divendres, 20 d’octubre del 2023

XLVII, Razos es qu' ieu m' esbaudey,

XLVII.


Razos es qu' ieu m' esbaudey,

E sia jauzens e guays

El temps que fuelha e flor nays,

Et un sirventes despley,

Quar lialtatz a vencut

Falsedat; e non a guaire

Que ieu ai auzit retraire,

Q' uns fortz trachers a perdut

Son poder e sa vertut.


Dieus fai e fara e fey,

Si com es dous e verays,

Dreitz als pros et als savays,

E merce segon lur ley:

Quar a la pagua van tut

L' enguanat e l' enguanaire, 

Si com Abels e son fraire; 

Que 'l traytor seran destrut 

E li trahit ben vengut.


Dieu prec que trachors barrey

E los degol e 'ls abays

Aissi com fos los Alguays,

Quar son de peior trafey:

Mas aisso es ben sauput,

Pieger es tracher que laire.

Atressi com hom pot faire

De covers morgue tondut,

Fai hom de trachor pendut.


De lops e de fedas vey

Que de las fedas son mays;

E per un austor que nays 

Son mil perditz, fe que us dey: 

Ad aquo es conogut

Que hom murtrier ni raubaire

No platz tant a dieu lo paire,

Ni tan non ama son frut

Com fai del pobol menut.


Assatz pot aver arney

E cavals ferrans e bays,

E tors e murs e palays,

Ricx hom, sol que dieu reney:

Doncx ben a lo sen perdut

Totz hom a cuy es veiaire

Que, tollen l' autrui repaire,

Cuge venir a salut,

Ni 'l don dieus quar a tolgut.


Quar dieus ten son arc tendut

E trai aqui on vol traire;

E fai lo colp que deu faire

A quec, si com a mergut,

Segon vizi e vertut.


Pierre Cardinal.

XLVI, Tan son valen nostre vezi,

XLVI.


Tan son valen nostre vezi,

E tan cortes e tan huma,

Que si las peiras eran pa

E que las aiguas fosson vi,

E li pueg bacon e pouzi,

No serion larc, tals n' i a.


Tals n' i a, mas non dirai qui,

Que foron porc en Guavauda,

Et en Vianes foron ca,

Et en Velaic foron masti,

Seguon l' afaitamen cani;

Mas, quar non an coa, rema.


En jurar de femna no m fi,

Ni son sagramen no vuelh ja;

Quar si 'l metiatz en la ma

Per ver dir un marabeti,

E per mentir un barbari,

Lo barbari guazanhara.


Tals a lo semblant effanti

Qu' el sens es de Trebellia,

E 'l lengua de logicia,

E 'l voluntatz d' En Alengri:

Tals a belh cors e saura cri

Que dins a felh cor e vila.

Dig vuelh aver de Sarrazi

E fe e ley de crestia,

E subtileza de paia,

Et ardimen de Tartari;

E qui es guarnitz en aissi

Val be messongier Castella.


Quar fai tort e messongas di

Atressi com de tals n' i a.


Pierre Cardinal.

XLV, Tot atressi com fortuna de ven

XLV.


Tot atressi com fortuna de ven

Que torba 'l mar e fa 'ls peyssos gandir,

Es torbada en est segle la gen

Per un fort ven que dels cors fan salhir

Fals messongiers, deslial e trahire,

Ab que s cuion eyssaussar e formir;

Et en aissi fan veritat delir,

E 'n pert son dreg hom bos qui 'l ver vol dire.


A! greu sera est segl' en l' estamen

Que a estat, segon que auzem dir;

Que hom era crezutz ses sagramen,

Ab sol la fe, si la volgues plevir,

E veritatz era sens escondire;

Ar es tornatz lo segl' en tal azir

Que quecx pessa de son par a trazir;

Per qu' ieu apelh aquest segle trazire.


Qui auzes dir quals son li falhimen

Que fan en cort selhs qui degron regir,

Et an jurat de tenir lialmen

Dreg a quascun? primiers los vey fallir,


E fan semblan aqui mezeis de rire;

E 'ls clamatiers, quan ven al departir,

Ab penhoras, ab dar et ab servir

Perdon lo sen, quant auzo 'l jutge dire.


Entr' els clergues non truep departimen,

Tut son d' un sen, d' un cor e d' un albire,

E siervon dieu aitan honestamen,

Nulh' autra ren non lur pot abellir,

Ni es nulhs hom que mal en puesca dire

Mas selh que y es, si doncx no vol mentir,

Qu' el cavalguar e 'l manjar e 'l dormir

E 'l juec d' amor tenon a gran martire.


No y truep cosselh mas qu' estem lialmen,

E que pensem e Ihesum Crist servir,

Quar el nasquet pel nostre salvamen,

E volc en crotz per nos la mort sofrir;

Aital senhor, qui 'n poiri' autr' eslire,

Qu' el fes de se nau per nos reculhir

Als grans perils don no podem gandir

Ses cofessar, e so qu' aurem fag dire.


Pierre Cardinal.