meche, dotó, una servesa al día

Lo meche o dotó m´ha dit que sol bega una servesa al día. Li hauré de fé cas. Serveseta, servesetes. Servesa, serveses.

occitan :
https://oc.wiktionary.org/wiki/bi%C3%A8rra

bièrra , del neerlandés mejan bier.

bièrra femenin (plural : bièrras) :
Bevenda feblament alcoolizada producha amb aiga, òrdi, tantaravèl /lúpulo/ e levadura, e mai de còps amb blat o autra sorga /melca, mielga/ d'amidon.

https://ca.wiktionary.org/wiki/cervesa

Beguda alcohòlica obtinguda per la fermentació de malt o maltatge /SE LI DIU ORDI AL BLAT O NO?/ ordio en aragonés/ o altres cereals germinats, i aromatitzada amb llúpol.

https://es.wikipedia.org/wiki/Humulus_lupulus

alemand: Bier (de)  anglés: beer (en)  armèni: գարեջուր (hy)  basc: garagardo (eu) / un katxi de garagardo /  bielorús: піва (be) neutre  breton: bier (br)  catalan: cervesa (ca) femenin, birra (ca) (popular)  chèc: pivo (cs) neutre  danés: øl (da) comun  espanhòl: cerveza (es) femenin, birra, rubia, José Mota: vamos a tomar unas gordas  esperanto: biero (eo)  francés: bière (fr) femenin

grèc: μπίρα (el), ζύθος (el) (ancian)  islandés: bjór (is)  italian: birra (it) femenin  lituanian: alus (lt)  ongrés: sör (hu)  polonés: piwo (pl) neutre  portugués: cerveja (pt) femenin  romanés: bere (ro)  rus: пиво (ru) neutre  suedés: öl (sv) neutre  turc: bira (tr)  ucraïnian: пиво (uk) neutre /pivo, pibo/

José Mota: vamos a tomar unas gordas, el cansino histórico, casi tan com Carlos Rallo Badet, lo cansino cohet de Calaseit.

Tassa

Tassa

TASSA f. 
|| 1. Recipient de terrissa, de porcellana, de metall, etc., de boca relativament ampla, amb ansa, que serveix principalment per a prendre cafè, te, llet o infusions medicinals; cast. taza. Dos taces d'argent,doc. a. 1410 (Alós Inv. 11). Una tassa daurada d'argent, doc. a. 1414 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Com se'n calàs una gran tassa, Spill 1551. Taça de ances: Seyphus ansulatus, Pou Thes. Puer. 129. Sentat vora la taula d'un cafè, sol, ab la tassa devant y l'ampolla de l'aygua, Vilanova Obres, iv, 63. Tassa de combregar: tassa fina que es guarda a les cases per a un dia que hi hagin de dur el viàtic. Tassa de gal: tassa mit coberta, amb galet, que serveix per a donar a beure líquids a un malalt (Tortosa). Tassa de tast o Tassa de salva: ant., la que servia per a fer tastar les begudes a un familiar i així evitar les possibles metzines a les persones reials. Tassa de xorro: tassa de gal (val.). 
|| 2. a) Vas amb peu, per a beure vi, aigua, licors (men.); cast. copa. Quant ell prenia la taça del vi per beure, Sermons SVF, i, 40. Qui vol dona verge, de uidre pren taça, Viudes donz. 263.—b) Got, vas sense peu, per a beure vi, aigua, licors (Fraga); cast. vaso. Taça o got pera beure: Phiala: Taça o taçon para beuer, Nebrija Dict. 
|| 3. Porró que té el tarot formant angle obtús amb el galet (Ripollès, Empordà, Garrotxa, Berguedà, Conca de Barberà); cast. porrón. 
|| 4. El contingut de qualsevol dels dits vasos o recipients. «M'he begut dues tasses de cafè». Metràs-hi una bona tassa de vinagre, Conex. spic. 31. 
|| 5. Pica o recipient de pedra dins el qual cau l'aigua d'una font; cast. tazón. L'algua saltava fet butllofas com en la tassa d'un surtidor, Querol Her. Cab. 17. 
|| 6. Tassa de bruc: bolet de l'espècie Clitocybe infundibuliformis, moixernó de tardor (Malgrat, ap. Masclans Pl. 200). 
|| 7. Tasses de jueu: planta de l'espècie Cotyledon umbilicus- Veneris, mena d'eura molt verda, semblant a bolets petits, que es fa per llocs humits (Empordà).
    Refr.
—«Si no vols brou, dues tasses» (o «tassa i mitja», o «tres tasses»): es diu referint-se a l'abundància d'una cosa que hauria estat preferible que no hi hagués estat.
Tassa: llin. existent a Llerona, St. Feliu de Boixalleu, Val., etc.
    Fon.: tásə (or., bal.); tásɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Maó); tása (Andorra, Tortosa, País Valencià).
    Intens.:—a) Augm.: tassarra, tassassa.—b) Dim.: tasseta, tasseua, tassiua, tassona, tassó.—c) Pejor.: tassota, tassot.
    Sinòn.:— || 1, escudella;— || 2a, copa;— || 2b, got, tassó, vas;— || 3, porró;— || 6, moixernó de tardor, orella de conill, pollerenca;— || 7, barretets, capellets, cobertora, coques, papellides, orella de monjo.
    Etim.: de l'àrab ṭassa, ‘vas gran per a beure’.