Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.
A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalansy se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)
Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.
Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)
Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.
E pero ges no m desplatz Lo belh temps, ni la clardatz, Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz Dels auzelhs, ni la verdors; Qu' aissi m suy ab joy lassatz Ab una de las melhors, Qu' en lieys es sens e beutatz; Per qu' ieu li don tot quan fatz, E joys e pretz et honors.
Quan mi membra dels comjatz Que pres de lieys totz forsatz, Alegres suy et iratz; Qu' ab sospirs mesclatz de plors Me dis: “Belhs amics, tornatz, Per merce, vas me de cors.” Per qu' ieu tornaray viatz Vas lieys, quar autre baysatz No m' es delietz ni sabors.
Copia de la entrada en castellano en estas webs sin subvencionar:
Sor molt cara com tu cantes devant Deu psalms e impnestracte dins la tua pensa aço que cantes ab la tuavoula tua pensa concorde ab la tualengua e ab la vou. No cogites una cosa e quencantesaltre. Si tu cogites una cosa en la pensa e altre honcantes en la boca perts lo fruyt del teu treball. Si lo teu corssta en la esgleya e la tua pensa va defora vaguabunda perts lo teu loguer. E per ço diu lo Propheta aquest poble me loaem honraabloslabis e lo lur cor es luny de mi. Lapostol diu yocantenlo meu spirite cantare en la mia pensa cantare en la bocha e cantare en lo cor. Bona cosa es preguar Deu per tostemps en la pensa. Bona cosa es glorificar Deu ab psalms e ympnes e cantsspiritualsab so e abvou. Axi com ab oracions som aiudats axi ab la melodia dels psalms som recomplits de delectacio. Los cants de la Esgleya alegren les penses del homensadelitenlos fastiyosos desperten los pereosos e conviden los peccadors a plors e lagremescar per molt que siendurs los coratges dels homens seglars tentostcom hoen la dolçor dels psalms son convertits a la amor de pietat. Molts son qui son punyitsab la suauetat dels psalms ploren lurpeccats. La oracio en la present vida val a remetre peccats maslo cant dels psalms significa la laor perpetual dels goigs de Paradiscaraci es scritper lo Psalmista dient los benaventurats qui habiten en la tua casa Senyor te loaranper secula seculorum. Tot hom qui feelment e ab pensa attenta canta los psalmsa Deu es acomparat e acompanyat als angels e la raho es aquesta carlom loa aquell en la terra lo qual los angels adoren e glorifiquen continuadament en los cels. Lo cantar del psalms nos provoca a veguades a lagremes a veguadesnosconvida a oracio. Los psalms nos fan esser gracioses les velles de la nit dient a nosalegratsvos justs en lo Senyorcar als perfets pertany loar Deu. Los psalmsnosdenuncien la hora de primaportantnos alegria de lum dient Senyor Deu salvemper la virtud del teu nom e jutgem en la tuavirtut. Los psalms nos consagren la hora de terciacom diemvingue sobre nos la tuamisericordia Senyor e salvens en la tua paraula. Los psalms alegren la hora del mig jorntractantnoslo pa que devem menjar. Los psalms resolvenlo dejunien hora de nonasadollantnos ab dolor e suauitatspiritual. Los salpmsnos comanen a Deu en la hora de vespres dient Senyor siaendressada e tramesa la mia oracio davant la tua presencia axi com lo ensenssen puja en alt. Lo levar que yo fasde les mies mans es sacrifici de hora de vespres. Los psalmsnos amonesten que en hora de completabeneiscam a Deu dient a servents de Deu beneitslo Senyor. Sor molt amada en Jhesu-Crist rete fermament en la tua memoria que com la anima ab amor e devocio canta a Deu psalms ympnese cantichsspirituals lavors sona fort dolçament en les orelles de Deu. E per ço lespos Jhesu-Crist amonesta en lo libre dels Cantichs la sua esposa ço es la sancta Esgleya o la anima sancta dient o sposa mia monstram la tua faç sone la tua vouen les mies orelles car la tuavou es dolça e la tua cara es molt bella. Tu donchs amada miajaus en lo lit de molt dolça contemplacio en lo qual desiges de complaure a mi en psalms ympnes e cants spirituals e ab devotes oracions vine e mostrem la tuafaç ço es hix del sacret del teu cor e mostrem als altres la bellesa de les tuesobres virtuoses per ço quenreeben bon eximpli. Car diu lo Evangelista vegen la gent les vostres bones obres e glorifiquennelo pare nostre qui es en los çels son la tuavou en les mies orelles ço es la vou de la laordivinal la vou de goig e de alegria spiritual son per ço que façes les altres approfitaren laor e gloria mia. Los cants dels psalms adolcexenles orelles dels hoydors e instroexen les animes a ben viure. La vou de aquells qui canten es feta una car nosmesclamparaulas de laor ab los angels de Deu los quals no veem. Los servidors de Deu tostemps deuen loar lo nom de nostre Senyor car les aygues sobiranes ho demostren de les quals diu lo Psalmista vosaltres aygues qui sots sobre los cels beneyts lo Senyor car los elets null temps cessaran de loar lo nom de Deu. De les aygues jusanesse lig en lo Genesisienaiustades en un loch les aygues que son jus lo cel car los reprovats qui ara son dispergits per tot lo mon seran aiustats e closos en linfern hon sien turmentats perdurablement. Incessantment deuen los feels retre laors a Deu car Deus se adelite en aquells e que Deus se adelite en les laors dels feels testimoni ne fa lespos Jhesu-Crist que parlant a la sua esposa en lo libre dels Cantichs diu axi tu qui habites en los orts fem hoyr la tua vou. Cove habitar en los orts si vol quel seu espos oia la sua vou ço es lo cant de la bona prehicacio e de sancta alegria e de la divinal laor en la qual lo espos se adelite lo qual cant desigen hoir los amichs qui ab gran attencio escolten. Aquests amichs son los elets qui desigen hoir les paraules de vida ço es les liçons los psalms los ympnes e los cants spirituals per tal que senten alguna cosa de la terra celestial. Adonchs sor molt reverent axi com demunt es dit fort es necessari a tu que en tota la tua vida loes Deu tot poderos Creador teu car ab aço obtendras venia e perdo. Loal donchs en lo teu cor loal en la vou de melodia loal en lo secret de contemplacio loal en lo secret de la pensa e en la dolçor de la tua vou. Jatsia que siam peccadors e indignes a loar Deu empero ja per axo no devem cessar de loarlo car ab aço speram aconseguir remissio de peccats. E que es laor divinal que es divinal vou en los psalms sino sacrifici de laor. E per ço diu lo Psalmista lo sacrifici de laor me honra e aquell sera lo cami per lo qual li mostrare la salut de Deu. Quaix que digue manifestament en los psalms ha cami de laor per lo qual porem venir a la eternal laor mas si yo nol te mostre nol poras trobar per tu matexa. Perque la mia cara sor com lo cami de nostre salut sie en les laors del Creador amonestte que la laor de Deu per null temps se luny de la tua bocha. Sor molt cara en Jhesu-Crist Deus es la tua laor adonchs tu sies laor sua en tal forma que la sua laor sia tostemps en la tua bocha Amen.
Si a la Andalussía de abáns de la conquista cristiana la mayoría de la poblassió parlabe románs, ¿cóm suposadamén a Valénsiay a ses illes Baleàs siríen arabófonos com diuen catalanistes y algún que atre despistat? Pos un atra mentira.
Aleza Izquierdo; Estudios de Historia de la lengua española en América y España, 1999
Algúns catalanistes tos dirán espanyolistes com si fore un insult, pero es un orgull. Este mossen catalá parláe de Espanya com la seua terra. Onofre Martorell; Practica de la devoció al Santíssim Cor de Jesús, 1745.
Algúns catalanistes tos dirán espanyolistes com si fore un insult, pero es un orgull. Este mossen catalá parláe de Espanya com la seua terra. Onofre Martorell; Practica de la devoció al Santíssim Cor de Jesús, 1745.
https://www.elmundo.es/baleares/2018/11/16/5bee834346163f889f8b45b4.html Según las últimas estimaciones existen 6.000 diferentes lenguas en el mundo, pero la mitad se extinguirán durante este siglo, lo que significa que cada dos semanas deja de hablarse una de ellas por el simple hecho de que ya no queda nadie que pueda transmitirla.
¿Cómo se pierde una lengua? Básicamente en tres etapas. La primera la constituye la presión que ejercen las autoridades sobre el pueblo para imponer el idioma que les interesa que prevalezca; en la segunda se aminora la imposición y se permite un falso bilingüismo cuyo único objetivo es aumentar la habilidad en el dominio de la lengua gubernamental mientras disminuye el uso de la secundaria. Es entonces cuando se entra en la tercera y definitiva etapa porque las nuevas generaciones, educadas íntegramente en la lengua dominante, consideran cada vez menos importante mantener conocimientos en lo que juzgan -porque así se lo han transmitido sin cesar en el colegio- idioma «poco culto o recomendable».
Hay que luchar contra él si queremos que cuando empiece el próximo siglo quede alguien aquí que diga tassó o caen vez de got o gos. El balear es de espíritu aventurero, es una característica heredada de nuestros antepasados fenicios. No resulta extraño encontrarles en cualquier lugar del mundo. Desde Australia hasta las inmensas llanuras de Dakota. Están en todas partes y basta con oírles pronunciar dos palabras para situarlos. También resulta muy simple diferenciarlos de un catalán o de un valenciano. Esa diversidad no puede desaparecer porque con ella quedan atrás siglos de historia.