Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, Chapurriau


Miréu la gramática de la llengua romans de Fransa, mare de la lenga occitana, ocsitá, occitan, y de un dels seus dialectes, lo catalan.

Dicsionari chapurriau castellá

algunes diferensies entre catalá valensiá y chapurriau

Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ

Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 

ñ alt + 164

Ñ alt + 165

NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra.

NO fem aná lo puntet dels collóns, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.

NO existix la tilde grave, è, à, totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú

NO fem aná los grupos de consonans siguiens:

tg tj ts tx tz

Grupos consonantics que representen sonidos africats 

So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 

mitja, mija,
pitjor, pijó,

dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho, com Ignacio Sorolla Mela
Montxo, Moncho

NO fem aná cap lletra entre los dos apellits (cognoms, cognome en italiá)
Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Arturico Quintaneta Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell , yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en dialecte català modern.
Antes o abans de Pompeyo Fabra, los catalans escribíen la y griega.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi

Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l' aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d' escriure.

Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals

cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc.

Roch, no roig, coló.
Mach, no maig, mes de l' añ (lo añ; a Mallorca añy).

Alfabeto.

Lletra, com se pronunsie:

a, a

b, be

c, ce

d, de

e, e

f, efe

g, ge (je)

h, hache

i, i

j, jota

k, ka

l, ele

ll, elle

m, eme

n, ene

ñ, eñe

o, o

p, pe

q, cu

r, erre

s, esse

t, te

u, u

v, uve

w, uve doble

x, equis

y, y grega o griega

z, zeta

Pronoms:

yo parlo chapurriau.

tú parles chapurriau.

ell, ella, vosté parle chapurriau.

natros, natres parlem o parlam chapurriau.

vatros, vatres parléu o parláu chapurriau.

ells, elles, vostés parlen chapurriau.

Los números:

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de la Facao:

números en chapurriau de Torrevelilla

un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantassing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dossens 200 o dos sens
dos sens sincuanta nou 259  
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit:

Mascle (masculino):
LO, LOS,
lo carro, los carros

Femella (femenino):

LA, LES
la lleit, les vaques que fan - donen lleit.

Artícul indefinit:

un, uns
un llop, uns llops

una, unes
una lloba, unes llobes

Interrogatius:

qué, quí, quín, quína, quíns, quínes ?

Pronoms

Per a les persones
qui, quí qui no beu vi no cave la viña (o ere al revés?)

Per a les coses
que, qué, qué collons hau fet?

Possessius:

lo meu, la meua, los meus, les meues.
lo teu, la teua, los teus, les teues.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
lo vostre, la vostra, los nostres, les vostres.
lo seu, la seua, los seus, les seues.

TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, MAN germana.  

Demostratius

De proximidat	este, esta estos, estes aixó
De lluñanía	aquell, aquella aquells, aquelles alló

Numerals ordinals:

primé, primera, primés, primeres
segón, segona, segons, segones o segondes (segundo ya se diu)
tersé, tersera, tersés, terseres
cuart, cuarta, cuarts, cuartes
quinto o quin, quinta, quintos, (quins), quintes
sexto, sexta, sextos, sextes
séptim, séptima, septims, séptimes
octavo, octava, octavos, octaves
noveno, novena, novenos, novenes
déssim, déssima, dessims, déssimes

Cuantitatius:

Invariables:

massa, prou, mes, menos.

Variables:

cuan, cuanta, cuans, cuantes,
tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans, bastantes

Vore Verbos del romans, verbes de la langue romane, de Fransa.

Conjugassions 
 

Primera	Segona	Tersera
-á	-re / -é	-í
trobá	perdre, pedre   volé, voldre	dormí serví

Formes no personals
Infinitiu	Gerundio	Partissipi
cantá	cantán	cantat, cantada, cantats, cantades

Indicatiu
Presén	Imperfecte	Futur	Condissional
canto	cantaba	cantaré	cantaría
cantes	cantabes	cantarás	cantaríes
cante	cantabe	cantará	cantaríe
cantem	cantabem	cantarem	cantaríem
canteu	cantabeu	cantareu	cantaríeu
canten	cantaben	cantarán	cantaríen

Subjuntivo
Presén	Imperfecte
canta	cantara
cantos	cantareu
canto	cantare
cantem	cantárem
cantéu	cantareu
canton	cantaren

Imperatiu (maná)

Presén

canta (tú)

canto (vosté)

cantem (natros) la cansoneta que mos han dit

cantéu (vatros)

canton (vostés)

Modelo de la primera conjugassió:

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
trobá	trobo	trobán	trobat
	trobes
	trobe
	trobem o trobam
	trobéu o trobáu troben Modelo de la segona conjugassió Infinitiu Presén Gerundio Partissipi perdre - pedre pergo, pérdego perdén perdut perts pert perdem perdéu perden Infinitiu Presén Gerundio Partissipi prendre o pendre preng o prenc prenén pres prens pren prenem preneu prenen

Model de la tercera conjugassió

 Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
dormí dórmigo dormín dormit

dórmigo
dorms
 dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
 serví servixco servín servit

servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulars o irregulás

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
aná	vach	anán	anat
	vas
	va
	anem
	anéu o anáu
	van

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
está	estic	están	estat
	estás
	está
	estem o estam
	estéu o estáu
	están

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
sé	soc	sén	estat
	eres
	es
	som
	sou
	son

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
habé	hai o hay	habén	hagut
	has
	ha
	habem o ham
	habéu o hau
	han

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
podé, pugué	puc	podén	pogut, pugut
	pots
	pots
	podem
	podeu
	poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
volé, voldre	vull	volén	volgut
	vols
	vol
	volem
	voléu
	volen (3.a persona igual que lo verbo volá)

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
sabé	sé	sabén	sabut
	saps
	sap
	sabem
	sabéu
	saben

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
fe	fach	fén	fet
	fas
	fa
	fem
	féu
	fan

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
di	dic	dién	dit
	dius
	diu
	diem
	diéu
	diuen

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
tindre	ting o tinc	tenín, tinín	tingut, tengut
	tens
	té
	tenim
	teniu
	tenen

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
vindre	ving o vinc	venín, vinín	vingut
	vens
	ve
	venim
	veniu
	venen

Infinitiu	Presén	Gerundio	Partissipi
viure	vic	vivín	viscut, vixcut
	vius
	viu
	vivim
	viviu
	viuen

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte	Pretérit indefinit
vach + infinitiu vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu vau + infinitiu van + infinitiu	hay - hai + Partissipi has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau +  Partissipi han + Partissipi
Ejemples: Ahí vach aná a classe de catalá, vam trobá a la professora fen pilates	Ejemples: Avui hay arribat tart, este matí hai jugat a fútbol

Les prepossisións:

a

en

de

per, per a

contra

entre

segóns

sense

cap a

desde,  hasta, daball, devall

Contracsió de prepossisións: 

 a, de y per seguides de l' artícul LO o LOS se contrauen:

	Singular	Plural
a	a + lo = al	a + los = als
de	de + lo = del	de + los= dels
per	per + lo= pel	per + los = pels

Men vach al poble

Als pobles se viu mol tranquil

Lo túnel del Ponou

Los tolls dels estrets

Pel camí del Parrissal. 

Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.

Adverbios de modo o manera:

com be,  ben (dabán del verbo) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol  solamen (solamén es cimiento) només sobretot de cap a cap  de verdat de pressa, depressa   etc. Adverbios de cantidat massa mol bastán prou poc gens (gens ni mica) tan massa poc

Adverbios de lloc, puesto:

aon, aón aquí, ací, astí, assí allá allí cap aquí cap allá dins (cap a dins) detrás dabán damún deball, daball amún aball a dal a baix, abaix, a prop  , prop lluñ a la dreta a la esquerra a má dreta a má esquerra a la zurda, a la esquerra

Adverbios de tems:

cuan ara (llavors, llavores), allabonses, entonses sempre mai o may assobín, sobín (de tan en tan) a vegades, a vegaes mentrestán abáns, antes después pronte de seguida, enseguida tart ya encara   com mes pronte milló

Adverbios de afirmassió

sí

pos claro

de verdat

Adverbios de duda:

quí sap

potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí alomilló, alo milló  (a lo llomillo no)

Adverbios de negassió

no

tampoc

de cap manera

ni de coña

ni u ensomios (ni lo sueñes)

sí, pels collóns, sí, los collóns

Les conjunsions

y

ni

que

o

pero

sino

perque

ya que

si

com

encara que

Mesos de l' añ:

giné

febré

mars

abril

mach

juñ

juliol

agost

setembre o septembre (abans ere lo número 7)

octubre

novembre

desembre

Estassions del añ:

primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern

Colós:

groc, groga, grocs, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarilla, amarillos, amarillas

blau, blavet, blava, blaus, blaves / azul, azules

roch, roijet, roijos / rojo, rojos (Monroch, Monroyo)

roija, roiges / roja, rojas; Peñarroija, Penarroija

vert, verd, verda, verds o verts, verdes / verde, verdes

marrón

violeta, lila

blang o blanc, blanca, blangs o blancs, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas

negre, negra, negres / negro, negra - negros, negras

rosa, rosat, rosadet (lo vi pot se clarete)

cas

Cas

1. CAS (i la var. ant. cars). m.

I. Acció o esdeveniment succeït o que es suposa succeït, entre molts que podrien ocórrer; cast. caso. Pus tart no torn en semblant cas, Llull Blanq. 29. Que en aquest cas de mort te aportàs, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Si és no tal com ans del cas estaven, Auzias March xcii. Lo capità de les guardes veu lo cas, manà a deu hòmens a cauall que anassen a veure quin cas era aquell, Tirant, c. 19. En tal cars podeu fer guerra contra ell..., altrament cauríeu en cars molt leig, Tirant, c. 52. En lo temps que aquells faheren o' cometeren lo dit cas, doc. a. 1479 (BSAL, vii, 65). Tal cas pot venir al caualler que si no és ben acorregut se'n perdan, Flos medic. 14 vo. Anà sse'n al rey de França e comptà-li tot lo cas, Tomic Hist. 96. Lo segon cas és quant la malaltia és curable de si mateixa, Cauliach Coll., pròl. En semblant cars me volria veure, Metge Somni ii. No comanaran les dites claus a persona alguna sinó en cars de legítim impediment, doc. a. 1519 (Priv. Vilafr. 86). Hey ha hagut un cas de pigota.Roq. 5. Ara el cas era obrir-la sense soroll, Ruyra Parada 20.

|| Ocasió, oportunitat de fer una cosa. Prometé tenir-les en bona custòdia y llimpiesa, y en son cas y lloch donar-ne bo, just y lleal compta, doc. a. 1620 (Hist. Sóller, ii, 870). Ara és cas de pendre una caxalada, Vilanova Obres, xi, 236.

II. ant. Casualitat. Demócrito, qui'l món dix que cas fo, Febrer Inf. iv. Alguna cosa se fa per cars de aventura, Genebreda Consol. 224. Y com passassen per cas plegaren a una ramada de porchs, Faules Isòp. 4.
    Loc.—a) Fer cas d'una cosa o persona: prestar-li atenció, mostrar-li apreci, concedir-li importància. E no façau cas si ella se n' alta, Proc. olives 381. Mossèn Pau Comelles era home que se'n fa molt de cas, doc. a. 1537 (BSAL, x,47). Sense fer cas dels dardells que'ls francesos li desparen, Picó Engl. 33. El noi no'n feia cap cas, Massó Croq. 58. No fer cas d'una cosa: no preocupar-se'n, no passar-ne gens de maldecap (Mall., Men.). Encara qu'hagués de pagar dos duros cada mes, no me'n faria cas, Roq. 42. Jo no fas cas d'estar a un reconet, Penya Mos. iii, 225. «No voldria haver de veure | que altri de tu comandàs; | de ta mare no faç cas, | perque ets seua i l'has de creure» (cançó pop. Mall.). No sols es diu fer cas de qualcú, sinó també fer cas a qualcú, posant en datiu el nom de la persona a la qual se concedeix l'atenció o la importància: Qualca jove que estigués jelós d'ell per haver vist el cas que li feren aquell vespre, Penya Mos. iii, 134.—b) Cas pensat: tornar resposta al cap d'estona, quan ja n'és passada la saó (Mall.). «Això seria cas pensat, anar-hi ara a dir-lo-hi» (Manacor).—c) Cas de casos: cas extraordinari, conjunt de circumstàncies excepcionals (Mall., Men.). «Sempre convé estalviar i fer un reconet per un cas de casos». No'n solen transitar, de carros per dins la vila, en no esser a un cas de casos: ha d'esser una cosa necessària de tot, que en transitin, Alcover Cont. 162.—d) Esser del cas o fer al cas: esser oportú. Y dir-li lo que fassi al cas com dos y dos són quatre, Ignor. 1.—e) Esser fora del cas: esser inoportú. No estaria fora del cas celebrar la meva vinticinquena poètica, Collell Flor. viii.—f) En tot cas (i antigament en tot cas del món): sense excusa; passi el que passi. Lo rey... tremès-li chartes fort spesses, que ell en tot cas se partís de aquells processos, Pere IV, Cròn. 30. Phelip los tramès altra vegada a dir que en tot cas del món ell los preguava e manava que anassen al rey, Tirant, c. 96.—g) Que és cas!: de cap manera! i ca! (Cat., Val.). No voleu pendre alguna cosa?—Que és cas d'això! Si acabem de sopar!,Oller Vilaniu 158.—h) Si és cas que...: si ocorre que... E si és cas que hagen a donar testimonis de proues que sien en parts lunyadanes, Consolat, c. viii.Perque no hagués anar fora de la hermita si era cars que plouia, Tirant, c. 83. E si cas serà que's madure, Alcanyís Reg. 23.—i) Posat cas que...: suposant que succeís que... Posat cars los enemichs nos vinguessen al dessús, Tirant, c. 142.—j) Fer venir el cas rodat: cercar ocasió oportuna, fer venir bé les coses per a fer quelcom (Empordà).—l) Si per cas o si a cas (i les formes vulgars si de cas, si per de cas, si al cas, si un cas, si un a cas): si per casualitat; si ocorria que...; si és cas que... Que si per cars morrà algun librater, doc. a. 1553 (González-Sugranyes Grem. ii). Si a cas la m'oferissen, diria també: No'm basta, Aguiló Poes. 42. Per si al cas el patró tenia una recaiguda, Penya Mos. iii, 221. (V. acàs). Amb mi que no s'hi fiqués, i si de cas...,Ruyra Parada 17. Sa poesia la guardarem, si per cas, per quant mos arrambem més a s'estiu, Roq. 12.—m) Succeir un cas com un cabàs: ocórrer una cosa extraordinària (or.).
    Fon.: kás (pir-or., or., occ., val., bal.); сás (Palma, Manacor).
    Etim.: del llatí casus ‘caiguda’, ‘casualitat’, ‘esdeveniment’. La forma antiga cars és una mera variant ortogràfica produïda per l'analogia de formes com cors per cos, mors per mos, que tenien r etimològica. Quant al significat primitiu de ‘caiguda’, és possible que se'n trobi una reminiscència en el mallorquí auguent de contra cas, nom que es dóna a un ungüent bo per a fer treure els cops procedents de contusió o caiguda (Manacor).

2. CAS m. 

|| 1. Esquena de ganivet o d'una altra eina, o sia, la part oposada al tall (Mall., Eiv.); cast. recazo. E traheu-ne una tallada tan prima com un cas de gavinet, Anim. caçar 16.

|| 2. Cabossa plana oposada al tall d'una aixada o d'altra eina semblant (Massalcoreig, Gandesa, Tortosa, Morella, Cast., Val., Pego); cast. recazo. Si aquell aixadol..., no se estacà de caç en el cap, Pascual Tirado (BSCC, ii, 216).

|| 3. Barra on van aficades les puntes del raspall d'era (Pobla de L.)

|| 4. Riscla del sedàs (Organyà, segons Griera en BDC, xvi, 24).
    Fon.: kás (or., occ., val., bal.).
    Etim.: segons Coromines (BDC, xxiv, 54), de l'árab kafā ‘revés d'una cosa’, amb conversió de la f en s com la que ocorre en matalaf > matalàs.

3. CAS m. 

|| 1. ant. Recipient de ferro, amb mànec, que s'emprava per a fondre metall; cast. cazo. Dehuyt caços de ferre, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 123). Un caç per a forjar ensays, doc. a. 1476 (ibid. 126).

|| 2. Poal amb una ansa oberta que s'usa en els molins per a treure l'oli (Tortosa).
    Etim.: forma masculina de cassa, o potser de l'àrab kas ‘vas’.

4. CAS, -CASSA adj. ant.

Anul·lat; cast. casado. Ara per lauors e lauors per ara o reuoch e u he per cas e per nulle tostemps, Eximenis, I Crestià (ap. Ribelles Bibliogr. 206). E si alguns processos, enquestes o prisies eren stats..., sien hauts e haudes per nulles, casses e abolits, e aquells e aquelles vós, Senyor..., vullau cassar e anullar e abolir, Ardits, ii, 556 (segle XV).
    Etim.: del llatí quassus, ‘trencat’.

dalla

Dalla

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Dalla

dalladós, dallá

Viquipèdia en dialecte catalá:

La dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l'herba farratgera.

Consisteix en un mànec llarg (fins a 170 cm) fet abans de fusta i actualment també d'altres materials metàl·lics o plàstics i una làmina metàl·lica menys corbada que la falç però molt més llarga, de fins a 80 cm normalment. També necessita un altre petit mànec al mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar. Per utilitzar-la la làmina metàl·lica es disposa paral·lela a la superfície a tallar. És una eina ràpida però perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop.

En el País Basc i Cantàbria la dalla constitueix un dels esports tradicionals concretament l'anomenat segalaritza o siega a dalle que consisteix en una competició de segar herba amb la dalla.

La dalla no va aparèixer a Europa fins als segles XII i XIII i va substituir la falç en alguns casos. Actualment la seva feina la fan màquines accionades amb motors.

En la iconografia popular es presenten amb una dalla el Pare Temps, els Quatre genets de l'Apocalipsi i la Mort especialment en el cristianisme interpretada com a segadora d'ànimes i vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat és un esquelet. Es va triar la dalla com a símbol de mort perquè en tallar iguala totes les herbes, tal com la mort arriba igual a tots els éssers vius (catalans inclosos) sense importar l'origen.

Vegeu tambéModifica

• Falç o corbella
• Falçó