Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fer riure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fer riure. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de maig del 2018

show must go on

show must go on, catalanistas, circo, payasos

Queen, show must go on :




Un pallasso és un actor que es dedica a fer riure els altres mitjançant bromes i acudits. Podem distingir-ne diversos tipus segons el rol que incorporen: el clown (el cara blanca, o el llest, com Jordi Pujol). L'august (el pallús), el contraaugust, l'excèntric...


És diferent del còmic humorista, que basa el riure en els jocs verbals, perquè el pallasso està associat a un aspecte extravagant, ple de colors i exageracions, i les seves actuacions inclouen gestos, interaccions amb el públic i referències al circ.


El pallasso prototípic porta la cara plena de maquillatge de colors, destacant el blanc per fer visible les seves expressions de ben lluny estant, amb un gran nas vermell o groc a joc amb els sabatots.


De vegades duu perruca, un gran somriure dibuixat com la Marta Rovira i la roba plena de pedaços i butxaques, d'on treu artefactes per divertir la gent, especialment els nens. Com a habilitats complementàries, sol saber tocar un instrument (com el saxòfon alt, majorment, amb un so peculiar molt allunyat del jazzístic), fer figures amb globus, fer equilibris i torsions...


L'humor del pallasso és l'anomenat blanc, basat en caigudes, en acudits senzills i en el mim. El seu origen històric està en el clown o graciós del teatre i els bufons medievals. Com a especialitat, té els seus orígens en la comèdia de l'art; i les arrels, en les comèdies gregues.


Tom Belling , Els Fratellini , Tortell Poltrona, Charlie Rivel, Germans Tonetti ,Chacovachi ,Jango Edwards, Oleg Popov, Pepa Plana, Leo Bassi, Gaby, Fofó , Miliki , Monti & Cia, El BioCòmic, Marcel Gros, Claret Papiol, Carlos Puigdemont, Oriol Junqueras , Rogelio Torrent, Marta Rovira, i un llarc etcètera.


Josep Andreu Lasserre (Cubellas, Barcelona, 23 de abril de 1896-San Pedro de Ribas, Barcelona, 26 de julio de 1983), conocido por su nombre artístico Charlie Rivel, fue un payaso y maestro del mimo catalán y español. Estrella del Circo Price, fue incluido por Fellini en I clowns (1971). Al parecer, su nombre artístico lo eligió en homenaje a Charlie Chaplin. En 1983 se le concedió la Creu de Sant Jordi, como a Octavio Serret de Valderrobres o Arturo Quintana, con casa en La Codoñera, donde se habla y escribe chapurriau.




  1. Prats, A. J. (1981). University Press of Kentucky, ed. The Autonomous Image: Cinematic Narration and Humanism (en inglés)(books.google.es edición). p. 143. ISBN 9780813132334. .
  2. ↑ Jané, Jordi. Generalitat de Catalunya, ed. Josep Andreu i Lasserre "Charlie Rivel" (en español)ISBN 9788439338635.
  3. ↑ Serrano , José María (27 de mayo de 2013). «Charlie Rivel»Monografía en blog de biografías
  4.  «Charlie Ribel»biografiasyvidas.com (en español)
  5.  Los Andreu Rivel en la Alemania Nazi. Juzgados de Frankfurt. Der spiegel (1936)
  6.  «El pasado 'negro' de Charlie Rivel»hemeroteca.cdmae.cat (en español). 18-10-2015
  7.  «El 33 dedica la noche al payaso Charlie Rivel». El Periódico. 26/07/2013
  8.  LeBank, Ezra; Bridel, David (2015). Clowns: In Conversation with Modern Masters (en inglés). Routledge. p. 198. Consultado el 20 de marzo de 2016.
  9.  «Murió Charlie Rivel, el payaso del aullido universal». El País. 1983/07/27. Consultado el 30 de abril de 2018.
  10.  «Charlie Rivel»clownplanet.com (en español)

De entre las numerosas anécdotas profesionales de su vida, suelen recordar sus biógrafos y admiradores, la ocurrida cuando al salir a la pista un niño de la primera fila, asustado por su aspecto, rompió a llorar, y él se acercó a él para consolarle, pero el susto y el llanto fueron aun mayores. Rivel entonces se retiró hacia el centro de la pista y allí empezó a aullar con mayor desconsuelo que el niño, que al verle así dejó de llorar... Tras un buen rato de llanto, Rivel volvió a acercarse al niño, que en un gesto sorprendente se sacó el chupete de la boca y se lo dio al payaso. Aquel chupete se conserva y expone en el Museo Charlie Rivel de Cubelles.

Tiene dedicadas esculturas en Barcelona, Muchich, un parque en Vigo y calles en diversas localidades. En Cubellas, su pueblo natal, existe un museo monográfico y se le dio su nombre al grupo escolar Josep Andreu Charlie Rivel. En Cornellá del Llobregat se celebra cada dos años, desde 1984, un festival de payasos con el nombre de “Memorial Charlie Rivel”.
Además de la Creu de Sant Jordi otorgada por la Generalitat de Catalunya, durante el franquismo se le concedieron la Medalla de Oro de las Bellas Artes, la Orden de Isabel la Católica y la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo.