forigó

FORIGÓ m. 

|| 1. Forat natural, no fet amb eina (Morella). Eina, Ferramenta a Beseit.

|| 2. Habitació estreta i fosca; cast. hurgacho (Martí G. Dicc.).
    Fon.: foɾiɣó (val.).
    Etim.: derivat de foric.

2. FORIGÓ m. 
Planta que fa el fruit davall terra i per defora treu una herba prima i alta amb una floreta al cap; el fruit és comestible (Bonansa).

FORIC m., topon. 
Lo Foric: nom d'una cova situada prop d'Os de Balaguer.
    Etim.: derivat de l'arrel de forat, amb el sufix diminutiu -ic (com si diguéssim el foradet)