CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA

CARTA DE SAN BERNARDO A SU HERMANA,

TRADUCIDA POR
FRAY ANTONIO CANALS MAESTRO DE SAGRADA TEOLOGÍA (1)

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Carta de S. Bernat a sa germana traduida en catala per Fr. Antoni Canals, fól. 1.°

PRÓLOGO DEL TRADUCTOR.

AL MOLT HONORABLE MOSSEN GALCERANDE SANTMENAT
CAMERLENCH DEL MOLT ALT SENYOR REY DON MARTI FRARE ANTHONICANALS EN LA SANCTA THEOLOGIA INDIGNE MESTRE DILIGENT E AFECTUOSA SERVITUT.

Molt ha stimulada la mia pensa la esvellada instancia que vostra devocio continuava requerint que espones lo libre que sant Bernat trames a la sua devota sor. Som determenat a complir vostre digne requesta per tres rahons. La primera per introduhirvos a desiig e ordenada amor de libres hon ha volgut Deu manifestar la saviesa als homens en sguart e comparacio de la qual les pedres precioses son carbons largent es fanchlaur precios es fet arena secha lo sol e la lunason tenebres a la vista e la mell ensems ab la manna son al gust absina e fel amargos. O celestial do de la divinal liberalitat lo qual davallas del pare de totes lums per tal que leus al cel la pençaracional. Tu es celestial vianda del enteniment de la qual quin menge haura fam e quin beu sera assedeyat. Tu es doctrina de les costumes e regle la qual seguint aquell qui obre no errara. Per tu regnen los reys e aquels qui ordenen les leys fan justs statuts. Per tu molts deposant o lexant la ruditat o rustiquesa quelsve per lur natura limant lurs enginys e expurgant lurs lengues de grosses e pagesivolsparlars aconseguexen sobirans graus de honors car son fets pares de la cosa publicha collaterals de princepslos quals sens tu de lançeshagueren fets ligons e aradres o foren statsporquers ab lo fill dicipador.
O tresor molt amat e on te trobaran les animes assedeyades. Certes mossenyerdichvos que la dita saviesa en los libres ha posat sonthabernacle en libres le (el?) ha fundada laltismaqui es lum de les lums e libre de vida. Alli la resebra tot hom qui la demana aqui la trobara qui la cerchae als qui tocaran sera oberta la porta. En los libres estenen lurs ales los cherubins per tal quel enteniment de aquell qui liig sen puig en alt mirant de una part del mon fins a laltre de sol hixent al ponente del mitg iorn a la tremontana. En los libresDeu qui es incomprensible aprehensiblament es contengut. En los libres es manifestada la natura de les coses celestials terrenals e infernals. En los libres trob yo losmorts axi com si eren vius. En los libres jutgede les coses sdevenidores. En los libres son dispostes les batalles. Dels libres ixen los drets de pau. Totes les coses jusanes se corrompen e cessen e la mort continuadament devora aquells los quals natura engendre. Tota la gloria del mon saria liurada a oblit si Deus no hagues provesit als homens mortals del benificide libres. Alexandre subiugador del mon Juliesvesidor del segle qui ab art e ab guerres foulo primer qui resebe lo imperi en unitat de persona Fabrici lo feel e Cato lo rigoros vuy no foren en memoria dels homens si la aiudadels libres fos defallida. Les terres son derrocadesles grans ciutats regirades les ymages triumphals son fetes sendre qui haura donchs memoria. Com sabrem quin privilegi ha lo rey nil papa si nons es demostrat per libres. Certes una cosa ha Deu acomanada als libres en que gran part del seu poder es comunicada caraquels qui son forçats de morir per lur natura per los libres son fets immortals. E per so diu Tholomeu en lo prolech del Almagest que nuyll temps mor aquell qui ha munificada la sciencia. E com tots los homensamen immortalitat molt deuen esser amats los libres qui contenen materia virtuosa materia divinal e celestial quinsporta a la vera immortalitat. Aytal es lo dit librede sant Bernat ad sororem com aquis tracte de Deu de cel de be de fe de anima de gracia de gloria de oracio de contemplacio de caritat de speranse de amor de Deu e del proisme hon pengen tots los libres de la leye dels prophetes. Imflames donchs mossenyervostra amor en los libres car no veig res en les coses jusanes que tant dege esser amada com libres. Sab be vostra prudencia que la saviesa deu esser mes amada que totes les riqueses materials. Laristotil en lo libre dels Problemes fa questio perque aquells qui ordonarenque los qui combatrien corporalment fossen premiats no ordonaren premi a la saviesa a la qual questio respon e diu que en los trabals corporals lo premi o logueres cosa millor quel trebayl e com no sia cosa en aquest mon millor que la saviesa per ço no li es assignada temporal retribucio e com la saviesa sia contenguda en los libres per tal sobretota cosa deuen esser amats e presats. Sabets be mossenyer que mes deu esser amada la amistat que les riqueses car la virtut nos pot ab riqueses stimare per ço diu Boeci en lo segon libre de consolacio que amichs son les pusprecioses riqueses que pusquen esser. Sabets be que mes deu esser amada la veritat quels amichs segons que posa Aristotil en lo primer libre de les Etiques e aço apar en los nostres martirs que amaren mes la veritat de la fe que tota lur vida corporal e com la veritat sia contenguda en los libres qui sera qui nolsame ardentment e inflamada. Manifest es a tot enteniment que les riqueses temporals pertanyen a necessitat e vida del cors la virtut dels libres pertany a la perfeccio del enteniment e de la anima que sens comparacio deu esser mes amada quelcors. Qui es donchs qui no am libres. Item los
cavallers deuen molt amar les armes de lurcavalleria les armes de nostre cavalleria son la fe cristiana qui te lescut per defensar e lo coltell per esvesir abla sua virtuosa veritat. Aquesta veritat sta en los libres. Aquestes armes pres Jhesu-Crist contra lo diable com dix scrit es no temptaras lo Senyor Deu teu. E com la Scriptura sia en los libres contengudaqual cavaller sera qui no am libres. Tot enteniment ben dispost sab que mes devem amar nostra benaventura que totes riqueses. La nostra benaventura sta en la obra del enteniment çoes quan nostra enteniment sta elevat e attent en la contemplacio de la veritat divinal e aquesta operacio es la pusdelitable de totes. Perque diu Laristotil en loX libre de les Etiques que la philosophia conte en si maravelloses delectacions. Sabem de cert que la contemplacio de la veritat reseb grau de perfeccio per los libres carla ymaginacio continuada per libres no lexa fer entrevayll en lacte del enteniment en les veritats quels libres li mostren. No sens rahodonchs diuen los doctors que Deu en lo cel es libre de vida la qual com sobre totes coses sia mes amada no es meravella sils homens han ten gran amor als libres. La segona cosa quem ha mogut a espondre lo dit libre es per informar vostra devocio e quina forma devets servar en legir los libres car diverses vegades vos he trobat leginten la biblia vulgarizada. E per la present imformaciome occorre al endevant Senecha qui en la segona epistola sua parle en la seguent forma molt escampalo coratge la multitut de libres. Tu qui litgsveges primerament que tu ligint diverses doctors e molts volums de libres la tue pensa no sia feta vagabunda e instable. Obs es que hages alguns elets libres familiars si vols saber alguna cosa certa la qual romangue en lo teu coratge. Car no es en lochqui en tot loch es. Aquels que van en peregrinatgapassen per molts hostals e han pochs amichs. Axinpren als qui volen passar los ulls per molts libres e nos apliquen a negun libre singularment. No aprofita res lo boci qui tentost hixdel cors quey es intrat. No florex larbrequi soven se tresplanta. Adonchs com tu no pusques legir tots los libres assats has haver certs libres en los quals liges. Si dius ara vuyll cartayar aquest libre areaquell sapies que molt enfestige lo ventrellmengar moltes viandes car diversitat no aprofita ans nou. Litg los libres aprovats he sitvols divertir a legir altres libres torna als primers e de tot quant hauras legit elegeix en aquell dia una cosa la qual ferms be en ta memoria en guisa que romangua abtu per tostemps. Aci pot entendre vostra devocio que hom deu legir libres aprovats no pas libres vans axi com les faules de Lançalote de Tristany nil romans de la guineu ni libresprovocatius a cobeiançaaxi com libres de amors libres de art de amar Ovidi de vetula ni libres qui son inutils axi com de faules e de rondales mes libres devots libres de la fe cristiana hon sta nostra salvacio sabents que sant Jeronim fou agrament açotatper ço com ligia los libres de Tulli de apparent eloquencia e no deuen esser lests los libres segons doctrina de Senecha per sol passarne losulls car la letra qui no entra dins la anima corsmort es privat de vida segons diu sant Jeronim ans deu hom de aço que haura legit collir alguna doctrina e regle la qual posant dins lanima isque en actes forants virtuosos per lo imperi de la pura volontat. Perque mossenyer prechvos quel dit libre de sant Bernat vullats legir attentament en lo qual trobarets molta devota e speritual materia e de cada capitol elegits alguna bona conclusio la qual metats en obre recordantvosde la paraula del Salvador qui diu quel servent quisab la voluntat de son senyor e no la compleix per obresera fortament açotat. E nos maravell negu perque he volgut espondre a vos lo librequi es endreçat a dona e maiorment religiosa car açohe fet per provocar los homens a obres virtuoses per exemplie doctrina de dones maiorment pus les ressemblen en vestits e ornaments raho es que hagen semblants doctrines e amonestaments. Gran vergonya es al hom que la dona sia pusvirtuosa que ell e aço tracte sant Gregori en la homelia sobre Lavengeli Loquente Jhesu ad turbas hon parlant del martiri de una dona verge diu axi considerem nos qui som homens que saremstimats en comparacio de aquesta fembre. Sovenproposam fer algunes bones obres mas si una paraula leugera proceex de la boca de algun burler o de algu quinsesquernescha tantost nos ne lexam emperoaquesta dona no han poguda sobrar los turments durs. Nosaltres no volem donar almoyna de aço del nostre com ne haiam manament de Jhesu-Crist e aquesta fembra per amor del seu espos ha donada la suapropia carn. E donchs lavors com vinremdavant lestret juhi de Deu que direm nosaltres homens qui veurem la gloria de aquesta dona. Quina escusacio hauran lavorslos homens com sera demostrada aquesta que ha vensut lomon ab tota la sua pompa la qual constituida davant losprinceps armats es atrobada pus fort que aquell qui la tormentava e pus alta que aquell qui la jutiava. Que direm nos barba en coll flachs e debils qui vesem anar les infantes donzeles al regne celestial passants per coltelsper lançese espases. Com per nostra flaquesa la ira nos sobre la superbia nos infla la ambicio nos torba e la luxuria nos macula cove donchslegir lo dit libre per tal que almenys per vergonya nospromogam a fer bones obres. La tercera raho quim ha mogut a espondre lo dit libre es per çoque com la cort de la senyora reyna sia una honesta religiosa que vos vullats comunicar lo dit librea les dones de la dita cort specialment a les donzeles caraqui trobaran materia plena de tota pura honestat honsi attentament ligen veuran que aquest libre es pou de aygues vives hon les animes son lavades e lo coratge hi es sadollat plenament e habundosae les fructificants spigues ab les mans dels apostols freguades per ço quen isque suau vianda perales animes famolents. Aquest libre es la vena e cetradaur en la qual es contenguda la manera es brescha de mel e celer ple de vida. Aquest libre es arbre de vida e flumde Paradis divisit en IIII parts ab lo qual la humanal pensa es sadolada e lanteniment assedeyates regat habundantment e copiosa. Aquest libre es larcha de Noe e scala de Jacob e canals en les quals mirant les animes justes conceben perfeccions de diverses virtuts. Adonchs mosseyer suplichvos e requirvosque no siats avar de comunicar lo dit libre a la cort de la senyora reyna car del be que sen sequirane haurets part. E yo qui prech Deu quemvulla reebre en lo me (?) per la suaclemencia piadosa en guisa que vos he yo ensemps ablos alets com exirem de aquest segle legiammirem e contemplem nostra benaventurançaeternal en lo sobiran libre de vida Amen. 

Cuarta jornada. Novela segona.

Cuarta Jornada. Novela segona.

Fray Alberto convéns a una dona de que lo arcángel Gabriel está enamorat de ella y, com si fore ell, moltes vegades se gite en ella, después, per temó als paréns de ella fugín de casa seua se refugie a casa de un home pobre, lo que, com a un home salvache, al día siguién a la plassa lo porte; aon, reconegut, los seus flares li fóten ma y lo fiquen a la presó.

pon Rialto de Venecia

La história contada per Fiameta habíe fet saltá les llágrimes a les seues compañeres moltes vegades, pero están ya completa, lo rey en inconmovible gesto va di:

- Poc preu me pareixeríe doná la meua vida per la mitat de la chaleraque en Guiscardo va gosá Ghismunda, y cap de vatres té que maravillás, que yo, vivín, a cada pas mil morts vech, y per totes elles no me es donada ni una part de esta chalera. Pero dixán está los meus assuntos de momén, vull que sobre casos dus, y en part als meus acsidéns semelláns, continúo parlán Pampínea, y si u fá com ha escomensat Fiameta, sense duda alguna rosada escomensaré a sentí caure damún de les meues flames.

Pampínea, sentín que aquella orden ere per an ella, va vore lo ánimo del rey mes per la emossió de les seues compañeres que les paraules del rey y per naixó, mes disposada a recreáles un poc que a tíndre que contentá al rey, se va ficá a contá una história que sense eixíssen de lo proposat, los faiguere riure, y va escomensá:

Acostumbre lo poble a di lo proverbio siguién: «Lo que es malvat y per bo tingut, pot fé lo mal y no es cregut», lo que done per a demostrá cuánta y quina es la hipocresía de los religiosos, los que en les robes llargues y amples y en les cares artifissialmén pálides y en les veus humildes y manses per a demaná a datres, y altaneríssims y áspres al empéndre als atres los seus mateixos vissis y en mostráls que ells per agarrá y los demés per a donáls an ells conseguíxen la salvassió, y ademés de aixó, no com homes que lo paraísso tinguen que guañás com natros sino casi com a siñós y posseedós de ell donán a cadaú que se mor, segóns la cantidat de dinés que los dixe, un puesto mes o menos exelén, en aixó primé a sí mateixos, si aixina u creuen, y después a qui a a les seues paraules donen fe se esforsen en engañá. Sobre los que, si cuan los convé me fore permitit demostrá, pronte los aclararía a mols simples lo que en les seues capes amplíssimes tenen amagat. Pero vullgue Déu que en totes les seues mentires a tots los passare lo que a un flare menor, de aquells que per mes grans santóns eren tinguts a Venecia; sobre lo que tos parlaré per a potsé aliviá una mica en risa y en plaé los vostres ánimos plens de compassió per la mort de Ghismunda.

Va ñabé, pos, valeroses siñores, a Imola, un home de malvada y corrupta vida de nom Berto de la Massa. Les seues vituperables acsións eren mol conegudes per los imolenses, y a tan lo van portá que ni les mentires ni les verdats se les creíen los de Imola. Per lo que, acatánsen de que allí ya les seues artimañes no li servíen, se va mudá a Venecia, resseptácul de tota la inmundíssia, y allí va aná cavilán en trobá la manera per a mal obrá com u habíe fet a un atra part. Y com si li rossegare la consiénsia per les malvades acsións cometudes per nell en lo tems passat, mostránse embargat per suma humildat y convertit en milló católico que cap atro home, va sé y se va fé flare menor y se va fé cridá fray Alberto de Imola; y en tal hábit va escomensá a fé en apariénsia una vida sacrificada y a alabá mol la peniténsia y la abstinénsia, y may minjáe carn ni bebíe vi cuan no ñabíe lo que li agradabe.

Y sense donássen cuenta casi dingú, de lladre, de rufián, de fals, de homissida, súbitamen se va convertí en un gran predicadó sense habé per naixó abandonat los vissis cuan de amagatóns puguere ficáls en obra. Y ademés de aixó, fénse móssen, sempre al altá, cuan selebrabe, si mols lo veíen, plorabe per la passió del Siñó com a qui poc li costaben les llágrimes cuan volíe. Y en poc tems, entre les seues predicassións y les seues llágrimes, va sabé de tal manera engatussá als venessiáns que casi de tot testamén que allí se fée ere fideicomissari y depositari, y guardadó de los dinés de mols, confessó y consellé casi de la mayoría de los homes y de les dones; y obrán aixina, de llop se habíe convertit en pastó, y ere la seua fama de santidat an aquelles parts mol mes gran que may habíe sigut la de San Francisco de Asís. Ara, va passá que una dona jove, badoca y sompa que se díe doña Lisetta de en cá Quirini casada en un ric mercadé que habíe anat en les seues galeres a Flandes, va aná en atres dones a confessás en este san flare; y están als seus peus, com venessiana que ere, que són tots unos vanidosos, habén dit una part de los seus assuntos, va sé preguntada per fray Alberto si teníe algún amán. Y en mal gesto li va contestá:

- Ay, siñó flare, ¿no teníu ulls a la cara? ¿Tos paréixen los meus encáns fets com los de eixes atres? Massa amáns tindría, si vullguera; pero no són los meus encáns per a dixá que los vullgue consevol. ¿A cuántes veéu que los seus encáns siguen com los meus, yo que siría hermosa hasta al paraísso? Y ademés de aixó va di tantes coses de esta hermosura seua que fastidiabe sentíla. Fray Alberto va vore que aquélla putíe a tonta, y pareixénli terra per al seu aladre, de ella enseguida y en desmesura se va enamorá; pero guardán les alabanses per a un momén mes cómodo, per a mostrás san aquella vegada, va escomensá a empéndrela y a díli que alló ere vanagloria, y atres de les seues históries; per lo que la dona li va di que ere un animal y que no sabíe que ñabíe hermosures mes grans que atres, per lo que fray Alberto, no volén enfadála massa, acabada la confessió, la va dixá anássen en les demés. Y unos díes después, agarrán un fiel compañ, sen va aná a casa de doña Lisetta y, retiránse apart a una sala en ella y sense pugué sé vist per atres, se li va aginollá dabán y va di:
- Siñora, tos rogo per Déu que me perdonéu de lo que lo domenge, parlánme vos de la vostra hermosura, tos vach di, per lo que tan fieramen vach sé castigat la nit siguién que no hay pogut eixecám del llit hasta avui.

Va di entonses doña Trulla:

-¿Y quí tos va castigá de esta manera?

Va di fray Alberto:

- Tos u diré: están en orassió durán la nit, com solgo está sempre, vach vore de repén a la meua selda una gran llumenária, y abáns de que puguera girám per a vore lo que ere, me vach vore damún un jove hermossíssim en una gayata grossa a la ma, que, agarránme per la capa y fénme eixecá, tan me va blandí que me va dixá cruixit. Li vach preguntá después per qué me habíe fet alló, y va contestá:
«Perque avui te has atrevit a repéndre los selestials encáns de doña Lisetta, a la que vull, Déu apart, sobre totes les coses». Y yo entonses li vach preguntá:
«¿Quí sou vos?». A lo que va contestá ell que ere lo arcángel Gabriel. «Oh, siñó meu, tos rogo que me perdonéu», vach di yo. Y ell va di entonses: «Te perdono en la condissió de que anirás a vórela en cuan pugues, y demánali perdó; y si no te perdone, yo tornaré aquí y te fotré tantes gayatades que u sentirás mentres visques». Lo que me va di después no me atrevixco a dítosu si no me perdonáu primé.

Doña Carbassa de ven, que ere un sí es no es dols de sal, se esponjabe sentín estes paraules y totes se les creíe com a mol verdaderes, y después de un rato va di:
- Be tos día yo, fray Alberto, que los meus encáns eren selestials; pero aixina Déu me ajudo, que ting llástima de vos, y ara, per a que no tos faiguen mes mal, tos perdono, si me diéu lo que lo ángel tos va di después.

Fray Alberto va di:

- Siñora, ya que me hau perdonat, tos u diré de bon grado, pero una cosa tos recordo, que lo que yo tos diga tos guardaréu de contáu a dingú del món, si no voléu fé malbé los vostres assuntos, que sou la mes afortunada dona que ña avui en tot lo món. Este ángel Gabriel me va di que tos diguera que li agradéu tan que moltes vegades hauríe vingut a está per la nit en vos si no haguere sigut per no assustatos. Ara, tos envíe di per mí que vol víndre una nit a vóretos y quedás en vos un bon rato; y perque com es un ángel y vinín en forma de ángel no lo podríeu tocá, diu que per a disfrute vostre vol víndre en figura de home, y per naixó diu que li diguéu cuán voléu que vingue y en quina fomra, y que u fará; per lo que vos, mes que cap dona viva, tos podréu tíndre per felís.

Doña Bachillera va di entonses que mol li agradabe que lo ángel Gabriel la amare, perque ella lo volíe be, y may passaríe que una vela de un matapán no li ensenguere dabán de aon lo veiguere pintat; y que cuan vullguere víndre an ella ere benvingut, que la trobaríe sola a la seua alcoba; pero en lo pacte de que no la dixaríe per la Virgen María, que li habíen dit que la volíe mol, y tamé lay pareixíe aixina perque a consevol puesto que lo vee estabe aginollat dabán de ella; y ademés de aixó, que ere cosa seua víndre en la forma que vullguere, sempre que no la assustare. Entonces va di fray Alberto:

- Siñora, parleu sabiamen, y yo arreglaré be en ell lo que me diéu. Pero podéu fem un gran favor, y no tos costará res y lo favor es éste: que vullgáu que víngue en este cos meu. Y escoltéu per qué me faréu un favor: me traurá l´alma del cos y la ficará al paraísso mentres ell estigue en vos.

Va di entonses doña Estirada:

- Be me pareix; vull que per les gayatades que tos va fótre per la meua culpa, que tingáu este consol. Entonces va di fray Alberto:

- Aixina, faréu que esta nit trobo ell la porta de casa vostra uberta, de manera que pugue entrá, perque venín en cos humano com vindrá, no podrá entrá mes que per la porta. La dona va contestá que u faríe. Fray Alberto sen va aná y ella se va quedá en tan gran alegría que no li entrabe la camisa al cos, mil añs pareixénli hasta que lo arcángel Gabriel vinguere a vórela. Fray Alberto, pensán que caballé y no ángel teníe que sé per la nit, en confits y atres bones coses va escomensá a agarrá forses, per a que no puguere sé aviát fássilmen del caball; y conseguit lo permís, en un compañ, al fes de nit, sen va aná cap a casa de una amiga seua de aon un atra vegada habíe arrancat cuan anabe corrén les yegües, y de allí, cuan li va pareixe be, disfrassat, sen va aná a casa de la dona y, entrán allí, en los perifollos que habíe portat, en ángel se va transfigurá, y puján a dal, va entrá a la cámara de la dona. Ella, cuan va vore aquella cosa tan blanca, se li va aginollá dabán, y lo ángel la va beneí y la va fé ficás dreta, y li va fé siñal de que sen aniguere al llit; lo que ella, dessichosa de féli cas, va fé rápidamen, y lo ángel después se va gitá en la seu devota. Ere fray Alberto majo de cos y fort, y mol ben plantat; per lo que trobánse en doña Lisetta, que ere fresca y cachonda, moltes vegades aquella nit va volá sense ales, de lo que ella mol contenta se va quedá; y ademés de alló, moltes coses li va di de la glória selestial. Después, arrimánse lo día, organisán la retirada, en los seus arnesos fora sen va eixí y va torná aon estabe lo compañ, al que, per a que no tinguere temó dormín sol, la bona dona de la casa li habíe fet amigable compañía. La dona, en cuan va amorsá, prenén als seus acompañáns, sen va aná a fray Alberto y li va doná notíssies del ángel Gabriel y de lo que li habíe contat de la glória y la vida eterna, y cóm ere ell, afegín ademés an aixó, maravilloses fábules.

A la que fray Alberto va di:

- Siñora, yo no sé cóm tos va aná en ell; lo que sé be es que esta nit, venín ell a mí y habénli yo donat la vostra embajada, me se va emportá de repén l´alma entre tantes flos y tantes roses que may se han vist tantes aquí, y vach está a un de los puestos mes agradables aon may hay estat hasta este matí a maitines: lo que va pasá del meu cos, no u sé.
-¿No tos u dic yo? - va di la Siñora -. Lo vostre cos va está tota la nit als meus brassos en lo ángel Gabriel, y si no me creéu miréutos daball de la mamella esquerra, aon li vach chupá al ángel, allí tindréu la siñal uns cuans díes.

Va di entonses fray Alberto:

- Avui faré algo que no hay fet en mol tems, me despullaré per a vore si me diéu la verdat.

Y después de mol charrá, la dona sen va entorná a casa, aon en figura de ángel fray Alberto va torná después moltes vegades sense trobá cap obstácul. Pero va passá un día que, están doña Lisetta en una comare seua y juntes parlán sobre la hermosura, per a ficá la seua dabán de cap atra, com qui poca sal teníe a la carbassa, va di:

- Si sapiguéreu a quí li agrade la meua hermosura, en verdat que no parlaríeu de les demés. La comare, dessichosa de sentíla, com be la coneixíe, va di:
- Siñora, podréu di verdat; pero no sabén quí es ell, no pot una desdís tan ligeramen.

Entonces la dona, que poc magín teníe, va di:

- Comare, no pot dís, pero en qui me enteng es en lo ángel Gabriel, que mes que an ell mateix me vol com a la dona mes hermosa, per lo que ell me diu, que ñague al món o a la marisma.

A la comare li van entrá ganes de enríuressen, pero se va aguantá per a féla parlá mes, y va di: - A fe, Siñora, que si lo ángel Gabriel se entén en vos y tos diu aixó té que sé aixina, pero no creía yo que los ángels féen estes coses.

Va di la dona:

- Comare, estéu equivocada, per les llagues de Déu: u fa milló que lo meu home, y me diu que tamé se fa allá dal; pero perque li pareixco mes hermosa que cap de les que ñan al sel se ha enamorat de mí y ve a está en mí moltes vegades; ¿Está cla? La comare, en cuan sen va aná doña Lisetta, se li van fé mil añs hasta que va está a un puesto aon pugué contá estes coses; y reunínse en una gran compañía de dones, ordenadamen los contá la história. Estes dones los u van di als seus homes y a datres dones, y éstes a datres, y aixina en menos de dos díes tota Venecia anabe plena de aixó. Pero entre aquells als que los va arribá, estaben los cuñats de ella, que, sense di res, se van proposá trobá aquell arcángel y vore si sabíe volá: y moltes nits van está apostats esperánlo.

Va passá que de este anunsi alguna notissiota va arribá a oíts de fray Alberto, que, per a empéndre a la dona anán una nit, apenes se habíe despullat cuan los cuñats de ella, que lo habíen vist víndre, ya estáen a la porta de la alcoba per a obríla. Sentínu fray Alberto, y entenén lo que ere, eixecánse y no veén datre refugi, va obrí una finestra que donabe al gran canal y desde allí se va aviá al aigua. La fondária ere gran y ell sabíe nadá aixina que cap mal se va fé; y nadán hasta l’atra vora del canal, a una casa que ñabíe uberta se va embutí a escape, rogán a un bon home que ñabíe a dins que per amor de Déu li salvare la vida, contán fábules de per qué estabe allí an aquella hora y despullat. Lo bon home, compadeixcut, com teníe que eixí a fé los seus assuntos, lo va ficá al seu llit y li va di que se estiguere allí hasta que tornare; y tancánlo a dins, sen va aná a les seues coses. Los cuñats de la dona, entrán a la alcoba, se van trobá que lo ángel Gabriel, habén dixat allí les alas, habíe volat, y van renegá mol a la dona, y per fin desconsoladíssima la van dixá en pas y sen van entorná a casa seua en los arnesos del arcángel. Mentrestán, clareján lo día, están lo bon home a Rialto, va sentí contá cóm lo ángel Gabriel habíe anat per la nit a gitás en doña Lisetta, y, trobat per los cuñats, se habíe aviát al canal per temó y no se sabíe qué habíe sigut de ell; per lo que rápidamen va pensá que aquell que teníe a casa teníe que sé ell; y tornán allí y reconeixénlo, después de moltes históries, va arribá en ell al acuerdo de que si no volíe que lo entregare als cuñats, li donare sincuanta ducados; y aixina u va fé. Y después de aixó, dessichán fray Alberto eixí de allí, li va di lo bon home: - No vech datra manera de que ixque sense sé reconegut. Avui fem natros una festa a la que un porte un disfrás de oso y un atre va a guisa de home salvache y aixina un disfrassat de una cosa y un atre de un atra, y a la plassa de San Marcos se fa una cassería, y acabada se acabe la festa; y después cadaú sen va en qui ha portat aon mes li agrado; si voléu, antes de que pugue descubrís que estéu aquí, yo tos portaré disfrassat de alguna de estes maneres, y tos podré portá aon vullgáu; de un atre modo, no vech cóm podréu ixí sense sé reconegut; y los cuñats de la Siñora, pensán que an algún puesto de aquí dins estéu, han ficat per tot arreu guardies per a enchampátos.

Encara que mal li pareguere a fray Alberto aná de tal guisa, u va tíndre que fé per la temó que teníe als paréns de la dona, y li va di an aquell aón teníe que portál. Este, habénlo embadurnat tot en mel y recubert de plomes minudetes, en una cadena al coll y una máscara a la cara, y una gran gayata a una ma y a l’atra dos grans gossos que habíe portat del matadero, va maná a un a Rialto a que pregonare que si algú volíe vore al ángel Gabriel pujare a la plassa de San Marcos. Y va sé lealtat venessiana ésta.

Y fet aixó, después de un rato, lo va traure fora y lo va ficá dabán de ell, y caminán detrás aguantánlo per la cadena, no sense gran abalot de mols, que díen tots: «¿Qué es aixó? ¿Qué es aixó?», lo va portá hasta la plassa aon, entre los que habíen vingut detrás y tamé los que, al sentí lo pregó, se habíen arrimat desde Rialto, ñabíe una caterva de gen. Este, arribat allí, a un puesto destacat y alt, va lligá al seu home salvache a una columna, fen vore que esperabe la cassa, al que les mosques y los tabáns, perque estabe enviscat de mel, lo molestaben mol.

Pero después de vore la plassa a cormull de gen, fen com que volíe deslligá al seu salvache, li va traure la máscara a fray Alberto, dién:

- Siñós, com lo jabalí no ve a la cassera, y no pot fes, per a que no haigáu vingut en vano vull que veigáu al arcángel Gabriel, que del sel baixe a la terra per les nits per a consolá a les dones venessianes.

Al tráureli la máscara fray Alberto va sé reconegut per tots enseguida y contra nell se van eixecá los crits de tots, diénli tots los insultos que sabíen y la infamia mes gran que may se va di a cap bribón, y, ademés de aixó, aventánli a la cara los uns una gorrinada y los atres un atra, aixina lo van tíndre durán mol tems, hasta que va arribá la notíssia als seus flares, y sis de ells se van ficá en camí y van arribá allí, y, tiránli una capa damún y desencadenánlo, no sense grandíssim abalot detrás hasta casa lo van portá, aon lo van empresoná, y después de viure a la miséria se creu que va morí. Aixina éste, tingut per bo y obrán mal, sense sé cregut, se va atreví a fé de arcángel Gabriel; y de ell convertit en home salvache, en lo tems, com u habíe mereixcut, sense profit va plorá los pecats cometuts. Vullgue Déu que a tots los demés los passo lo mateix.

jornada cuarta novela tersera

llépol

LLÉPOL, LLÉPOLA 

laminero 

I. || 1. Llaminer. Ja no deuria esser tan enfrú ni tan lépol per lo plaer que atroba menjant e bevent, Llull Cont. 129, 28. D'uns gats que y ha lépols me sembla que sia,Proc. olives 289. Al pedre la dolsa mel, | de la qual tan llépol fon, Llorente Versos, ii, 212. 

|| 2. Molt agradable al gust; cast. apetitoso. Vianda llépola, menjar gormant,Lacavalleria Gazoph. «Les cireres són molt llépoles». «No hi ha res més llépol per als menuts que els caramels». Raïm llépol: raïm que es destina a esser menjat i no a fer-ne vi (Gandesa). 

|| 3. Prompte per a pegar, per a escometre hostilment (Ulldecona). «Tens les mans molt llépoles»: tens les mans propenses a agredir.
II. m. Falca de ferro per a estellar soques (Binissalem).

    Loc.
—Més llépol que ses serps: es diu d'una persona molt llépola (Mallorca).
    Fon.: ʎépuɫ (or., Sóller, men., eiv.); ʎépoɫ (occ., val., mall.).
    Etim.: derivat de llepar.

esbadocat, esbadocada

esbadocat, esbadocada,

esbadocá lo verbo , esbadoco, esbadoques, esbadoque, esbadoquem, esbadoqueu o esbadocau, esbadoquen

per ejemple, una caña esbadocada es aquella que se ha chafat per la punta y fa un soroll com la onomatopeya clof, clof, badada, de bada. Mes uberta del que toque.

http://dilc.org/esbadocar/

Arrencar els badocs bords (d’una planta).

Los badocs a Beseit son les flós de carbassera, se poden minjá com los crespells, rebossats y fregits, después regats en mel.

Lo camí cap a l'assut se diu los cañerets, els canyerets, s'ha quedat escañerets

http://elrefranyer.com/ref/estar-esbadocat

https://ca.m.wiktionary.org/wiki/esbadocar no está creada la entrada

https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=esbadocar

http://www.diccionari.cat/cgi-bin/AppDLC3.exe?APP=CERCADLC&GECART=esbadocar

http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&tipusCerca=cerca.queSignifica&input_cercar=esbadocar

Luis Cañas, vi, Rioja

Lluïs Canyes en català