Capitol XLIX. De ben propri.

Capitol XLIX. De ben propri. 

Sor molt cara sapies que gran crim es en los servents de Jhesu-Crist haver res propri. perque null temps sia trobat en tu res que sia propi. Totes quantes coses son en lo monestir son comunes a tots. Adonchs si la serventa de Jhesu-Crist ha res amagat axi com a propri la qual cosa no sapien les altres serventes de Jhesu-Crist allo es furt e furt es peccat. La raho es aquesta car tot quant ha la religiosa deu haver en comu ab totes les serventes de Jhesu-Crist e si alguna cosa amagara axi com a propia furt es manifest frau es greu peccat es cami de infern es. Per aquest cami los ladres davallen al infern car axi com diu sant Pau apostol ladres ni robadors no possehiran lo regne del cel. La serventa de Jhesu-Crist que separa si matexa de la comunitat dels altres amagant alguna cosa axi com a propia sera separada de la compayia de la gloria celestial. Molts venen a la comuna compayia del monestir mas no viuen tots segons lo Evangeli la qual cosa no poden dir sens gran gemech. En lo monestir son los apostols de Jhesu-Crist hoc e hi es Judes qui trahiJhesu-Crist. Eshi tambe Ananies ab samuler Sapheira eshi Giezi dexeble de Eliseu. Aquells qui per amor de Jhesu-Crist derenclexen tot quant han en aquest mon semblant que foren los apostols e aço fanper raho de haver la eternal gloria seran remunerats ab los dits apostols en la eternal benaventurança. Aquel qui apres que ha lexat lo mon ve al monestir e presumex fer frau en los bens del dit monestir aytal es Judes e sostindra en lo infern la pena de Judes per ço com la cosa comuna vol fer propia. Aquell qui de la vida mundanal se converteix al servey de Deu si de les coses que ha possehides en lo present segle se reserva una part e laltre dona al monestir ensemps ab si matexmerex haver sentencia de malediccio ensemps ab Anania e ab Saphira mas aquell qui del segle es vengut al monestir e la cosa que no ha poguda haver en sa casa vol haver en lo monestir e aço demana ab gran instancia aytal sens tot dupte sera ferit ab la lebrosia de Giezi car sostendra en la anima la lebrosia que Giezi sostench en lo cors. Honesta sor axi com demunt te dit gran difarencia ha entre aquells qui viuen en lo monestir. Aquells viuen en lo monestir a semblança dels apostols qui de tot quant han possehit en lo mon non amaguen res en lo monestir als quals es endrassadala paraula del Psalmista dient tot lo meu be es unirme ab Jhesu-Crist e posar en lo Senyor Deu meu tota la mia sperança. Posa donchs tota la tua cogitacio en Deu e ell provehir ta. Aquells qui axi com Judes Escariot retenen en si algun be propi o amaguen alguna cosa del monestir sen pugen fins al cel e devallen fins als abissos del infern e la lur anima es plena de mals. Aquells qui ab Anania e Saphira dels bens que hagren en lo mon ne liuren una part al monestir e laltre se retenen axi com a propia confien en lur virtut e gioriegense en la multitut de les lurs riqueses. Mas aquells qui axi com Giezi demanen en lo monestir les coses que no han pogudes haver en lo mon son aquells dels quals diu lo Psalmistaveus lom que no ha posat Deu en sa aiuda ans ha posada sa esperançaen la multitut de les sues riqueses. Tu donchs sor amable no çelesres no amachs res no poses res pera tu en lochamagat not retengues res no romangua res amagat ab tu aço que has hagesho ab benediccio e ab licencia no donsres sens licencia. Honesta verge posa tota la tua cogitacioen nostre Senyor Deu e ell provehir ta Amen.

Capitol XLVIII. De murmuracio.

Capitol XLVIII. De murmuracio. 

Lostaldel nostre cor es santificat per la gracia de Deu e per habitacio del Sant Spirit lavors com dins lo cor habita caritat pau bonesa humilitat paciencia e semblants virtuts. Aquestes son les nostres riqueses ço es bones custumes e bones virtuts mas si nos comensam a barallar e murmurar e contendre tentost som despullats dels bens spirituals e romanim buyts. E la raho es aquesta car les virtuts no poden habitar ab los vicis. Sabem de cer que un petitde levat corromp tota la pasta. Cascun servent de Deu en lo seu cor deu pensar com cau en gran mal si ell murmura per les coses temporals. Aquell qui murmura per los bens terrenals es fet pobre de alli don davia esser fet rich. Les nostres riqueses deuen esser virtuts. Donchs nos perdem les virtuts si murmuram per menjar o per beure o per vestir. Greu peccat es murmuracio. Diu sant Gregori que aquell qui murmura no reeb lo regne del cel e aquell quil reeb no pot murmurar. Lo coratge del foll es axi com a roda que porta fanch e sutzura e murmura. Aytals son molts frares e moltes sors en la congregacio qui son subiugats a desigs carnals e no cessen de murmurar. Perque sor cara molt es necessari a nos lo consel de sant Pau qui diu no murmurets axi com alguns de aquells qui eren en lo desert qui murmuraven e perirena mala mort. Adonchs
perilosa cosa es murmurar car si murmuram per ventura perirem en lo monestir axi com aquells periren en lo desert. Perquens cove que guordem nostres lengues de murmuracio per ço que Deus no vulle que axi com aquells periren en lo present mon nosaltres no periam en lo sdevenidor. No murmurem donchs en guisa que axi com aquells periren en la present vida nosaltres no periscam en la esdevenidora esquivem tota murmuracio per ço que no sostingam en les animes aço que aquells sostingueren en los cossos. Item Lapostol consellant a nosaltres parla dient axi no temtem Jhesu-Crist axi com alguns de aquells lo temptaren e periren per les serps quilsmataren. Aquell tempta Jhesu-Crist qui per menjar e per beure e per vestir murmura axi com es scrit del demunt dit poble temptaren Deu en lur coratge per tal com demanaren viandes a lurs desitgs. Item en altre loch diu murmuren en lurs tabernacles e no hoyren la vou del Senyor. Aquel tempta Jhesu-Crist qui demanant coses superflues en lo monestir murmura contra lo president. Contra Jhesu-Crist fa aquell qui en lo monestir demane mes que no deu haver. Contra Jhesu-Crist pecca aquell qui demanant en lo monestir coses terrenals e transitories escandaliza los seus presidents. Aytals diu que periren per serps perque per serps car la serp es verinosa e tot hom qui murmura porta en la lengua vari del diable. E per ço diu sant Jacmeque la lengua es mal qui no troba repos e es plena de varimortal. Esquivem donchs murmuracio per ço que no periscam per veri diabolical e mortal. Sor molt amada en Jhesu-Crist oges que diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli dichvos que no siats ansiosos a la vida vostra que menjarets ni que vistrets. Quaix que digue manifestament Deus quiusha dada la vida vos dara vianda e quiusha donat lo cors vos donara vestidures. E dix apres de aço Jhesu-Crist mirats los ocells del aer
qui no sembren ni culen ni umplen los oronsnils graners empero Deus los governe. E donchs si Deus governa los ocells qui huy son e dema no son la anima dels quals es mortal quant mes donchs dara als servidors e servents de Deu vianda e vestidures la anima dels quals es inmortal e als quals es promes lo regne dels cels. Item diu Jhesu-Crist considerats los liris dels camps com crexen e no treballen ni filen ni tixen empero Deus los vist de molt gran bellesa quant mes vestira Deus los seus servents e serventes. No matara Deus la vida dels seus servidors ab fam ni ab set ni ab nuditat. E Jhesu-Crist apres de tot aço conclos dient cercats e demanats primerament lo regne de Deu e la sua justicia e totes les altres coses necessaries vosseran donades. Quaix que digue servits a Deu ab temor cantats e alegratsvos nit e die ab gran reverencia e ell darvos ha totes les coses quiusson necessaries en la present vida e en la sdevenidora car no minuara lo be als qui serquen Deu. Sormolt cara Deus quit ha treta de la casa del teu pare si tu perseveres en la sua servitut te donara tot quant be demanara lo teu cor Amen.

Capitol XLVII. De pobresa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Benaventurats son los pobres de spiritcar de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres los quals lur pobresa nols fa benaventurats anslos fa miserables car no sostenen la pobresa per amor de Deu ans la sostenen forçadament. Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans losfa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara altre veguada retorn a parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e per ço te amonest que not vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligsquels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fonAbram qui deya yo parlare ab lo meu Senyor posat que yo sia terra pols e çendra. Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la benaventurançe de aquest mon passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nosmonstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres. Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançedels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe. Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si esser humil he dix yo son pobre e posat en traballs de la mia juventut ença. Item en altre loch diu jo son strany en la terra e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich. Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carreraper la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tulsegueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrinesen lo seu part e lo porxe hon infanta fonaxi stret que no posa lo seu car fill en lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Josephde qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caenen moltes temptacions e en los laçosdel diable e en molts mals desitgs qui acabuçen lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es lexat endreçantnoshiJhesu-Crist. Per ço nasquemnuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Vecom es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebutnuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu. Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte nos hons alegrarem ab ell en lo regne celestial Amen.