Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mamella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mamella. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de febrer del 2018

Assormá

Doná de mamá a un cabridet o un corderet de una cabra.
Lo pastó a vegades te que ajudá perque la mare no vol al fill, per la auló o alguna depresió post-parto.


Assormá, amamantar, xurmar, assormar


Amamantar en castellá.

Dcvb

XURMAR v. tr. 
|| 1. Traspuar, deixar anar un líquid pels porus (Tor); cast. rezumar. Chumá.

|| 2. Xarrupar, xuclar, beure a morro (Rosselló); cast. chupar, beber a morro. 


|| 3. Amorrar un xai o cabrit a la mamella d'una ovella o cabra que no és la seva mare, perquè li doni mamar (Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà). Això es fa principalment quan s'ha mort una ovella i ha deixat un o més xais que necessiten mamar. A vegades l'ovella no admet aquests xais, ni fins i tot els seus propis fills, i aleshores el pastor la subjecta obligant-la a no moure's i a permetre que l'anyell mami. També hi ha altres procediments enginyosos per aconseguir que l'ovella no es resisteixi a admetre el xai que no és seu. Així ho explica un folklorista de Ripoll: «El pastor, perquè la mare del xai mort es prengui com a seu el bessó que li xurmaven, es val d'una traça ben enginyosa. Lleva la pell al que s'ha mort, procurant que amb la mateixa hi quedin els forats de les quatre potes, i agafant el xai bessó el vesteix amb la pell del mort, fent-li ficar les potes dintre els forats, de manera que se li adapti com un abric, i l'acosta a l'ovella; de moment ja li sembla que no és el seu, però com aquestes coneixen llurs xais més que amb la vista amb l'olor, abans de dar-li mamar el flaira dos o tres vegades, i trobant que la farum és la del seu, li dóna de mamar; al cap d'un parell de dies ja l'ha pres, no hi ha necessitat que porti la pell del mort, i d'aquesta manera el xai va més bé i s'estalvien de xurmar-lo» (Catllar, 18 juny 1921).


    Fon.: ʃuɾmá, əʃuɾmá (pir-or., or.).

http://alpi.csic.es/sites/default/files/publicaciones/cria_vaca_ALPI.pdf

En los nombres de los animales domésticos suelen menudear las etimologías 
problemáticas, de carácter incierto, onomatopéyico, desconocido o prerroma-
no. Los nombres de la cría de la vaca en las lenguas romances de la Península 
Ibérica no son una excepción. Junto a denominaciones de claro origen latino 
como ternero (< TĔNĔRU + -ARIU), novillo (< NOVĔLLU), anello (< ANNĬCŬLU), o los 
derivados de VĬTĔLLU (vedell, vitelo), se encuentran becerro, chalo, choto ~ joto 
~ jote, jato ~ xato ~ chato, jito, pucho, cucho ~ cuxo, meco ~ mequerro, quirro,
cherro ~ chirro, churro, meno, xurmar, cuyas etimologías se sitúan en terrenos 
más movedizos. Es por ello mi propósito mostrar la distribución dialectal, hasta 
ahora inédita, de las voces destinadas a denominar a la cría de la vaca que fueron recolectadas para el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)
de suerte que se proyecte algo de luz sobre su etimología e historia.
Antes de entrar en un examen detallado, conviene visualizar el panorama 
general de las denominaciones en el mapa 1, que cartografía las primeras res-
puestas registradas en más de 10 puntos de encuesta.
A la vista del mapa, es evidente que las voces preferidas en las lenguas ibe-
rromances son las derivadas de *(i)BICERRU, VĬTŬLU / VĬTĔLLU, TĔNĔRU y las voces 
de origen incierto xato, choto, cucho ~ pucho, meco ~ mequerro ~ cherro.
Desde un punto de vista estadístico, becerro (en español) o bezerro (en por-
tugués) es la forma más extendida, con un área compacta en el occidente y sur 
peninsular (aparece en 210 respuestas, de las cuales solo 26 (12%) lo fueron 
como segunda opción). Es, probablemente, la voz más antigua de las documen-
tadas, ya en 964 en el Becerro de Cardeña
, y presente desde los primeros tex-

tos romances. En la Edad Media, como en portugués y en algunos pueblos de ...



dissabte, 3 de febrer del 2018

POESIA A LA DONA

Este fin de semana se selebre a mols dels nostres pobles la festa de Santa Agueda, es per aixo que avui vull fe un homenatge a totes les dones, lo poema de avui esta fet desde dins del cor.

POESIA A LA DONA

Juan Carlos Abella

Vull parlá de eixa persona
a la que trovo gran, mol gran
es potsé la mes importan
diguem que parlo de la dona.

A Santa Agueda li vull demaná
guardamos a totes les dones
que son persones mol bones
que mols añs mos puguen acompañá

a natros mos ompli de felisidat
cuan una jove mos diu que sí
que la seua vida vol compartí
mos fa sentí lo home mes honrat

mos aporte tantes coses
que natros no sabem vore
y que ella sempre trove
y tot son coses ben bones

dones tenim a la nostra vida
mare, filla, o germana
y una de mol enamorada
vull fels una poesía mol sentida

son un mar de sabiduria
de ternura, cariño, y bellesa
de forsa, sabé, y enteresa
y tame de gran valentia

una cosa mai podrem igualá
y es la virtut de se mare
cosa que en rés se compare
es lo mes gran que ñá

capás de crea una vida
a dins del seu ventre
no ña rés mes tendre
aixo no vá de mentira

son nou mesos de embarás
temps de cambis, de sufrimen
pero tamé de ilusió, de sentimen,
son mol valentes, ya u vorás

arribe lo momen del naisimen
deu sentimetros san de dilatá
pa que un cabet se pugue asomá
son momens de gran sufrimen

a cuatre partos ai pogut asistí
a la meua dona poc ai pogut ajudá
sol li ai pogut doná la má
y animala pa que sen pugue eixí

y después del naisimen
cuan lo fill tenen a les mans
los ix una sonrisa de les mes grans
ya no sen recorden de tan patimen

yo voldria sé tan valén
com eixa dona ques mare
que de luchá per lo fill mai pare
sempre trove lo seu momen

aquell criminal que les vol maltratá
se li olvide de aon va eixí
que una dona lo vá parí
la seua vida li vá doná

a totes les dones vull honrá
aiguen sigut mares, o no
pos cap de elles te mai pó
pa afrontá alló que vindrá

a los homens mos fan mes valens
mos apollen, mos ajuden,
mos volen, y mos cuiden
inclús cuan estem ben dolens

Santa Agueda, cuidales
pos tenen lo sel guañat
tota la vida an treballat
mai san guardat rés

donals molta, molta salut
aixo te demano yo
donals tot lo milló
a la vellesa y a la juventut.

DEDICADA A TOTES LES DONES DEL MON.