Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tassa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tassa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de desembre del 2018

meche, dotó, una servesa al día

Lo meche o dotó m´ha dit que sol bega una servesa al día. Li hauré de fé cas.

Lo meche o dotó m´ha dit que sol bega una servesa al día. Li hauré de fé cas. Serveseta, servesetes. Servesa, serveses.

bièrra , del neerlandés mejan bier.

bièrra femenin (plural : bièrras) :
Bevenda feblament alcoolizada producha amb aiga, òrdi, tantaravèl /lúpulo/ e levadura, e mai de còps amb blat o autra sorga /melca, mielga/ d'amidon.


Beguda alcohòlica obtinguda per la fermentació de malt o maltatge /SE LI DIU ORDI AL BLAT O NO?/ ordio en aragonés/ o altres cereals germinats, i aromatitzada amb llúpol.



tantaravèl, lúpulo, servesa, serveseta, chapurriau, una servesa al día


  • Flag of Germany.svg alemandBier (de)
  • Flag of the United Kingdom.svg anglésbeer (en)
  • Flag of Armenia.svg armèniգարեջուր (hy)
  • Flag of the Basque Country.svg bascgaragardo (eu) / un katxi de garagardo /
  • Flag of Belarus.svg bielorúsпіва (be) neutre
  • Flag of Brittany.svg bretonbier (br)
  • Flag of Catalonia.svg catalancervesa (ca) femeninbirra (ca) (popular)
  • Flag of the Czech Republic.svg chècpivo (cs) neutre
  • Flag of Denmark.svg danésøl (da) comun
  • Flag of Spain.svg espanhòlcerveza (es) femenin, birra, rubia, José Mota: vamos a tomar unas gordas
  • Flag of Esperanto.svg esperantobiero (eo)
  • Flag of France.svg francésbière (fr) femenin
  • Flag of Greece.svg grècμπίρα (el), ζύθος (el) (ancian)
  • Flag of Iceland.svg islandésbjór (is)
  • Flag of Italy.svg italianbirra (it) femenin
  • Flag of Lithuania.svg lituanianalus (lt)
  • Flag of Hungary.svg ongréssör (hu)
  • Flag of Poland.svg polonéspiwo (pl) neutre
  • Flag of Portugal.svg portuguéscerveja (pt) femenin
  • Flag of Romania.svg romanésbere (ro)
  • Flag of Russia.svg rusпиво (ru) neutre
  • Flag of Sweden.svg suedésöl (sv) neutre
  • Flag of Turkey.svg turcbira (tr)
  • Flag of Ukraine.svg ucraïnianпиво (uk) neutre /pivo, pibo/

José Mota: vamos a tomar unas gordas, el cansino histórico, casi tan com Carlos Rallo Badet, lo cansino cohet de Calaseit.


el cansino histórico, Carlos Rallo Badet, cansino, cohet, Calaseit, Maño, vamos a tomar unas gordas, que convido yo !


dimarts, 18 d’abril del 2017

Tassa

Tassa

tassa, café, taza,

TASSA f. 
|| 1. Recipient de terrissa, de porcellana, de metall, etc., de boca relativament ampla, amb ansa, que serveix principalment per a prendre cafè, te, llet o infusions medicinals; cast. tazaDos taces d'argent,doc. a. 1410 (Alós Inv. 11). Una tassa daurada d'argent, doc. a. 1414 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Com se'n calàs una gran tassa, Spill 1551. Taça de ances: Seyphus ansulatus, Pou Thes. Puer. 129. Sentat vora la taula d'un cafè, sol, ab la tassa devant y l'ampolla de l'aygua, Vilanova Obres, iv, 63. Tassa de combregar: tassa fina que es guarda a les cases per a un dia que hi hagin de dur el viàtic. Tassa de gal: tassa mit coberta, amb galet, que serveix per a donar a beure líquids a un malalt (Tortosa). Tassa de tast Tassa de salva: ant., la que servia per a fer tastar les begudes a un familiar i així evitar les possibles metzines a les persones reials. Tassa de xorro: tassa de gal (val.). 
|| 2. a) Vas amb peu, per a beure vi, aigua, licors (men.); cast. copa. Quant ell prenia la taça del vi per beure, Sermons SVF, i, 40. Qui vol dona verge, de uidre pren taça, Viudes donz. 263.—b) Got, vas sense peu, per a beure vi, aigua, licors (Fraga); cast. vaso. Taça o got pera beure: Phiala: Taça o taçon para beuer, Nebrija Dict. 
|| 3. Porró que té el tarot formant angle obtús amb el galet (Ripollès, Empordà, Garrotxa, Berguedà, Conca de Barberà); cast. porrón. 
|| 4. El contingut de qualsevol dels dits vasos o recipients. «M'he begut dues tasses de cafè». Metràs-hi una bona tassa de vinagre, Conex. spic. 31. 
|| 5. Pica o recipient de pedra dins el qual cau l'aigua d'una font; cast. tazón. L'algua saltava fet butllofas com en la tassa d'un surtidor, Querol Her. Cab. 17. 
|| 6. Tassa de bruc: bolet de l'espècie Clitocybe infundibuliformis, moixernó de tardor (Malgrat, ap. Masclans Pl. 200). 
|| 7. Tasses de jueu: planta de l'espècie Cotyledon umbilicus- Veneris, mena d'eura molt verda, semblant a bolets petits, que es fa per llocs humits (Empordà).
    Refr.

—«Si no vols brou, dues tasses» (o «tassa i mitja», o «tres tasses»): es diu referint-se a l'abundància d'una cosa que hauria estat preferible que no hi hagués estat.
Tassa: llin. existent a Llerona, St. Feliu de Boixalleu, Val., etc.
    Fon.: 
tásə (or., bal.); tásɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Maó); tása (Andorra, Tortosa, País Valencià).
    Intens.:
—a) Augm.: tassarra, tassassa.—b) Dim.: tasseta, tasseua, tassiua, tassona, tassó.—c) Pejor.: tassota, tassot.
    Sinòn.:
— || 1, escudella;— || 2a, copa;— || 2b, got, tassó, vas;— || 3, porró;— || 6, moixernó de tardor, orella de conill, pollerenca;— || 7, barretets, capellets, cobertora, coques, papellides, orella de monjo.
    Etim.: 
de l'àrab ṭassa, ‘vas gran per a beure’.