|| 1. m. i f. Veí d'una vila (mall.).
|| 2. Teuladí, viler (|| 3) (Maestrat). Algun caçador disparava a l'aire solament per fer soroll i espantar els torrodans o vileros dels ràfels propers, Salvador FB 53.
TEULADÍ
|| 1. m. a) Ocell de l'espècie Passer domesticus (val.); cast. gorrión. En Juny ve dels tauladins | aquella gran niuadeta, Ros Rom. 80. Ja sona prou la xillerisa | dels teuladins prenint el sol, Llorente Versos 39. A vegades usat com a adj. (pardalet teuladí): Pardalets teuladins, caderneres i verderols, Valor Rond. ii, 29. (V. pardal || 1 a).
- b) Teuladí morisc: ocell de l'espècie Passer montanus (val.); cast. gorrión serrano. (V. pardal || 1 c).
- c) Teuladí de canyar: ocell de l'espècie Emberiza schoeniclus (val.). (V. piula, art. 1, || 2 b).
- b) Teuladí morisc: ocell de l'espècie Passer montanus (val.); cast. gorrión serrano. (V. pardal || 1 c).
- c) Teuladí de canyar: ocell de l'espècie Emberiza schoeniclus (val.). (V. piula, art. 1, || 2 b).
|| 2. m. i f. Nadiu del poble de Teulada (val.).
Fon.: tewɫaí (val. en general); tawɫaí (pronúncia recollida a València, Alzira, Ador, Sanet, Patró, Campello i Alacant).
Intens.:—a) Augm.: teuladinàs, teuladinarro.—b) Dim.: teuladinet, teuladiniu.—c) Pejor.: teuladinot.
