Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canut. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de gener del 2020

Salut i força al canut

Lo que no sabe ni él ni yo es en qué mapas sale esto. En el de Narnia ?

Salut i força al canut!




Existe un popular saludo y brindis en catalán que dice «Salut i força al canut!» el cual podemos traducir literalmente como «¡Salud y fuerza en el canuto!». Lo curioso de esta expresión es que muchas son las personas que la utilizan dándole un carácter sexual al mismo, ya que esa fuerza al canuto a la que se refieren no es otra que la vigorosidad en el miembro viril (o sea, una buena erección). Pero esto es algo erróneo y totalmente alejado del sentido original de la locución, que ya hace varios siglos atrás era utilizada por los campesinos (conocidos en Cataluña como payeses) y personas del entorno rural. El ‘canut’ al que se refiere la expresión no es otra cosa que una especie de cilindro que antiguamente se llevaba atado a la cintura y en el que se guardaban las monedas. El término `força’ en catalán no solo se utiliza para referirse a la fuerza sino también es un sinónimo de ‘mucho’. El decir Salut i força al canut! no era otra cosa que desear a la otra persona que tuviera una buena salud y que no le faltase el dinero dentro del canuto de monedas. Existe una variante del saludo que es mucho más explícita en cuanto al sentido del deseo: «Salut i pessetes i el demés a fer punyetes» (Salud y pesetas y lo demás a hacer puñetas).

dimecres, 11 d’octubre del 2017

La campaneta del Pilá, lo que no vingue no tindrá pá

La campaneta del Pilá, lo que no vingue no tindrá pá

Cuan érem chiquets, a Beseit, antes del Pilá se resae a la vírgen del Pilar al carré del Pilá. Uns díes antes, los chiquets agarráem una campaneta de misa y anáem pel poble cantán esta cansoneta, y tocán la campana tot lo fort que podíem. Se fée casi de nit, o ya de nit.


Si no fee fret voltáem tot lo poble, aixina mos gitaem mes tart, y preníem la fresca. Mos fée molta ilusió ixí al carré, no érem massa beatos, y aprofitáem per a tiráls piñols de lladó a les dones que resáen. Feem aná canuts de caña, alguns de natros ne teníem uns de metal de bufá al foc, pero estos feen massa mal.

Natros alguna vegada vam traure les esquelles, algunes mol grans, de les vaques que van tindre mons yayos y mon pare. Entonses vivíen a casa les Carabines. Ara es casa Pelu. A la part enfrente de casa Lilo, ñabíe una figuera, mon pare va caure de minut y casi se va matá. Al atra banda donae a la replasseta damún la farmassia de ara, aon antes estae la discoteca Jerley.

Repartíen lleit pel poble, an algunes cases sol un cuart de litro, ñabíe molta pobresa. Ere la postguerra. Al menos ere lleit mol grassa y bona y la gen la teníe que mesclá en aigua. Ara u fan totes les marques y poca gen beu lleit bona.

Cabres n'ham tingut sempre. Yo als 16 añs después de minjá me podía fotre un flan de litro de lleit de cabra, aixina estic de fort.

Chapurriau, Moncho, códol, pedra, fort, forsa

A casa no van fe may formache, minjáem collada, bebíem lleit, féem flan (chino mandarín), natilles, poques vegades yogur. 

Cuan les cabres criáen, la lleit ere groga y se fée collada sense ficá coll, ni pels de carchofa (dels blaus, com los de la Marge Simpson), ni cuatre gotes de llimó.

Esta collada teníe uns grumos com una colifló, li ficáem be de sucre y tamé mos bebíem lo calostro, suquet, lleit, suero.

Cuan ficáem la lleit a bullí, se feen cuatre dits de nata, la ficáem a una tassa y sucre an ella.