Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sense gas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sense gas. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 d’agost del 2017

esbrafat

esbrafat , esbafat

verbo esbrafás , esbafás

un líquid que ha perdut lo gas está esbrafat , esbafat

https://es.m.wiktionary.org/wiki/esbafado

esbrafat , esbafat, esbafado, esbafao

Referido a una bebida con burbujas, que ha perdido el gas.

  • Ámbito: Aragón
  • Uso: coloquial
  • Ejemplo:
«Ya no empezamos bien cuando pedimos una caña y nos la sirvieron toda esbafada y caliente. Quien sirvió la cerveza, no tenía ni idea de tirar cañas» 

esbafarse

Tiene su sentido, y es que caiga al vaso suavemente sin perder el gas; si la tiramos desde arriba, al caer rompe toda la burbuja y se “esbafa”, y no es plan de transformar una bebida que por definición es gasificada en jarabe»


La palabra esbafao hace referencia al momento en el que un liquido con mucho gas ( coca-cola,fanta, kas) se le escapa todo el gas del recipiente que lo contiene , por lo cual el liquido resultante carece de gas alguno y es uniforme. La palabra esbafao todavía se utiliza sobretodo en Zaragoza que es donde abundan las bebidas gaseosas ,  a principios del siglo 20, cuando el aragonés todavía se hablaba, apenas había bebidas gaseosas.


dcvb

ESBRAVAR (val. esbrafar). v. tr. 
|| 1. Aregar un animal, llevar-li la bravesa (Mall.); cast. desbravar. 
|| 2. Retallar les rajoles i altra obra de terrissa per igualar o corregir les vores; retallar la sola de la sabata en el punt d'unió amb la pell; cast. desbravar. 
|| 3. Fer perdre a un vi, essència, etc., la seva fortalesa o virtut, la seva olor, el seu bon gust; cast. desbravar, evaporar. S'usa molt com a refl.: Perdre la seva fortalesa, virtut, olor, bon gust, etc. Vins esbravats, Agustí Secr. 107. Lo vi destapat se esbrava, Lacavalleria Gazoph. Y aquest most s'està esbravant, Guimerà Poes. 44. El taronger qui esbrava | la nupcial joya de la sava, Riber Sol ixent 64. 
|| 4. Desfogar; donar sortida o expansió al delit, passió, desig, enuig o altre sentiment que estava reprimit; cast. desahogar. Esbravar tota la sua malícia contra de algú, Lacavalleria Gazoph. S'esbravava ponderant-me s'ayre pur de Valldemossa, Aguiló Poes. 231. Per nous volcans esbrava les flames de son cor, Atlàntida ix. A Flandes s'enfugí, y l'ardor novell | del cor indòmit esbravà en la guerra, Costa Trad. fant. 85.
    Fon.: 
əzβɾəβá (pir-or., or.); azβɾaβá (occ.); azbɾafá (Tortosa, Maestr.); azbɾafáɾ (val.); əzbɾəvá (bal.).
    Var. form.: 
desbrafar.
    Etim.: 
segons Fouché Phon. 239, del llatí *exvaporare, ‘evaporar’; però sembla més probable que cal considerar esbravar com a derivat de brau; el val. esbrafar pot esser resultat d'un creuament amb baf.

brauen en alemán es fabricar cerveza , destilar