Enrique Segurana Celma , Valderrobres
Sempre me quedarás tú.
Cuan crec que'l sol s'apague,
Cuan lo día sem fa du,
La teua presénsia enamore.
Son mols los añs que vivim.
Moltes són les experiénsies.
Moltes históries tenim.
Sempre te donaré les grássies.
No me falle la memoria.
Recordo an aquella chica,
Recordo, y casi es história,
Aquell dumenge de fira.
Añs ya són mes de coranta
Y en lo cor asselerat
Y tornán a casa teua
Ting lo sel al teu costat.
Del alma me ix una cansó
Que mol fort yo cantaré.
Que lo món sansé se entero
!! Te volía, te vull, te voldré !!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sempre me quedarás tú. Cuan crec que'l sol s'apague. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sempre me quedarás tú. Cuan crec que'l sol s'apague. Mostrar tots els missatges
dilluns, 12 de febrer del 2018
Sempre me quedarás tú
Etiquetes de comentaris:
Cuan lo día sem fa du,
Enrique Segurana Celma,
ermitaño,
La teua presénsia enamore,
Sempre me quedarás tú. Cuan crec que'l sol s'apague,
Valderrobres
Ubicació:
44580 Valderrobres, Teruel, España
Subscriure's a:
Missatges (Atom)