Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regnes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regnes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de setembre del 2021

MES DE FEBRERO. han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella

MES DE FEBRERO.


En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia
per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona
e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24
).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General
e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.
)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor
ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona
) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella
deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat
e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio
e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General
e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella
proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago
.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.

dissabte, 9 de febrer del 2019

Fori Antiqui Valentiae , Els Furs

els furs de Valencia
els furs de Valencia



DENOMINACIÓN DE LA LENGUA VALENCIANA DEL SIGLO XIII AL XVI
1ª Part.
Decir en primer lugar, que muchos de estos documentos han logrado salir a la luz, gracias a la investigación y estudio de personas, que en muchos casos, lo han hecho altruistamente, poniendo los medios económicos y esfuerzo humano. Porque para el estudio de la lengua valenciana, es decir, para poder aclarar de una vez su origen e identidad propia, no hay dinero, a veces, ni siquiera de las instituciones valencianas. 

En este apartado, intentaremos aclarar de que manera nuestro romance valenciano, que existía en el año 1238 a la llegada de Jaime I, con la lógica influencia de los cinco siglos de dominación musulmana, se fue imponiendo al latín oficial que trajeron los nuevos conquistadores. 
Daremos pues, innumerables testimonios que sacan de toda duda sobre el idioma que utilizaban nuestros antepasados desde el siglo XIII, así como cual era su denominación por parte de los mismos usuarios, "romanç", "lengua materna", "lengua materna valenciana", "vulgar lengua valenciana", "nostra valenciana lengua", "valenciana prosa", "llengua valenciana", "valentina lingua", se le llame como se le llame, era la lengua valenciana evidentemente, nunca se le llamó catalana.

Estos testimonios dejan en ridículo a todo aquel, que sin ninguna prueba, a propagado la teoría de que esto de que la lengua valenciana es distinta de la catalana es algo contemporáneo e incitado para conseguir una separación lingüística de la "lengua madre catalana", donde nunca hubo unión no puede haber separación, sin tener en cuenta, que ni tan siquiera los catalanes de la edad media tenían ninguna duda sobre esta diferencia entre ambas lenguas hermanas.
Ignacio Sorolla Vidal
Ignacio Sorolla Vidal

El primer testimonio son los Fori Antiqui Valentiae, Fueros otorgados a la Ciudad y Reino de Valencia por el rey Jaime I, redactados en latín entre 1239 y 1240, y que recogen numerosas palabras en valenciano, decimos en valenciano, pues las leyes se dan para el pueblo que deben regir, y no es lógico suponer que se va a emplear una lengua extranjera, más aún teniendo en cuenta que se trata de palabras de uso cotidiano y coloquial, por ejemplo: cequia, faneque, farina, carniceria, arroba, sucre, borra, pel, botes, drap, regalicia, regnes, ploma, etc.
Arturo Quintana Font
Arturo Quintana Font

La exigencia social de la comprensión del contenido de los Fueros, produjo la necesidad de su traducción a la lengua vulgar del pueblo al que iba destinado, a la del pueblo valenciano. Así, en un privilegio del 11 de abril de 1261 concedido por Jaime I, consta la celebración en Valencia de unas Cortes Generales que aprobaron la traducción general de los Fueros y Costumbres del latín al valenciano, traducción que, parece ser, se realizó en Valencia Benifassà por tres sabios o Juristas letrados: Guillem, Vidal y Bernardo. Convirtiéndose los Fori Antiqui Valentiae en Els Furs, en cuya redacción, tomó parte activa el rey Jaime I: "est fur arromança lo Senyor Rey", y en ellos se reitera la utilización del romance por parte del pueblo valenciano. "Los jutges en romanç diguen les sentencies...", "Metges axi fisichs com cirurgians les receptes que ditaran hajen a dictar en romanç declarant lo nom de les herbes en lur nom comu, e vulgar". Lógicas indicaciones por parte de los Fueros hacia los médicos, jueces y cirujanos para que los pacientes y acusados entendieran las recetas y sentencias.
Durante los siglos XIII y XIV coexistieron las expresiones "romanç" y "lengua materna", en una etapa de concienciación idiomática valenciana. El latín seguía siendo el idioma oficial de la Cancillería Real, teniendo una mayor consideración que los idiomas vernáculos.
Russafi: DENOMINACIÓN DE LA LENGUA VALENCIANA DEL SIGLO XIII AL XVI (I)
================================================== ===============================================
Fur VII-II-2
" Los jutges, en romanç, diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies escrites a les parts que les demanaran." " Iudices romana lingua sentencias proferant, et aus partivus requirentivus donent scriptas. "
També en el Fur II-VI-2 mos diu que els advocats, pleitejaven en romanç, també es de Jaume I:
" Aquela cosa qu-els (sc. els advocats) diran el pleit denant lo jutge e presentes les parts o-ls procuradors d'aquelea, e planament en romanç, aytant valle com si o dehien aquels dels quals seran advocats..."
" Illud quod advocati dicunt in placito coram iudice et partibus presentibus vel eorumm in lingua romana tantum valet ac si dixissent ipsi quorum sunt advocati..."
Fur IX-XIX-20 " De notaris, scrivans e de salaris" i que va ser promulgat pel rei Pere el Cerimoniós en les corts celebrades en Valencia el 20 de febrer de 1358:
"ordenam encara, e fem fur nou, que tots testaments, codicils e altre darreres voluntats e tot e sengles contractes e altres obligacions, cartes e letres judicials sien feyts, scrits, ordenats e dictats en romanç"
Com be dia A. Ubieto 1977.
"... Se puede hablar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I"
O Vicent Lluis Simó i Santonja " Es curios, que haja segut el valencià, entre les primeres llengües filles de Roma, casi parella en l'Italiana, la que va alcançar un sigle d'Or"
I el director de la Real Academia Espanyola des de 1925 fins a la seua mort, en 1968 Ramón Menéndez Pidal 
"Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos."