Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mayre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mayre. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 d’octubre del 2023

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa

Pierre Raimond de Toulouse.


I.

Pessamen ai e cossir
D' una chanso faire,
Qu' a lieys denhes abelhir
Cuy suy fis amaire;
E s' ieu pogues avenir
En bos digz retraire.
Far pogra saber
Que ieu plus fin joy esper
Que nulhs natz de mayre.

Lo cors e 'l sen e l' albir
Ai mes, e 'l veiaire,
En lieys honrar e servir,
Quar es la belhaire
Qu' om pogues el mon chauzir,
Don no m puesc estraire,
Ni mon cor mover;
Qu' amors me fai tan temer
Lieys, qu' als non am guaire.


La fina vera valors
Plus d' autra valensa,
E 'l pretz, e 'l fresca colors
Me platz e m' agensa;
Que si me valgues amors

Tan que m' entendensa
Mi dons abelhis,
Plus ric joy que paradis
Agra a ma parvensa.

Nulh' autra no m pot secors
Far, ni dar guirensa;
Et on plus en sen dolors
Plus n' ai sovinensa;
Mas ges dire mas clamors
No l' aus per temensa;
Tan li suy aclis
Qu' on plus vas me s' afortis,
Mais l' am ses falensa.

E fora li benestan
Si m des alegransa,

Tan qu' aleuges mon afan,

Ab douss' acoindansa;

Qu' ieu li suy senes enguan,

E non ai embransa
D' als, mas quom fezes

Tot so qu' a mi dons plagues;

Pero pauc m' enansa.

Qu' ades m' en vauc meluyran

On plus n' ai pezansa
Vas lieys, e suefri mon dan
Ab bon' esperansa:
E doblera mon talan
Sil belha semblansa,
Gentil cors cortes,

Si t prezes de me merces,
O qualsque pitansa.

II.


Pus vey parer la flor e 'l glay,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
De far chanso m' es pres talans
Ab motz plazens et ab so guay;
E pus de ben amar melhur,
Segon razo,
Trop en dey mielhs far motz ab so:
E si per ma domna es grazitz
Mos chans, ben er mielhs enantitz.

Fis e francs, ab fin cor veray,
Suy ves lieys qu' es guaya e prezans,
Bel' e plazens e benestans
Mil tans plus que dire no say,
E te son cors ferm e segur
De falhizo;
Que de nulh preyador fello,
Per cuy fis domneys es delitz,
Non es per lieys sos pretz auzitz.


E pus fin' amors la m' atray,
Per dreyt no m' en deu venir dans,
Qu' ieu li suy tan fizels amans
Que re al cor tan no m' estay;
Per que ja lauzengier tafur,
Cui dieus mal do,
Non degran neguna sazo
Tener dan, c' usquecx gaba e ditz,
Que per lui es joys desconfitz.

Dona promet, e don' estray,
E mostr' erguelh e bels semblans,
E ditz per guab e per bobans
Mayntas res ab cortes essay,
E siey fait son leyal e pur
Ses aunit do:
E son mayntas d' aital faisso
En cui pretz entiers es complitz,
E d' autras en cuy es aunitz.

Belha dona, ja no serai
Jauzens ses vos, ni benanans;
Qu' ieu suy selh que vostres comans
Tos temps a mon poder faray:
Aisso vos man per ver, e us jur
Qu' anc hom no fo
Plus leyals ves amor qu' ieu so;
E fuy per vos servir noyritz,
E suy d' autras amors fayditz.
III.

No m puesc sufrir d' una leu chanso faire,

Pus prec e man n' ai de mon Ereubut;

Qu' apres lo dan e 'l mal qu' ieu n' ai agut,

Coven qu' ab joy m' esbaudey' e m' esclaire:

Quar segon l' afan
Qu' ai sufert tan gran,
Non agra razo
Qu' ieu cantes oguan;
Mas quar fin' amors
Mi mostra e m' ensenha
Qu' els mals no m sovenha,
E torn' en mon chan,
Farai derenan
Un nou chantaret prezan.


Anc per ren al de mon maior maltraire,
De tan bon cor non dezirey salut,
Mas sol qu' a lieys cuy amors m' a rendut
Pogues ancar servir petit o guaire;
Quar tot l' autre dan
Non prezera un guan,
S' ieu moris o no;
Sol leis pogues tan
Servir, que l' honors
Ar parra que m fenha;
Per qu' ela m n' estrenha
Que non digua enan;
Mas al sieu coman
Sui e serai on qu' ieu m' an.

Las! que farai, pois non li aus retraire,
Ans quan la vey estau a lei de mut,
E per autrui no vuelh sia saubut
S' aqui mezeis sabi' estr' emperaire.
A dieu mi coman
Cum vau trebalhan;
Qu' ab la sospeisso
N' aurai atretan,
Quar tan grans ricors
Non cug que m n' avenha;
Mas vas on qu' ieu teinha,
Fis e ses enguan
L' amarai quad an,
De jorn en jorn melluyran.

Qu' el cors e 'l cor e 'l saber e 'l veiayre

E l' ardimen e 'l sen e la vertut
Ai mes en lieys, e non ai retengut
Ni pauc ni pro per negun autr' afaire;
Ni als non deman,
Ni vau deziran,
Mas que dieus me do
Vezer l' ora e l' an
Que sa grans valors
Tan vas mi s destrenha,
Qu' en mos bratz la seinha;
E qu' ieu, en baizan,
Tot al mieu talan
Remir son cors benestan.

Ai! franca res, corteza e de bon aire,
Merce m' aiatz que veus m' aissi vencut;
Qu' aissi vos ren lo basto e l' escut,
Cum selh que plus non pot lansar ni traire:
Vostr' huelh belh truan
Que tot mon cor m' an
Emblat, non sai co,
No m van confortan.
Ja castels ni tors
No us cugetz que s tenha,
Pus gran forsa 'l venha,
Si secors non an
Sylh que dins estan:
Mas a mi vai trop tarzan.


Esta chansos vuelh que tot dreg repaire
En
Arago, al rey cuy dieus aiut;
Que per lui son tug bon fag mantengut,
Plus que per rey que anc nasquet de maire:
Qu' aissi s vai trian
Sos pretz, e s' espan
Sobr' autres que so,
Cum sobr' el verjan
Fai la blanca flors:
Per qu' ieu on que m venha
Ades crit sa senha,
E vau razonan
Son pretz, e non blan

Duc ni rey ni amiran.

Et ab ma chanso,
Enans qu' alhor an,
M' en vau lai de cors
On jois e pretz renha,
E vuelh que l' aprenha,
Cobletas vuilan,
E puois en chantan
De qual guiza hom la i deman.

IV.

Atressi cum la candela
Que si meteyssa destruy,
Per far clardat ad autruy,
Chant, on plus trac greu martire,
Per plazer de l' autra gen:
E quar a dreg escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge;

Qu' a autruy don alegratge,

Et a mi pen' e turmen;

Nulla res, si mal m' en pren,

No m deu planher del dampnatge.


Quar ben conosc, per usatge,
Que lai on amors s' enten
Val foudatz en luec de sen;
Doncx, pus tant am e dezire
La gensor qu' el mon se mir,
Per mal que m dei avenir,
No s tanh que m recreya;
Quar on plus m' auci d' enveya,
Plus li dei ma mort grazir,
S' el dreg d' amor vuelh seguir;
Qu' estiers sa cort non playdeya.

Doncx, pus am so que m guerreya,

Conosc que m' er a blandir;
Ab celar et ab sufrir,
Li serai hom e servire;
E sol, si m vol retener,
Vec li m tot al sieu plazer
Fins, francs, ses bauzia:
E s' ab aital tricharia,
Puesc en sa cort remaner,
El mon non a nul saber
Per qu' ieu cambjes ma folhia.

Lo jorn que sa cortezia
Me mostret, e m fetz parer
Un pauc d' amor ab plazer,
Parec be que m volc aucire;
Qu' ins el cor m' anet sazir,
E m mes el cor lo dezir
Que m' auci d' enveia;
Et ieu, cum fols que folheia,
Fui leus ad enfolletir,
Quar cugey so, per albir,
Qu' enquers no m pens qu' esser deia.


Si per nulh' autra que seya
Me pogues mais enriquir,
Be m n' agra en cor a partir;
Mas on plus fort m' o cossire,
En tan quan lo mon perpren,
Non sai una tan valen
De negun paratge:
Per qu' ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen,
Quar non truep melhuiramen,
Per fors' o per agradatge.

Chansos, al port d' alegratge
On pretz e valors s' aten,
Al
rey que sap et enten
M' iras en
Arago dire
Qu' ancmais tan jauzens no fuy
Per fin' amor cum er suy:
Qu' ab rems et ab vela
Pueia ades so que no s cela;
E per so non fatz gran bruy,
Ni vuelh sacha hom de cuy
M' o dic, plus que d' un' estela.

Mas ges una pauca mela
No m pretz, quar ab vos no suy
Pero ad ops vos estuy
Que m siatz governs e vela.

V.

Enquera m vai recalivan
Lo mals d' amor qu' avi' antan;
Qu' una dolor mi sent venir
Al cor, d' un angoyssos talan,
E 'l metges que m pogra guerir
Vol me per traitura tenir,
Aissi cum l' autre metge fan.

E pogra m guerir ses afan,
Que ja non traysses pauc ni gran;
Pero sitot mi fai languir,
En re no 'lh port peior talan;
Mas si m' alongues de morir,
Ma vida for' al sieu servir,
E ma mort conosc a son dan.

E ja no m desesper per tan,
Qu' anc de re non passei son man,
Ni m vuelf per nulh autre dezir;
De so gart qu' il n' er benestan:
Qu' Ipocras, so ai auzit dir,
Ditz que metges non deu fallir
De nulh cosselh qu' om li deman.

Doncx, pus pres m' a en son coman,
Ja no m' anes plus languian,
Ni no m volgues del tot aucir;
Quar no s cug, si be m ri ni m chan,
Qu' o puesca longuamen sufrir;
Ni no s poira tos temps cubrir
La dolors qu' ins el cor s' espan.

Mas ieu atendrai merceyan,
Sirven e sufren e preyan,
Tro que denh mos precx eyssauzir:
Mas d' una ren vauc trop doptan,
Si m fai trop dieta tenir;
Si m sen lo cor afrevolir
Que paor ai l' arma s' en an.

Mas si m fezes un bel semblan
Que m' anes mon cor adoussan,
Enquer cugera revenir;
Quar s' ieu muer colpa n' aura gran;
Per so deu guardar e chauzir.
E s' en cor m' a pro a tenir,
Per dieu, no m' o anes tarzan:

Qu' el febles cors vai sospiran,
Quar conois qu' ieu mezeis m' engan,
E m vey tot dia magrezir;
Aissi m va 'l cors e 'l sens camjan,
Cum si l' arma en devia issir;
Tan fort m' anguoysson li sospir,
Qu' a pauc tro al derrier no m van.

A mon Ereubut prec e man
Qu' a la pro comtessa prezan
Fassa ma chansonet' auzir;
E si a nulh mot malestan,
No m' o deu hom a mal tenir:
Que tant ai d' ira e de cossir
Que re no sai que m vau parlan.

//

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa



Peire Raimon de Tolosa (or Toloza; fl. 1180–1220) was a troubadour from the merchant class of Toulouse. He is variously referred to as lo Viellz ("the Old") and lo Gros ("the Fat"), though these are thought by some to refer to two different persons. On the other hand, lo Viellz could refer to his being of an early generation of troubadours. Eighteen of Peire Ramon's poems survive, one canso with a melody.

Peire Ramon's name (as Petrus Raimundus) appears in two documents of Toulouse, dated to 1182 and 1214. According to his vida, he became a jongleur and travelled to the court of Alfonso II of Aragon, who bestowed great honour on him. The earliest datable work by Peire Ramon is a planh written on the death of Henry the Young King in 1183. According to his vida Peire passed "a long time" at the courts of Alfonso, William VIII of Montpellier, and a certain "Count Raymond", which could refer to either Raymond V of Toulouse or, more probably, Raymond VI. He also spent time in Italy (Lombardy and Piedmont), at the courts of Thomas I of Savoy, Guglielmo Malaspina, and Azzo VI of Este. Azzo's daughter Beatriz was the addressee of one of Peire's poems. Eventually Peire settled down with a wife in Pamiers and there he died.

Peire was reputed as a singer and composer of cansos. His work is characterised by themes of nature. His style was hermetic. He imitated the troubadours Cadenet and Arnaut Daniel and was in turn imitated by Bertran de Born, especially as regards his use of natural imagery.
Bertran went so far as to copy almost a whole stanza from Peire's "No m puesc sofrir d' una leu chanso faire." In "Us noels pessamens", Peire even anticipates the Tuscan poet Dante Alighieri. Peire is complaining about a mistress who first beckoned him and then broke her promise to him when he says:

Que qui non a vezat aver
gran be, plus leu pot sostener
afan que tal es rics e bos;
que l maltrag l'es plus angoyssos,
quan li soven benanansa.

Peire's sole surviving melody is florid like Cadenet's. His style employs an uncommonly high number of large intervals, including tritones. The poem with the melody is built on an innovative metaphor:

Atressi cum la candela
que si meteissa destrui
per far clartat ad autrui,
chant, on plus trac gren martire,
per plazer de l'autra gen.





dijous, 14 d’octubre del 2021

Medicina de Peccat, terça part

De la terça part de est libre,

qui es de satisfacció.


I.

DE UN DEU.


Al manament del rey major

Qui vòl esser tot sòl Senyor,

Ay a far satisfacció

Si d' éll vuyl atrobar perdó,

En tant que no haja altre Deu

E que vulla tot esser seu,

E tot ço que m' ha comanat

Li reta com sia honrat.

E de tot ço que l' ay fayt tòrt (24)

Que 'n haja contricció fòrt,

Ab suspirs, lágremes e plòrs,

Clamant mercé com peccadors

Qui de mants Deus s' es fayt sirvent
Amant mays que l' aur e parent;

Car aquel hom fá altre Deu

Qui ama mays que Deus lo seu.

Encare es mester que m' ajut

Al satisfer la gran virtut,

Car qui fal contra infinit

No li satisfá ab finit.


II.
DE COLRE FESTA.

En la setmana es un jorn (jornada, día)

En lo qual vòl Deus que sejorn (descansar; sajornar, sejornar; se+jorn)

Lo còrs del home qui 's viats

En los dias qui son passats, (como en castellano, los días; els dies)

E l' ánima que fòrt consir

En son peccat e penedir,

E que estia 'n sejornar

De suspirs, lágremes gitar,

E 'n membrar de Deu salvetat,

E pensar ço' l tenga honrat.

E car eu ay en tot falit,

Clam mercé al Sanct Esperit,

Que 'm dó tant gran contricció

Que 'n mova satisfacció (25),

Segons qu' eu n' auray poder;

E aquel dia tant coler,

Que no fal en lo mandament;

E que n' apòrt perdonament,

E que faça tot mon poder

Com lo faça amar e temer.


III.

NO PENRÁS LO NÒM DE DEU EN VÁ.


¡Ay, lás! tant dia ay jurat

Falsament a tòrt e peccat,
- "Si m' ajut Deus e no m' ajut" -

Jurant sa sanch, fetge e virtut,
Perque son desobedient

Estat a son gran mandament;
Perque prech ma contricció

Que ‘m faça satisfacció,
Firent ma boca ab ma má, (primera ma: mi : la meua, la meva; má : mano)

Dient que mays no jurará;

Lo qual hi met que jura a Deu (26),

Ni metrá en vá lo nòm seu,

Cridará donchs: - Mercé, Senyor,

Hajats d' est home peccador,

E siaus mí restituit

Per lo vostre Sanct Esperit,

Qui complex satisfacció,

Con hom vos demana perdó

De Jhesu-Christ, ni má ni peu

Ne jurant mays dirá: - "per Deu!" -


IV.

NO FARÁS FALS TESTIMONI.


Aquel fá fals testimoni (27),

Qui ab conseyl del demoni

Infama son amich leyal,

E son enemich atretal;

E car fá contra lo manament

De Deu, qui es adretament,

Será punit infernalment,

Si no fá restituiment;

E car eu só aquel malvat

Qui fals testimoni ay dat,

Vuyl ne far satisfacció,

En tant que tot aquels me dó,

Contra los quals ay molt errat,

E qu' en fassen lur volentat;

Encare qu' els demán perdó

E que ‘m desmenta p' el mentó,

Pregán Deu que a els ajut

Del dan qui per mí 'ls es vengut;

E si en res los vòl punir

Qu' a mí faça aquel mal sofrir.

V.
HONRARÁS TON PAYRE É TA MAYRE.

Deus es payre celestial,

E sa mayre a tuyt moral

Es mayre de gran pietats;

E car no ‘ls ay tenguts honrats

En mon còr, amant mays mon òr,

Mon caval, mon aur e austor, (austor: azor : tipo de halcón; falcó, cernícalo, esparver...)

Ay contra ‘l manament falit;

Perque 's tany qu' en sia punit

O ‘n faça satisfacció,

En tant que a els tot me dó;

A vos mon payre natural (28),

E la mia mayre atretal

Ay falit, car no 'ls ay honrats

Tant com dey, pus m' han engenrats,

Perqu' en fás satisfacció

En quant prech Deus que m' ho perdó,

E vuyl los mays que mí honrar

E a els servir me vuyl donar,

E fassen de mí com senyor

E sá eu vas a éls com servidor (29).


VI.

NO FARÁS LADRONÍA.


A vos, mon Deu, ay mi emblat,

E son me donat a peccat.

A vos ay emblat honrament,

E ay lo dat a mon parent.

E d' altres res ay embladas

A homens mantes vegadas.

Encare que mí ay emblat

En quant al demoni só dat (30),

E en tot aquest emblament

Ay trencat vostre manament;

Perque no ay altre conòrt

Mas que me 'n peneda molt fòrt,

E que reta ço qu' ay emblat

De mon poder, e pietat

Me reta a vos ab tal perdó,

Que venga a salvació;

E retaus de mon còr suspirs,

E de ma volentat desirs,

E de mos uyls lágremes, plòrs

E penedir de mos errors.


VII.

NO FARÁS HOMICIDI.


Aquel qui si matex té 'n mòrt (31)

En peccant fá a Deu gran tòrt;

Car de Deu es per creament,

Per ço que li faça honrament;

Lo qual no 's pòt far ab morir

En peccant, mas a bé vivir

En virtuts e en sanctetat,

Contra tot vici e peccat;

si altre home ha mòrt,

Fá a Deu d' aquel home tòrt;

E aquel tòrt es doblement,

Perque li 'n tayn doble turment;

E no 'n fá satisfacció,

Si no 'n requer doble perdó,

E que vença la mala mòrt

Ab contricció e conòrt,

E ‘n la merce del Creador,

Mayre de just e peccador,

La qual vivifica home mòrt

Quant de peccats se penet fòrt.


VIII.


NO LUTXURÍARÁS.


Car Deus vòlch fós matrimoni,

Es contra él lo demoni,

Qui contra Deu fá son poder;

E car Deus contra él vòl fer

E mostrar que él es Senyor

De tuyt li just e 'l peccador,

Está contra lutxuria,

Qui 'l matrimoni desvia

De la fí perqu' es honestat;

Perque Deus ha manament dat

Contra lutxuria, e vòl

Qui aquela fá que 'n haja dòl,

E que lo prech que li perdó

Faentli satisfacció

De contricció e plorar,

Que sia angoxós e amar,

E que sia molt pascient

Si 'n fá d' él negun venjament;

Perqu' eu satisfás a mercé

Me castetat, penedentme.


IX.


NO COBEJARÁS LA MULLER DE TON VEHÍ. (codiciarás)


Caritat es venjança

Bona de bé comensança,

muler es per ço dada (arriba muller, con ll)

Que sia d' Adam lyvada,

Posada en ordenament;

E per ço fá Deus manament

Que hom no sia cobeytòs (codiciosocodiciós)

Contra orde, car no es bós

Nulla res que contra orde 's fá;

E qui lo manament desfá,

Es contra Deu tròp erguylós,

E son cás es tant perillós,

Que si no demana perdó

E no fá satisfacció

Ab caritat e honestat,

En infern será soterrat,

Infern hon mays dolor no mòr,

Ni consciencia de còr;

La qual remòrt ab tal turment,

Qu' espina no es tant punyent.


X.


NO COBEJARÁS LOS BENS DE TON VEHÍ.


Deus ha vòlgut far mandament

Que possessions ni argent

No cobeeg de son vehí,

Per ço qu' él sia amich fí,

E qu' en Deu hage esperança

E ‘n homes sia amistança; (se encuentra homens, hòmens, y homes)

Mays eu n' ay Deus desobeit,

Perque m' en tench fòrt per faydit,

fásne satisfacció (ne faig, ne fás, ne fach; en faig; y hago satisfacción de ello)

Ab caritat e ab perdó:

Ab caritat car vuyl amar

Mon prohisme, servir e honrar,

Qui es mon vehí en quant hom es

E en una especia ab mí m' es,

Ab perdó demanant perdó

A Deu ab tal contricció,

Qu' en hage en mon còr dolor

Qui dó suspirs e als uyls plòr,

E tot a caritat me rent

Que faça de mí son talent.


XI.


DE VEER.


Aquest veer que Deus m' ha dat

Ay mantes vets tòlt e emblat

A Deu, a mí e mon parent,

En quant n' ay fayt mant faliment;

Car li uyl say qui son forat

D' hon entra en lo còrs peccat,

Obrat ay ab éls en veent
Peccats, per lo concebiment

Del còr, desirant vanitat,

Per ço que los uyls han guardat;

E car ab los uyls ay mal fet,

Coven qu' els n' estian a dret,

A tal qu' éls ne ploren sovén,

E 'l còr ne sia peneden,

E que no vengo ‘n vanitat

Del món, e quant haurán plorat (mundo; mon sin tilde, mon payre: mi padre)

Ab dolor e contricció,

Será la satisfacció,

Ab qui ha fet mal a volentat (32)

E ab élls nuyl temps faça peccat.


XII.


DE OYR.


Oyr es per oyr parlar

De Deu, e 'ls seus nòms presentar

Al còr que los vuyla amar,

E la memoria membrar,
E entendre l' enteniment,

E que Deus haja honrament;
Mas eu ay mon oyr girat

A malvestat e a peccat,

E fás d' él satisfacció

A judici e a perdó,

prengalo qui mays hi ha (33),

Car ço que ‘n farán me playrá;

E si es jutjat a turment,

Vuyl ne estar humil, pascient;

E si lo vòl pendre perdó,

Vuyl fer com sia ab él bò

En tot ço que per él auray; (hauré; habré : tendré)

E a perdó lo grayray (34), (grairéagrairé; agradeceré)

Lausant Deu que lo ha creat (loant; loando)

E penedir m' ay de peccat.


XIII.

DE ODORAR.

Está odór per odorar, (olfato, olor; aulor, olor; oler; aulorar, olorar)

odórs per lo còr alegrar (olores; aulors, olors)

E que lo vidal esperit

Ab odorar sia nodrit;

Car la odór que de fòrs vé,

Refresca lo còr e revé,

Vivificant dins l' esperit,

Si no es de subjet pudrit; (podrit : podrido)

Mays eu ay ab odorament

Fayt mant peccat e faliment;

Car quant odorava la flor, (ya que cuando olía la flor)

degra lausar lo Senyor (deguera; y debiera o debiese loar al señor)

Qui ha donat plasent sentir

En odorar, per él grayr, (grair; agradecer; gratias)

Desirava fornicament,

Qui es peccat vil e pudent;

Perque fás satisfacció

Odorant, sotsmetent la raysó (sometiendo, so : sots : debajo : “metiendo debajo”)

E qu' el faça venjament,

E que ús d' él honestament. (y que use de él honestamente; ús, us : uso, costumbre)


XIV.


DE GUSTAR.


Gustar está per bò menjar

Ab qu' el còrs puscha sostentar; (sustentar)

E Deus ay posada sabor,

Per ço qu' el home s' enamor

menjar causes de bò grat, (coses : cosas)

E que Deus ne sia lausat.

Mas eu lausava la sabor

E l' amava mays qu' el Senyor;

Perque n' ay fayt mortal peccat,

E per dejuni sadollat, (ayuno)
E ab viandes de sabor

No lo perdona lo Senyor;
Perqu' eu vuyl dejunar tan fòrt

Que lo còrs gran pena en pòrt,
Car aytal satisfacció

Aporta de Deu lo perdó,

Lo qual tramet Deus de bò grat

A hom qui ha dejunat, (a quien ha ayunado; hom : hombre)

No a aquel que umpl el carner, (umplir, omplir : plenar : llenar; adimplere ?)

Tant, que no n' hi pòt mes caber.
(encontramos mays y ahora mes, sin tilde;
también mes enfans : mis infantes, hijos, niños
)

XV.

DE TOCAR.

En tocar a Deus dar plaer

Per ço que hom lo vuyla haver
Ordonadament per s' amor;
Mas eu ne só fayt peccador,

Car ab plaer desordonat (desordenat; desordenado)

Ay fayt mant jorn mortal peccat,

Car mays ay amat lo tocar

Qu' el Senyor que l' ha volgut dar;

E no' n trobaray ja perdó

Si no ‘n fás satisfacció

Ab tocar d' hon haja turment

Lo còrs que hac delicament,

Tant, qu' en senta calt e fredor, (calor)

El còr suspir e li uyl plòr;

E si fás aytal tocament,

Al còrs venrán de mantinent
De la gracia del Senyor,

Pietat, perdó e amor,
Qui farán satisfacció

De mon tocar, clamant perdó.


XVI.


DE AFFAR.


Affar es sen perque parlar

Significa ço que hom vòl far;

E es sen de nòu conegut,

E mays que altre ha virtut

En fer conexer lo Senyor

E en procurar sa honor;

Car él mostre ‘l concebiment

Qu' hom ha, e 'l cogitament,

E mòu la boca Deu lausant,

E als seus cent nòms nomenant,

Los quals escrivim en rimar,

E al Papa els volguem donar,

E molt altre bé  d' affar

A hom que bé ve sáb usar.

Mas eu, las, ay ira mortal,

Car de Deu ay dit molt de mal,

E fásne satisfacció

Lausant Deu, parlant que ‘m perdó,

lausant sa gran pietat, (y loando su gran piedad; sa : su; la seua; la seva)

E acusant mí de peccat.


XVII.


DE IMAGINACIÓ.


Está imaginació

Per pendre ço que en lo sen fó (lo seny, seyn; el juicio, el sentido)

Sentit per los sis sentiments (35), (sentido por los seis sentidos, sentimientos)

Per ço que sia membraments, (membrar : recordar; recuerdos, remembranza -s)

De ço que es en temps passat;

Car si no fós imaginat,

No fóra fayt remembrament,

Ni hom haguera moviment (tuviera; haguere, haguera : tinguere; tingués)

A certa obra ni a cert loch, (lugar; locllocllochlocumlocuslocumtenentemBelloch...)

fora perdut tot lo joch, (y fuera perdido todo el juego; encontramos fóra, fora)

E' l delit que se 'n pòt haver. (deleite, no delito)

Mas eu, lasme dey fòrt doler, (las : caray y similares; me dec : me debo)

Car ma imaginació

Ay virada en falió

Contra Deu, perqu' en son irat

E ja no ‘n será perdonat

Si no 'n fás satisfacció,

Pregan lo Senyor que 'm perdó,

E que ‘m ajuden a pregar

Contricció e suspirar.



XVIII.


DE MEMORIA.


Memoria es per Deus membrar, (memoria, rememorar; memo)

E es ço qui fá retornar

A la volentat son amat,

Lo qual amá en temps passat (36), (al cual amó en tiempo pasado)

E la memoria lo té ((lo tiene)

En temps present com lo sové.

Creá Deus la memoria, (creó)

Per ço que él membrat sia

E que hom se guart de falir (y que el hombre se guarde de, evite, fallar)

En temps present e a venir. (en tiempo presente y venidero; sdevenidor)

Mas eu ay ab membrar errat

En temps present e en passat,

En mays membrar falsa amor

Que bòn amor de mon Senyor;

Perque me ‘n tench fòrt per faydit

E son fayt de mí enemich

De mon prohisme e del Senyor

Perqu' en suspir, en planch e 'n plòr,

E fásne satisfacció

Aytant com pusch, clamant perdó. (tanto como puedo, clamando, implorando perdón)



XIX.

DE ENTENIMENT.

Enteniment es lum qui pren

Aquela causa qu' hom enten:

E está lum esperital (espiritual)

Que vál molt mays qu' el corporal.

Aquest lum ha 'l Senyor creatz

A tots qu' en siam luminatz
Tot lo bé qu' ens ha volgut dar

E lo mal vullam esquivar; (y el mal queramos esquivar)

E vòl que ab él sia entes (y quiere que con él sea entendido, comprendido)

Lo bé que fá e ço que es.

Mas eu m' ho tench tot per peccat,

Car tantes vetz l' ay ignorat; (veces; vets, vegades, vegadas; voltes)

E qui es peccat ¿qué fará?

Ni lo Senyor ¿cóm m' entendrá? (37)

¿Es nuyl hom qui consel me dó (consell; consejo)

Cóm pogués atrobar perdó?

No say als mas en quant pusch dar

A Deus mon entendre e amar,

E pusch a él clamar perdó,

E haver gran contricció.



XX.


DE VOLENTAT.


Volentat es flama qu' encen

En còr d' hom enamoramen: (en corazón de hombre:enamoramiento; enamorament sin t)
E es flama espirital (y es llama espiritual)

Qui vál mays que tot corporal.
Ha Deus creada volentat,

Per ço que ab ella sia amat,
E ha la posada al còr,

E vòl que sia el seu tresòr. (y quiere que sea su tesoro)

Mas eu n' ay lo tresor pertit,

E ay lo de peccats complit;

Per qu' eu me 'n tench tant per errat,

Que si no m' en es ajudat,

De lo Senyor seray faydit,

E seray de mal esperit.

Recorreray, donchs, a perdo (recorreré, pues, a perdón)

E faray satisfacció

Al Senyor de ma volentat,

Qui lo dó a sa pietat

O a son judici leyal,

pórt la mon suspir coral. (solemos leer pòrt, aquí pórt, diferente tilde)



XXI.


DE JUSTICIA.


Justicia es ço qui fá

Far bé a hom qui bé amá,

E mal a home qui ha tòrt;

E está una virtut fòrt,

Tant gran, que no 's lexa forçar,

Mas ab penedir e esperar

De Deus pietat e perdó,

Ab suspirar contricció.

Contra justicia ay errat

Mantes vetz ab mortal peccat,

E vuyl cobrar sa amistat.

Ab esperança, pietat,

Faentli satisfacció

D' humilitat, contricció,

De pasciencia, obeir,

De caritat e penedir;

E si no m' ho vòl pendre a grat,

Fará vas mi tòrt e peccat, (vers, envers; hará contra mí entuerto y pecado)

Car pus qu' en son volgut jutjar,

No ‘m pòt segons dret nuyl mal far.



XXII.


DE PRUDENCIA.


La virtut qu' es prudencia (en el poema rima con sia, el acento en la i)

Es ço qui fá que hom sia (sea; sigue, sigui)

Savi en pendr' el major bé,

E lo mal esquivar de se.

Contr' aytal virtut ay errat,

Lo qual errament es peccat.

Cové, donchs, ab ella gitar (conviene, pues, con ella expulsar, sacar, aviar, aventar, etc)

De mí ‘l peccat si ho pusch far:

Far no ho pusch si no 'm vé perdó

De Deus ab satisfacció:

Satisfacció no faray

Si no propòs nuyl temps may (si no propongo “nulo tiempo nunca”)

No faça vas Deus faliment,

Ni vas mí ni vas mon parent: (ni contra mí ni contra mi pariente; vas : vers : versus, VS)

Lo proposit no pusch haver

Si en mon còr no ‘n ay doler,

Tant, qu' en suspir, en planch, e 'n plòr

Em tenga fòrt per peccador: (em : me; las metátesis son frecuentes en textos antiguos)

Ni ‘l doler jámays no ‘m venrá, (jamás; jamays, en este caso con la tilde en la primera a)

Si Deus de mí mercé no ha. (si Dios de mí merced no tiene; castellano antiguo “ha”)



XXIII.


DE FORTITUDO.


Fortitudo es la virtut

Que té hom fòrt combatut

Ab tentació de mal far,

E per res no laxa errar,

Ans lo fá esser vençedor,

E esser fòrt combatedor.

Aytal virtut ay perduda

Mantz ayns, e si no 'm ajuda (38), (muchos años, y si no me ayuda; ayns, anys)

En perdrela estay perdut,

E com a home recrehut;

E hom vensut ¿qué porá far (podrá)

Si no s' ajuda ab plorar,

Ab suspirar, ab penedir,

E que vuyla molt Deus servir?

E tot aço no li val rè (y todo esto no le vale -de- nada)

Si de Deus no li ve merce; (mercé, la encontramos con y sin tilde; merced, gracia)

E si vé ¿ahon estará (y si viene, dónde estará?; encontramos hon, ahon, ahón, hón)

En home hon tant peccat há? (en hombre donde tanto pecado hay)

Noy say consell, mas que esper (no -hi, hic- sé consejo, mas espero)

Que 'n faça Deus a son plaer.



XXIV.


DE TEMPRANCA.


Temprança es virtut de bò grat

Per la qual está sanitat;

E dona mérits molt sovén,

E parla hom sabiamen

Quant ha menjat e no es ples, (ple; cuando ha comido y no está lleno, ahíto)

E pren aquel qui tròp ha mes

De viandes en son mentó,

Reprenentlo de son sermó;

Perque temprança mays qu' aur val

A fer bé e esquivar mal.

E car vas ela faydit só,

Vuy li far satisfacció

Ab dejunis e penedir,

Car vas ela ay volgut falir;

E vuyl estar en sa presó,

E molt pregar Deus que ‘m perdó,

E que temprança hem vuyla dar (y que templanza me quiera dar; hem, em, me)

Contra gola, qui fá menjar (gula; garganta, garganchó, cuello; coll; collum - gollum)

Tant, qu' hom n' es vil e descortes,

E n' es mal  en tota res. (sano)



XXV.


DE FE.


Fe es virtut ab que entenen

Sobre si nostr' entendimen, (enteniment; entendimiento)

Creent de Deu sa unitat, (su)

Encarnació, trinitat,

Creador, recreació (39),

Passió, gloriació,

Devalá e resucitá, (bajó; devall : debajo; va baixar, baixá; devallá)

Pujá, e jutjarnos vendrá. (subió; pujar : subir, como en una puja, pujar; vindrá)

Aquesta fe está tresòr

De ver sperit en lo còr.

Qui ella pren ab caritat,

Ab entendre mortificat

Sobre sa natura e saber,

E qui no la fá mantener (mantindre, mantenir)

Per tot lo món, pus poder n' ha,

En gran judici n' estará.

Contra tal fe suy peccador,

Car no ay tractada sa honor,

E fásne satisfacció

En quant a honrar ela ‘m dó (40).



XXVI.


DE ESPERANÇA.


Esperança es la virtut

Qui alegra home cahút

En peccat, e membr' el perdó

De Deus ab gran contricció.

Aquesta virtut vá e vé

Ab pietat e ab mercé;

vassen ab contricció (sen va, s' en va; se 'n va; se va)

torna ab mercé e perdó; (torne; vuelve; tornar : volver; se pueden tornar las tuercas)

pòtne tot hom haver (ne pòt, ne pot; y -ne- puede todo hombre, tener; “toto ome”)

Quant en volrá a son plaer,

Ab que li vuyla satisfar (satisfer; satisfacer, satis + facer, satis + fer; saciar de comida)

De suspirar e de plorar,

De penedir, mercé querir,

E que no propós mays falir.

Contra aytal virtut ay falit

Mant jorn, perque n' estay marrit;

Car faent mal la vulle haver,

Perque m' en cové satisfer

A Deus que li deman perdó,

E qu' hem sotsmeta a raysó. (y que me someta a razón)



XXVII.


DE CARITAT.


Virtut que fá comunitat

De propis bens es caritat,

E está font de bò amar

E sens mijá e contra avar (41) (encontramos mijá, mitjá; y sin medio y contra avaro)

Vestit de avaricia (esta cia rima con volria; volria : querría; voler, voldre : querer)

Qui mays aur que deu volria,

Perque avar no' s pòt satlar (saciar)

En nuyla res, ans ha estar

En fòch e ‘n la ira de Deu,

En que negú bé está seu, (nadie, ninguno; dingú; neguna : ninguna)

Enans es sotmes a tot mal, (sotsmés; sotmés; sometido, so, sot, sots, sotz : debajo)

Lo qual haurá eviternal.

¿Qué farás, donchs, tú, hom avar? (harás)

¿Porás te, donchs, ab Deu posar? (podrás)

Satisfé contra ton peccat (satisfacer; satisfer)

Pregant Deus que 't  caritat (pidiendo a Dios que te dé caridad; 't : et : te)

Que es contra avaricia,

E es corda ab que hom lia (lía, ata; liga, lliga; lligar : atar; corda : cuerda)

Sa volentat a bon amor,

E a mercé del Salvador.



XXVIII.


DE CASTETAT.


Castetat es aquel habit

De que matrimoni es vestit,

E per ella es ordenat,

Contra la qual ay fòrt errat

Ab lutxuria malament,

Perque 'n estay trist e tement

De lo gran judici de Deu,

Car trahit ay lo castel seu,

Lo qual doná a castetat;

El qual a ela ay emblat

E a lutxuria l' ay dat,

Qui mantz jorns n' ha pressa postat.

Còrs ¿qué faray pus qu' eu no 't he

Car lutxuria tot te té? (ya que lujuria todo te tiene; te : te; té : tiene)
Porat ajudar castetat (te podrá ayudar castidad; porá 't : porat)

Si dó a Deus ma volentat,

E ella fá tos uyls plorar, (tus; los teus, els teus)

E al teu còr suspirs gitar,

E que deman per tú perdó,

E 't faça estar a talió.



XXIX.


DE HUMILITAT.


Humilitat es la virtut

Qui fá hom erguylós vençut,

E quant dexe 'n puja en sús (sus, sús, dessus, dessús : arriba; francés sùr le pont ...)

En caritat e en bò ús;

E lo contrari fá erguyl,

Perque deuen plorar mei uyl,

E mon còr deu haver dolor;

Car eu com malvat peccador

Ay desamat humilitat,

E ab erguyl  amistat; (hice; vaig fer)

Perque en son d' alt tant baix cahút (porque -en- soy de alto tan bajo caído; soc; caigut)

Que no ay força ni virtut;

Car qui càu de l' alta amor

De Deu, no es crebant major.

¡Ah, las! ¿e com hi pujaray

Pus que 'n erguyl cahút som say?

Car ab erguyl hom en jus vá, (hacia abajo; contrario de sus, dessus, dessús; dejus, dejús)

E cell qu' el Senyor no amá,
Tot‘ hora càu, si lo perdó

No ha ab satisfacció.



XXX.


DE DILIGENCIA.


¡Ah Deus de diligencia!

¡E cóm es contra accidia! (pereza; perea; latín acidia)

Car ela la lessa e la pren

Quant home está diligen

En honrar lo molt alt Senyor;

E está tan bò vençedor

Qu' a son prohisme ha caritat (42)

E de son mal es despagat;

E jamays home accidiós

No será mays son companyós;

Car accidiós ha plaer

Quant veu altre hom dexaser,

E es irat si 'l veu honrat;

Perque eu me tench per enganat,

Car no som estat diligent

Con Deus haja gran honrament;

E som estat accidiós

Contra mon prohisme savaylós,

Mas don ma satisfacció (43)

De esperança e de perdó.



XXXI.


DE LEYALTAT.


¡Ah leyaltat! ¡e com sots vos (este sots : sou : sois; no es el sots : bajo, debajo)

Contra enveja, fayt virtuos!

Car aquel queus ha en poder,

Nuyla enveja vòl haver,

Ni nuyl home l' haja de vos,

Car qui 'us vòl no es envejós.

¡Ah leyaltat! tan mal mí vá (44),

Car tan pauch vos he amadá, (amada; quizás tilde para la rima con vá)

E d‘ enveje son tant amich, (se encuentran palabras con e y a final, enveja; envidia)

Que de vos son paubre e mendich; (que de vos soy pobre y mendigo; au-> o)

Perque, leyaltat, vos requir

Que me ‘n jutjets a tal punir (juzguéis; jutgeu, jutgéu, jusguéu, jusgueu, etc)

Qu' en haja gran afflicció, (se usaba a menudo la doble efe, ff; different, offici, etc.)

O ‘n fassa satisfacció

Del tòrt queus ay e del peccat,

Car d' enveje ay estat privat;

¡Ah, leyaltat! poray trobar (podré; poré)

Ab molts suspirs, ab molt plorar,

E ab vera contricció,

En Deu pietat e perdó.



XXXII.


DE PASCIENCIA.


¡Ah Deus de pasciencia! (paciencia; se escribirá muchos siglos con sc)

¡E cóm ha poder a ira! (45)

Car ira no ha nuyl poder

En home que la vòl haver,

E cell qui ira volrá sobrar

Ab vos lo covenrà parlar. (se encuentran pocas à en estos textos)

¡Ah pasciencia d' amor

De home just e peccador!

De mí qu' eus he pauch amada,

¿Volrietz esser privada, (voldríes, voldries, volríes, volries; querrías)

Sius fás gran satisfacció (si us faig; si os hago gran satisfacción)

En esperar de Deus perdó

Per vostra amor, e que turment

Mon còr en mant suspirament,

E mos uyls en sovén plorar,

E ma bòca en mercé clamar, (boca; se encuentra escrito con tilde ò, y sin tilde; bocha)

E mes oreyles en oyr (orelles; orejas; oyr : oír; escoltar : escuchar)

Quant de vos ausirán mal dir, (oirán; ausir : oyr)

E mes mans contraligar, (contralligar; ligar : lligar : atar, liar)

E mos peus vos per tot sercar? (cercar; buscar; recerca : investigación, búsqueda)