El català era una barreja de dialectes del provençal: ampurdanés, lleidetá, gerundi, barceloní… fins que en 1906 l'ingenier analfabet en llingüística Pompeyo Fabra va agarrar el dialecte barceloní i li va afegir valencià arcaic, galicismes, mallorquí, vasc…
De Fuster no diuen més que afalacs, se'ls oblida contar que era molt mal escritor i que va tindre que passar de ser un falangiste fasciste i franquiste a donar-se-les d'esquerriste inventant mentires a les ordenes d'eixe ultra dreta que és Jordi Pujol… Fuster era un facha.
Abans de la guerra civil els de esquerres eren valencianistes, els catalanistes que des de molt abans eren d'extrema dreta, des de Prat de la Riba fins a Jordi Pujol i els següents... nos fan creure que ser valencianiste és ser de dretes i catalanista d'esquerres…
Ser valencianiste no es ser de esquerres o dretes... es ser valencià.
Si a la Andalussía de abáns de la conquista cristiana la mayoría de la poblassió parlabe románs, ¿cóm suposadamén a Valénsia y a ses illes Baleàs siríen arabófonos com diuen catalanistes y algún que atre despistat? Pos un atra mentira.
Aleza Izquierdo; Estudios de Historia de la lengua española en América y España, 1999
Si en la Andalucía pre conquista cristiana la mayoría de la población hablaba romance, ¿cómo supuestamente en Valencia y Baleares serían arabófonos como dicen catalanistas y algún que otro despistado? Pues mentira. Aleza Izquierdo; Estudios de Historia de la lengua española en América y España, 1999
