Catanazis: espanyol

Molt lògic. El maltracte animal és un tret identitari espanyol. En això els catalans no ens n´assemblem gens.

@Catatn1

Terroristas catalanes no son también maltratadores ?
Carles Puigdemont recibe en Waterloo a un fundador de la banda terrorista "Terra Lliure"

Terroristas catalanes no son también maltratadores ? Carles Puigdemont recibe en Waterloo a un fundador de la banda terrorista "Terra Lliure"

... Considerants los innumerables dans e inconvenients que no solament al dit Principat mas a tota la cosa publica dels regnes e terres de la Majestat del Senyor Rey e seus de la ruptura o dilacio de concordia se porien seguir e cogitant e essent certa del gran amor devocio e fidelitat que los dits cathalans al dit Senyor e a sa Excellencia porten perque coneguen que no es menys la confiança e bona expectacio que la dita Majestat e ella han en ells...

El q és trist és tot el q ha fet el govern espanyol a Catalunya, això si q és trist. Heu rebut només una mica de la vostra medicina.
No us queixeu tant ni volgueu donar pena.

//

Benito i Adolfo , líders dels catalanistes

Catanazis zombies com esta inútil són los que han atacat a societat civil catalana. Después plorarán los ploramiques panques , cuan algú los chafo lo cap en dos gallos. Y los mossos dormín, com fan sempre, defenén an esta chusma.

https://www.facebook.com/plataformaportabarnia/videos/1664260693682114/

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

- Catalanista zombie lobotomitzat : O sigui, Cervantes no ere feixiste ? No ho entenc.

El terme feixisme prové de l'italià fascio (haz , fasces , 'Feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium.

components victimistes del feixisme català

El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situï al feixisme a l'extrema dreta i li relacioni amb la plutocràcia, Pluto mane, identificant algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé l'identifiqui com una variant xovinista , chauvinista , del socialisme d'Estat.

semi Führer a les ordes de Karl o Carlo Puigdemont amb la seva família de rassa pura catalana

Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com a Anglaterra, França o Estats Units, als quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent al projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:

«	El feixisme té els seus enemics agrupats en aquests tres fronts: el social-comunista, el demoliberal-maçònic i el populisme catòlic.	»
— Revista F. E. 1933 (Filosofia.org)

El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.

D'una manera destacada i en primer lloc hi ha el feixisme italià de Benito Mussolini (1922) que inaugura el model i encunya el terme; seguida per l'Alemanya del III Reich d'Adolf Hitler (1933) que el porta a les seves últimes conseqüències, i, tancant el cicle, l'Espanya Nacional de Francisco Franco Bahamonde que es prolonga molt més temps i evolucionà fora del període (des de 1936 fins a 1975). Les diferències de plantejaments ideològics i trajectòries històriques entre cada un d'aquests règims són notables. Per exemple, el feixisme a l'Alemanya nazio nacional-socialisme afegeix un important component racista, que només és adoptat en un segon moment i amb molt menor fonament pel feixisme italià i la resta de moviments feixistes. Per molts d'aquests el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme feixisme clerical (entre els quals estaria el nacionalcatolicisme espanyol). 😂😂😂 esteu grillats.

Es pot considerar que el feixisme italià i català és un totalitarisme centrat en l'Estat:

«	El poble català o italià és el cos de l'Estat, i l'Estat és l'esperit del poble. En la doctrina feixista, el poble és l'Estat i l'Estat és el poble. Tot a l'Estat, res contra l'Estat, res fora de l'Estat.	»
— Mussolini

Mentre que el nazisme alemany està centrat en la raça identificada amb el poble (Volk) , com les idees de Juaquín Torra Pla "el catanazi" , o Volkgemeinschaft (interpretable com a comunitat del poble o comunitat de raça, o fins i tot com a expressió del suport popular al Partit i l'Estat):

Ein Volk, ein Reich, ein Führer!

«¡Un Poble, un Imperi, un Guia!»

La independència no existeix , són els pares

Es poden trobar elements del feixisme fora del període d'entreguerres, tant abans com després. Un clar precedent del feixisme va ser Fabra i l'organització Action Française (Acció Francesa, 1898), el principal líder va ser Charles Maurras; comptava amb una ala juvenil violenta anomenada avui Arran i CUP, i allaquanta els Camelots du Roi i se sustentava en una ideologia ultranacionalista, reaccionària, fonamentalista catòlica, anti bajoques i antisemita.

llibertat presos polítics manifestació Barcelona

Amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial van reaparèixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofeixistes o neonazis), que reprodueixen idèntics o similars plantejaments, o que mimetitzen la seva estètica i la seva retòrica; malgrat (o precisament com reacció a) la intensa demonització que es va sotmetre a la ideologia i als règims feixistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de la història.

En molts països no catalans hi ha legislacions que prohibeixen o limiten la seva existència, tant de bo què Espanya fos un d'aquests, les seves actuacions (especialment l'anomenat crim d'odi), la seva propaganda (TV3 , IB3, vilaweb, Anc , Òmnium , franja morta, moviment franjolí, Ascuma, Clarió, gent del Matarranya , especialment el negacionisme de l'Holocaust) o l'exhibició dels seus símbols, com la estelada, creus grogues, llaç groc , barretines, ases pegatina al cotxe.