III, Ges de far sirventes no m tartz,

III.

Ges de far sirventes no m tartz,

Ans lo fas senes totz afans,

Tan sui suptils d' engenhs e d' artz

Que m sai gardar de totz engans;

E sai tan de sort

Que vec vos m' estort;

Que 'l comte ni 'l rey

No m forfeiron rey.

E pois lo reys e 'l coms Richartz

M' an perdonat lurs mals talans,

Jamais Guirautz ni 'N Audoartz

No m don treguas ni 'n Talairans,

Ni ja d' Autafort

Non laissarai ort,

Qui s vol m' en guerrey,

Pus aver lo dey.

Quant es fis deves totas partz

A mi resta de guerra uns pans,

Pustella en son huelh qui m' en partz,

Sitot m' o comensiey enans;

Patz no m fai conort,

Ab guerra m' acort,

Qu' ieu non tenh ni crey

Negun' autra ley.

E no y guart dilus ni dimartz,

Ni setmana, ni mes, ni ans;

Ni m lais, per abril ni per martz,

Qu' ieu non cerque cum venha dans

A sels que m fan tort;

Mas ja, per nuill sort,

No y conquerran trey

Lo pretz d' un correy.

Quals que fassa sos bos yssartz,

Ieu m' en sui mes tos temps engrans

Cum puesca aver cairels e dartz,

Elms et ausbercs, cavals e brans;

Qu' ab aisso m cofort,

E m trac a deport

Assaut e torney,

Donar e domney.

Mos parsoniers es tan gualartz

Que vol la terr' a mos enfans,

Et ieu vuelh li 'n dar, tan sui guartz;

Pueys diran que mals es Bertrans,

Quar tot non lo y port;

Mas a malvat sort

Venra, so us autrey,

Quals qu' ab mi plaidey.

Jamais d' Autafort

No fas dreit ni tort,

Qui s vol m' en guerrey,

Pus aver lo dey.

Lo jutjamen crey

Mon senhor lo rey.

Bertrand de Born.

Capitol XLVII. De pobresa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Benaventurats son los pobres de spiritcar de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres los quals lur pobresa nols fa benaventurats anslos fa miserables car no sostenen la pobresa per amor de Deu ans la sostenen forçadament. Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans losfa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara altre veguada retorn a parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e per ço te amonest que not vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligsquels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fonAbram qui deya yo parlare ab lo meu Senyor posat que yo sia terra pols e çendra. Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la benaventurançe de aquest mon passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nosmonstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres. Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançedels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe. Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si esser humil he dix yo son pobre e posat en traballs de la mia juventut ença. Item en altre loch diu jo son strany en la terra e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich. Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carreraper la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tulsegueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrinesen lo seu part e lo porxe hon infanta fonaxi stret que no posa lo seu car fill en lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Josephde qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caenen moltes temptacions e en los laçosdel diable e en molts mals desitgs qui acabuçen lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es lexat endreçantnoshiJhesu-Crist. Per ço nasquemnuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Vecom es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebutnuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu. Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte nos hons alegrarem ab ell en lo regne celestial Amen.

occitano y catalán son dos lenguas o variedades de una sola?

occitano y catalán son dos lenguas o variedades de una sola? Determinar una cosa u otra es criterio político, no lingüístico.