Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celler. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celler. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol V. De la virtut de caritat.

Capitol V. De la virtut de caritat. 


En lo libre dels Cantichs se litg lo rey me ha introduyda en la cella vinaria hon stave lo vi e ha ordenat en mi caritat. La cella vinaria o celler es la santa Esgleya en la qual sta lo vi de preicacio evangelical. En aquesta cella es introduyda la sposa so es la santa anima en la qual es ordenada la caritat car totes les coses no deuen esser amades egalment hans hi devem fer diferencia. No devem amar totes coses egalment ans unes coses se deuen amar mes e altres menys car saber que devem fer e no saber lorde com se deuen fer no es perfeta sciencia. Si amam les coses que no devem amar no havem ordonada caritat e si amam molt les coses que devem poch amar o si amam poch les coses que devem amar molt no servam ordonada caritat. Ordonada caritat es que amem Deus sobre e davant totes coses e que la amor de Deu sia tostemps posada al davant. Devem amar Deu de tot nostre cor de tot nostre enteniment e de tota nostra memoria en guisa que tot nostre enteniment totes nostres cogitacions tota nostra vida endressem a Deu del qual havem tots nostres bens en tal forma que no sia part en nostre vida que romangua ociosa ans tot quant occorrera es presentara al coratge sia trames e endressat ala hon corre la amor soptosament en tota sa força. Adonchs sor molt cara fort es digne cosa e a nos molt necessaria que amem Deu sobre totes coses et en totes coses lo qual es sobiran be e sobirana veritat e amor. Lo sobiran be es sobirana benaventurança e tant com la persona amara mes Deu tant sera mes benaventurada. Qui ama a Deu es bo e si es bo es benaventurat. Salamo diu en lo libre dels Cantichs la amor es fort axi com la mort. Certes be es dita la amor que es fort axi com la mort car axi com la mort sapara la anima del cors per semblant forma la amor de Deu separa lom de la amor carnal e mundanal. Verament la amor de Deu es semblant a la mort car per la amor divinal som mortificats dels vicis ço es los vicis moren dins nosaltres. Aço que fa la mort en los senys del cors fa la amor de Deu en les cobeyanses del segle. Amat deu esser nostre senyor nostre Senyor Deu per la sua sola bonesa ço es per tal com es sobiranament bo e com nos ha creats de no res. La caritat es amor per la qual Deus es amat per la sua sola bonesa e lo proisme per amor de Deu. En lo primer loch es amat Deu segons que es dit en totes e sobre totes coses. En lo segon loch es amat lo proisme en Deu ço es amanthi Deu la caritat ha dos manaments. Lo primer pertany a la amor de Deu lo qual es lo maior manament de tots. Lo segon pertany a la amor del proisme e es semblant al primer. Axi com es scrit amaras lo Senyor Deu teu e lo proisme axi com tu matex quax que digua aquella fi deus amar ton proysme a la qual ames tu matex ço es que sia bo e que pervengua a la eternal vida. Daquesta amor de Deu e del proisme parla Jhesu-Crist espos a la anima santa sposa sua dient en lo dels Cantichs o germana mia sposa mia e com son belles les tues mamelles. Les odors dels teus unguents sobrepugen tots perfums. E que es entes en aquest loch pus propiament per mamelles que la amor de Deu e del proisme de la qual damunt havem parlat car per les dues mamelles tramet la anima santa tots los seus sentiments a la divinal amor. Lavors com es coniuncta ab Deu ab ligam de caritat e com fa tot quant pot fer de be a son proisme diu lespos la odor dels teus unguents sobremunta tots perfums. Per los unguents entenem les virtuts que nexen e proceexen de caritat. Nos devem amar nostres proismes en be car aquell qui ama mal son proisme nol ama ans la en oy e qui no ama son proisme lo qual veu com pora amar Deu qui no pot esser vist ab los ulls corporals. E aquel qui ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals ab los ulls de la pensa veu Deu qui habita en ell ço es la caritat car Deus es caritat. E aquell qui no ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals no veu Deu qui es caritat lo qual habita en la pensa virtuosa car si en ell fos la caritat Deus fora en ell qui es vera caritat. Nos devem amar nostres proismes si son bons e si servexen a Deu. Molt mes devem amar los stranys qui son ab nos coniunts ab ligam de caritat que no fem los parents qui no amen Deu nil servexen. La raho si es per so com pus santa es la coniunccio dels coratges que dels cossos. Tots los feels christians devem amar jatsia que ab tots no puscham aprofitar. Ab aquells devem conversar e pendre lurs consels qui segons requir lo temps lo loch e los negocis son ab nosaltres mes coniunts ab amor caritativa. Egualment devem desiyar la vida eternal a tots los homens e en asso devem esser tots los homens amats egalment. Amar devem los homens caritativament ço es per tal que servesquen a Deu perque sien salvats mas no devem egalment scampar en tots los homens les obres de misericordia car a uns ne devem fer mes e a altres menys. Germana mia molt amada si nos volem conservar la vera e perfeta caritat porem aconseguir ajudant nostre Senyor Deu la vida eternal. Los nostres enemichs devem amar per la amor de Deu axi com ell me diu en lo Evangeli amats vostres enemichs e fets be als quius porten oy e pregats per aquells quius perseguexen eus dampnifiquen per tal que siats fills del pare vostre qui es en lo celAdonchs venerable sor sapies que la caritat es molt necessaria a nos sens la qual no podem plaura a Deu. No ama Deu aquell qui avorrex lom no ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. La caritat es rayl de totes virtuts. Tot quant fem sens caritat nons aprofita res. Tot nostre studi es no res si no havem caritat la qual es Deu. Alli regne carnal cobeyansa hon no es la caritat de Deu. Lavors es lom perfet com es ple de caritat. Sens amor de caritat no pot hom venir a la eternal benuyransa. Posat que hage dreta fe tanta es la virtut de caritat que si ella defall debades ha hom les altres virtuts e si es ab hom totes les coses son posseides justament. Qui no ama Deu no ama si mateix. Adonchs la mia sor molt cara amoneste que sies coniuncta per amor al teu spos invisible Jhesu-Crist en guisa que tota sies inflamada en lo seu desitg. No cobeyg res que sia en lo present mon. La longua vida del present mon te sia pena molt gran. Cuytat a exir daquest segle. No rebes consolacio en aquesta mortal vida ans sospira continuament a Jhesu-Crist lo qual ames ab tota la tua pensa desiyal sperel congoxet per venir a ell e la salut del teu cors te sia feta vil e menyspresada per amor del teu sposSies travessada e sagetada ab la nafra de amor en guisa que justament pugues dir yo son nafrada ab caritat. La mia germana molt amada en Jhesu-Crist prechte que oges les paraules de Jhesu-Crist spos teu qui diu aquell qui ama mi sera amat per lo meu pare e yol amare e manifestar me a ell. Adonchs la mia cara sor amel en la present vida per so que ell te am ensemps ab lo seu pare en la eternal gloria Amen. 

diumenge, 18 de novembre del 2018

Un vinet per al ermitaño del grupo

Un vinet per al ermitaño del grupo. Fa sis añs, per La Rioja, vam está a Elciego als apartaméns de Bodegas Valdelana y vam vore la bodega espectacular que tenen. Tamé vam visitá marqués de Riscal
 
botellicas a blogspot es lo meu blog de vins y begudes en alcohol.

Mes val borracho conegut que alcohólic anónim.

Un vinet per al ermitaño del grupo. Fa sis añs, per La Rioja, vam está a Elciego als apartaméns de Bodegas Valdelana y vam vore la bodega espectacular que tenen. botellicas a blogspot es lo meu blog de vins y begudes en alcohol.



https://www.bodegasvaldelana.com/

dimarts, 18 d’abril del 2017

trull

Lo trull de les raboses a Valderrobres

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


cofins, cofí, prensa

verbo prensá,

prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen

De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se féen sardines a la brassa (espetos). 

trull, prensa, vi, oli, almazara

La casa se va restaurá, foto anterió



TRULL m. 
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit). 
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa). 
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i. 
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
    Loc.

Ser l'amo del trulltenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
    Fon.: 
tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
    Etim.: 
del llatí vg. *trŏcŭluvar. de tŏrcŭlummat. sign. |||| 1, 2, 3 a



COFÍ m. 


|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).

 Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.

|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín. 
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
    Fon.: 
kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
    Etim.: 
evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).