San Pere, baturro, Zirigoza, rana

Un día, San Pere, aburrit perque no teníe que obrili les portes del sel a dingú, jugán en les claus, va cavilá demanali a Deu baixá a la Terra pera vore qué passabe per allá baix.

En lo beneplássit del Pare, San Pere va baixá a la Terra de un bot.

Tal com va aterrissá, camí de Saragossa, (Longitud: -0.7232900; Latitud: 41.5691300) se va topetá en un baturro al que li va preguntá cap aón anabe.

Este li va contestá "Cap a Zirigoza".

A lo que San Pere va replicá "Si Deu vol".

Lo aragonés va insistí sense corregís: "Vullgue o no, yo vach cap a Zirigoza".

Atufat, San Pere va convertí al aragonés en una rana granota, no minuda, y lo va aviá en furia a una bassa plena que ñabíe a la vorera (lo que me fa pensá que no va sé al juliol). Allí lo va tindre uns cuans añs, obliganlo a patí les inclemensies del tems, les codolades de los sagals y datres mil calamidats com la eterna broma, paora, boira o dorondón de aquells plans a la vora del Ebro.

Cuan San Pere va acabá la seua missió y se preparabe pera pujá als sels, va torná al camí de Saragossa pera tornali al baturro lo seu cos humanal.

Li va torná a preguntá cap aón anabe.

Lo maño li va espetá: "Be que u saps, vach cap a Saragossa".

San Pere va insistí en suavidat: "Si Deu vol, home, si Deu vol".

Lo baturro li va replicá: "¡Quín Deu ni quína carbassa! ¡A Zirigoza o a la bassa!"

Veén lo Prínsep dels Apostols que ere inútil intentá dominá aquell carácter, li va dixá al baturro continuá tranquilamén lo seu camí, passa a passa, hasta Saragossa.

Si no me cogen a trabajar porque no hablo catalán, pues me pongo a pintar

Si no me cogen a trabajar porque no hablo catalán, pues me pongo a pintar

cojen, cogen.

Anècdotes que expliquen lo que passa a Catalunya.

Ya sabemos que la lengua catalana, como decía el fundador del nacionalismo Prat de la Riba, no es un medio de comunicación sino un “instrument de nacionalisació“. Per això la Generalitat prohibeix estudiar en castellà, imposa el català als funcionaris públics amb discapacitat intel.lectual i no fa servir mai la llengua habitual del 51% dels catalans, que és l’espanyol que es parla a tot arreu. Para el nacionalismo más de la mitad de los catalanes merecen ser despreciados, aunque a los llepaires de la Gene les paguemos todos los pepets i maries.

I és clar, la utilització ideològica de la llengua és un factor de divisió y marginació social. Como expresa este grafitero en un vagón de Cercanías.

Dolça i imposada Catalunya…