empapussá

empapussá

EMPAPUSSAR v. tr. 
|| 1. Alimentar un animal, un infant, etc., ficant-li el menjar a la boca (Pla d'Urgell, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val.); cast. embuchar, engargantar. Se'n putgen... al colomer del terrat | miren así colomins | ... | per allí dos parellets | que escomencen a bolar, | per allà com empapucen; | tot és diversió ben gran,Ros Obres 114. Ara voldrà empapussar a Climentet, escarramat damunt l'anca li anirà donant de menjar, Bol. Dim. 94. 
|| 2. Fer menjar massa; cast. empapujar (Escrig-Ll., Un Mall. Dicc.). 
|| 3. Menjar amb golafreria, amb excés (Pla d'Urgell, Eiv.); cast. tragar. «Tot s'ho empapussa!» (Massalcoreig). «Que no acabaràs d'empapussar, avui? Aqueix ventre teu no té sòl!» (Eiv.). 
|| 4. Ennuegar; atravessar-se el menjar a l'esòfag i no acabar de passar (Solsona); cast. atragantar. «He menjat castanyes sense beure, i m'han tot empapussat» (Solsona).  embossiná a Beseit
|| 5. fig. Reunir en una cosa diferents colors o figures desordenadament i en quantitat excessiva, de manera que es confonen unes amb les altres (Bal.); cast. abigarrar, amazacotar. 
|| 6. Empastifar, embrutar de cosa aferradissa (Mall., Eiv.); cast. pringar. «Tenc ses mans empapussades de mel».
    Fon.: əmpəpusá (or., bal.); ampapusá (occ.); ampapusáɾ (val.).
    Etim.: probablement derivat de pap amb el sufix -ús.

argadells

sistella, sistell, banasta, vime, 

ofissi sistellé

   
arganells, anganells

DCVB - ARGADELLS m. pl.

|| 1. Ormeig compost de quatre o sis cistells de vímens, que es posen meitat a cada banda d'una bístia i serveixen per traginar gerres d'aigua, aviram i altres coses (Vilafr. del P., Tarr., Massalcoreig, Tamarit de L., Sta. Col. de Q., Bonansa, Tremp, Balaguer. Ll., Reus, Ribera de Sió, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Morella, Benassal, Vistabella). Uns argadells de vímens, Inv. del segle XIV o XV (arx. de Montblanc). Item tres argadels de dur aygua, doc. a. 1499 (Misc. Puig, i, 133).

|| 2. Ormeig compost d'una corda que duu a cada cap un parell de ganxos i que, posada damunt l'esquena d'una bístia, serveix per transportar herba o llenya enganxada a cada banda de l'animal (Pl. de Vic).

|| 3. Ormeig compost de dues cistelles molt grans, fetes de vidalba trenada, que van una a cada banda d'una bístia i serveixen per traginar fems (Ordino).

|| 4. Jugada del joc de bitlles, que consisteix a fer caure amb un cop les dues bitlles d'enmig, quedant dretes les altres quatre (Segarra, Urgell). És una jugada molt difícil; per això hi ha un refrany que diu: «Argadells, no et fiïs d'ells».

    Fon.: əɾɣəðéʎs, -éʎʃ (or.); aɾɣaðéʎs, -éʎʃ, -éʎʧ (occ., Maestrat).

    Var. form.: arganells, anganells.

  

Etim.: de arganells, per desaparició de l'element nasal.

abarca , abarques

Albarca = Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias / abarca, abarques

Alpargatus ofrece una gran variedad de alpargatas y menorquinas elaboradas en España que van desde los diseños clásicos y cómodos con vivos colores, a las nuevas tendencias para los clientes más innovadores.

Dcvb :

ALBARCA f. 

Calçat rústic de cuiro (Escrig-Ll. Dicc.);

V. http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=abarca&re=true&msg=

2. ALBARCA o AUBARCA 

|| 1. topon. Poblet del Priorat, agregat al terme municipal de Cornudella.

|| 2. topon. Nom d'una muntanya situada prop de Cornudella. Montsant.

|| 3. topon. a) Es Clot d'Aubarca: fèrtil vall situada entre les muntanyes de Lluc (Mallorca).—b) Es Pla d'Aubarca: paratge molt fèrtil entre les muntanyes de Sant Mateu (Eivissa).

|| 4. Llinatge de Barcelona i de València.

    Fon.: aɫbáɾka, awbáɾka (Priorat); əwbáɾkə, əwbáɾсə (Mall.).

    Etim.: potser de l'àrab vulgar al-barka amb significat de ‘benedicció, propietat beneïda’, que duu Dozy Suppl. i, 76; o bé del mot romànic barca amb l'article aràbic al-; o bé de l'àrab al birqa, ‘l'estany’, alberca, com opina Asín Top. 46.