Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aiga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aiga. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de desembre del 2023

Lexique roman, AG: Aganda - Aigua, Aiga

Aganda, s. f., prise, saisie.

Com Tantalus, que so que plus l' agensa

Ve, e no 'n a aganda ni valensa.

T. de Raimond et de Lantelm: Ramond, una.

Comme Tantale, qui voit ce qui lui convient le mieux, et n'en a prise ni pouvoir.


Aganos, adj., hydropique.

Et a mal d' aganos garir

Es bona flors de romani.

Brev. d'amor, fol. 50.

La fleur de romarin est bonne pour guérir mal d' hydropique.

ESP. Aguanoso. (N. E. agua, hydros; ayga, aygua, aigua; eau)


Agnel, Anhel, s. m., lat. agnellus (agnus), agneau.

E 'l rei Felips agnel me par.

Bertrand de Born: Voluntiers.

Et le roi Philippe me paraît agneau.

Vi guaya bergiera,

Bell' e plazentiera, (plazenteira)

Sos anhels gardan.

G. Riquier: L'autre jorn.

Je vis une gaie bergère, belle et courtoise, gardant ses agneaux.

Fig. Ilh m'es mala, eu li sui bos;

Anhels sui, ilh m'es leos.

H. de S.-Cyr: Nulha res.

Elle est méchante pour moi, je suis bon pour elle; je suis agneau, elle est lion pour moi.

Myst. An elegit las nossas del anhel.

V. et Vert., fol. 96.

Ont choisi les noces de l' agneau.

- Pièce de monnaie.

Anhels que fes lo dit rey, e liegon: Agnus Dei, etc.

Anc. Tarif des monnaies en provençal.

Agneaux que fit faire ledit roi, et on lit: Agnus Dei, etc.

ANC. FR. Ot la gresse des agnels.

Anc. tr. du psaut. de Corbie: Audite coeli.

Celle monnoie à l' aignel... Li denier d' or à l' aignel... Les deniers à l' aignel.

Ord. des R. de Fr., 1304, t. 1, p. 536 et 537.

Ce dist dou leu e dou aignel...

Si cum li lox fist à l' aingniel.

Marie De France, t. II, p. 64 et 67.

ANC. ESP. Celebrassen su pascua pueblo de Israel,

Assado lo comiessen, non cocho el annel. (cordero)

El sacrificio de la misa, cop. 149.

ANC. CAT. Agnel (mod. anyell: corder). IT. Agnello.

Agost, Aost, s. m., lat. Augustus, août.

El seten kalendar d' agost.

Mathieu de Querci: Tant sui.

Au septième des calendes d' août.

Per que penho li penhedor

Aost a lei de batedor.

Brev. d' amor, fol. 47.

C'est pourquoi les peintres représentent Août à la manière d'un batteur de grains.

ANC. FR. N' avons pas blé jusqu'à aost.

Deuxième traduction du Chastoiement, cont. 27.

Ce mois d' Auguste a nom qu' ouvre le jour saint Pierre.

La Boderie, Mesl. poét., p. 78.

CAT. Agost. ESP. PORT. IT. Agosto.


Agre, s. m., essor, vol, élan.

Mais volgri' eu trair pena el desert

On anc non ac d' auzels agre.

A. Daniel: En breu briza.

Je voudrais plutôt traîner ma peine au désert où il n'y eut jamais vol d' oiseaux.

Lo colomb sec trop voluntier son agre, per paor d' auzel de cassa, que sia leu a gandida. Naturas d' alcuns auzels.

Le pigeon, par peur d' oiseau de chasse, suit très volontiers son essor, afin qu'il soit plus facilement en sûreté.


Agre, adj., lat. acrem, aigre, âpre, rude, violent.

Dona grossa que troba mays sabor en una pometa agra que en pan de fromen. V. et Vert., fol. 31.

Dame enceinte qui trouve plus de saveur en une petite pomme aigre qu' en pain de froment.

Es tan grans fuox e tan agres.

Liv. de Sydrac, fol. 97.

Le feu est si grand et si violent.

Fig. Lai on dous motz mov en agre.

A. Daniel: En breu briza.

Là où doux mot se change en aigre.

Subst. Vist ai e trobat en ma sort

Que d' agre potz doussor gitar...

E fai tant agres ab doussor

Que l' ivern mescla ab calor.

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols.

J' ai vu et trouvé dans ma divination que d' aigre peut jaillir douceur... 

et aigre fait tant avec douceur qu'il mêle l' hiver avec la chaleur.

CAT. ANC. ESP. Agre. ESP. MOD. Agrio. PORT. IT. Agro.

2. Agramen, Aigrament, adv., aigrement.

Ni de trop agramen repenre.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Et de reprendre trop aigrement.

Fols repropcha aigrament. Trad. de Bède, fol. 43.

Le fou reproche aigrement.

CAT. Agrament. ESP. Agriamente. PORT. IT. Agramente.

3. Agror, s. f., aigreur.

Es de sabor de cassia ab pauca agror. Eluc. de las propr., fol. 203.

Elle est de saveur de cassie avec petite aigreur. (cassis)

CAT. ANC. ESP. Agror.

4. Agrimonial, adj., du lat. acrimonia, âcre.

Catars aguts per humiditatz agrimonials. 

Trad. d' Albucasis, fol. 13.

Catarres aigus par les humidités âcres.

5. Agras, Eygras, s. m., raisin aigre, verjus.

Es may util vinagre que suc de milgranas ni agras.

Eluc. de las propr., fol. 228.

Le vinaigre est plus utile que suc des grenades ni verjus.

Viandas conditas am agras.

Trad. d' Albucasis, fol. 55.

Viandes assaisonnées avec verjus.

Prendre ny culhir eygras ni rasins.

Titre du XVe sièc. entre le seigneur et les habitants de La Roche.

Prendre ni cueillir des raisins non mûrs, ni des raisins.

ANC. FR. Personnes amblans aigrest, raisin, etc.

Ord. des rois de France, 1373: t. V, p. 676.

CAT. Agras. ESP. Agraz. PORT. Agraço.


Agricultura, s. f., lat. agricultura, agriculture.

Agricultura et arar, ses ferr, ve a defalhiment.

Eluc. de las propr., fol. 188.

L' agriculture et le labourer vient à décadence, sans le fer.

CAT. ESP. PORT. Agricultura. IT. Agricoltura.

2. Agrest, adj., lat. agrestis, agreste, sauvage.

Vit agresta es dita labrusca.

Eluc. de las propr., fol 226.

Vigne sauvage est appelée lambrusque.

CAT. Agrest. ESP. PORT. IT. Agreste. (lambrusco)

3. Agreira, s. f., champart, terrage, agrier.

Dent agrarium, scilicet novenam partem garbarum, etc.

Tit. de 1292. Carpentier, t. 1, col. 123.

Cens, esporles, agreiras.

Titre de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 446.

Cens, esporles, agriers.

ANC. FR. Ilz avoient prins sept quinteaulx de gerbes par droit d' agrier ou terraige.

Lett. de rem., 1460. Carpentier, t. 1, col. 123.

Agrimen, s. m., lat. agrimonia, aigremoine.

E prendetz sal et agrimen,

E crematz o comunalmen.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et prenez sel et aigremoine, et brûlez cela ensemble.

CAT. ESP. IT. Agrimonia.


Agrunier, s. m., épine noire.

Rusca de fraiss' e de pomier,

De pauc roire e d' agrumier.

Faretz cozer.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous ferez cuire de l' écorce de frêne et de pommier, de petit chêne-vert et d' épine noire.


Aguer, adj., hagard.

Uelhs o trop movens, mal trempatz,

Aguers, o calmes o malvatz.

Brev. d' amor, fol. 34.

Yeux ou trop mouvants, mal adoucis, hagards, ou calmes ou méchants.

ANC. FR. Oyseaulx aguars, peregrins, essors, rapineux, etc.

Rabelais, liv. IV, c. 47.


Aguilen, s. m., églantier.

Belha m'es la flors d' aguilen.

Pierre d' Auvergne: Belha m'es.

La fleur d' églantier m' est belle.

- Fruit de l' églantier,

Esteve es faitz a for dels aguilens,

Gros e redons, ples de malas humors.

P. Cardinal: Un sirventes ai.

Estève est fait à la manière des fruits d' églantier, gros et ronds,

pleins de mauvaises humeurs.

Semblans es als aguilens,

Croys hom que gent se guarnis,

Que de fora resplandis,

E dins val meyns que niens.

P. Cardinal: Pus ma boca.

Il est semblable aux fruits d' églantier, le méchant homme qui se pare agréablement, vu qu'il brille au-dehors, et au-dedans il vaut moins que

rien.

Nég. expl. E si s mirava en espelh,

No s prezaria un aguilen.

Pierre d' Auvergne: Chantarai.

Et s'il se regardait en miroir, il ne se priserait un fruit d' églantier.

2. Aguilancier, s. m, églantier.

Car el vi un aguilancier,

Un jorn, que flamas gitava.

Brev. d'amor, fol. 79.

Car, un jour, il vit un églantier qui jetait des flammes.


Agut, adj., lat. acutus, aigu, pointu, piquant.

E 'l becs fos loncs et agutz.

A. Daniel: Pueis Raimons.

Et que le bec fût long et aigu.

Fig. De especias e de sabors caudas et agudas.

V. et Vert., fol. 85.

D' épiceries et de saveurs chaudes et piquantes.

C' ab ma lenga, qu'es plus que rasors esmoluda, (esmolada)

Lor farai derenan guerra fort e aguda.

Palais: Un sirventes farai.

Qu' avec ma langue, qui est plus émoulue que rasoir, je leur ferai dorénavant guerre forte et aiguë.

Si non febr' aguda

Vos destrenha 'ls costatz.

Albert de Sisteron: Dompna pros.

Si non qu'une fièvre aiguë vous presse les côtés.

- Subst., aigu.

De sos acordans en greu et en agut.

Eluc. de las propr., fol. 281.

De sons accordants en grave et en aigu.

ANC. FR. Ele iert aguë por percier. Roman de la Rose, v. 1855.

Une question bien aguë. Coquillart, pag. 34.

Telle qu'est en ung angle acut. Rabelais, liv. IV, ch. 33.

ANC. IT. A me feriò d'un guardo

Pungente, sì forte aguto.

P. delle Vigne, Tav. de doc. d' amore.

CAT. Agud. ESP. PORT. Agudo. IT. MOD. Acuto.

2. Agudament, adj., aiguement, finement.

Vezo agudament... Quan teno las aurelhas levadas, auzo agudament.

Eluc. de las propr., fol. 38 et 245.

Ils voient aiguement... Quand ils tiennent les oreilles levées, ils entendent finement.

Le Glossaire de M. de Roquefort admet le mot aiguement.

CAT. Agudament. ESP. PORT. Agudamente. IT. Acutamente.

3. Agudet, adj. dim., finement aigu, pointu.

E pueisas ab una broqueta

Que non sia trop agudeta

Hom los pasca.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et puis qu'on les paisse avec une brochette qui ne soit point trop pointue.

IT. Agutetto.

4. Acucia, s. f., piquant.

Carbo per sa acucia al cap es nociu.

Eluc. de las propr., fol. 132.

Le charbon par son piquant est nuisible à la tête.

5. Acuitat, s. f., piqûre, élancement, 

La acuitat del foc.

Dolor ses acuitat.

Trad. d' Albucasis, fol. 6 et 7.

La piqûre du feu.

Douleur sans élancement.

- Perspicacité.

L' esperit de maior acuitat et subtilitat.

Eluc. de las propr., fol. 140.

L' esprit de plus grande perspicacité et finesse.

ANC. FR. Par acuité de vive impression.

Cretin, p. 223.

IT. Acuità.

6. Agudeza, s. f., aiguisement, finesse.

Un fer per autre pren agudeza.

Eluc. de las propr., fol. 184.

Un fer prend aiguisement par un autre.

CAT. Agudesa. ESP. PORT. Agudeza. IT. Acutezza.

7. Aguzament, s. m., aiguisement, perspicacité.

Et la vista prenga serenitat et aguzament.

Eluc. de las propr., fol. 39.

Et que la vue prenne sérénité et perspicacité.

8. Agusar, v., aiguiser, polir.

Fers es agusaz ab fer, e hom agusa son amic.

Trad. de Bède, fol. 80.

Le fer est aiguisé avec le fer, et l' homme aiguise son ami.

Auzel hi a que mal aguzon

Lur onglas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il y a des oiseaux qui aiguisent mal leurs ongles.

Mostarda aguza apetiment.

Eluc. de las propr., fol. 223.

Moutarde aiguise l' appétit.

Fig. Qu' els aguza e 'ls esmol

E 'ls toca coma coutelh

Lo Senher, cui es Bordelh.

Bertrand de Born: Greu m'es.

Que le Seigneur, à qui est Bordeaux, les aiguise et les émoule et les frotte comme couteau.

Part. pas. Reys d' Aragon, tant aguisatz de dire

Als ben dizens.

Aimeri de Peguilain: De fin' amor.

Roi d'Aragon, si poli à répondre aux bien disants.

ANC. FR. De poinsons aguisez.

Monstrelet, t. II, fol. 46.

Les siens à son exemple aiguisants leur courage. Bertaud, p. 566.

ANC. CAT. ESP. Aguzar. PORT. Aguçar. IT. Aguzzare.

9. Agullia, Aguilla, s. f., aiguille.

Intre per lo chaus d' un' agullia. Trad. de Bède, fol. 70.

Entre par le trou d'une aiguille.

… Aguilla que poyn.

Deudes De Prades, Poëme sur les vertus.

Aiguille qui pique.

ANC. FR. De fil en aguille.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 455.

- Aiguille, maladie des oiseaux.

Si vostr' auzel aguillas sen

Molt, es cazutz en gran turmen...

Et aguilla sembla qu'el ponga.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau sent des aiguilles, il est tombé en grand tourment... 

Et il semble qu'une aiguille le pique. 

CAT. Agulla. ESP. Aguja. PORT. Agulha. IT. Aguglia.

10. Aiguilleta, s. f., petite aiguille.

Un' aiguilleta sercaretz

C' om no i puesca metre fil.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous chercherez une petite aiguille qu'on n'y puisse mettre du fil.

CAT. Agulleta. ESP. Agujeta. (agujita, agujica) PORT. Agulheta.

11. Agullier, s. m., fabricant, marchand d' aiguilles.

E suy trop cortes agulliers.

Raimond d' Avignon: Sirvens suy.

Et je suis très courtois fabricant d' aiguilles.

Ad agulhiers lo portal de, etc. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

Aux marchands d' aiguilles la porte de, etc.

CAT. Aguller. ESP. Agujero (mercader de agujas). PORT. Agulheteiro.

12. Agulion, s. m., aiguillon.

Qu'en lor ai fraiz mais de mil agulions;

Anc no puoic far un correr ni trotar.

Bertrand de Born: Un sirventes fatz.

Que j'ai brisé sur eux plus de mille aiguillons; jamais je n'en pus faire courir ni trotter un seul.

Fig. L' agulios de luxuria s' esmov. Trad. de Bède, fol. 41.

L' aiguillon de luxure s' émeut.

CAT. Agulló. ESP. Agujon (aguijón). PORT. Aguilhão. IT. Aguglione.

13. Agulionamen, s. m., aiguillonnement.

Es vencuz per los agulionamens d'ira.

Trad. de Bède, fol. 79.

Il est vaincu par les aiguillonnements de la colère.

ANC. ESP. Aguijamiento

14. Agusim, s. f., pointe, sommité, subtilité.

E mes lo sempre

Sobre l' aguzim del temple.

Brev. d'amor, fol. 152.

Et le mit sur-le-champ sur le sommet du temple.

Fig. L' aguzims de nostra lengua. Trad. de Bède, fol. 56.

La pointe de notre langue.

15. Agulhos, adj., pointu.

Sas fuelhas so agulhozas de cascun latz et mot agudas.

Cardo herba es... el cap agulhosa.

Eluc. de las propr., fol. 221.

Ses feuilles sont pointues de tous côtés et très aiguës.

Le chardon est une herbe... pointue au sommet.

16. Deguisar, v., polir.

Part. pas. Lacalh peyra es apelada agates, lacalh es fort deguisada.

Philomena.

Laquelle pierre est appelée agate, laquelle est fort polie.


Ai, Ay, Hai, Hay, interj., gr. *ai, ah! hé!

Hay! que pot significar gaug e dolor. Leys d'amors, fol. 102.

Ah! qui peut signifier joie et douleur.

Es mortz! Ai Dieus! quals perd' e quals dans es!

G. Faidit: Fortz chausa.

Il est mort! ah Dieu! quelle perte et quel dommage c'est!

Ay! fin' amors, fons de bontatz!

Marcabrus: Pus mos coratge.

Ah! pur amour, fontaine de bontés!

Sospir e 'n dis: Hai!

Mortz foss' ieu!

Un troubadour anonyme: Pres soi.

Je soupire, et j' en dis: Ah! fussé-je mort!

Ab si meteyssa dis: Hay!

Sola suy, e 'l temps s'en vai.

G. d' Autpoul: L'autr'ier.

Elle dit avec elle-même: Ah! je suis seule, et le temps s'en va.

ANC. FR. Hé Dex! vrai Dex! ne puis durer.

Raoul de Beauvais, Ess. sur la mus., t. II, p. 162.

CAT. ESP. Ay. PORT. Ai, ay. IT. Ahi.

2. Ailas, Aylas, Hailas, Haylas, interj., d' AI et de LAS, hélas!

Ailas! quant cuiava saber

D'amor, e quant petit en sai!

B. de Ventadour: Quan vei la.

Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien j' en sais peu!

Hailas! co fui malauros!

Guillaume de Balaun: Mon vers mov.

Hélas! comme je fus malheureux!.

LAS joint à HÉ a conservé quelquefois sa qualité d' adjectif.

ANC. FR. Hélasse! moi dolente, dit Isabel.

Histoire de Jehan de Saintré, t. I, p. 123.

ANC. IT. Ahi lasso me!... Ahi lassa me!

Boccaccio, Decameron, II, 6 et 5.


Aib, Aip, s, m., qualité, moeurs, habitude, avantage.

Ni eu no sapria issernir

Los vostres bos aibs ni comtar.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Je ne saurais ni distinguer ni compter vos bonnes qualités.

E segrai l' aip de tot bon sofridor,

Folquet de Marseille: Sitot me.

Et je suivrai l' habitude de tout bon patient.

S' om pogues vezer en espelh

Tan be sos ayps cum sas faisos.

H. Brunet: Lanquan son li.

Si l'on pouvait voir dans un miroir ses qualités aussi bien que ses formes.

2. Aibit, adj., parfait, doué, garni, pourvu de qualités.

Papagay, be vuelh sapiatz

Qu' ieu am del mon lo plus aibit.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.

Perroquet, je veux bien que vous sachiez que j'aime le plus parfait du monde.

Car la pena el cors se muda

En be, e torna meills aibitz,

Plus agradans e plus fornitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car la plume se change en bien sur son corps, et il devient mieux garni, plus agréable et plus fourni.

Suy ieu vostre, quar etz la mielhs aybida,

Doussa e plazens, suaus et yssernida.

Sordel: Aitan ses plus.

Je suis vôtre, parce que vous êtes la mieux pourvue de qualités, douce et agréable, suave et distinguée.


Aigla, s. f., lat. aquila, aigle.

Ieu m' espert totz, com l' esparviers

Que non a ni forsa ni cen,

Cant poder d' aigl' el sobrepen.

Deudes de Prades: Anc hom.

Je suis tout éperdu, comme l' épervier qui n'a ni force ni sens, quand la puissance de l' aigle le surprend.

Fig. E nueg e jorn plora la blanca tors

Per vostr' aigla qu'en gitet us voutors.

Peyrols: Pus flum Jordan.

Et nuit et jour la blanche tour pleure pour votre aigle qu'un vautour en chassa.

E l' aigla d' aur que lutz co 'l solelh resplanditz.

Roman de Fierabras, v. 630.

Et l' aigle d'or qui luit comme le soleil épanoui.

Le mot latin aquila a été donné comme roman dans le passage qui suit:

Es aigla o aquila nomnada. Eluc. de las propr., fol. 140.

ANC. CAT. Aigla. ESP. Águila. PORT. Aguia. IT. Aquila.

2. Aiglos, s. m., aiglon.

Quo fai l' aiglos. G. Adhemar: Quan la bruna.

Comme fait l' aiglon.

ANC. FR. Il receuillit, dedans un pan de sa robbe, l' aire d'une aigle dedans laquelle y avoit sept petits aiglets.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Marius.

3. Aiglones, adj., d' aiglon, qui appartient à l' aiglon.

Camba longa e aigloneza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jambe longue et d' aiglon.


4. Aiglentin, adj. de l' aigle, qui appartient à l' aigle.

Testa longa, plat', aiglentina.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tête longue, plate, d'aigle.


5. Aquilin, adj., lat. aquilinus, aquilin, d'aigle.

Las plumas aquilinas.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Les plumes d'aigle.

ESP. Aguileño. PORT. IT. Aquilino.


Aiglentina, s. f., buisson, églantier.

Domna, vos etz l' aiglentina

Que trobet vert Moysens

Entre las flamas ardens.

P. de Corbiac: Domna dels.

Dame, vous êtes le buisson que Moïse trouva vert parmi les flammes ardentes.

ANC. FR. Desoz un pin, delez un aiglentier,

Là trova mort le cortois Olivier.

Roman de Roncevaux, Monin, p. 38.

2. Aiglantin, adj., du buisson, buissonnier.

E par la flors aiglantina.

G. Rudel: Quan lo rius.

Et la fleur buissonnière paraît.

(chap. picaesquenes)


Aigros, s. m., héron.

Qu'ieu aug chantar las guantas e 'ls aigros.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Que j' entends chanter les oies et les hérons.

CAT. ESP. Agro. IT. Aghirone.

2. Agronat, s. m., cormoran, héron.

Vilans loncs agronats de ribeira.

T. de Gui et de B. d' Allamanon: Vist hai.

Vilain long cormoran de rivière.

(ESP. cormorán)

Vilain long cormoran de rivière.


Aigua, Aiga, s. f., lat. aqua, eau.

Qu'il gota d' aigua que chai

Fer en un loc tan soven

Que trauca la peira dura.

B. de Ventadour: Conortz.

Que la goutte d'eau qui tombe frappe en un lieu si souvent qu'elle perce la pierre dure.

S'ieu adut aiga corrent per lo camp d'un meu vezi.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19.

Si je conduis eau courante par le champ d'un mien voisin.

S'en va tocar la lenga amb aquella aiga beneseyta.

Philomena.

Il s'en va toucher la langue avec cette eau bénite.

Fig. Castetat... periss en l' aiga dels deliegs corporals.

V. et Vert., fol. 85.

Chasteté... périt en l'eau des délices corporelles.

- Rivière, fleuve, amas d'eau.

Am que passa l' aiga del Var als pelegrins. V. de S. Honorat.

Avec quoi il passe l'eau du Var aux pélerins.

- Humeur liquide, de la sueur, des larmes.

E l' aigua m cor denan per mei lo vis.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Et l'eau me court devant parmi le visage.

Que nos done l' aiga de lagremas per estenher aquelh mal fuoc.

V. et Vert., fol. 88.

Qu'il nous donne l'eau de larmes pour éteindre ce mauvais feu.

ANC. FR. Ague perce dur chaillou

Por qu' ades i fiere.

Un trouvère anonyme: Apres ai qu'en.

La grange de Clux et les appartenances, en bois, en terres, en aigues, etc. Tit. de 1266, Pérard; p. 514.

ANC. IT. Fugga vostre core vizio, e apprenda vertute com' aigua spungia.

Guittone d' Arezzo, Lett. 20.

CAT. Aygua. ESP. PORT. Agua. IT. Aqua.

2. Aigua-rosa, s. f., eau rose.

Mais be pot gitar aiga-rosa,

Que qui la baisa, per gran dousor

Cug c'aia 'l cors ples de flors.

Un troubadour anonyme: Seinor, vos que.

Mais elle peut bien produire de l'eau rose, vu que celui qui l' embrasse croit, à cause de la grande douceur, qu'elle ait le corps plein de fleurs.

CAT. Ajgua-ros (Aygua-ros). ESP. Agua rosada. IT. Acqua-rosa:

3. Aquositat, s. f., humeur aqueuse, aquosité.

Am plus d' aquositat... ab maior aquositat mens han d' ayre.

Eluc. de las propr., fol. 267 et 270.

Avec plus d' aquosité... avec plus grande aquosité ont moins d' air.

ANC. FR. Les roignons, par les veines émulgentes, en tirent l' aiguosité que nous nommons urine. RABELAIS, liv. III, ch. 4.

IT. Aquosità. (ESP. Aguosidad, acuosidad)

4. Ayage, s. m., arrosage.

Puscan usar de tals ayages.

Statuts de Provence. Bomy, p. 14.

Puissent user de tels arrosages.

5. Aguada, s. f., alluvion.

Si creis alcuna causa per aguada a mon camp d'un camp d'un meu vezin... aco creis a mon camp per aguada que lo fluvis tol del camp de mon vezin et ajusta al meu camp. Trad. du Code de Justinien, fol. 75.

Si aucune chose croît du champ de mon voisin à mon champ par alluvion... cela croît à mon champ par alluvion que le fleuve enlève du champ de mon voisin et ajoute au mien.

6. Ayguada, s. f., inondation.

E son damnificatz en temps d' ayguadas los termenals.

Tit. de 1398, DOAT, t. LIV, fol. 167.

Et les confins sont endommagés en temps d' inondations.

ANC. CAT. Ayguada.

7. Agauda, s. f., aiguière, jatte.

Ac una bel' agauda,

Tota plena d'aiga cauda.

Brev. d'amor, fol. 160.

Eut une belle aiguière, toute pleine d'eau chaude.

8. Aiguiera, s. f., aiguière.

Plenega per aiguiera. Leys d'amors, fol. 69.

Pot à l'eau pour aiguière.

- Rigole, ruisseau d 'arrosage.

Los digs consols an la conoychenssa de aiguieras adepravadas.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.

Lesdits consuls ont la connaissance des ruisseaux d' arrosage endommagés.

CAT. Ayguera. (chap. aigüera)

9. Aigos, adj., lat. aquosus, aqueux, marécageux.

En luec aigos de josta un riu. Deudes de Prades, Auz. cass.

En lieu aqueux, auprès d'un ruisseau.

Possession aygosa que non aia terrenh negun ni luoc essueh. (eixut)

Trad. du Tr. de l' arpentage, part. I, c. 31.

Possession marécageuse qui n' ait aucun terrain ni lieu sec.

Engendro sanc trop aygos. Eluc. de las propr., fol. 73.

Engendrent sang trop aqueux.

ESP. Acuoso. PORT. IT. Aquoso.

10. Aque, adj., aqueux.

Las partidas aqueas et subtils.

De complexio aquea et humida.

Eluc. de las propr., fol. 152 et 39.

Les parties aqueuses et subtiles.

De complexion aqueuse et humide.

CAT. ESP. PORT. Aqueo. IT. Acqueo.

11. Aquatic, adj., lat. aquaticus, aquatique.

Aquel qui es aquatic. Eluc. de las propr., fol. 188.

Celui qui est aquatique.

CAT. Aquatic. (Chap. acuátic). ESP. Acuático. PORT. IT. Aquatico.

12. Adaguador, s. m., canal d' irrigation.

Los adaguadors dels pratz.

Titre de 1280, Arch. du Roy., J, 321.

Les canaux d' irrigation des prés.

13. Adaigar, Azaigar, v., arroser, mouiller, humecter.

Et el mieiz a una fontana

Don s' azaiga aquella prada.

Roman de Jaufre, fol. 95.

Et au milieu il y a une fontaine dont cette prairie s' arrose.

Fig. Vostra non sabensa

E romp e 'sraig,

Per pauc qu' adaing,

Lo dreiz jujar.

Lantelm: Lanfranc de saber.

Votre non savoir et je brise et je déracine, pour peu que je mouille, le droit de juger.

Part. pas. azaygat d'ayga dossa... azaygat ab ayga de ploja.

Eluc. de las propr., fol. 196 et 202.

Arrosé d'eau douce... Arrosé avec eau de pluie.

14. Aquari, s. m., lat. aquarius, verseau, signe du zodiaque.

Aquaris es nomnat l' onzes.

Brev. d'amor, fol. 30.

Le onzième est nommé verseau.

ANC. FR. Quant aux signes spéciaux

Li capricornes, li toreaulx,

La vierge, le mouton, l' acaire.

Eustache Deschamps, ms., fol. 471.

CAT. Aquari. ESP. Acuario. PORT. Aquario. IT. Acquario.

dimarts, 11 d’abril del 2017

aigua

AIGUA


DCVB:




(amb ses variants dialectals aiga, aigo, àuia). f.: cast. agua.
I. Líquid format de dos volums d'hidrogen i un volum d'oxigen. Li pot tolre son vi e darli ayga, doc. a. 1204 (Miret Templers 546). En pa et en aygua, id. (ib. 544). En axí com la superficients del cors continent l'aygua dona color per tota l'aygua en la superficients damunt e dejús e en lo mig de l'ayga, Llull Cont. 320, 22 Les neus e les aygues qui son en los puigs, Llull Felix, pt. iv, c. 10. No havem de possessions tant que'n puscam pagar l'ayga que despenem, Decam., jorn. 8a, nov. 9a. Com mes aygua hi lançen més s'ençenen, Tirant, c. 10. Evitar de dir... ayguo per dir aygua, Fenollar Regles 105. Serà l'ayga claríssima, Verdaguer Idilis. L'aigua es designa amb diverses denominacions adjectives, segons les circumstàncies: a) Segons la seva procedència, l'aigua s'anomena aigua de pluja o del cel si és caiguda dels núvols, i aigua de vena si és treta de corrents subterranis; aigua de corriola és la de pou o cisterna (Escrig-Ll. Dicc.); aigua de sang, la que s'ha de poar a braços (Aguiló Dicc.).—b) Per la seva composició, es diu aigua clara la que no té mescla de substàncies estranyes, aigua salada la que prové de la mar i conté una alta proporció de sal, i aigua dolça (ant. aigua dolç) la que no té sal en quantitat apreciable a la sabor. Han franquea de pescar... en aygua dolç et en salada, Cost. Tort, I, i, 7.—c) Per son moviment, és diu aigua corrent la que es mou per la força de gravetat; aigua morta és la que està aturada (Rib. d'Ebre); aigua viva és la que brolla naturalment; a l'Empordà es diu també aigua viva l'aigua corrent conduïda per canonades; aigua embassada és la que està continguda en una cavitat o depòsit i no té moviment. Vena abundant, plena d'aygues vivens, Spill 14343. Que regan les aygues vives, Penya Poes. 329.—d) Per les seves condicions de potabilitat, es diu aigua potable o aigua bona la que és bona per beure, i aigua crua o aigua salmàtica (Gir.) o aigua molla la que no és bona. A l'Empordà també es diu aiga dolça l'aigua dels pous que no és gaire bona.—e) Per son grau de temperatura, a més de les denominacions generals de aigua freda, aigua fresca, aigua teba, aigua calenta, aigua bullent, etc., hi ha els noms de aigua blana, sinònim de aigua teba (Puigcerdà), i aigua creixent que és l'aigua calenta que s'empra per pastar (Eiv.).—f) Aigua serenada: aigua que ha estat exposada a la serena (Mall., Men.). «Aigo fresca serenada | poada amb un poalet | per dar beure a N'Aguedet | qui té s'homo a sa Planada» (cançó pop. men).—g) Aigua del ferro: aigua d'una font ferruginosa.—h) Àuia de sol: aigua escalfada per l'acció del sol (Gandia). i) Aigua beneita o aigua beneïda, i en rossellonèsaigua senyada: aigua que ha rebut la benedicció ritual. Un scolà anaua demanant per les cases de les gents, gitant-los l'aygua beneyta per les dites cases,Eximplis, i, 313.
II. Especialment: 
|| 1. L'aigua de la mar o d'un riu. a) Fer aigua: deixar entrar l'aigua una embarcació. Quan foren en la mar la cocha faya aygua molta, Jaume I, Cròn. 104. Tapar una aigua: tapar l'obertura per on entra aigua. Obrir una aigua: començar una barca a fer aigua. Embarcar aigua: entrar la mar per l'orla d'una embarcació.—b) Aigües del timó: la part de la mar en què es troba submergida la pala del timó.—c) Seguir les aigües a una barca: navegar o nedar en la mateixa direcció que ella segueix, per popa i molt de prop. Guanyar les aigües: passar davant una embarcació a altres (Cat.). Agafar aigües: allunyar-se de terra una embarcació, a fi que, amb vent contrari, se pugui fer un bon bord de terra, cenyint ferm (St. Feliu de G.). Tenir aigües: tenir forària, esser lluny de terra una barca per poder voltejar lliurement o «guanyar» qualsevol obstacle (St. Feliu de G.). «Ja tenim prou aigües per a doblar el cap de Tossa». 
|| 2. La pluja. En aquest any hi haurà moltes aygües, Faules Isòp. 14. Veuràs qu'ab una bona aygo tot se compondrà, Penya Poes. 16. Aigua de canal o aigua de bambolla: pluja forta (Bal.). «Jo voldria que plogués | i fés aigo de bambolla, | que ses taronges de Sóller | es torrent les mos dugués» (cançó pop. de Felanitx). Aigua de cargols: pluja de poca intensitat (Morella). Aigua fina (Tortosa), aigua moraleta (Maestrat): pluja menuda, suau, però espesseta. Aigua menudeta: plugina (Biar). 
|| 3. Riu. E dix don Ato que passaria l'aygua, Jaume I, Cròn. 29. Prop de huna aygua gran hon pescadors pescauen, doc. segle XIV (BSAL, x, 55). Un pont qui staua damunt una gran aygua, Eximplis, ii, 212. Passa l'aygua aquesta nit, Verdaguer Idilis. Aigua amunt: seguint la direcció contrària a la de l'aigua del riu. Aigua avall: seguint la mateixa direcció de l'aigua d'un riu. 
|| 4. ant. Aiguavés, pendent d'una coberta d'edifici. E sia cuberta a dues aygues, Eximenis Crestià, c. 293 (Congr. Hist. 809). «Una casa a dues aigües».
III. per extensió: Compost líquid on predomina l'aigua. Benjuí, ambre, aygues, almesch, Spill 2675. 
|| 1. Aigua almescada: mescla d'aigua i almesc. Batejaren lo duch e la duquesa... ab aygua almescada sobre lo cap, Tirant, c. 207. 
|| 2. Aigua-amidó: mescla d'amidó i aigua, que s'empra per fer posar ben enravanada la roba (Mallorca). 
|| 3. Aigua ardent: V. aiguardent. 
|| 4. Aigua blanca: solució d'acetat de plom en aigua. 
|| 5. Aigua blava o aigua del cel: solució de sulfat d'aram. 
|| 6. Aigua bòrica: solució d'àcid bòric en aigua. 
|| 7. Aigua bovina: ant., aigua medicinal reconfortant. Porà pendre una tauleta del present letouari ab dos culleretes de aygua bouina, Alcanyís Reg. pest. 21. 
|| 8. Aigua bullida: sopa feta amb llesques de pa, un raig d'oli, un all i aigua calenta (Perpinyà). A Menorca se'n diu oliaigu. 
|| 9. Aigua carmelitana: V. el || 16. 
|| 10. Aigua cordial: aigua mesclada amb altres substàncies que tenen virtut per confortar el cor. Per ll-liures aygues cordials, doc. a. 1474 (BSAL, iii, 24). 
|| 11. Aigua de capolls: La una [ampolla] plena de aygua de capols, Inv. Exarch. 
|| 12. Aigua de castanyes: cafè massa clar (or.). 
|| 13. Aigua de ferro: aigua dins la qual posen ferros roents i els hi deixen, i que serveix per donar força a aquell qui en beu (Mall., Men.). 
|| 14. Aigua de la puda, o del sofre, o aigua pudosa: aigua mineral sulfurosa que es troba prop d'Olesa de Montserrat i fa una gran fetor. 
|| 15. Aigua de la Reina d'Hongria: alcoholat de romani. 
|| 16. Aigua del Carme o aigua carmelitana: alcoholat de tarongí. 
|| 17. Aigua del cel (V. el || 5). 
|| 18. Aigua de les tres nous: aigua que s'obté de la destil·lació de les flors masculines del noguer, de les nous mig fetes i de les ja quasi madures. 
|| 19. Aigua de malves: cocció de malves que es dóna a les ovelles per qualsevol malaltia (Pinyana). 
|| 20. Aigua de mil flors: aigua que es destil·la de les buines de bou. 
|| 21. Aigua de pa: líquid que resulta de bullir aigua amb trossos de pa (Eiv.). 
|| 22. Aigua de colònia: líquid d'olor agradable, que es prepara dissolent essències en alcohol. 
|| 23. Aigua de Sant Josep: dissolució que s'aplica a curar malalties dels ulls. 
|| 24. Aigua d'escorça o aigua vermella: producte de la destil·lació d'escorça, que s'empra per assaonar les pells (Igualada). 
|| 25. Aigua d'espart: ant. líquid que feia tornar foll el qui en bevia. Faé la maluestat de donar aygua de spart mesclada ab la beguda del dessus dit rey Bamba per faerlon tornar foll, Boades Feyts 84. 
|| 26. Aigua d'olor: alcohol de perfumeria. 
|| 27. Aigua encantada: estalactita (Vendrell);—met., brou o cuinat massa clar (Llofriu). 
|| 28. Aigua gelada: beguda gelada (així anomenaven antigament el que avui es diu simplement gelat). Un esplendit y regalat refresch de diferents confitures y aigues gellades, doc. a. 1679 (arx. mun. de Castelló). Vos convidam a prende aygo gelada, Roq. 23. 
|| 29. Aigua oxigenada: peròxid d'hidrogen. 
|| 30. Aigua panada: aigua amb substància de pa per haver bullit amb crostons de pa (Pobla de L., Falset). 
|| 31. Aigua que no banya: nom vulgar del mercuri (Mall.). 
|| 32. Aigua rosada: (ant.) o aigua de roses: aigua-ros. La malaltia del meu fret se cové a guarir ab la calor del teu terrat, e aquella de la tua calor ab la frescor de la odorant aygo rosada, Decam., jorn. 8.a, nov. 7.aAigua sedativa, o més vulgarment aigua sanativa: solució de substàncies estimulants i resolutives en certa quantitat d'aigua. 
|| 33. Aigua timolada: solució de timol en aigua. 
|| 34. Les quatre aigües: barreja d'aiguanaf, ginesta, fonoll i tarongina, o de quatre aigües aromàtiques destil·lades, que s'usa com antiespasmòdic.
IV. Secreció líquida del cos. Especialment: 
|| 1. Saliva. Assò me fa venir la aygua a la boca, Lacavalleria Gazoph. 
|| 2. Orina. Feu venir molts metges fisichs, e guardarenli lo pols e les aygues,Eximplis, i, 53. Molts metges... guardant e palpant aquella e la sua aygua, Jacob Xalabín 2. 
|| 3. Llàgrimes. Aygua del meu cor puja als meus ulls, Llull Blanq. 4. Y 'ls vostres vlls estilen tan gran aygua, Passi cobles 150. Comansa lo Rey molt a pansar an tal pansament qals huls li vangran en aygo, Graal 13. L'aygua dels hulls res tan dolç no m'apar, Ausias March xciii. «S'ui me fa aigo»: l'ull me plora (Esporles). 
|| 4. pl. Líquid amniòtic. Trencar (o rompre) les aigües: acte de rompre's l'àmnios i sortir el líquid amniòtic, poc abans del part (Cat.). 
|| 5. Aigua congelada: (ant.) malaltia dels falcons i altres aus carnisseres; cast. agua vidriada. Faç als falcons o als oçells vna malaltia en lo cap a la qual dien aygua congelada, Anim. cassar, 45 v.o
V. pl. Línies ondulades que fa la superfície de certs cossos naturals o artificals i que imita en certa manera les ones d'aigua. Un cobrecalis de tafeta de ayguas vert brodat de flors. doc. a. 1746 (arx. de Montblanc). Fan aigües principalment els marbres, el nàcar, moltes classes de llenya, robes de seda, etc.
    Loc.—a) Esser aigua una cosa: esser cosa de poca substància o sense valor (Cat.).—aa) Esser clar com l'aigua, o més clar que l'aigua: esser molt clar i evident.—b) Estar a pa i aigua: no prendre altre aliment que pa i aigua, sia per càstig imposat, sia per penitència voluntària. Si pagar no'ls pot, stara L jorns a pa e a aygua, doc. a. 1377 (BABL, i, 410). Darli abstinencia e afflicció de vigilies, de dejunis en pa e aygua,Sermo St. Pere 129.—bb) Trencar l'aigua: menjar una bocinada abans de beure aigua, perquè aquesta no faci mal (Olot).—c) Negar a algú s'aigo i es foc: negar-li tot auxili i procurar llevar-li totes les defenses (Mall.).—cc) Posar-se un glop d'aigua dins sa boca: abstenir-se de parlar (Mallorca).—d) No guanyar, algú, l'aigua que beu: no merèixer paga, o no cobrar la paga que es mereix (Cat.). «¡Malaguanyada l'aigua que beu!»: ho diuen d'una persona inútil (Cat.).—dd) Arrancar aigua: obtenir un resultat difícil (Cat.). Veurem si entre tots arrenquem aigua, Oller Pap. 97.—e) Garbellar bé l'aigua a algú: complimentar lo molt (Llofriu).—ee) Rentar la cara amb aigua bruta: afalagar enganyosament algú, fer-li la bona amb hipocresia (Tarragona).—f) Ballar l'aigua davant a algú: procurar complaure'l, afalagar-lo (Barc., Mall.). «Som un pobre estudiant | que no puc 'pendre de lletra; | vós ne sou causa, amoreta, | que em ballau l'aigo davant» (cançó pop. de Manacor).—ff) Esser com aigua de cistella: esser fugisser, esmunyidís, que no s'atura allà on ho posen (Castelló).—g) Saber per on se'n va l'aigua: saber per on s'escolen els diners, en què es gasten (Llofríu).—gg) Tirar aígua al foc: procurar apaivagar odis o rancors (Barcelona, Empordà).—h) Esser com l'aigua de bacallà: no fer bé ni mal, esser inútil i inofensiu (Olot). També diuen: «esser com l'aigua de Besalú, que no fa mal ni bé a ningú».—hh) Fer venir l'aigua a la boca: fer venir gran desig d'una cosa (Barc.).—i) Treure l'aigua clara d'una cosa:trobar-ne l'explicació, aclarir-ne el misteri (Valls, Bal.).—ii) A bones aigües: a bon preu, en bones condicions d'adquisició (Mall.). «Si jo en trobava, de blat, a bones aigos, en compraria» (Mall.).—j) Fondre's com la sal en l'aigua: esvair-se fàcilment (Barc., Gir.).—jj) Anar-se'n tot en aigua: estar remull de suor (Barc.).—l) Anar (oenviar) allà on l'aigua es fon: anar o enviar a mal viatge, desitjar que algú se'n vaja i no torni (Lleida). «¡Ja fosses allà on l'aigua es fon!» (Lleida).—ll) Passa'n aigua!: ho diuen irònicament quan algú trenca una cosa involuntàriament (Barc., Gir.)—m) Aigua va!: ho diuen per avisar que van a llançar alguna cosa perillosa per als altres (Cat., Val.).—mm) Semblar (algú) que no és per aigua enterbolir: esser de bona intenció aparent, dur la malícia amagada (Barc.).—n) Passar per aigua alguna cosa: rentar-la de pressa, sense mirar-s'hi gaire; met., fer una cos de pressa i malament.—nn) Fer l'aigua tota clara: treballar en va (Barc.).—o) Esser baixes les aigües d'algú: esser dolent el seu estat. Les sues aygues son baixes, ell se troba reduhit en apreto, Lacavalleria Gazoph.—oo) No trobar aigua a la mar: no trobar, per curtor o falta d'enginy, una cosa que està a la vista (Barc., Bal.).—p) Fer anar l'aigua al seu molí (Barc.), o dur s'aigo an es seu cap-rec (Mallorca): atreure cap a si el profit d'alguna cosa.—pp) Pendre l'aigua de lluny, o pendre l'aigua molt alta: començar la relació d'una cosa per son primer principi (Barc.).—q) Portar aigua a la mar: dur una cosa allà on ja n'hi ha prou;—met., voler ensenyar al qui sap més (Barc.).—qq) Saber (o no saber)per quines aigües navega una cosa: saber o no per on va, on és (Mall., Men.). Per quines aygos navega sa vigilancia, Roq. 3.—r) Estar a mitges aigües de fer una cosa: estar inclinat a fer una cosa, sense acabar-se de resoldre. Y a mitges aygües estigué de tornar a posar la llosa, Víct. Cat., Cayres 118.—rr) Fer retxes dins s'aigo: esforçar-se en va (Mall., Men.).—s) Pendre aigo: fugir embarcat (Mall.).—ss) Fer aigua: entrar aigua dins una embarcació per alguna obertura del buc;—met., anar malament una empresa, córrer perill. Li desitjam que no fassa aygo, Ignor. 58.—t) Anar aigua avall: fracassar, afonar-se una empresa o institució (Empordà).—tt) Anar calçat per aigua: anar molt equivocat (Bal.).—u) Ofegar-se en poca aigua: retre's o considerar-se impotent davant dificultats petites.—uu) Nedar entre dues aigües: estar indecís;—obrar de dues maneres a fi d'acontentar dues classes oposades de persones.—v) Anar aigo amunt com madò Bernada o com Na Ramanyola: anar contra corrent, al revés dels altres (Palma).—vv) Estar aigua a coll, o amb aigua fins a coll o amb l'aigua fins al coll: estar molt apurat, impotent per véncer el perill o les dificultats. —w) A flor d'aigua: en la superfície de l'aigua. Entre escuma a flor d'aygua un pal ovira, Atlàntida, introd. —ww) Aigo se n'ho ha duit: ho diuen parlant d'una cosa que s'és abolida o ha desaparegut del tot (Mall.).—x) Faltar a algú s'aigo d'es créixer: esser massa petit (Mall.).—xx) Faltar a algú una aigo, o s'aigo de's 'bril, o s'aigo d'es granar: faltar-li enteniment, esser curt de gambals (Mall., Men.). Hey ha qualcú que li manca una bona aygo, Ignor. 73. An es ciutadans los falta una aygo de bona criansa, Roq. 43.—y) Donar l'aigua per amor de Déu: ploure molt.—yy) Esser tot bona aigua: esser inofensiva una cosa que semblava molt perillosa. «Prou estava espantat, però tot va esser bona aigua» (Cardona, Solsona).—z) Esser rebut o esperat com l'aigua de maig: esser molt ben rebut.—zz) Curar-se o anar-se'n amb aigua beneita: esser una cosa molt fàcil de curar o de posar-hi remei. Tot s'en pot anar amb aygo beneyta, Aguiló C., Rond. de R., 4.
    Refr.—a) En elogi de l'aigua: «L'aigua és la millor beguda» (Manresa); «Aigua pura no té pecat» (Men.); «L'aigua fa la vista clara» (Barc., Manresa); «Aigo fresca fa bon ull» (Mall., Men.); «S'aigo fa net» (Mall.); Quan renyen un infant perquè s'embruta, ell contesta: «L'aiga fa net i el sol eixuga», o bé «L'aiga fa net i la mare renta» (Llofriu).—b) En menyspreu de l'aigua, els afectats de vi diuen: «L'aigua pels bous» (Cat., Bal.); «L'aigua fa granotes» (Penedès); «L'aigua fa barrancs» (Empordá); «L'aigua fa escòrrecs» (Tarr.); «L'aigua espatlla els camins» (Empordà); «L'aigua dóna quartanes» (Cat.).—c) «Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell» (Gir.).—d) «Aigua bullida allarga la vida» (Cat., Bal.). «L'aigua bullida allarga la vida; i si altre no fa, mulla lo pa» (Manresa).—e) «L'aigua pudenta fa la roba lluenta»: es refereix a l'olor de sabó (Rubí).—f) «Qui es nega, no mira de quina aigua beu» (Cat.).—g) «Ningú pot dir: d'aquesta aigua no beuré» (Cat., Val., Bal.); «Mai diguis: d'aquesta aigua mai no beuré» (Ross.); «No es pot dir mai: d'aquesta aigua no beuré, per térbola que sigui» (Empordà); «Nengú pot dir d'esta aigua no beuré, per térbola que sia» (Vinaròs).—h) «Al malalt que ha de viure, s'aigua li és medecina» (Mall.).—i) «L'aigua sempre va allà on n'hi ha més» (Cat.); «S'aigo va allà on n'hi ha més» (Cat.); «S'aigo va allà on n'hi ha molta» (Mall.): ho diuen parlant de gent que, essent ja rica, adquireix més riquesa per herència o per cas fortuït.—j) «S'aigua sempre cau allà on és més baix» (Mall.); «S'aigo s'escola a sa part més baixa» (Mallorca): ho diuen per significar que la culpa de molts se sol carregar al més pobre o al qui té més pocs mitjans de defensa.—k) «S'aigo no se perd tota per un lloc»: ho diuen per significar que generalment la culpa no és d'un tot sol, sinó de les dues parts (Mall.).—l) «Aigua passada no mou molí» (St. Feliu de P., Vinaròs, Val.); «Aigua passada lo molí no mou» (Valls); «D'aigo passada, molí no mol» (Manresa, Mall.); «Aigua passada no mol molí» (Solsona).—ll) «Aigua que corre, no porta verí» (Manresa); «Aigua corrent, a merda no sent» (Manresa); «Aigua corrent, no fa mal a la gent» (Manresa); «Aigua corrent, no mata la gent» (Valls); «Aigua corrent, és de bon bevent» (Valls); «Aigua corrent, merda bevent» (Tarr.); «Aigua lenta, mal estorrenta» (Manresa); «Guarda't d'aigua que no corr» (Mall.); «Guarda't d'aigua que no corre i de dona que no resa» (Mall.); «No't fiis d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli» (Olot, Empordà, Vallès, Barcelona); «Guarda't d'aigua que no corre, perquè, en córrer, fa sargall» (Men.); «Déu ens guard de l'aigua mansa, que la corrent ella passa» (València); «Guarda't de l'aigua mansa, que la corrent ella passa» (Vinarós).—m) «Qui aigua atura, blat mesura» (Gir., Barc.); «Qui aigua detura, olives mesura» (Gomis, Met. 132).—n) «A un negat dau-li aigua».—ny) «Aigua cau, senyal de pluja» (Cat.); «Aigo cau, pluja segura» (Mall.); «Aigua de bombolles, pluja d'estones» (Gir.); «Aiga bombollada, aiga de durada» (Empordà); «Aiga embutllofada, pluja assegurada» (Pineda); «Aiga embutllofada sol ser de durada» (Pineda); «Aigo de burcany, dura tot l'any» (Men.).—o) «Aigua de gener, omple bótes i graner» (Cat.); «Aigua de gener, sempre fa bé» (Cat.); «Aigo de gener, umpl ses bótes i es graner» (Men.); «Aigua de febrer, bona per lo sementer» (Cat.); «Aigua en febrer, ordi en graner» (Cat.); «Aigua de març, herba als sembrats» (Cat.); «Aigua d'abril, cada gota en val mil» (Cat.); «Aigua pel maig, mal pels animals» (Cat.); «Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam» (Gomis Met. 116); «Aigo d'agost, mel i most» (Martorell); «Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi» (Men.); «Aigua de Sant Trimfà, lleva vi i no dóna pa» (Men.); «L'aigua per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa» (Mall.); «Aigo per Sant Urbà, lleva oli i vi i no dóna pa» (Eiv.).—p) «Aigua als òrdins, que els blats se sequen»; ho diuen parlant del qui aplica remei allà on no cal (Val.).—q) «Aigua i fems fan miracles» (Gomis, Met. 133).—r) «Qui aigo aboca aviat, no umpl, i roman banyat»: vol dir que les feines precipitades no solen sortir bé (Santanyí).—s) «S'aigo i es foc, només juguen a un joc» (Men.).—t) «Gat escaldat, aigo freda tem» (Mall.).—u) «Tot se compondrà amb una bona aigo» (Mall., Men.).—v) «Qualque cosa té s'aigo, quan la beneeixen» (Mall.).—x) «Damunt figues, beu aigo i no te'n rigues» (Mall.).
    Cult. pop.—Hi ha algunes creences populars referents a l'aigua. Segons el poble català, beure aigua en dejú allarga la vida. A l'Empordà, quan un beu a galet, un altre li talla el raig amb el dit, bo i dient: «Aigua tallada no fa mal». Quan l'aigua del pou és térbola, senyala pluja (Llofriu). Quan plou i l'aigua fa bambolles, és senyal que plourà molt. A l'aigua beneita el poble li atribueix virtuts medicinals; a Mallorca diuen que, si se renten la cara amb aigua beneita del dissabte de Pasqua, se guarden de treure pigues.
    Fon.: áјɣwə (Escaldes, Oliana, Figueres, Caldes de Mal., Granollers, Terrassa, Vilafr. del P., Tarr., Vila d'Eiv.); áјɣwa (Andorra la Vella, Enviny); áјɣwo (Pobla de S., Torre de C.); áјɣwɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Artesa, Ll.); áјɣwa (Isavarri, Esterri, Boí, Vilaller, Tamarit, Morella, Benassal, Gandia); áјɣwe (Fraga); áјɣə (Perpinyà, Prada, Noedes, Elna, Formiguera, Oleta, Arles, Ribesaltes, Cotlliure, Fontpedrosa, Prats de M., Montlluís, Sallagosa, Angustrina, Porté, Puigcerdà, Martinet, La Seu d'U., St. Llorenç de M., Bagà, Ripoll, Ribes, Camprodon, Olot, Figueres, Capmany, Amer, St. Feliu de G., Llofriu, Torelló, Arbúcies, St. Bartomeu del G., Solsona, Calaf, Terrassa, Granollers, Barc., Igualada, Vilafr. del P.); áјɣa (Andorra la Vella); áјɣe (Pobla de L.); áјɣɔ (La Llena); áјɣo (Cadaqués, Palma, Inca, Manacor, Pollença. Llucmajor); áјɣu (Pla de Manlleu, St. Jaume dels D., Castellví, Sant Pere de Ribes, Sóller, Costitx, Menorca, pagesia d'Eivissa, Alguer); ǽјɣu (Son Servera); áwia (Llucena, Alzira, Val., Sueca, Gandia, Ibi, Benissiva, Benilloba, Dénia, Pego, Alcoi, Alacant); έwјa (Benissa, segons BDC, ix, 8).
    Intens.: aigüeta, aiguassa, aiguota, aiguerulla, aiguinyola.
    Etim.: del llatí aqua, mat. sign.