DCVB Romaní (Tremp, Balaguer, Urgell, Ll., Tamarit de la L., Fraga, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Riba-roja, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al.); cast. romero. Pren un manoll de romer et altre de xara, Micer Johan 322. Del abròtanum, e los lechs li dien romer, sàpies que calent e sech és, Macer Erbes. Enramada ab romer y sarjolida, Llorente Versos 101.
Fon.: romé (occ., Maestrat, Morella); romέ (Tamarit de la L.); roméɾ (Val., Al.). Etim.: probablemeut d'una forma de llatí vg. *romarĭu, deformacíó de ros maris, mat. sign. (Corominas DECast, iv, 56). Del latin ros marīnus 2. ROMER m.
Romeu. Els romers es queden a l'ermita per fer el dinar, Salvador FB 85.
Fon.: romé (occ.); roméɾ (val.). Etim.: de romeu, amb canvi de terminació. 3. ROMER m.
Cavall de color blanc i roig (Banyoles, Manresa, segons Griera Tr.).