historia Aragón "lengua aragones" (reyna de Castilla, 1409)
https://www.cabronews.com/los-psicologos-confirman-que-se-puede-ser-idiota-y-tener-un-doctorado
Natxo Sorolla afirma:
""Revisant els nombrosos arxius històrics del Matarranya, Mesquí i Bergantes es pot descobrir que la denominació de català s'ha utilitzat històricament en aquestes comarques (i la llengua té una extensa tradició escrita en els nostres pobles). De fet, no es coneixen registres que parlin del "chapurriau" fora del segle XX (ben avançat). Chapurrear és parlar malament una llengua. I parlem la nostra llengua bé.
///
Artur Quintana , lo gran maestre de Ignacio, escriu:
http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Departamentos/PoliticaTerritorialJusticiaInterior/Documentos/docs/Areas/Informaci%25C3%25B3n%2520territorial/Publicaciones/Coleccion_Territorio/Comarca_Bajo_Aragon/HU_2.PDF&ved=0ahUKEwixjdv_yobWAhWKKJoKHVC9CnIQFghWMBE&usg=AFQjCNFhvpQC4KxnHAu4tOo94d6SY4kdOQ
A finales del siglo XVIII o a principios del XIX debió de
popularizarse el término chapurriau, calificativo negativo que se usaba para de-
signar el catalán hablado en la comarca, y en general en Aragón.
///
Any 1612: «que Peñarroya confrenta amb els Reynos de Catalunya i València, i en el moment de la unió es parlava en llengua catalana tancada» (Sumari del proces de proprietat iuratorum de Pena-roja et Fornoles, 1612, transcripció de Quintana, 2006)
Any 1923, alcalde de Fórnols (José Maria Bel Molins) publicava un anunci sobre la necessitat d'un doctor on s' apunta que la vila matarranyenca era «de parla catalana».
Any 1938 ABC referència l'entrada de les tropes franquistes a Fraga: "Avui Fraga està gairebé desert. El mateix passa a Torrent de Cinca i en Mazalcorreig i en Mequinensa. Per aquesta línia es parla català ja. "
Any 1952, Juan Moneva «en travessar el riu Matarranya que, per Faió, separa Aragó i Catalunya, vaig disposar no parlar sinó català; i fins i tot hauria d'haver-ho fet abans, doncs català parlen a Nonasp ii a Favara, estacions aragoneses de la línia »
Any 1965, Camilo José Cela visitant la Ribagorça aragonesa «per tots aquests pobles es continua parlant el català: millor o pitjor ja que, en aquestes zones de fricció de llengües, les llengües s'esbocinen -o es llimen -en conviure i influir-se recíprocament» //escrit en castellá per Camilo
// Camilo tamé vadi que "no es lo mismo estar jodido que estar jodiendo", per lo que no es lo mateix parlá y escriure chapurriau que chapurrear.
Camilo parlae gallego , y seguramén enteníe lo catalá perque son llengües paregudes, pero están considerades dos llengües diferentes. Si lo gallego se parlare a Teruel siríe catalá avui en día.
Les sites de Natxo están traduídes al catalá , estaen escrites en castellá, ya mo les va ficá al grupo y la foto del anunsi per a meche (dotó) de Fórnols.
Los noms dels pobles varíen en los añs, y se fan aná los que convenen a cadaú. Per ejemple, Peñarroya, Penarroija, Pena-Roja .
De lo que Natxo trobe escrit agarre lo que que vol per als seus interesos. Un lingüista com ell pot aprofitá hasta lo que escric yo del catalá y lo swahili , agarrá un trosset, lo que interesse, li fiques " ", <>, sic, y ya tens una sita per aná pegán a tots los blogs, grupos de facebook, etc. Natxo es un mestre en aixó, en les reds, xarxes li diu ell al seu blog a wordpress, y en manipulá encuestes preguntán a gen que sap qué contestarán.
No fique cap sita del pare Batllori, estudis de Martí Gadea y atres lingüistes valensians y del valensiá, y sites que se veuen a valenciafreedom.com , pg de fb Corona de Aragón, etc ...
Any 1555: «y el reino de Valencia habla catalán, y hasta oy en día todo lo que está en frontera de Cataluña y Valencia, los aragoneses como Monçón y su tierra y Fraga y Favara, Maella, La Torre del Conde, Fresneda, Valderrobres, Vinazeit [sic], Fonespalda, Monrroy y Aguaviva y toda aquella tierra, con la de Teruel que confronta con Valencia, todos hablan los aragoneses catalán, y los catalanes fronteros Aragón ni palabra» (Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa i virrei, Historia de Aragón, referenciat a Faci (2016)).
Any 1557: «En Aragó tant com afronta lo regne ab Catalunya y València, no parlen aragonès sinó català tots los de la frontera» (Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa). //Huesca, Saragossa, Teruel tenen frontera en Cataluña, los de Tortosa saben com parlen a Azanuy, Tamarite, etc .///
Any 1612: «que Peñarroya confrenta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la union se hablaba en lengua catalana cerrada» (Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612, transcripció de Quintana, 2006) //Reino de Cataluña, eh? Quintana es un bon mestre per a Natxo, es un home que diu que lo catalá ya se parlae fa 2200 añs a la península, creu de Sant Jordi, onso y xumenera son paraules residuals del aragonés, y moltes atres perles.
Any 1921: Matíes Pallarés, (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72. //Matíes ere de Penarroja, no sé si escribíe tamé Pena-Roja//
Any 1923, alcalde de Fórnols (José Maria Bel Molins) publicava un anunci sobre la necessitat d’un doctor en què apunta que la vila matarranyenca era «de habla catalán». // No va escriure res Braulio Foz sobre lo catalá de Fórnols?/
Any 1938 l’ABC referencia l’entrada de les tropes franquistes a Fraga com “Hoy Fraga está casi desierto. Lo mismo ocurre en Torrente de Cinca y en Mazalcorreig y en Mequinenza. Por esta línea se habla catalán ya.” //a les tropes franquistes ñabíe gen que parlae chapurriau, aragonés, catalá, valensiá, asturiano, leonés (igual li dien castellano) pero sol ham agarrat este trosset//
Any 1952, Juan Moneva «al cruzar el río Matarraña que, por Fayón, separa Aragón y Cataluña, dispuse no hablar sino catalán; y aun debí hacerlo antes, pues catalán hablan en Nonaspe y en Fabara, estaciones aragonesas de la línea» // Juan Moneva te algo escrit en catalá, ya que lo parlae? //
Any 1965, Camilo José Cela visitant la Ribagorça aragonesa «por todos estos pueblos se sigue hablando el catalán: mejor o peor ya que, en estas zonas de fricción de lenguas, las lenguas se despedazan –o se liman –al convivir e influirse recíprocamente» // Gallego y Portugués, dos llengües diferentes que a la frontera se llimen, com lo fransés al catalá, aragonés al catalá, valensiá al catalá, castellá de Murcia al valensiá. A Mallorca , ses illes , la frontera es la mar catalana.
///Continúe Artur Quintana , extracte del pdf
En los últimos años del franquismo se creó en Aragón un clima favorable a la
recuperación del catalán como lengua escrita, y que en la comarca se inició
con la labor de Tomàs Bosque, de La Codoñera, como escritor y cantautor en
catalán a partir de 1968. //Escriu en castellá y fique Tomàs? Espanya tamé seguramén//
La actual Constitución Española indica en su artículo
3.2. que las lenguas no castellanas serán oficiales junto con el castellano, y de
ahí se infiere la oficialidad de la lengua catalana en la comarca del Bajo Aragón. El Estatuto de Autonomía de Aragón de 1982 ignoró la disposición cons-
titucional, obstaculizando así el proceso que, de acuerdo con la Constitución,
debería llevar a la oficialidad del catalán en Aragón, y en consecuencia en la
comarca del Bajo Aragón. La proyectada Ley de Política Lingüística de Aragón
contempla dicha oficialidad del catalán junto al castellano, pero hasta hoy esta
ley no ha sido aprobada por las Cortes. En 1984 diversos alcaldes y concejales de los territorios de lengua catalana de Aragón, y entre ellos algunos del
Bajo Aragón, firmaron la llamada Declaració de Mequinensa en la que se rechazaba el calificativo de chapurriau para el catalán en Aragón y entre otras
medidas de fomento de esta lengua, se pedía su enseñanza, que se inició en
diversas localidades aragonesas de lengua catalana, pero en ninguna de las de
la actual comarca del Bajo Aragón.
//Alcaldes, concejales, grandes lingüistas, científicos eméritos, conocidos por no aceptar nunca sobornos, tanto de un partido como de otro, izquierdas y derechas//
Si bien, en La Ginebrosa, desde 1997, se imparte una enseñanza contrastiva,
mayoritariamente dentro del área de lengua castellana pero no únicamente,
que aprovecha así de forma positiva el bilingüismo castellano-catalán de los
alumnos y su entorno.
En 1989 se fundó ASCUMA, entidad adscrita al Instituto
de Estudios Turolenses, y que de alguna manera coordina los esfuerzos para
la normalización y fomento del catalán en la comarca. A través de las publicaciones de esta asociación, así como también del periódico alcañizano La Comarca, un foradet en chapurriau, y de publicaciones como el Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses de Alcañiz, Tarayola de La Ginebrosa y Coses del lloc de La Codoñera,
se han ido manifestando diversos poetas y articulistas en catalán, como el ya
citado Tomàs Bosque, de La Codoñera, Carmeta Pallarés, de La Ginebrosa y
José Miguel Gracia Zapater, de La Codoñera, que recientemente ha publicado el poemario Davall d'una olivera, el primer libro en catalán de un autor de la comarca; anteriormente, en 1990, Ramón Mur, de Belmonte, Bellmunt, había incluido numerosos fragmentos en catalán en la novela Sadurija.
En 1995 ASCUMA publicó Lo Molinar donde se recoge gran parte de la literatura popular catalana –cuentos, leyendas, canciones, refranes…– del Bajo Aragón.
///
lo cual afecta especialmente a los imperfectos de indicativo: cantaves, cantave,
cantàvem… suenan cantaes / cantaix, cantae, cantàem…
En morfología se observa el uso de lo, los para el artículo determinado masculino como en el período clásico. Este artículo se suele apostrofar por fonética sintáctica después de vocal: que lo cavall puede pasar a que’l cavall. Son
generales los plurales del tipo hòmens frente a homes de otras zonas. Para las
formas átonas de los pronombres se usan las llamadas formas plenas, me, te, se,
lo, los, ne, formas que pueden apostrofarse de manera parecida al artículo de-
terminado: Que ne té puede sonar Que’n té. Los posesivos clásicos se usan sólo con algunos nombres de parentesco: mon pare, sa germana, y algunos po-
cos casos más: en ma vida; en los demás se han generalizado las formas
pronominales de la lengua clásica, partiendo de las del masculino: és la meua,
la teua cullera, lo meu lloc… En los demostrativos es característico el sistema
de tres demostrativos: este, (e)ixe, aquell, propio también de gran parte del catalán en Aragón y en Valencia, frente al resto del dominio que con pocas excepciones usa únicamente un sistema de dos demostrativos. En algunas localidades se oye enta/anta al lado de cap a, cara a generales.
Los paradigmas verbales son los siguientes. Presente de indicativo: canto, cantes,
cante, cantem, canteu, canten; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; par-
tixco, partixes, partix, partim, partiu, partixen. Presente de subjuntivo: canta,
cantos, canto, cantem, canteu, cànton; prenga, prengues, prengue, prenguem,
prengueu, prenguen; partixca, partixques, partix, partim, partiu, partixquen. El
imperfecto de indicativo es del tipo general cantava, perdia, sentia. El indefinido simple es desconocido y sola-
mente se usa el perifrástico, como en
la mayor parte del dominio lingüístico:
va cantar, va pendre, va sentir y no
cantà, prengué, sentí. Los participios
del pasado son las formas generales
catalanas: cantat, perdut, sentit.
En el léxico destacan formas tan clásicas como desvindre’s o vespra(da) que
en muchas zonas son propias solamente de la lengua literaria. Obsérvense
también las muchas voces compartidas
únicamente con las hablas catalanas oc-
cidentales: bes, carrasca, corder, esfar-
datxo, espill, faena, farnaca, panís, pi-
gota, rabosa, romer, timó, etc.
La Ginebrosa es una de las localidades
de lengua catalana del Bajo Aragón ...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sorolla Amela. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sorolla Amela. Mostrar tots els missatges
dissabte, 2 de setembre del 2017
Ignacio Sorolla Vidal afirma
Etiquetes de comentaris:
Artur Quintana,
chapurrear,
chapurriau,
Ignacio Sorolla Vidal,
Natxo Sorolla Vidal,
Sorolla Amela
dimarts, 11 d’abril del 2017
menéame, menéjam
https://www.meneame.net/m/cultura/c/18727608
menéjamela no, sorollamela tampoc.
Etiquetes de comentaris:
menéame,
menéjam,
menéjamela,
sacsamela,
Sorolla Amela,
Sorolla Mela,
Sorolla Vidal,
sorollamela
Ubicació:
44588 Beceite, Teruel, España
dimarts, 7 de març del 2017
Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal. El jefecico del catalanismo en Aragón. Cuidadico conmigo
https://xarxes.wordpress.com
Este es lo seu doble, per si li agarre un mal de ventre:
En valensiá es MOS.
No sé quí TOS vol fé callá, roijets, pero vatros ojito que tos diguen algo en contra, que enseguida escomenseu a voldre fé callá, bueno, a qui se dixe, a mí, Moncho, no me fareu callá, no teniu entre tots los de la bandeta ni los vostres amiguets ni dos dels que se han de tindre.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1056491
Twitter mobile Natxo Sorolla (vaya muixonet estás fet)
https://twitter.com/natxosorolla/
Los Draps, si fore per nell se diríen els draps.
http://www.urv.cat/html/docencia-per-centre/general-14000167.php
https://twitter.com/natxosorolla/
Los Draps, si fore per nell se diríen els draps.
http://www.urv.cat/html/docencia-per-centre/general-14000167.php
Este es lo seu doble, per si li agarre un mal de ventre:
Si voleu accedir al Curriculum Vitae extens, amb accés directe a la major part dels articles en què haig treballat, també podeu clicar als enllaços que teniu a continuació:
- Curriculum Vitae en català (amb accés directe a les publicacions)
- Curriculum Vitae in English (brief) (with direct access to publications)
- Curriculum Vitae en castellano
- (con acceso directo a las publicaciones)
Sóc Doctor en Sociologia a la Universitat de Barcelona en l’especialitat d’Estructura i Canvi Social. L’àrea de recerca de la tesi és l’anàlisi de xarxes socials i la sociolingüística, estudiant casos de substitució lingüística del català a la Franja del meu cul i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
En l’àmbit de la recerca sociolingüística de tots els territoris de llengua catalana, he coordinat tècnicament l’Informe sobre la situació de la llengua catalana des de l’any 2005. També m’he encarregat de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. He publicat els resultats d’una recerca sobre fluxos intelingüístics i capitals catalans a Andorra en la revista Llengua i dret, me fico dret i me passes la llengua, i hem publicat l’article «Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials» a la revista Digithum. He publicat també l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja del meu cul, les Illes Balears i Catalunya. He realitzat l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana i l’actualització d’articles en sociolingüística de 2012.
Pel que fa a la recerca sobre la Franja del meu cul, he publicat recentment un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja del meu cul a la Revista Ripacurtia. Relacionat amb les recerques en el marc del projecte que acull la tesi, i amb força recerca sobre la Franja del meu cul, hem publicat un article sobre Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton a Catalunya, la Franja del meu cul i ses Illes Balears. Encara que una mica més antic, és important també l’article El català a la Franja. Any 2003. que analitza la darrera enquesta del territori.
Pel que fa a la recerca sobre alguns territoris de llengua catalana, hem fet l’explotació del capítol sobre grups lingüística de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals. També he publicat un article sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra.
En la recerca de temàtiques concretes, hem treballat en l’Informe sobre Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya per a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
De les publicacions anteriors, cal ressaltar:
- la coordinació del número NovesSL, hivern 2009, sobre Llengua i ensenyament,
- l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya,
- el gran volum d’anàlisi de les enquestes de l’onada 2003/04 Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI.
- l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra. 2004
- Les dades lingüístiques dels cens de l’any 2001: alguns dubtes i limitacions.
- Els reis catalans
Pel que fa a la docència, sóc professor associat de la Universitat Carod Rovira i Virgili, i consultor de l’assignatura “Sociolingüística “ del Grau de Llengua i Literatura Catalana de la UOC. També he estat consultor de l’assignatura “Estudis del cas del arpioc” del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, què no COU, i he coordinat el mòdul i fent una sessió del Postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB.
En els darrers anys he presentant comunicacions a diferents congressos, entre els que cal ressaltar el XXXIII Sunbelt Social Networks Conference (INSNA) a Hamburg, el Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria), el XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia. També al IV Congrés de Joves Sociòlegs, a les I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” de la Xarxa CRUSCAT, al 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB+18), a les VII Jornades del hormigó armat al CERIb i als Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra.
He rebut el Premi Fundació Caixa Sabadell i la Borsa o taleca d’Estudis Països Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la Lupa d’Or de l’any 2007 i 2008.
Treballo habitualment amb programari estadístic i d’anàlisi de xarxes socials, assistint a diversos cursos i conferències sobre aquesta temàtica. Parlo chapurriau a la intimidat, al meu poble, Penarroija de Tastavins, escric en català de Pompeyo Fabra, castellà i anglès, com el cognom de l´assessí d'Alcàsser. (També parlo valensiá, OCcità , mallorquí, lleidatà, etc...)
Treballo en el marc de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i en el projecte “Resocialització lingüística en educació secundària” finançat pel Ministeri de Ciència. Formo part de diferents entitats acadèmiques i cíviques.
Sòc membre de los draps, al Matarranya. (Los, no ELS, invento de Pompeyo).
Sòc membre de los draps, al Matarranya. (Los, no ELS, invento de Pompeyo).
No MOS fareu callar ! (en catalá inventat de Pompeyo Fabra este MOS es ENS.
En valensiá es MOS.
No sé quí TOS vol fé callá, roijets, pero vatros ojito que tos diguen algo en contra, que enseguida escomenseu a voldre fé callá, bueno, a qui se dixe, a mí, Moncho, no me fareu callá, no teniu entre tots los de la bandeta ni los vostres amiguets ni dos dels que se han de tindre.
La radera vegada que li vach doná la ma a Ignacio Sorolla Vidal, al seu poble, aon pujaba assobín y que me agrade mol, la teníe suada, fluixa, com la pota de un pollastre mort.
Etiquetes de comentaris:
català,
doctor,
Ignacio Sorolla Vidal,
lingüista,
llengua,
Natxo Sorolla,
Pena-Roja,
Penarroija,
Peñarroya de Tastavins,
sebollot,
sociología,
Sorolla Amela,
Sorolla Mela
Subscriure's a:
Missatges (Atom)