;

Car cascun jorn vai solamens

I gra del celcle, petit mens;

So es a dir, rodan desotz,

Revirona los signes totz;

Et ades es us ans passatz

Quan los a totz revironatz;

En cascun XXX jorns estai

E X horas e miega mai. (N. E. 30 días, 10 horas y media.)

E per tot a complit sos torns

En CCCLXV jorns, (N. E. En 365 días, jornadas, y 6 horas.)

E VI horas i ponha mai,

De las quals lo bissest se fai

Tos temps, de IIII en IIII ans,

De XXIIII horas sobrans.

Lo Zodiacus no s' esten

Als pezilhars del fermamen.

Car, si cum diso li auctor,

Entre dos autres selcles cor;

Dels cals l' us es daus l' antartic

Pezilhar, l' autre daus l' artic;

Tropics del Cranc es dihs lo us

E l' autre de Capricornus,

E son, segon Albumazar,

Li XII signes, ses duptar,

Arietz, Taurs, cel de II Fraires,

Crancs, Leos, Vergis e Pezaires,

Escorpios, Sagitaris,

Capricornus et Aquaris;

Lo derrier signe so Peisso...


De la natura dels vens, en cal guiza s' engendron e de que. 


Per lur natura li ven van

Sus per l' aire volan, bufan.

Segon los auctors naturals,

Sapchatz que vens non es res als

Mas aires, empenhs per vigor,

De calen e seca vapor

D' aygua e de terramaire

Qu'es montada sus en l' aire;

Quar l' aires, que es caut de se,

Queaquom de freior rete;

Et aquela sua freiors

Enpenh las terrenals vapors

Caudas, secas naturalmen,

E d' aqui s' engenran li ven

Per lo movemen del aire

Qu'es enpenh vas terramaire.

Per so dison li natural

Que, quar de vapor terrenal

Cauda son li ven engenrat,

An de se cauda qualitat

Naturalmen, mas es parven

Que sian freg, pel movemen

Del aire, que conte freior,

Segon que diso li auctor.

E n' o tengatz ges a trufa,

Quar l' ale d' ome, que bufa,

Qu'es de se caut naturalmen,

Dona freior a ley de ven;


La qual freior del aire ve

Empenhen per forsa d' ale.

Segon los naturals auctors,

Tractans dels vens e de lurs cors,

Trobam IIII vens principals,

E quex n' a dos collaterals,

Laus de sai, l' autre de lai;

D'on son XII, ni mens ni mai.

L' us principals ve d' orien

E l' autre ve dreg d' occiden;

El ters ve devas mieg dia,

Aguilos lo quart envia;

E quascus pren sa qualitat

De las partidas on es natz.

Mieg jorn, segon escriptura,

Es caut, humit per natura;

Del mar propda recep l' umor,

E del soleilh pren la calor;

D'on li ven, que naisso d' aqui,

Son caut et humit atressi.

Aguilos es secx am freiors,

Quar le soleilhs de luen li cor;

E per so li ven d' aqui nat,

So sec e freg e destrempat;

Mas la partida d' orien

Es trempada naturalmen,

E siei ven trempat atressi

Qu'el soleilh, sitot nais aqui,

Selas partz trop caudas no fai,

Per so quar mantenen s' en vai.


Pero li ven oriental

Ges totas vetz no son aital,

Quar a vegadas s' esdeve

Que ilh son caut e sec de se;

Atressi la part d' occiden

Es trempada, per que siei ven

Son trempat, mas alcunas vetz

Fregz et humitz los trobaretz.

La dicha natural vigor,

Segon que diso li auctor,

Prendo li ven collateral,

Cascus del sieu ven principal.

Aisi tracta l' escriptura

Dels vens e de lur natura,

En art et en medecina;

Mas sapchatz qu' autra doctrina

Es pausada per mariniers.

Dison ilh, nos dizem estiers:

Nos pauzam VIII vens principals

Et autres VIII collaterals.

Li VIII principal son nomnat

Quar son ferm et assegurat;

Mas li autre son mort e va;

E per so non an nom certa,

Ni de 'ls nomnar trop non curam.

Los principals aissi nomnam,

En nostra lengua romana,

Levan, Grec e Trasmontana,

Maestre, Ponent e l' Abeg,

Mieg Jorn, Issalot, VIII son dreg...


De la peyra que cay del cel a manieyra de ploya, com se fay ni de que.


La peyra que en terra cay

En aytal manieira se fay:

Quan la nivol a reculhida

La vapor freia, humida

De l' aigua o de terramaire,

Que es montada sus en l' aire,

Et es temps que pot la calors

En l' aire mais que la freiors;

La freior s' en pren a fugir,

Et en la nieu s' en vai gandir,

E troba la dicha vapor;

Et adoncx, per la gran freior

Que essemps es ajustada,

Es encontenen gelada

La dicha vapors dins la nieu;

D'on, en primver et en estieu,

May qu' en ivern, la peira cay,

Per la calor que adoncx fay.

De la qual peira trobaretz,

Que es plus grossa totas vetz

On mais es la nieus propdana;

E tan quan mais es lonhdana,

Mais es la peira menuda;

Quar en gran part es fonduda

Quant es ins en la terramaire,

En cazen de tan aut per l' aire;

Quar en l' aire se consumis,

E consumen s' aredondis.

Mas sitot, segon los auctors,

La peira se fai de vapors

E 'ls folzers tot naturalmens

E pestilencia eissamen;

Tot se fay, segon veritat,

Per la divina voluntat,

Quar o vol e quar o soste;

Quar res no s fai, ni mal ni be,

Que no i s fasse petit e gran,

Dieus volen e Dieus suffertan;

Quar si Dieus no sostenia,

Res que i s fassa no i s faria.

E tramet Dieus las tempestatz

En terra, per nostres peccatz,

E per demostrar son poder,

E per nos autres far temer,

E per sos amics esproar;

Per qu' el devem de cor pregar

Que ns gart d' aquels e d' autres mals,

E garde los frugs terrenals,

Qu'el pot tempesta far cessar

E d' un luec en autre mudar;

D'on mantas vetz en la mar cay

La tempesta, quar a Dieu play.


De la natura e de las vertutz d' erbas e d' albres e de plantas.


Per la vigor de natura,

Nais de la terra verdura

D' erbas e d' albres, am lors flors,

Lai quan s' appropia 'l pascors;

Et an albres et herbas vida;

Pero no l' an tan complida

Que an las bestias o 'lh peisso,

Quar no sento, ni pauc ni pro,

Li albre ni freg ni calor,

Ni, quant hom los trenca, dolor,

Ni an delieg en lur noirir,

Ni podo velhar ni dormir,

Ni an autras proprietatz

De causas sentens, so sapchatz;

E, de l' umor qu' an ajustat

En yvern, fan frug en estat,

Aquilh pero que son fruchan;

Quar mans en so que frug no fan.

Pero sapchatz que bo son tug,

Aquels neis que no geto frug;

Quar bo son, o per obra far,

O per bastir, o per cremar;

Car Dieus, lo paires glorios,

Los a totz fagz per bon de nos.

D' autra part, l' albre frug fazen

Son de gran beutat aparen,

Quar geton frug de gran sabor,

Plazens, bos e de gran odor,

E quar es evidens e clar

Non los me cal specificar.

Et alqus son medecinal;

Herbas e plantas atretal

Son bonas, quar engenro flors

Belas e de mantas colors,

Odorans e preciosas.

E son mot meravilhosas

Las herbas e de gran vertut,

Quar de mot mal dono salut.

De bon emplaust, qui far lo sab,

Fay bon contra dolor de cap

De Rozas e de Violetas

E d' autras bonas floretas;

Atressi Valeriana

De dolor de testa sana;

E l' Iris es, per natura,

Mot bos contra cremadura.

Yssarop fay hom atressi

Contra tersana bo e fi,

E contra tot mal de calor,

Segon que diso li auctor

Aproat en medecina,

Qui pren la Lengua servina

E Dyacons e Politris

E Capelina veneris

E Satarac e Polipo,

Et apres cofis tot aquo.

Fenolhs coforta la vista,

E mot fay bon pieg la Cistra.

Lo suc de la Passia pren

Contra morsura de serpen.

La Mandagora fay dormir;

Et a mals d' aganos guerir

Es bona flors de Romani.

Suc d' Api contra frenezi

E Litargia issamens

Es mot medicinals enguens.

Salvia, dizo li metge,

Val contra lo mal de fetge;

E val contra parelezi,

Conforta nervis atressi.

L' erba qu' om nomna Barbalhol,

O Cossauda grassa, qui s vol,

Valen contra cremadura;

Et a soudar rompedura

Recep la Cossouda maior,

Et a cofortar l' auzidor

Es l' Esquila bona e fina

Qu'om nomna Ceba marina.

L' erba que Nebla s' apela

Val contra 'l mal de la ratela.

Murta restrenh e fai sempre

Ventre larc tornar en trempe.

L' erba dicha Scabioza

Es herba mot vertuosa,

Quar lo sucx, qui 'l beu, gieta fors

Totas malas humors del cors.

La Celidonia a gran vertut,

De mot mal d' uelhs dona salut;

D'on sapchatz cert que, am la flor

D' est' erba, cum diso li auctor,

L' irundes sos paucs irundatz

Sana, cant an los huelhs crebatz.

Le sucx de Fumterra val

A rascas guerir de son mal.

Serpens que manja Maurela,

Tot mantenen renovela,

D'on li auctor prendo espielh

Que profecha ad home vielh;

L' aurelha sana de dolor

Qui del suc met en l' auzidor;

E l' Arcimiza fai gran be

A femna que efan non rete,

Quar quan la beu la fai cocebre;

Pero gardatz de decebre,

Quar so que ditz es veritatz:

Si es freia sa qualitatz

Ab humor e 'n autra guia,

Est' erba li nozeria,

Car es de cauda natura;

Malva apostema madura;

Atressi Branca orcina

Contr' apostema es fina.

Betonica, ses falizo,

De mals d' uelhs dona guerizo,

E de la febre quartana

E de la cotidiana;

E, qui la porta sobre si,

No pot penre mal per veri;

Qui d' esta herba revirona

Serpen a ley de corona,

Jamais non auzaran issir,

Mais amaran dedins morir.

Ruda fai lo vis clar e bel,

E fort coforta lo servel,

E ta fort encaussa veri,

Que, qui la porta davan si,

Aucis bazilicx ses temor,

Segon que diso li auctor;

D'on mostela quan n' a manjat

Ab la serpen pueis se combat.

Suc de Ruda mes en la nar

Mantenen fay sanc estancar.

Per sanar la carn nafrada

Es bona la Lensolada

Qu'om apela Carlepepi,

E la Plantages atressi,

E per la carn morta manjar,

E per nafra mondificar;

E val mot contra quartana

E de discenteria sana...

Pero mot es perilhosa,

Quar pauc la sabon ministrar

En aissi cum si fay a far.

Atressi la Genciana

Es contra gotassa sana;

Et es erba de gran calor,

E val encontra den dolor,

E mot fort encausa veri,

E malas humors atressi;

D'on de mot mal dona salut;

Mot es erba de gran vertut,

E mot coserva sanetat,

E te cors d' ome deneiat.

Eruga ab mel mesclada

Garis la cara tacada.

Ysops val contra cor dolor.

A defessi, diso li auctor,

Es bon uzar Ferrigola,

E 'l vi cuech ab lieys en ola.

A guerir de mal de caser

A Pezonia gran poder

E gran vertut, e fai gran be

Qui neis la porta sobre se;

E dona l' om en beuratge,

La Pols am suc de Plantatge,

O qui vol en autra guiza,

Ab vi cueg ab Arcimiza.

Berbena las nafras sana,

E val contra la quartana;

E diso li fizicia

Que, qui la porta en la via,

Et al malaut demanda fay

Aital que 'lh deman: Cum t' estay?

Si respon que be, ses falhir

Bos senhals es que deu guerir;

E si 'l malaut respon que mal,

Aquo pren per senhal mortal.

Qui fa capel de Berbena,

La dolor del cap termena.

Part las herbas sobredichas,

En trobam d' autras escrichas

Mot vertuozas ses dubtar;

Mas que m' en lais per abreviar.

E de las erbas nomnadas

Non ai ges totas tocadas

Planieiramen lors qualitatz

Ni lors grans vertutz, so sapchatz;

Qu'om de las erbas mesclamens

Fay mot emplant e ongemens

Et issirops e bevendas

Et autras bonas fazendas,

Segon diversas qualitatz

De diversas enfermetatz.

Quar ges tota malautia

Non requier una metgia.

Mas d' aiso no vuelh plus tractar,

Car lonc seria per comtar...


De la premieira obra de misericordia, la quals es castiar et endoctrinar son proeyme.


De la premieira obra de misericordia, la quals es castiar et endoctrinar son proeyme.


L' obra primieira de merce

E de pietat e de be,

Es son prueyme, qui 'l ve falhir,

Endoctrinar e corregir;

D'on dis us decretz: “Castiar

Cels que fan mal, e retornar

En la via de veritat

Los peccadors que an errat,

Sapchatz que es una manieira

D' almorna far vertadieira.”

E deu hom castiar peccat

Ab amor et ab caritat,

Si secretz es, secretamen,

E de premier non aspramen,

E d' aiso Seneca disia,

Que mais es de cortesia

Castiar ab perdonansa,

Que ab trop aspra vengansa;

E que hom deu las malvestatz

Voler mais delir que 'ls malvatz.

En autre loc Seneca dis:

“Cel que mal a fag, o grazis

Qui lo y mostra cortezamen,

E qui lo y mostra cruzelmen,

No i s castia ni 'n pren salut,

Enans se te per offendut.”

Et us decretz dis: “II botos

No val la prezicatios,

Qui vol tirar ab batemens

A sancta fe los mescrezens.

Mas qui pecca publicamen,

O monestatz secretamen,

Ab amor et ab caritat,

No s castia de son peccat,

Adoncx vol esser castiatz

En public, ab asperitatz,

Pueis que am be no s castia;

Quar sabetz que malautia,

Qu'om non pot sanar ab enguens,

Se deu traucar ab ferramens.”

Aissi o ditz Isidorus;

E Seneca ditz que cascus

Los maleficis perdonan

Als malvatz, als bos dona dan.

E ditz lo savis Salamos:

“Mais val simpla correccios

En home savi vergonhan,

Que, en fol, cent plagas no fan.”

E de fol malastruc ditz mai

Que correccios li desplai

E plai a cel que savis es;

Et apres ditz que magers es

Bes castiar publicamen,

Non es amar secretamen;

E que mais val nafra d' amic

No fay fengs baizars d' enemic.


De la segonda, la quals es donar a manjar als paubres.


L' obra segonda de merce,

De gran pietat e de be,

Es al paubre dar a manjar,

O deniers de que 'n pot comprar;

Sobiranamen al pauzat

En luoc et en necessitat,

Que de querre non a poder,

O a vergonha del querrer;

Quar hon mai lo sap frachurar,

Mais es hom tengutz de donar;

Pueis los autres que n' an mestiers,

Deu quascus paisser voluntiers

De so que ses dan sieu pot dar.

Quar mout lausa senes duptar,

Et en mains luocx, l' Escriptura,

Paisser aquel que endura,

E no solamen sos amicx,

Ans o deu be sos enemicx;

D'on dis lo savis Salamos

Qu'om, al enemic frachuros,

Que a fam, deu dar que manjar,

E si set a, deu l' abeurar;

Quar cel que o fai, fay son gran pro,

Que Dieus li 'n ret bon gazardo;

Mas cels que an pro que manjar

Non deu hom voler covidar;

D'on l' avangelis Sant Luc ditz

Que om non deu a sos covitz

Apelar fraires ni cozis

Ni sos amicz ni sos vezis

Que son ricx, e mestiers non an

D'aquels covitz, quar cilh qu' en fan

Recebon paga temporal,

Quar ilh apres fan atretal;

Mas apele los paubres mancx,

Frevols e secx e vielhs e rancx,

Que non an poder d' esforsar,

Ni poder de gazardonar;

E, si o fay, er benauratz,

E sus el cel gazardonatz,

Et er ses fi le gazardos;

D'on ditz lo savis Salamos:

“Cel que al paubre donara,

Voluntiers non frachurara;

Mas cel sostenra frachura,

Que sos precx met a non cura.”

E l' apostols ditz atressi:

“Quan veiras lo paubre mesqui

Que a gran fam, dona 'l del pa,

Quar non deus ton par, crestia,

Per cui Jhesu Crist volc morir,

Vianda desnegan, aucir.”

De la tersa, la quals es tener hospitalitat.


L' obra tersa de pietat,

Es tener hospitalitat;

La qual obra de gran plazer

Es a Dieu lo paire, per ver,

En tan que qui 'l paubre romieu,

Que vai queren ostal per Dieu,

Alberga dedins son osdal,

Recep lo rey celestial;

Quar, fassa l' hom o mal o be,

Dieus o te tot per fag a se.

Aissi o ditz lo Filhs de Dieu

En l' evangeli Sant Matieu;

Et el Vielh Testamen trobam

Escrig de Loth e d' Abraam,

Que, quar bos ostals tenian,

E 'ls viandans recebian

Voluntieiramen e de grat,

Per so foron ilh tan onrat

Que Dieus angels lur enviet,

Los quals quascus d' els alberguet.

Atressi, dis lo Filhs de Dieu

En l' evangeli Sant Matieu,

Quan los dos apostols trames:

“Vos autres, dis el, vos n' ires,

E cels que vos albergaran,

Vos albergan, me recebran;

E cilh que vos volran auzir,

Ni en lur ostal aculhir,

Sapchon qu' el jorn del jutgamen,

O compraran mot caramen,

Quar mot piegz seran aculhit

Que Gomoriens ni Sodomit

Que foron de las doas cieutatz

Que Dieus sumpsi per lurs peccatz.”

E devetz saber issamens

Qu'om deu recebre maiormens

Los discipols e sers de Dieu

Que queron ostal el nom sieu.

E son per cert mais obligat

A tener hospitalitat,

E recebre los viandans,

E 'ls estrangiers peregrinans,

Cilhs que an, en dezert logal

E solitari, lur ostal,

E tal qu' om non trobaria

Hostal, s' ab lor non o fazia,

Quar si alcus homs aten aqui

Que aia perdut son cami,

O per qualque aventura,

Deu hom aver maior cura

E d' aqulhir e d' osdalar;

Quar mais i pot hom perilhar,

Qu'en autre luoc no faria,

On agues osdalaria.

Mas aras es a tan tornat

Que 'lh sers de Dieu son refuzat

Et escridat et escarnit,

E ja non seran aculhit

En ostal neis en l' estable;

Mas joglar, ser del diable,

Son totas horas ben vengutz,

Et aculhitz, e quars tengutz;

E dona lurs quex voluntiers

Civada, raubas e deniers,

Tot per mondana vanetat,

E 'lh paubre son foras gitat;

D' on ieu cre que cilh qu' aisso fan,

En la dicha pena seran,

La qual Jhesum Crist menasset,

Quan los apostols enviet:

Doncx qui o pot far voluntiers,

Albergar cels que n' an mestiers,

Evidan vigorosamen,

Non de paraula molamen,

Que sembla que cor no y tenha,

Mas que tiran los contrenha,

Et ab corteza preyeira;

Car, tot en semblan manieira

Evidero lo filh de Dieu,

En Emaus li discipol sieu,

Qu'ab luy parlan foron vengut,

E no l' agron reconogut;

Quar tan fortmen l' evidero,

E neis tiran lo preguero,

Qu'els dels precx foron ysauzit,

Quar Jhesum Crist pres lur evit,

Segon que recomta Sant Lucx,

Evangelista benastrucx.

E deu sos ostes issamen

Recebre quex alegramen,

Si que alegramen lur do,

E de bon cor, o pauc o pro,

Segon que Dieus aura donat,

Que mielhs s' en tenran per pagat;

E ministran los deu servir

Gent, et onrar e car tenir,

E dar bonas ministracios,

Segon qu' es lur condicios;

E 'ls deu soven amonestar

Que voluntiers deion manjar,

Dizen que a lur oste play...


De la quarta, la quals es los paubres nutz vestir.


L' obra quarta de pietat,

Que play fort à la deitat,

Son prueyme paure nut vestir;

La qual obra, senes falhir,

L' Escriptura lauza soven,

El Vielh e 'l Novel Testamen.

El Vielh, o dis Yzaias,

Propheta, e pueis Tobias;

El Novel, Sant Johan Babtista,

Quar Sant Luc, evangelista,

Dis qu' el dis: “Qui doas gonelas

Assatz ha bonas e belas,

Et es tan bastan quascuna,

Qu'el pot ben passar ab una,

Deu dar l' una, si savis es,

Al frachuran que non a ges.”

Esta quarta obra de merce

Es de gran frug e de gran be,

Quar lo paubres nutz d' aquest do,

En manta guia, fai son pro,

Quar defen lo de vergonha

Cobran sa carn e sa ronha,

E de freg mortal lo defen,

De plueia e de fort ven;

E per so que vestidura

Al paubre longamen dura,

Si de bon drap es maiormen,

Per so prega plus longamen,

Tan quan mais a de durada,

Per cel que la li a donada.


La quinta, la quals es visitar los malautes.


L' obra quinta, senes dubtar,

Es los malautes vizitar;

E so aquels vizitamens,

Part autres bes, a Dieu plazens,

Quant hom, voluntiers e de grat,

So vezi en emfermetat

Vai vizitar, quan n' a lezer,

E sap que el n' aura plazer,

E sap qu' el li pot ajudar,

E 'lh fay aquel be que pot far

E de servizi corporal

E de profieg espirital,

Enduzen luy cortezamen

A cofessar so falhimen,

Prometen salut a son cors

Et a s' arma, am que s' esfors

De venir a cofessio,

Am veraia contricio.

E Sant Jacmes, l' apostol, ditz

Que femnas, veuvas de maritz,

Et effans orphes vizitar

E deffendre e cosselhar,

Quar son en tribulatios,

Es perfiecha religios.


De la seizena obra de misericordia, la quals es visitar los encarceratz.


L' obra seizena, so sapchatz,

Es vezitar encarceratz,

Aquels que hom sap maiormen

Que son pres non degudamen;

Quar mot pot esser trebalhatz

Qui es a tort pres o liatz;

Per qu' a mestier de cofortar.

E deu l' om aissi vizitar,

Aven mal e compassio

E desplazer de sa preizo

E del trebalh que el soste,

E deu l' amonestar dese,

Que el deu en passiencia

Suffertar sa pestilencia,

Quar, sitot malmerens non es

De la causa per que 'sta pres,

O si pres es per voluntat,

Albir se que el a peccat

Mantas vegadas, offenden

Lo Creator omnipoten,

Que no lhi tramet ses razo

Aquela tribulacio;

E, quar Dieus l' a volgut punir,

En aquo lo deu benezir.

Quar ges, segon S. Gregori,

Non es en tan meritori

Lauzar Dieu en prosperitat,

Quo es qui 'lh lauza trebalhat.

E deu hom se mezeis offrir,

Si re per luy pot far o dir,

Et ab voluntat de l' atendre,

Si far o pot senes reprendre.

Apres deu hom esser curos

Qu'elh deslieure de las preizos,

Ab razo et ab drechura.

E, si a de re frachura,

O de beure o de manjar

O d' autra re, li deu hom dar...


De la VII, la quals es sebelir los mortz.


L' obra setena, ses falhir,

Es los paubres mortz sebelhir;

Lausada mot fort issamen

El Vielh e 'l Novel Testamen,

D'on trobaretz que Tobias,

Sant hom que seguet las vias

E 'ls mandamens del rei del cel,

Auzi dir dels filhs d' Irael

Qu'us mals homs I mort n' avia,

E que mort el sol jazia,

E non era qui l' enleves;

Quant o saup, Tobias ades

S'en vai de la taula levar,

Dejus, ses beure e ses manjar,

E mes lo cors en sa maizo,

E tenc l' aqui tro que nueg fo,

E la nueg el lo sebeli

Tot suau, que res non senti,

Quar de jorns far non auzava

Per Pharao que dubtava.

Et alqunas creaturas

Trobam be segon naturas,

Que non an ni sen ni razo,

Si cum las bestias e 'l peisso,

Que las vivens van sebelhir

Aquelas que s laisso morir.

Aissi se troba de dalfi

Quar si 'n mor I, o hom l' auci,

Li vieu lo porto sosterrar

Mantenen jus el fons de mar.

Veiatz doncx qu' en devem far nos,

A cui es datz sens e razos!

Doncx los paubres mortz sebelhir,

E las exsequias seguir

Deu voluntiers quascus homs bos,

Quar ditz le savis Salamos

Que miels es anar al ostal

De plor que a gaug temporal;

Qu'om aqui conois en que fon

La vana gloria d' aquest mon...

Et aissi Sant Ambrueis o ditz,

Qu'el sebellir non es trobatz

Per mortz, mas per vieus, so sapchatz.

So ditz Seneca per razo

D' esquivar la corrupcio

E 'l desplazer e la pudor

E la fertat e la dolor.

Sant Augustis ditz atressi

Encontra peccador mesqui,

Qu'a sa vida non fetz mas mal,

E pueis se fay en sant logal,

Per sa folia, sosterrar,

Cum si s' en devia salvar:

“Sapchatz que aquel luocx sagratz

No 'l deslieura de sos peccatz;

Ans cove qu' el punitz sia.

Car anc fetz tan de folia

Que de si eys tan presumis,

Que tan noble logal cauzis.”


De la error de cels que dupton mays lo sagramen, si juro per alcus dels sans de paradis que si juro per Dieu.


Empero manta fola gen

An aytal fol entendemen

Que mais temon, en parvensa,

E mais an lur entendensa

En alqus dels santz que en Dieu, 

Quar, si jurat an Sant Andrieu,

Plus tart se perjurarian

Que si Dieu jurat avian

E son poder e sa vertut;

E, per mans fols, seran crezut

Plus tost alqu testimoni,

Si juro per Sant Antoni

Que si juro lor Creator;

E no mov mas de gran folor.

E cilh que juro d' autra part,

Si perjurarian plus tart

Que si avian C vetz jurat

Aquel Dieu per cui son creat;

E an dels santz mais de temor

Que non an de lur Creator;

E son deceubut malamen,

Quar li fol pecco, sostrazen

A Dieu l' especial honor

Que l' es deguda de temor.

D' autra part, fan peccat mot gran

Quar, per Sant Antoni juran,

Ilh crezo mai aver jurat

Que si juran la deitat,

Et aisi teno per maior

Creatura que creator,

E crezo que Sant Antonis

Fos mantenen malenconis

E que la lengua lur cremes,

O la boca o 'ls mas o 'ls pes;

E son malamen deceubutz

Quar del cremar non an vertutz,

Quar ges nulh santz non a poder

De mal far ni de mal voler

Ad humana creatura;

Quar ilh son d' aital natura,

Pueis son per gracia cofermat

Et em paradis alogat,

Que, quan que siam peccador,

Ilh nos amon de bon' amor,

E nostre profieg deziro,

Mas nostres peccatz aziro,

Pero laison lo jutgamen

A Dieu lo payre omnipoten,

Lo quals sols peccatz perdona

E punis e gazardona;

Doncx nulhs santz no pren vengansa

Per foc ni per malanansa;

Mas Dieus a, per sa gran bontat,

Ad alcus santz poder donat

Que podo d' alcus mals guerir;

Lo santz doncx pot mal escantir,

Mas non pot ges cremar las gens,

Ni lur pot nozer autramens;

Doncx quascus deu Dieu mays onrar,

E mays temer, e mays amar,

E mays esperar del sieu be,

E cofizar de sa merce

Que de la Verges Maria

Ni de negu sant que sia.

Quar qui mais fazia d' onor,

O mais portava bon' amor

Ad autra re que a Dieu ver,

O mais temia son poder,

O mais esperava de be,

Cofizan may de la merce

De lunh' autra re que sia,

D' aquela son Dieu faria;

D'on podetz saber quals perils

Es tant amar filhas o filhs

O grans riquezas temporals,

E seguir los deliegz carnals

Que offenda son Creator,

O l' oblit per la dicha amor,

O que om mais i cossire

O mais aver o dezire;

Car de so qu' om dezira mai,

D' aquo, ses dupte, son Dieu fai,

E la honor a Dieu deguda

En creatura transmuda.


De prezicatio, et en qual manieyra deu hom prezicar.


D' autra part, fay d' amor senhal

Quascus al rei celestial,

Quan parla voluntieyramen

De Dieu, prezican a la gen

Los dotze articles de la fe,

Als simples que no 'ls sabo be,

E 'ls sants comandamens de Dieu

E las doctrinas del Filh sieu,

E so que'lh Sanh Pairo an dig,

Et an prezicat et escrig,

Essenhan bonas obras far,

E 'ls mals que hom deu esquivar,

E temer penas iffernals,

Deziran gaugz celestials.

E deu, cel que vol prezicar,

En comensamen Deu pregar,

Requeren humilmen qu' el guit

Per gracia de Sant Esperit,

Que 'l done gracia de ben dir,

Et als autres de retenir,

E del be retengut obrar.

Quar nulhs homs no i s deu cofizar

Tan del sen ni del saber sieu,

Que non aia recors a Dieu;

Quar nulhs homs no pot re dir be,

Si de gracia de Dieu no 'lh ve,

Ni a corregir peccador,

Ses gracia de Nostre Senhor,

No val castiar ni sermos...

Enqueras mays, qui be vol dir,

E dignamen vol prezicar,

Deu apenre pueis essenhar.

E qui vol essenhar far be

Lo deu premier mostrar en se,

Quar bon essemple valon mais

No fay sermos, ab fagz savais;

Quar no prezica drechamens

Passiensa homs irraissens,

Ni grans dejunis homs glotos,

Ni bonas obras pezeros, (N. E. pezeros : perezos, perezoso)

Ni orgolhos humilitat,

Ni luxurios castetat.

Enqueras devetz mais saber

Que cel que vol a Dieu plazer

Per fag de predicatio,

Deu adordenar so sermo

Ad onor e a plazer Dieu,

Non a profieg temporal sieu;

Prezican humilmen de grat

Ab amor et ab caritat,

E non ges ab gloria vana

Qu'om dezir lauzor mondana,

Qu'om diga qu' el es drechuriers

O es bos clercs o bos parliers.

D'on, per mostrar qu' el bos sia,

Non deu dir qu' om no 'l faria

A peccat mortal cossentir,

Que el mais no volgues morir;

Quar si vers es, dir non lo y cal,

Mas be pot dir, en general,

Qu'om deu voler morir de grat

Abans que far mortal peccat;

Ni per mostrar sa clersia,

O sa gran philosofia,

Non deu prezicar a la gen

Simpla layqua trop subtilmen.

Quar Gregoris, en veritat,

Dis que, segon la qualitat

Del pobol o dels auzidors,

Deu dir paraulas le doctors,

Ni se deu hom gloriejar,

Prezican en son bel parlar,

Ans deu mais curar del ben dir

Que de sas paraulas polir;

E deu hom las gens prezicar,

Non ges am cor de diffamar,

Mas ab vera compassio

Et ab aital contricio

Que vuelha peccatz e follors

Mais perseguir qu' els peccadors;

Q' us homs tot home deu amar,

Mas sos peccatz deu azirar,

Dels quals, en son cor, deu aver

Compassio e desplazer;

E deu hom so mais castiar

En que mais sab las gens peccar,

Aquo blasman plus aspramen,

E d' aquo parlan plus soven;

E no i s deu cessar per plazer,

Ni per temor de dire ver,

E so que es plazens a Dieu,

E fay mestier al pobol sieu.

Enquaras deu, en prezicar,

La condicio cossirar

De cels, los quals vol corregir

Et emendar e covertir,

Quar a tota malautia

Non es obs una metgia:

Home qu' es vielhs deu s castiar

Ab doussamen amonestar,

Per amor, que no i s desesper,

Espaventatz outra dever;

Mas home jove, que s' empren

En far peccat novelamen,

Deu s plus rege espaventar,

E plus aspramen castiar

Per so que per asperitat

Mais dupte tornar en peccat;

E qui castiatz doussamen

Del mal non pren amendamen,

Cove que sia castiat

Rege et ab asperitat;

Mas aver cove manieira,

Quar si pauc val trop leugieira

E trop simpla correccios,

Mens val trop aspra per I dos,

Quar bon caval per sobrefar

Fay hom manhtas vetz fol tornar;

Per que non deu hom peccador

Corregir ab trop gran rigor,

Ni am maior asperitat

Que no requeron sieu peccat,

Cum fan alcu, paubre de sen,

Que, per un petit falhimen,

Volon, encontra peccador,

Procezir am trop gran furor,

E mays an cura de punir

Los peccatz que de corregir;

Quar ja nonca daran ren al,

Mas am votz diabolical

Crido sia crucifiatz,

Depauzatz e fora gitatz...

Quar la dicha correccios,

Que deu esser medicinals,

Maintas vegadas es mortals.

Et aytals omes semblans so

Ad I qu' aucis son companho,

Que sobre son cap avia

Una mosqua qu' el ponhia:

E, quar la mosqua volc ausir,

Sus en la testa 'lh vay ferir

Son companho, e det li tal

D'una massa el cervigual,

Qu'el cervel li vay escampar.

Aytals es qui vol castiar

Peccador de leugier peccat,

Am sobre gran asperitat,

Quar si tan tost lo decassa,

Lo met en ponch que piech fassa,

Se abandonan a peccat

Cum caytieus e dezesperat,

E cossebra d' aquo rancor;

Et aquo es al peccador

Escampar cervel et ausir,

Per I peccat petit delir;

Mas qui vol autre castiar

Tempradamen, deu cossirar

Sa propria fragilitat,

En quantas vetz el a peccat,

E poyra conoiscer aissi

Que podon portar sieu vezi.

D'on S. Gregoris ditz tot clar

Que per so laisset Dieus peccar

Lo sieu principal apostol,

A cuy pueis comes son pobol,

Per so qu' en la colpa sia

Agues apres en qual guia

Degues als autres perdonar.

Nulhs homs donc non deu castiar,

Ni am trop aspra vengansa,

Ni am trop leu perdonansa;

Quar leugieiramen perdonar

Occazio dona de peccar;

D'on, menhs cruzel no seria

Qui leu tot perdonaria,

Que l' autres que tot falhimen

Puniria trop aspramen.

D'on dis le savis Senequa:

“Mais es cruzels e mais pecca

Totz homs perdonans a quascu,

Que no pardonan a negu.”

Et hom pessaria que fos

Us homs misericordios

Que perdonaria de grat

A tot peccador son peccat,

Et el plus cruzels seria

Que cel qu' el castiaria;

Quar plus misericordios

Es qui lia lo furios,

Que cel qu' el laissa desliat,

Per aver fada pietat;

E mais seria de merce

E de pietat e de be,

Si us homs el fuoc cazia,

E us autres l' en trazia,

Per mieg los pels, del fuoc arden,

Tiran fort e regezamen,

Si el donc, en autra guia,

Del fuoc traire no 'l podia,

Que si 'l laissava dins estar

Per pietat dels pels tirar.

E deu hom voler far sermo

Et en paraulas breu e bo;

E non deu hom trop refricar

Maiormen aquo que es clar;

Quar, d' ome que trop refrica

Las paraulas, quan prezica,

Lo pobol s' enueia mout leu,

E play li qui 'l fay ben e breu,

E rete plus leugieiramen,

E i ve plus voluntieyramen; 

Aissi no m qual plus declarar 

Las causas qu' om deu prezicar, 

Quar las causas davan dichas 

Son toquadas et escrichas

En aquest libre per vertut

Del Creator, cuy a plagut,

Bastan m' en en autre logal,

Per qu' aissi plus dir no m' en cal.


D' oratio e de la vertut d' oratio, e per qual razo deu hom orar.


Enquaras fay senhal d' amor

Quascus homs a son Creator,

Quant am luy parla voluntiers,

Quan n' a lezer e n' a mestiers,

O estan en oratio,

O venen a cofessio.

D' oracio devetz saber,

Que es a Dieu de gran plazer,

Quant hom la fay degudamens,

Et als dyables desplazens;

Quar de mort nos assegura;

Per que la Sancta Escriptura,

El Vielh e 'l Novel Testamen,

Nos amonesta mot soven

Que estem en oracio

Continua, per nostre pro;

E Jhesum Christ mostret en se

Qu' oracios es de gran be,

Qu'el orava mot voluntiers,

Sitot no n' avia mestiers,

Que per se mezeis, ses pregar,

Que s volia podia far;

Mas qu' en fazia per senhal

Que nos deguessem far aital.

E ns ensenhet en qual guia

Quascus Dieu pregar devia.

Enquara i s deu fort abrazar

Quascus home de Dieu pregar

Quar, quex oran, pren gran honor,

Parlan am Dieu, Nostre Senhor,

E quar l' angel de l' oratio

Fan a Dieu presentatio,

E quar oracios divina

Es de totz mals medecina

E grans remedis e cofors...

E 'ls diables espaventa

E 'ls ret vencutz e 'ls turmenta.

D' autra part, non es batalha

Qu' oracios non i valha,

E d' enemic espirital

E neis d' enemic corporal;

Quar mais fay us sanhs hom oran

Que III cavaliers batalhan.

Oracios atressi ren

En Dieu amar home ferven.

D'on oracios a Dieu play,

Et a totz los angels si fay,

Per que creis vida temporal,

Et adutz a perpetual.

D' autra part, deu quex voluntiers

Orar, quar n' avem gran mestiers,

Qu' obs nos es que Dieus nos valha,

Quar nueg e jorn gran batalha

De carnal concupiscencia

Soffre nostra cosciencia,

E de mondana vanetat

E del diable que ns combat;

Per que cove nos peccadors,

Estan el mon, soven socors

Demandar al Rey de gloria,

Si volem aver victoria;

Et es quascus tengutz d' orar,

Quar es mout leus causa de far.

Quar quascus homs a preguieyra.

D'on si tot hom, per paubrieira

De bes temporals, de donar

Almorna se pot excusar,

E de dejunis atretal

Per frevoleza corporal,

Per tot aisso d' oracio

Non a ges excusacio;

Quar, neis cel que no pot parlar,

En son coratge pot orar

Et orar pot hom tot dia,

E totz temps, e on que sia,

A jorn obran o feriat

E en yvern et en estat,

Quar cautz ni fregz no lh' es nozens,

Si n' a cor, ni plueia ni vens,

E pot orar nueg e dia

E sas et en malautia,

Joves e vielhs, estan, anan,

Per terra, per mar naveian,

Desiran la gracia de Dieu,

E procezen lo regne sieu;

Quar aquels sieus deziriers bos

Non es als mas oracios.


Per cuy deu hom orar.


E deu quex orar issamen

Per se e pueis generalmen

Per totz los fizels crestias,

Vieus e mortz, malautes e sas,

Quar oracios aytan val may

Quan plus generalmen se fay;

Per que, cel que be vol orar,

Nulh home non deu exceptar,

Ans deu voler generalmen

Comunicar a tota gen,

Paubres e ricxs e mals e bos,

Sos precx e sas oracios,

Neis maiormen als peccadors,

Quar mais an mestier de socors;

Qu'om deu pregar plus voluntiers

Per cels que n' an mais de mestiers

Pregan per cels que son malvatz

Que Dieus los tragua de peccatz.

Pels be vivens deu hom pregar

Qu'els i lays Dieus perseverar.

Pero quascus en veritat,

Segon l' orde de caritat,

Deu pregar Dieu plus coralmen

Per si mielhs que per autra gen

E per cels de son parentat,

Tan can mais li son a costat,

E mais per son par crestia

Que per Juzieu ni per paga,

E per totz sos befachors may

Que per altre que be no 'lh fay;

Quar amicx e familiars

Deu cascus hom tener plus cars.

Mas, sitot lor em may tengut,

Sapchatz que mais es de vertut

Orar per sos persecutors,

Que non es per sos befaychors;

E per so dis lo Filh de Dieu,

En l' avangeli S. Mathieu,

Qu'om deu sos enemicx amar,

Et a sos malvolens be far...

Qui donc per l' enemic vol sieu

Oraso far, plazen a Dieu,

Fassa la de cor, ses rancor,


Ab caritat et ab amor.

D' autra part, alcu dezastrat

Oran, fan mays de malvastat;

Quar si en lor cor an rancor

Ad alcun home, per folor,

Quan no 'l podon estier ausir

Ni dan donar ni persequir,

Fan i tot lor poder oran,

Pregan Dieu qu' el meta en mal an,

E malaventura li venha,

O fuoc d' efern l' escomprenha,

O Dieus a frachura l' aport,

O que 'l trameta mala mort,

O que sos peccatz no 'lh perdo.

Dieus! tan cruzel oracio!

Mol mal a sos obs labora,

Qui mort a son proeyme ora!

Quar el es tengutz quant a Dieu

De la mort d' aquelh proeyme sieu...

Donc de sa mort es obligatz,

Et aquo mezeis entendatz

De las altras maldicios,

Don lo malditz es perilhos.


De la remembransa de la vileza de la carn d' ome apres la mort.


E deu s' albirar issamen,

Apres aquel departimen,

La carns e 'l cors d' ome quals es,

Quar non es plus orribla res,

En aquest mon, a remirar

Ni tan pudisca, so es clar,

Adoncx apar la vileza

De la carn e la lageza,

Et apar adoncx en que fon

La vana gloria d' aquest mon;

Quar no i te pro aur ni argens

Ni nobleza de vestimens

Ni grans plentatz de viandas...

Ni nobleza de linatge

Non destriga aquel passatge;

Quar tot passa a ley de fum.

E co fay la naus per lo flum,

Que, quan que passe cargada,

No i apar quan n' es passada.


De las X penas yffernals.


Los greus trebals e 'ls languimens,

Las greus penas e 'ls greus turmens

D' iffern, on seran turmentat

Cels que morran en lor peccat,

Ab perdurabla passio,

Ses esperansa de perdo,

Aquestas penas iffernals,

Continuals e perpetuals,

E fort orriblas e cozens,

Son X manieiras de turmens.

Focx d' iffern es la premieira

Que art de gran manieira,

Que res non o pot albirar,

Ni es res qu' el puesca tudar,

E no qual qu' om l' escomprenha,

Qu'el art per se, senes lenha,

E no ret flama ni lugor,

Ni consumis lo peccador,

Ans lo crema ses consumir,

E 'l fa tos temps vieure e morir,

Quar a bo mercat so tenria,

Si tantost lo consumia.

La segonda es fregz mortals,

Tan fort glassans e tan corals,

Qu'el mon non es semblans freiors,

E destrenh tan los peccadors,

E 'ls fa tremolar e fremir,

E tan lur fay las dens glatir

Qu'el mon non a tan gran fertat

Que es auzir aquel lor glat.

La tersa es de gran pudor

Que suffertan li peccador

Els fons d' iffern, de sulpre arden,

Qu'el mon non a re tan puden.

La quarta orribla pena,

Qu'els peccadors fort desena,

Es d' arnas e de verms pongens,

Contunis e non defalhens,

Traucan e manjan de totz latz...

La quinta es de batemen

De grans vergas de foc arden,

Ab que 'l diable nueg e jorn

Bato 'ls peccadors tot entorn;

E de lor critz e de lor glat

Non an merce ni pietat.

Escurtatz es la seizena,

Et es lor de mot gran pena,

Que l' us l' autre be pot auzir

Cridar, udolar e fremir;

Mas a vezer non an clardat.

Anquaras an autra escurdat,

Quar non an membransa de Dieu,

Ni vezon ges lo regne sieu;

Quar la gran forsa del turmen

Lor tol aquel remembramen.

La setena es grans fertatz

Qu' ilh an de vezer lors peccatz,

Quar vezon escritz denan se

Tot quant an fait e mal e be,

E conoisso que justamen

Son lieurat ad aquel turmen,

E que an, per lor gran foldat,

Lo regne del cel oblidat.

L' octava es de vezio,

Quar vezo que tant prop lor so

Li malvat diable ifernal,

Mot orrible, que de lor mal

An plazer, quar lor deziriers

Es que aian pro parsoniers

En las penas et els turmens,

E ges per so ilh no n' an mens.

E sapchatz que la novena

Pena es d' arden cadena,

Am laqual son encadenat,

E per lo col estreh liat

Li peccador, a for de cas...

La dezena es fams e setz,

Que anc tan mortals Dieus non fetz,

Que neis las mas, si podian,

Voluntiers si manjarian,

E qui lor podia donar

Un petit, neis d' aiga de mar,

A beure, ilh li darian

Tot aquest mon, si l' avian.

De la prima son turmentat

Cilh qu' an trop aver dezirat;

De l' autra li malicios;

De la tersa li luxurios;

E son punit del quart turmen

Los envieios e 'ls malvolen,

E del quint cels qu' en aquest mon

Per trebalh castiat no son;

E del seyze son turmentat

Sels que no son volgut de grat

En lor vida be convertir,

Et al lum de la fe venir;

Le setes turmens es dels fatz

Que cofessavan lor peccatz

E 'n o n' avian cossiencia

De trenquar lur penitencia;

E cilh suefro l' octan turmen

Que an vist voluntieiramen

Autruy trebalh e dezirat,

E voluntiers l' an procurat.

Lo noves turmens es dels fols

Que van queren vestirs trop mols

E delicadas viandas,

Bels ostals, grassas truandas,

Los deziriers carnals seguen

Outra mezura, per nosen;

E del deze li ric malvat

Que en aquest mon an manjat

E begut outra mezura,

E sabian la frachura

Dels paubres mendics famolens,

A lor porta de fam morens,

E no n' avian acorregut,

Mentre que n' an lezer agut.

Cel doncx qu' en tot peccat jairan

Totas las penas soffriran;

Et on plus fort auran peccat,

Plus fortmen seran turmentat;

Adoncx no i s poiran cofessar

Ni penedre, aisso es clar,

Quar d' als non auran membransa,

Mas de lor greu malanansa;

Quar pauc aprofecharia

Qui adoncx se penedria;

Quar lo penedres re no val

Qui no i s penet quan pot far mal,

Autramen non laissa peccat,

Mas li peccat an luy laissat.

Cels que seran en cel martir,

Auran gran deliech de morir,

E comensaran dezirar

La mort que solon azirar,

E morir per re non poiran,

Mas que moren tos temps vieuran.