tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota)
| t'agüelo, ton yayo | tu abuelo | ||
| t'amagarás | te esconderás | ||
| t'entenguen | te entiendan | ||
| t'ha dixat | te ha dejado | ||
| t'has amagat | te has escondido | ||
| t'hay entés | te he entendido | ||
| ta mare | tu madre | ||
| tabá, tabáns | tábano, tábanos | ||
| tabaco | tabaco | ||
| tabal, tabalet | tabal, tabalet, tambor | ||
| tabalada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá | mucho ruido | ||
| tabáns | tábanos | ||
| tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra | tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra | ||
| tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques | Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez | ||
| tabernari, tabernaris, de taberna | tabernario, ordinario, grosero, basto, soez | ||
| taberné | tabernero | ||
| tabernes | tabernas | ||
| tabernés | taberneros | ||
| tablero, tableros | tablero, tableros | ||
| tablilla, tablilles | tablilla, tablillas, tablita, tablitas | ||
| tablón de anunsis | tablón de anuncios | ||
| taburet, taburets | taburete, taburetes | ||
| tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá | Manchar // a manchar – atacar | ||
| taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote | mancha, manchas – herida interna | ||
| tacada | manchada, herida | ||
| tacál | mancharlo | ||
| tacála | mancharla | ||
| tacañería | tacañería | ||
| tacáre | manchara, manchase | ||
| tacaríen | mancharían | ||
| tacás | mancharse | ||
| tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba | manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa | ||
| tachá – tachá = tachada, cop en una tacha | Tachar – golpe con un clavo | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tachat, tachats, tachada, tachades | tachado, tachada, tachadas, tachados | ||
| tacó, tacóns | tacón, tacones | ||
| taco, tacos | taco, tacos | ||
| tacte, tacto | tacto | ||
| tafarra, (torsut com una tafarra) | tafarra | ||
| tahur, tahúrs | tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas | ||
| tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual | tal (como) | ||
| talante, talán | talante | ||
| talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) | atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante | ||
| taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco | ||
| talecada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| talego, presó, presoneta | talego, cárcel, prisión | ||
| tall, talls | tajo, tajos, corte, cortes | ||
| tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen | cortar - tallar | ||
| talla (número de) – del peu – de la sintura, talles | talla, tallas | ||
| tallabe | cortaba | ||
| tallaben | cortaban | ||
| tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla | corte, tajo (de carn) | ||
| tallades | cortes de carne, chuletas | ||
| talladó de magre | cortador de jamón | ||
| talláe, tallabe | cortaba – tallaba | ||
| talláli | cortarle | ||
| tállali | córtale | ||
| tallán (g) | cortando | ||
| tallán, talláns, que tallen | cortante, cortantes | ||
| tallánli | cortándole | ||
| tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit | cortado | ||
| talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa | talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza | ||
| taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) | taller, talleres | ||
| talles (verbo tallá, tú talles) | cortas | ||
| tallos (cuan) | cortes (cuando) | ||
| taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta | talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta | ||
| talocha, taloches, pareguda a una plana | talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. | ||
| talús, talúsos – terré, terrés | talud, taludes | ||
| Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) | Tamarite de Litera | ||
| tamboriná, tamborinada, cop, tossoló | golpe, tozolón | ||
| tamé | también | ||
| tampoc | tampoco | ||
| tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán | tan, tanto, tanta | ||
| tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré | cerrar | ||
| tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles | cierra | ||
| tancabe | cerraba | ||
| tancaben | cerraban | ||
| tancada | cerrada | ||
| tancades | cerradas | ||
| tancáe, tancabe | cerraba | ||
| tancáem, tancabem | cerrábamos | ||
| tancáen, tancaben | cerraban | ||
| tancáes – tancabes – tancades | cerrabas | ||
| táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) | enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas | ||
| tancál, tancála | cerrarlo, cerrarla | ||
| tancamén | cierre, cerramiento | ||
| tancán (g) | cerrando | ||
| tancánla | cerrándola | ||
| tancánse | cerrándose | ||
| tancará | cerrará | ||
| tancaré | cerraré | ||
| tancáre, tancare (si ell o ella) | cerrara, cerrase | ||
| tancáren, tancaren | cerraran, cerrasen | ||
| tancás | cerrarse | ||
| tancat, tancada, tancats, tancades | cerrado, cerrada, cerrados, cerradas | ||
| tanco | cierro | ||
| táncon (que mos) | que nos cierren | ||
| tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) | tangar, engañar | ||
| tanque | cierra | ||
| tanquém | cerramos | ||
| tánquen, tanquen | cierran | ||
| tans | tantos | ||
| tantejá, tanteján | tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar | ||
| tantejáben | tanteaban | ||
| tantejátos | tantearos a vosotros | ||
| tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos | tantearos entre vosotros | ||
| tantíssim, tantíssims | tantísimo, tantísimos | ||
| tantíssima, tantíssimes | tantísima, tantísimas | ||
| tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral | cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha | ||
| tañí una campana | tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar | ||
| tap, tape, taps, tapes (de suro) | tapa (de corcho) | ||
| tap, taps, tape, tapes | tapón, tapones | ||
| tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa | tapar | ||
| tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá | tapa, tapas | ||
| tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá | tapa, tapas, tapeo, tapear | ||
| tapabe | tapaba | ||
| tapaben | tapaban | ||
| tapada | tapada | ||
| tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes | tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas | ||
| tapáe, tapabe | tapaba | ||
| tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta | tapadito, tapadita | ||
| tapál | taparlo | ||
| tapáls | taparlos | ||
| tapán (g) | tapando | ||
| tapánla | tapándola | ||
| tapánli | tapándole | ||
| tapánlos | tapándolos | ||
| tapánse | tapándose | ||
| tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques | Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas | ||
| tapat, tapada – tápat ! | tapado, tapada – tápate ! | ||
| tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es | tapia, tapias | ||
| tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá | tapiz, tapices – atapí : compactar | ||
| tapissada, tapissat | tapizada, tapizado | ||
| tapó, tap | tapón | ||
| taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap | taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar | ||
| taquígrafo, taquígrafos | taquígrafo, taquígrafos | ||
| taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ | telaraña, telarañas | ||
| tarántula, tarántules | tarántula, tarántules | ||
| tararejá | tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear | ||
| tararejáe, tararejabe | tarareaba | ||
| tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs | Tardar – melocotón tardío de Calanda | ||
| tardáen , tardaben | tardaban | ||
| tardán (g) | tardando | ||
| tardansa | tardanza | ||
| tardará | tardará | ||
| tardaríen | tardarían | ||
| tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) | tarde, tardes – y la tarde ya pardea | ||
| targeta o tarjeta, targetes o tarjetes | tarjeta, tarjetas | ||
| tarongé, tarongés | naranjo, naranjos | ||
| taronja , taronges | naranja, naranjas | ||
| tarot | tarot | ||
| tarquín, tarquí, fang, limo | tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro | ||
| tarrós (com lo de Queretes), terrós | grumo de tierra | ||
| tart (es, arribém) tard | tarde | ||
| tarta, tartes, pastel, pastels | tarta, pastel | ||
| tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet | no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) | ||
| tartíe | no paraba quieto – no decía nada | ||
| tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto | tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo | ||
| tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito | tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes | puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) | ||
| tascorro, tasca | tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tassa, tasses | taza, tazas | ||
| tassá, valorá – tassada, tassa plena | tasar – vaso lleno | ||
| tassada de tassá | tasada | ||
| tassadó, tassadora, tassadós, tassadores | tasador, tasadora, tasadores, tasadoras | ||
| tasseta, tassetes | tacita, tacitas | ||
| Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres | Tastavins significa catavinos, prueba vinos | ||
| taula, taules | mesa, mesas, tabla, tablas | ||
| taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta | tablado de tablas para bailar | ||
| tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla | mesita, mesitas – tablilla, tablillas | ||
| tauló, taulóns | tablón | ||
| taulonet, taulonets | tabloncillo, tabloncillos | ||
| taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste | taxi, taxis, taxista | ||
| tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns | tazón, tazones | ||
| té (ell, ella) | tiene | ||
| te de roca | té de roca | ||
| te dic, te conto – te de roca, te vert | te digo, te cuento – té de roca, té verde | ||
| teatral, teatrals | teatral, teatrales | ||
| teatro, teatre, teatros, teatres | teatro, teatros | ||
| techo, techos | techo, techos | ||
| teclechán, teclejá, de tecla | tecleando, teclear, tecla | ||
| tecleje (él, ella) | teclea | ||
| técnic, técnics | técnico, técnicos | ||
| técnica, técniques | técnica, técnicas | ||
| tegua, teua | tuya | ||
| tegües, teues | tuyas | ||
| teissidó, teixidó, sastre | tejedor, sastre | ||
| teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit | Tejo – fuente del tejo – taxus baccata | ||
| teixó, teixóns | tejón, tejones | ||
| tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit | membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido | ||
| tela, teles, telá | tela, telas, telar | ||
| tele, teles | tele, teles | ||
| telecomunicassións | telecomunicaciones | ||
| teleféric, teleférics | teleférico, teleféricos | ||
| telefónic, telefónics | telefónico, telefónicos | ||
| telefónica, telefóniques | telefónica, telefónicas | ||
| teléfono, teléfonos | teléfono, teléfonos | ||
| telepatía | telepatía | ||
| telepática, telepáticas | telepática, telepáticas | ||
| telescópic, telescópics | telescópico, telescópicos | ||
| telescópicamen | telescópicamente | ||
| telescopio, telescopios - te les copio | telescopio, telescopios - te las copio | ||
| televisió, televissió | televisión | ||
| télex (comunicassións) | télex (comunicaciones) | ||
| tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules | tejado, tejados, teja, tejas | ||
| tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque | tejería | ||
| tello (joc) - Tello apellit | juego del tello | ||
| teló, telóns | telón, telones | ||
| tema, temes | tema, temas | ||
| temátic, temátics | temático, temáticos | ||
| temém (que) – mos temém que, tením temó de que | tememos, tenemos miedo de que | ||
| temén (g) , tenín temó | temiendo | ||
| teménsu (ell, ella) | temiéndoselo | ||
| teménu | temiéndolo | ||
| temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat | temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado | ||
| temeridat, temeridats | temeridad, temeridades | ||
| temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques | temeroso, temerosa | ||
| temíe (se) | temía (se) | ||
| temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) | miedo, temor, miedos, temores | ||
| temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques | miedoso, miedosa, miedica | ||
| temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora | temperamento, genio | ||
| temperatura, temperatures | temperatura, temperaturas | ||
| tempestat, tempestats | tempestad, tempestades | ||
| tempestuós, tempestuosa | tempestuoso, tempestuosa | ||
| templabe | templaba | ||
| templadamen | templadamente | ||
| templámos | templarnos | ||
| templán (g) de templá | Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar | ||
| templansa | templanza | ||
| templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades | templado, con temple | ||
| temple | temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad | ||
| templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé | templo | ||
| temporada, temporades | temporada, temporadas | ||
| temporal, temporals | temporal, temporales | ||
| temporalidat | temporalidad | ||
| temporalmen | temporalmente | ||
| temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres | temporero, temporera | ||
| tems | tiempo | ||
| ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná | te ríes, te acuerdas, te puedes ir | ||
| tenalla, tenalles – tina, tines – tinet | tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite | ||
| tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo | tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo | ||
| tenás | tenaz | ||
| tenasses | tenazas | ||
| tenasseta, tenassetes | tenacita, tenacitas | ||
| tenassidat | tenacidad | ||
| tenda, botiga | tienda, botica | ||
| tendé, tendés, tendero, tenderos | tenderos | ||
| tendénsia | tendencia | ||
| tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta | tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla | ||
| tendes, botigues | tiendas, boticas | ||
| tendeta | tiendecita | ||
| tendetes | tiendecitas | ||
| tendra, tendres | tierna, tiernas | ||
| tendramen | tiernamente | ||
| tendre, tendres | tierno, tiernos | ||
| tendresa | ternura | ||
| tendreses | ternuras | ||
| tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! | tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! | ||
| tendretes | tiernecitas, tiernecicas | ||
| tendríe, tindríe | tendría | ||
| tendríen, tindríen | tendrían | ||
| tendríssim, tendríssims | tiernísimo, tiernísimos | ||
| tendríssima | tiernísima | ||
| tendríssima, tendríssimes | tiernísima, tiernísimas | ||
| tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla | tenedor, tenedores | ||
| tenen, ténen | tienen | ||
| tengut, tingut | tenido | ||
| tenía | tenía | ||
| tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia | tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista | ||
| teníe | tenía | ||
| teníem | teníamos | ||
| Teníen | tenían | ||
| teníes | tenías | ||
| teníeu | teníais | ||
| tením | tenemos | ||
| tenín (g) | teniendo | ||
| tenínla | teniéndola | ||
| tenínlo | teniéndolo | ||
| tenínme | teniéndome | ||
| tenínne deu, n´han perdut vuit | teniendo diez, han perdido ocho | ||
| tenínse | teniéndose | ||
| tenis | tenis | ||
| teníu | tenéis | ||
| teníume | tenedme | ||
| tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera | tenor | ||
| tens | tienes | ||
| tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa | tensar | ||
| tensió, tensións | tensión, tensiones | ||
| tenso, tensos, tensa, tenses | tenso, tensos, tensa, tensas | ||
| tentá | tentar | ||
| tentácul, tentáculs | tentáculo, tentáculos | ||
| tentada | tentada | ||
| tentadó, tentadora | tentador, tentadora | ||
| tentán (g) a la sort | tentando a la suerte | ||
| tentassió | tentación | ||
| tentassións | tentaciones | ||
| tentat, tentats | tentado, tentados | ||
| teñí, tintá (roba) | teñir, tintar | ||
| teó (negre com un) | tizón (negro como un) | ||
| teóns | tizones | ||
| teoría | teoría | ||
| teoríes | teorías | ||
| terápia, terápies | terapia, terapias | ||
| térbol, térbols | turbio, turbios | ||
| térbola, térboles | turbia, turbias | ||
| terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tergiversá | tergiversar | ||
| terme (munissipal) | término (municipal) | ||
| termes | términos | ||
| terminal | terminal | ||
| terminals | terminales | ||
| termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) | termoarcilla, termoarcillas | ||
| ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. | polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal | ||
| ternasco, carn de cordé | ternasco, carne de cordero | ||
| ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles | ternera, terneras | ||
| ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells | ternero, terneros | ||
| ternura, tendresa, tendre, tendra | ternura | ||
| terra, terres | tierra, tierras | ||
| terraplé, terraplén, terrapléns | terraplén, terraplenes | ||
| terraplenet, terraplenets | terraplén pequeño | ||
| terrassa | terraza | ||
| terrasses | terrazas | ||
| terraza, terrassa | terraza | ||
| Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó | terraplén, talud | ||
| terrenals | terrenales | ||
| terrenes | terrenas | ||
| terreno, terrenos | terreno, terrenos | ||
| terres | tierras | ||
| terrestre | terrestre | ||
| terrible, terribles | terrible, terribles | ||
| terrissa, fang cuit, serámica | barro cocido, cerámica | ||
| territori, territoris | territorio, territorios | ||
| territorial, territorials | territorial, territoriales | ||
| terror, molta temó, molta po | terror | ||
| terrorífic, terrorífica | terrorífico, terrorífica | ||
| terrorífics | terroríficos | ||
| terrosset, tarrosset | grumo de tierra pequeño | ||
| ters | terso | ||
| tersé | tercero | ||
| tersera | tercera | ||
| tersera | tercera | ||
| terseres | terceras | ||
| tersés | terceros | ||
| tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá | terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar | ||
| térsio | tercio | ||
| tersiopial | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tertúlia | tertulia | ||
| tertúlies | tertulias | ||
| tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche | tesis doctoral | ||
| tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) | tesorero, tesoreros | ||
| tessoro, tessoros | tesoro, tesoros | ||
| testadó, lo que fa lo testamén | testador | ||
| testamén, testaméns | testamento, testamentos | ||
| testiga | testiga | ||
| testigo | testigo | ||
| testigos | testigos | ||
| testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). | testigas | ||
| testimoni, testimonis | testimonio, testimonios | ||
| testimoniaben | testimoniaban | ||
| testimonis | testimonios | ||
| tetamen, mamellám (com les pechúa) | tetamen | ||
| tetris | tetris | ||
| teu, teua, teus, teues | tuyo, tuya, tuyos, tuyas | ||
| teula, teules, tella, telles | teja, tejas | ||
| teulada, teulades, tellat, tellats | tejado, tejados | ||
| teules | tejas | ||
| teus | tuyos | ||
| texto, texte, textos, textes | texto, textos | ||
| tía | tía | ||
| tiala, tela | tela | ||
| tiandra, tendra | tierna | ||
| tiandre, tendre | tierno | ||
| tiarra (Valjunquera), tiarres | tierra | ||
| tibia | tibia | ||
| tibiamen | tibiamente | ||
| tibio | tibio | ||
| tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols | tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso | ||
| tientos | tientos | ||
| tiessa | tiesa | ||
| tiesso | tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido | ||
| tigre, tigres | tigre, tigres | ||
| tilín | tilín | ||
| timbrasso | timbrazo | ||
| timbre | timbre | ||
| timbres | timbres | ||
| tímida, tímides | tímida, tímidas | ||
| tímit, tímits | tímido, tímidos | ||
| timó, timós – sopes de timó | tomillo, tomillos – sopas de tomillo | ||
| timonet, timonets | tomillito, tomillitos | ||
| timós | tomillos | ||
| tin, ti ! | ten, toma ! | ||
| tina, tinet del oli de oliva, tines | barrica para el aceite de oliva, tina, tinas | ||
| tinalles, tenalles | tinajas | ||
| tinc, ting | tengo | ||
| tindrá | tendrá | ||
| tindrán | tendrán | ||
| tindrás | tendrás | ||
| tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú | tener en el bote | ||
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener | ||
| tíndrel | tenerlo | ||
| tíndrela | tenerla | ||
| tíndrelay en cuenta | tenérselo en cuenta | ||
| tíndreles | tenerlas | ||
| tíndreli | tenerle | ||
| tíndrels, tíndreles | tenerlos, tenerlas | ||
| tindrém | tendremos | ||
| tíndretos | teneros | ||
| tindréu | tendréis | ||
| tindría | tendría | ||
| tinet del oli, tina, tinets, tines | barrica para el aceite de oliva, tina | ||
| ting, tinc | tengo | ||
| tinga | tenga | ||
| tingám | tengamos | ||
| tingáu | tengáis | ||
| tinguda | tenida | ||
| tingudes | tenidas | ||
| tingue | tenga | ||
| tinguére | tuviera, tuviese | ||
| tinguérem | tuviéramos, tuviésemos | ||
| tingut, tinguts | tenido, tenidos | ||
| tiniebles | tinieblas | ||
| tinta, tintes | tinta, tintas | ||
| tinté, tintés | tintero, tinteros | ||
| tintinejá | tintinear | ||
| tintineján | tintineando | ||
| tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes | tintineo | ||
| tiñosos, que tenen tiña | tiñosos | ||
| tío | tío | ||
| tío, tía, tíos, tíes | tío, tía, tíos, tías | ||
| tións, teóns | tizones | ||
| tiparraco, tiparracos | tiparraco, tiparracos | ||
| típic | típico | ||
| tipo - classe | tipo - clase | ||
| tipos | tipos | ||
| tíra ! | tira, alante, arrea, etc | ||
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar | ||
| tira, tires | tira, tiras | ||
| tirabe | tiraba | ||
| tirada | tirada | ||
| tirada | tirada | ||
| tirades | tiradas | ||
| tirades | tiradas | ||
| tiráe o tirabe | tiraba | ||
| tiráen o tiraben | tiraban | ||
| tíral, tírals | tíralo, tíralos | ||
| tírala, tírales | tírala, tíralas | ||
| tirán (g) | tirando | ||
| tiránlos | tirándolos | ||
| tiránloshi | tirándoselos | ||
| tiráns | tirantes | ||
| tiránse | tirándose | ||
| tirásseli | tirársele | ||
| tirat | tirado | ||
| tirats | tirados | ||
| tiráu, tiréu | tiráis – tirarlo : tiráu | ||
| tire | tira | ||
| tirém | tiramos | ||
| tiren | tiran | ||
| tiréula | tiradla | ||
| tiritá, tremolá de fret | tiritar, temblar de frío | ||
| tiró a la cama, calambre - vore estiró | tirón, calambre | ||
| tiro, tiros, disparo, disparos | tiro, tiros, disparo, disparos | ||
| tiron | tiren | ||
| tiros (que tú) | tires (que tú) | ||
| tírria, aversió | tirria, aversión | ||
| tisores, estisores, estirores | tijeras | ||
| tissó, teó, tissóns, teóns | tizón, tizones | ||
| títul, títuls | título, títulos | ||
| titulá | titular | ||
| titulada, titulades | titulada, tituladas | ||
| titulat, titulats | titulado, titulados | ||
| tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola | tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo | ||
| to, tono, tó | tono | ||
| toalla, toalles | toalla, toallas | ||
| toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) | esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) | ||
| tobeta, tobetes | esponjosa, blandita, vacía, fofa | ||
| toc de campana, toque | toque | ||
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada | Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 | ||
| toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies | toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias | ||
| tocabe, tocáe | tocaba | ||
| tocaben, tocáen | tocaban | ||
| tocada | tocada | ||
| tocades | tocadas | ||
| tocadura, llaga, tocadures, llagues | llaga en la piel de un animal | ||
| tocál | tocarlo | ||
| tócal, tócala | tócalo, tócala | ||
| tocála | tocarla | ||
| tocáles | tocarlas | ||
| tocáli | tocarle | ||
| tocán (g) | tocando – muy cerca de | ||
| tocánme | tocándome | ||
| tocaríe | tocaría | ||
| tocaríen | tocarían | ||
| tocat | tocado | ||
| tocats | tocados | ||
| tocayo, que té lo mateix nom | tocayo | ||
| tochet | palito | ||
| tochets | palitos | ||
| tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots | palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo | ||
| toco | toco | ||
| tocon | toquen | ||
| tocos | toques | ||
| tocs de campana, toques | toques | ||
| toga, togues | toga, togas | ||
| tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré | os lo dejaré mañana | ||
| toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. | toldo, toldos | ||
| tolerá | tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar | ||
| toleránsia | tolerancia | ||
| tolerarém | toleraremos | ||
| tolerás | tolerarse | ||
| toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo | poza de agua en el río | ||
| tolls | pozas | ||
| tols, t'ols faréu | os los haréis | ||
| tomata, tomates | tomate, tomates | ||
| tomatera, tomateres | planta del tomate | ||
| tomates | tomates | ||
| tomateta, tomatetes, com los cherry | tomate pequeñito | ||
| tomátic, ninot animat de TV3, una tomata | muñeco animado de TV3, un tomate | ||
| tombá | tumbar | ||
| tombabe, tombáe | tumbaba | ||
| tombaben, tombáen | tumbaban | ||
| tombada | tumbada | ||
| tombán (g) | tumbando | ||
| tombánse | tumbándose | ||
| tombare | tumbara, tumbase | ||
| tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse | ||
| tombat | tumbado | ||
| tómbat | túmbate | ||
| tombats | tumbados | ||
| tombo | tumbo | ||
| tomo, tomos (llibre) | tomo, tomos (libro) | ||
| ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare | tu padre | ||
| tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén | hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento | ||
| tono, tonos (sonido) | tono, tonos | ||
| tons pares | tus padres | ||
| tontades, tontada, tontería, tonteríes | tontadas, tontada, tontería, tonterías | ||
| tontamen | tontamente | ||
| tontechá, tontejá | tontear | ||
| tontecho, tontejo | tonteo | ||
| tontejá | tontear | ||
| tontería | tontería | ||
| tonteríes | tonterías | ||
| tontes | tontas | ||
| tontet, tontets | tontito, tontitos | ||
| tonto, tonta, tontos, tontes | tonto, tonta, tontos, tontas | ||
| topabem, topáem (mos) | nos encontrábamos con, nos dábamos contra | ||
| toparéu | toparemos | ||
| tope | tope | ||
| topes | topes | ||
| topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás | topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse | ||
| topetáe, topetabe | topaba | ||
| topetat | topado | ||
| topetéu (tos) | topáis | ||
| topéu (tos) | os topáis | ||
| topí | puchero de cerámica | ||
| topíns | pucheros | ||
| topo (yo me) | yo me topo, encuentro con | ||
| topografía | topografía | ||
| toponímia | toponímia | ||
| toponímic | toponímico | ||
| toponímica | toponímica | ||
| toponímiques | toponímicas | ||
| toque – toc – ell toque | toque – él toca | ||
| toquen | tocan | ||
| toques – tocs – tú toques | toques – tú tocas | ||
| toqueteo, toqueteos | toqueteo, toqueteos | ||
| toquéu | tocáis | ||
| toquiñá, toquiñás | toquetear | ||
| toquiñánse | toqueteándose | ||
| toquitiá, toquetejá | toquetear | ||
| torcá, torcás (los mocs) | limpiar (mocos) | ||
| torcaz, turcás, torcás | paloma turcaz | ||
| tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. | Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. | ||
| tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes | Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos | ||
| tordolets | tortolitos | ||
| torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré | torear | ||
| tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall | roca grande – Valdeltormo, el valle | ||
| torna | vuelva | ||
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | volver, devolver, tornar | ||
| tornabe, tornaé | volvía | ||
| tornaben | volvían | ||
| tornada – de tornada al poble | Devuelta – de vuelta al pueblo | ||
| tornades | devueltas | ||
| tornáem, tornabem | volvíamos | ||
| tornáen, tornaben | volvían | ||
| tornál | volverlo, devolverlo | ||
| tornála | volverla, devolverla | ||
| tornálay | devolvérselo, volvérselo | ||
| tornáles | devolverlas | ||
| tornáli | devolverle | ||
| tornáls | devolverles | ||
| tornálsi | devolvérselos | ||
| tórnam | devuélveme | ||
| tornám, torném | volvemos, devolvemos | ||
| tornámos | devolvernos | ||
| tornán (g) | volviendo, devolviendo | ||
| tornaré | volveré | ||
| tornás | volverse, devolverse, contraatacar | ||
| tórnay ! | vuelve a hacer eso ! | ||
| torne | vuelve, devuelve | ||
| tornémi | volvamos a | ||
| tornen | vuelven | ||
| tornillo, tornillos | tornillo, tornillos | ||
| torno (yo) | yo vuelvo, devuelvo | ||
| torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa | torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa | ||
| tornon | vuelvan, devuelvan | ||
| torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós | torpe, torpes | ||
| torpemen | torpemente | ||
| torpes | torpes | ||
| torpesa | torpeza | ||
| torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, quemar | ||
| torrada, torrades | tostada, tostadas | ||
| torradet | tostadito | ||
| torre | torre | ||
| Torredarques | Torre de Arcas | ||
| torrén, torréns (de aigua) | torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre | ||
| torreó, torreóns | torreón, torreones | ||
| torres | torres | ||
| torreta | torrecilla | ||
| torron | tuesten | ||
| tórse | torcer | ||
| tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) | torcer, torcerse | ||
| torsén (g) | torciendo | ||
| torsíe | torcía | ||
| torsíen | torcían | ||
| torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne | retortijón de estómago, torzón en aragonés | ||
| torsuda | torcida | ||
| torsut | torcido | ||
| tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords | torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) | ||
| tort, torta | torcido, tuerto, torcida, tuerta | ||
| torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit | torcida, tuerta | ||
| tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla | pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. | ||
| torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos – espiral de humo | ||
| tortes | tuertas, torcidas | ||
| tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell | se tuerce el tobillo | ||
| torts | torcidos, tuertos | ||
| tortuós | tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado |
||
| tortuoses | tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas |
||
| tortura, tortures | tortura, torturas | ||
| torturada, torturades | torturada, torturadas | ||
| torturat, torturats | torturado, torturados | ||
| tos | tos | ||
| tos (a) beure algo a tos, de una vegada | beber algo de una vez | ||
| tos (vatros) – tos fa falta un rellonge | os hace falta un reloj | ||
| tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel | tos, tos fuerte, toser | ||
| tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. | piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. | ||
| toscamen | toscamente, burdamente, rudamente, groseramente | ||
| tosco, toscos, cap du, capsot, etc | tosco, toscos | ||
| tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca | cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) | ||
| tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. | tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. | ||
| tossals | tozales | ||
| tossinet, gorrinet | tocinillo | ||
| tossino, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tossut, tossuda, tossuts, tossudes | tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz | ||
| tostadora, per a fé torrades | tostadora, para hacer tostadas | ||
| tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra | tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata | ||
| tot, tots, tota, totes – per tot arreu | todo, todos, toda, todas – por todos lados | ||
| total | total | ||
| totalmen | totalmente | ||
| totalmén | totalmente | ||
| totes | todas | ||
| tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. | esponjoso, blandito, vacío, fofo | ||
| tozín, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) | golpe en la cabeza, testarada, tozolada | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc | ||
| traball | trabajo | ||
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) | trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. | ||
| traballaba | trabajaba | ||
| traballabe (ell) | trabajaba | ||
| traballaben | trabajaban | ||
| traballadó | trabajador | ||
| traballaren | trabajaran, trabajasen | ||
| traballat | trabajado | ||
| traballats | trabajados | ||
| traballe | trabaja | ||
| traballém | trabajamos | ||
| traballen | trabajan | ||
| traballets | trabajitos | ||
| traballo | trabajo | ||
| traballós, que done pena, done faena | trabajoso | ||
| traballs | trabajos | ||
| trabán (g) | trabando | ||
| trac | saco, quito | ||
| tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó | chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor | ||
| tractó, tractor, tractós, tractors | tractor, tractores | ||
| tradissió, tradisió | tradición | ||
| tradissionál, tradissionáls | tradicional, tradicionales | ||
| traducsió | traducción | ||
| traducsións | traducciones | ||
| traduída, traduídes | traducida, traducidas | ||
| traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau | traducido | ||
| traém | sacamos, quitamos | ||
| traén (g) | sacando, quitando | ||
| traénla | sacándola | ||
| traénli | sacándole | ||
| traénse | sacándose | ||
| traéu | sacáis | ||
| traéume | sacadme | ||
| tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball | movimiento, trabajo | ||
| trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | moverse, trabajar (tráfico) | ||
| trafegán | moviéndose | ||
| trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses | movidos, que trabajan, que se mueven | ||
| tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues | tráfico (movimiento) – tráfico de drogas | ||
| traficán (g) | traficando | ||
| traficán, traficáns | traficante, traficantes | ||
| traficáns | traficantes | ||
| tragá, engullí | tragar, engullir | ||
| tragáe o tragabe | tragaba | ||
| tragám, traguém | tragamos | ||
| tragán (g) | tragando | ||
| tragassopes | tragasopas | ||
| tragat | tragado | ||
| tragédia | tragedia | ||
| trago | trago | ||
| tragos | tragos | ||
| trague | traga | ||
| traguen | tragan | ||
| traguére | sacara, sacase, quitara, quitase | ||
| traguéren | sacaran, sacasen, quitaran, quitasen | ||
| traidó | traidor | ||
| traidós | traidores | ||
| traíe | sacaba, quitaba | ||
| traíen | sacaban, quitaban | ||
| traissió | traición | ||
| traissioná | traicionar | ||
| traissionat | traicionado | ||
| traissións | traiciones | ||
| traissións | traiciones | ||
| traje | traje | ||
| trajes | trajes | ||
| trajet, trajets | traje pequeño | ||
| tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat | tralla, látigo, fusta, azote, vergajo | ||
| tramá | tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar | ||
| trámit, trámits | trámite, trámites | ||
| trampa, trampes – fé garrama | trampa, trampas | ||
| tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes | trampero, tramperos | ||
| trampolín, trampolíns | trampolín, trampolines | ||
| tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes |
altramuz, parecido a la almorta | ||
| tranquil, tranquils | tranquilo, tranquilos | ||
| tranquila, tranquiles | tranquila, tranquilas | ||
| tranquilamen | tranquilamente | ||
| tranquilet, tranquilets | tranquilito, tranquilitos | ||
| tranquilidat | tranquilidad | ||
| tranquilisá | tranquilizar | ||
| tranquilisabe | tranquilizaba | ||
| tranquilisada | tranquilizada | ||
| tranquilisánse | tranquilizándose | ||
| tranquilisás | tranquilizarse | ||
| tranquilisat | tranquilizado | ||
| tranquilise | tranquiliza | ||
| tranquilisen | tranquilizan | ||
| tranquiliso | tranquilizo | ||
| tranquilissadora, tranquilisadora | tranquilizadora | ||
| tranquils | tranquilos | ||
| transacsió, transacsións | transacción, transacciones | ||
| transcurríx | transcurre | ||
| transe | trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento | ||
| transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste | transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista | ||
| transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies | transferencia, transferencias | ||
| transferí | transferir | ||
| transferíls | transferirles | ||
| transfigurat | transfigurado | ||
| transformá | transformar | ||
| transformada, transformades | transformada, transformadas | ||
| transformadó | transformador | ||
| transformassió, transformassións | transformación, transformaciones | ||
| transformat, transformats | transformado, transformados | ||
| transforme | transforma | ||
| transformo | transformo | ||
| transformon | transformen | ||
| transisió | transición | ||
| transitori, transitoris | transitorio, transitorios | ||
| transitória | transitoria | ||
| transitóries | transitorias | ||
| transmissió, transmissións | transmisión, transmisiones | ||
| transmissó, transmissós | transmisor, transmisores | ||
| transmissós | transmisores | ||
| transmití, transmétre | transmitir | ||
| transmitíe | transmitía | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíli | transmitirle | ||
| transmitixgo | transmito | ||
| transmitixguen | transmitan | ||
| transparén, transparéns | transparente, transparentes | ||
transparentá
|
transparentar | ||
| transparentabe | transparentaba | ||
| transport | transporte | ||
| transportá | transportar | ||
| transportat | transportado | ||
| transports (Pino a Valderrobres) | transportes | ||
| tras, atrás, detrás | tras, atrás, detrás | ||
| trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi | trasbalsar el vino y bebérselo | ||
| trascoladó, trascoladós | que bebe vino | ||
| trascolám, trascolém | bebemos vino, trasbalsamos vino | ||
| trascolat | bebido (vino), movido (vino) | ||
| trascolo | bebo (vino) | ||
| trasladá, móure algo de un puesto a un atre | trasladar | ||
| trasladaríe | trasladaría | ||
| traslade | traslada | ||
| traslado, traslat, traslados, traslats | traslado, traslados | ||
| traspás | traspaso | ||
| traspassá | traspasar | ||
| traspassán (g) | traspasando | ||
| traspeu, traspeus (vore entropessá) | traspié | ||
| trasquilat, trasquilats – vore esquilat | trasquilado, trasquilados | ||
| trassa | traza | ||
| trassat | trazado | ||
| trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada | que tiene maña, trazas | ||
| trassendí | trascender | ||
| trasses | trazas | ||
| trastada, trastades | trastada, trastadas | ||
| traste, trastes | trasto, trastos | ||
| trastenda, rebotiga | trastienda, rebotica | ||
| trastocada, trastocades | trastocada, trastocadas | ||
| trastocat, trastocats | trastocado, trastocados | ||
| trastornat , transtornat | trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado | ||
| trasvalsá, trasbalsá | trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo |
||
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar | ||
| tratabe, tratáe | trataba | ||
| trataben, tratáen | trataban | ||
| tratál | tratarlo | ||
| tratála | tratarla | ||
| tratamén, trataméns | tratamiento, tratamientos | ||
| tratán (g) y tratán de animals | tratando, tratante | ||
| tratánla | tratándola | ||
| tratánlo, tratánli | tratándole | ||
| tratánme | tratándome | ||
| tratáns de animals | tratantes de animales | ||
| tratánse (de) | tratándose (de) | ||
| tratat | tratado | ||
| tratátos | trataros | ||
| tratats | tratados | ||
| tratáu, tratéu | tratáis | ||
| trate, trates – tú trates | trato, tratos – tú tratas | ||
| tratéume | tratadme | ||
| trato | trato (yo) | ||
| trau | saca, quita | ||
| tráuen | sacan, quitan | ||
| tráuli | sácale, quítale | ||
| traurá | sacará, quitará | ||
| tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren | sacar, quitar | ||
| tráurel | quitarlo, sacarlo | ||
| tráurela | quitarla, sacarla | ||
| tráurelay | quitárselo, sacárselo | ||
| tráureles | quitarlas, sacarlas | ||
| tráureli | quitarle, sacarle | ||
| tráures | sacarse, quitarse | ||
| tráures | quitarse, sacarse | ||
| tráuressel (un jarsé) | quitárselo, sacárselo (un jersey) | ||
| tráuret | quitarte, sacarte | ||
| tráuretos | quitaros, sacaros | ||
| trauríen | quitarían, sacarían | ||
| traus | quitas, sacas | ||
| través (a, al) – atravessá | través - atravesar | ||
| travessé, travessés, barróns | vigas de madera, travesaño | ||
| travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró | callecita que une dos calles más grandes | ||
| travessía | travesía | ||
| travessura, travessures, malesa, pesolagada | travesura, travesuras | ||
| traviessa, traviesses | traviesa, traviesas | ||
| traviesso, traviessos | travieso, traviesos | ||
| trayecte, trayectes | trayecto, trayectos | ||
| treball, traball, treballs, traballs | trabajo | ||
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués![]() |
trabajar | ||
| treballabe | trabajaba | ||
| treballaben | trabajaban | ||
| treballadó | trabajador | ||
| treballadora | trabajadora | ||
| treballadós | trabajadores | ||
| treballáe, treballabe | trabajaba | ||
| treballáen, treballaben | trabajaban | ||
| treballáes, treballades | trabajadas | ||
| treballál | trabajarlo | ||
| treballáles | trabajarlas | ||
| treballán (g) | trabajando | ||
| treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots | cascotes de obra | ||
| treballat | trabajado | ||
| treballats | trabajados | ||
| treballe | trabaja | ||
| treballen | trabajan | ||
| treballs | trabajos | ||
| tremenda, tremendes | tremenda, tremendas | ||
| tremendo, tremendos | tremendo, tremendos | ||
| tremolá | temblar | ||
| tremolabe | temblaba | ||
| tremoladora | tembladora | ||
| tremoláe, tremolabe | temblaba | ||
| tremoláen o tremolaben | temblaban | ||
| tremolán (g) | temblando | ||
| tremolánli | temblándole | ||
| tremolen | tiemblan | ||
| tremoló, vore espasmo | temblor, espasmo | ||
| tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos | temblorosa, tembloroso | ||
| trempá, trempás la sigala | empinar, empinarse el pene | ||
| tren, trens | tren, trenes | ||
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper | ||
| trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno | rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo | ||
| trencán (g) | rompiendo | ||
| trencaríe | rompería | ||
trencat –> herniat , en hernia al melic
|
roto -> herniado , con hernia umbilical | ||
| trencats | rotos | ||
| trenquéu | rompáis | ||
| trenses | trenzas | ||
| trenta | 30 | ||
| trenta 30 | 30 | ||
| trentacuatre | 34 | ||
| trentanóu | 39 | ||
| trentaún, 31 | 31 | ||
| tres | Tres, 3 | ||
| tresena, 3, grup de tres | Tres, 3 | ||
| tresséns, tressentes, 300 | trescientos, trescientas, 300 | ||
| tressillo, tressillos | tresillo, tresillos | ||
| tret | sacado | ||
| treta | sacada, treta | ||
| tretes | sacadas, tretas | ||
| trets | sacados | ||
| trets, tretes, tret, treta | sacados, sacadas, sacado, sacada | ||
| tretse 13, tretze | Trece 13 | ||
| trevall, treball | trabajo | ||
| trevallá, treballá, travallá, traballá | trabajar | ||
| trevallán (g) treballán | trabajando | ||
| trevallat, treballat | trabajado | ||
| trevallats, treballats | trabajados | ||
| trevalle, treballe | trabaja | ||
| trevallen, treballen | trabajan | ||
| trevallo, treballo (yo) | trabajo (yo) | ||
| trevalls, treballs | trabajos | ||
| triá | elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar | ||
| tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. | Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. |
||
| triada, triades | elegida, separada, elegidas, separadas |
||
| triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc | separadores, compartimentos en un corral | ||
| triáe | elegía | ||
| triála | elegirla | ||
| triángul, triánguls | triángulo, triángulos | ||
| triángul, triánguls – forma del cap del escursó | triángulo, triángulos | ||
| triará | elegira, separará | ||
| triat, triats | elegidos, separados | ||
| tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá | Tribu, tribus | ||
| tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén | tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento | ||
| tribunal, tribunals | tribunal, tribunales | ||
| tribut, tributs | tributo, tributos | ||
| trie, tríe | elige, separa | ||
| trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau | trilingües | ||
| trill | trillo | ||
| trillá | trillar, emparvar, rastrillar, abalear | ||
| trilláles | trillarlas | ||
| trillán (g) | trillando | ||
| trillat, trillada (vore trill) | trillado, trillada | ||
| trills | trillos | ||
| trimestral, trimestrals | trimestral, trimestrales | ||
| trincá | trincar | ||
| trincada | trincada | ||
| trincat | trincado | ||
| trío (3) - yo trío (de triá) | trío (3) - elijo | ||
| tripa, budell, pancha | tripa, intestino, panza | ||
| tripa, tripes – vore budell | tripa, tripas, intestino, intestinos | ||
| tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) | tripas | ||
| tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets | cojón, cojones, testículo, testículos | ||
| tripulá | Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer | ||
| tripulada, tripulades | Tripulada, tripuladas | ||
| tripulassió, tripulassións | tripulación, tripulaciones | ||
| tripulat, tripulats | tripulado, tripulados | ||
| triscá, navegá, trescá, treballá | triscar, andar atareado | ||
| triscán (g) | triscando, andar atareado | ||
| trista | triste (femenino) | ||
| triste, trist – latín triste | triste | ||
| tristemen | tristemente | ||
| tristes | tristes | ||
| tristesa, tristeses | tristeza, tristezas | ||
| tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes | Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas | ||
| tristó | tristeza | ||
| tristón | tristón | ||
| tristos | tristes | ||
| trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols | fino, triturado, molido | ||
| triturá | triturar | ||
| triunfá | triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir | ||
| triunfán (g) | triunfando, triunfante | ||
| triunfe | triunfa | ||
| trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) | trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante | ||
| tro, trons | trueno, truenos | ||
| trobada, trobades | encontrada, encontradas y encuentros | ||
| trobades | encontradas, encuentros | ||
| trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta | encontrador, encontradoras - trovador | ||
| trobáe o trobabe | encontraba | ||
| trobáen, trobaben | encontraban | ||
| trobáeu | encontrabais | ||
| trobál | encontrarlo, encontrarle | ||
| trobála | encontrarla | ||
| trobáls, trobáles | encontrarlos, encontrarlas | ||
| trobám | encontrarme | ||
| trobámos | encontrarnos | ||
| trobán (g) | encontrando | ||
| trobánla | encontrándola | ||
| trobánlo | encontrándolo | ||
| trobánse | encontrándose | ||
| trobará | encontrará | ||
| trobara (yo) | encontrara, encontrase | ||
| trobarás | encontrarás | ||
| trobaré | encontraré | ||
| trobáre | encontrara, encontrase | ||
| trobarém | encontraremos | ||
| trobaren | encontraran | ||
| trobaréu | encontraréis | ||
| trobáreu | encontrarais | ||
| trobaríe | encontraría | ||
| trobaríen | encontrarían | ||
| trobaríes | encontrarías | ||
| trobás un billet pel carré | encontrarse un billete por la calle | ||
| trobássela | encontrársela | ||
| trobat, trobada | encontrado, encontrada | ||
| trobátos | encontraros | ||
| trobats | encontrados | ||
| trobáu, trobéu | encontrarlo, encontráis | ||
| trobém | encontramos | ||
| tróben, troben | encuentran | ||
| trobes, tróbes | encuentras | ||
| trobéu | encontráis | ||
| trobo | encuentro | ||
| trobon, tróbon | encuentren | ||
| trobos, tróbos | encuentres | ||
| trochemoche (a) | a trochemoche | ||
| trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia | trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo | ||
| tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua | avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga | ||
| trompada, hóstia | trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada |
||
| trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes | trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas | ||
| trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo | peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola | ||
| troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta | ||
| tronada, tronades (tronáes) – tro – troná | tormenta, tormentas – trueno – tronar | ||
| tronca, trong | troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta | ||
| tronchá, tronsá (vore tronsadó) | tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse | ||
| tronchet, tronchets, troncho (de la col) | tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) | ||
| trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) | tronco, troncos – tronco de Navidad | ||
| tronsadó | tronzador, sierra para dos personas | ||
| tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí | tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí | ||
| tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos | trozo, trozos, trocito, trocitos | ||
| trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá | trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas | ||
| trossos | trozos | ||
| trotá | trotar | ||
| trotán (g) | trotando | ||
| trovadó, trovadós (trobadó de trobá) | trovador, juglar, trovadores | ||
| trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) | encontrábamos | ||
| trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) | encontraban | ||
| trováli , trobáli (trobá, trová) | encontrarle | ||
| trováls , trobáls (trobá, trová) | encontrarlos | ||
| trován (g) trobán (trobá, trová) | encontrando | ||
| trovará , trobará (trobá, trová) | encontrará | ||
| trovarás, trobarás (trobá, trová) | encontrarás | ||
| trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) | encontrarais, encontraseis | ||
| trovaréu, trobaréu (trobá, trová) | encontraréis | ||
| trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) | encontrado, encontrada | ||
| trove , trobe (trobá, trová) | encuentra | ||
| trovém, trobém (trobá, trová) | encontramos | ||
| troven, troben (trobá, trová) | encuentran | ||
| trovéu, trobéu (trobá, trová) | encontráis | ||
| trovo, trobo (trobá, trová) | encuentro | ||
| trovon, trobon (trobá, trová) | encuentren | ||
| trucadó, picaport | trucador, picaporte | ||
| trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) | trucado, trucada – llamar (aragonés) | ||
| trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) | trucha, truchas, salmo trutta | ||
| trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. | rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. | ||
| truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas – la tía revientatortillas | ||
| Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) | trujal, trujales | ||
| trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) | trufa, trufas | ||
| trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos | trunfo, carta que vale más en un juego | ||
| tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) | tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) | ||
| tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots | ladrillo, ladrillos | ||
| tuerca, tuerques | tuerca, tuercas | ||
| tuf, vore tufarrina | hedor | ||
| tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia |
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia | ||
| tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco | tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco | ||
| tumor, tumors, tumoral | tumor, tumores | ||
| tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos | tuna, tunas, tuno, tunos | ||
| tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla | tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla | ||
| túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. | túnel, túneles | ||
| Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes | túnica, túnicas | ||
| turbades, turbantes (avergoñís) | turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar | ||
| turbán, turbáns | turbante, turbantes | ||
| turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió | turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación | ||
| turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica | |||
| turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) | turca | ||
| turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá | paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar | ||
| turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos | ||
| turnáen , turnaben (turná o turnás) | turnaban | ||
| turném (turná o turnás) – torném es de torná | turnarse – volvemos, de volver | ||
| turno, turnos | turno, turnos | ||
| turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. |
montañita, alto, collado | ||
| turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya | turquesa, turquesas | ||
| turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? | turrón, turrones | ||
| túsga (tussí) | tosa | ||
| túsgo, tusgo (tussí) | toso | ||
| túsgue (tussí) | tosa | ||
| túsguen (tussí) | tosan | ||
| túsgues (tussí) | tosas | ||
| tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres | toser | ||
| tússen (tussí) | tosen | ||
| tússes (tussí) | toses | ||
| tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré | toser / tú sí / | ||
| tussigám | tosamos | ||
| tussigáu, tusgáu | tosáis | ||
| tussím | tosemos | ||
| tussín (g) | tosiendo | ||
| tussíu | toséis | ||
| tute, joc de cartes | tute, juego de cartas | ||
| tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté | tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted | ||
| tutiplén (a) - tot ple | a tutiplén – todo lleno |



